martes, 28 de diciembre de 2010

Les 10 del 2010, i bon any 2011 amb poques clatellades i bons road punks

Un altre que s'apunta a la moda de finals d'any de valoracions de tota mena. I en el negoci que ens ocupa, els meus encadenes més significatius d'aquest 2010.
No són les més bones ni les més díficils però en cadascuna hi ha algun motiu o altre que l'han fet particularment especial.

1) Cal remuntar al 9 d'Abril, el primer dia de la temporada, després de la llarga aturada hivernal i com no podia ser d'una altra manera per Montserrat. En el sector de Can Jorba, vaig aconseguir una nova repetició a l'Odio Africano 7a. La temporada començava amb bon peu i moltes ganes:




2) Casi 20 dies després, el 27 d'Abril, retrovava el 7b onsight en el Supositori de Montserrat, en la via coneguda com a Nº15, bonic nom de via.

3) I un mes més tard, el 24 de Maig, queia el 7c into the day (al 4at pegue), també a Montserrat als Avellaners, la via la Trayan Air.

4) I ja cal esperar a ple estiu per trobar alguna actuació prou mencionable i quasi el dia bans de marxar de vacacions. En concret el dia 25 de Juliol, cau l'Arreglada 7c+ a Gelida.

5) I quatre dies després aprofitant el subidón de forma, aprofito per fer la primera ascenció mundial a l'Aracnofobia 7c al Baell nord a la Vall de Ribes, la darrera via pendent d'encadenar del bombó del Baell nord.


6)I un parell de mesos més tard el 25 de Setembre, de nou per Montserrat però en el sector de Can Dubtes queia una vella coneguda meva, el Primer dubte 7c+

7) I aprofitant el moment de màxim rendiment i l'alineació dels astres i sobretot la benavolència dels Déus totpoderosos, el 7 d'Octubre a Can Jorba queia la Mireia 8a.

8) Amb la feina feta en la modalitat d'assaig o asedio, anem de vacances uns dies a l'escola de St Léger a rebre clatellades per totes bandes. Sortosament en un moment de molta inspiració el 19 d'Octubre aconseguia l'Arqué pied tendre 7b+ onsight. I amb això salvava els mobles en la modalitat a vista de buen cubero.

9) I no podia faltar en una selecció anual, una escola com Sant Llorenç del Munt on som clients habituals. Allí, el 25 d'octubre, cau a vista la Cicatrius emocionals 7b+ a la Placa de l'Heura.

10) I per tancar la temporada el día 11 de desembre, de nou per Monterrat per aquesta vegada en el Vermell del Xincarró li faig la primera al Komando entrecot 7c que havia equipat dies abans.

domingo, 26 de diciembre de 2010

III Partit del gall

Una nova edició del ja clàssic partit de retrobament d'alguns dels exmembres del CADE-SADETA. Aqui teniu la crònica de com ho vem deixar la darrera vegada ara fa dos anys: http://huuurra.blogspot.com/2008/12/ii-partit-del-gall.html

Un dia increïble i una gran tasca organitzativa, ha permés un récord històric de 13 fubolistes amb ansies de fer gana pels canelons de St Esteve.

Així, s'ha pogut fer un 6 contra 7, en un camp de futbol7 de gespa artificial. Gran nivell el que s'ha pogut veure i molts gols que han mantingut entretinguts la gran quantitat d'acompanyants a l'event. I com no podia faltar, en un aconteixement d'aquesta índole, la foto per inmortalitzar el moment:




Avia'm si podem implantar aquesta data que ha permès tant bona recaudació d'efectius i el proper any podem fer inclús un triangular, je, je...

domingo, 12 de diciembre de 2010

El darrer komando de la temporada...

Amb el lema de mínim impacte a la conciliació a la vida familiar i màxim d'esclada, sortim amb el Sellares (little mount jumper) cap a Siurana. L'objectiu principal és fer-se amb la nova guia d'escalada i després ja veurem que podem escalar.
I sols arribar a la pastisseria dels gofres: ¿Què voleu?" A mí, em poses una guia d'escalda que ja fa temps que l'espero! I valia la pena esperar, quina bíblia. Super actualitzada, litografies i fotos a dojo. I la info que necessitem per buscar allò que veniem buscant...

Ens trobem amb el Carlitos (fotoescalador.blogspot.com) i la Sara que estaran una dies de vacacions per les tarragonines terres. I és que enguany, encara no sortia a cap de les seves fotos i havia d'anar pispant fotikos per aigualir les parrafades blogueres.
Anem a l'herbolari a on hi ha joc per tots i tenia bones referències. Així doncs, anem per feina que hi ha cosetes per explicar en el debut del Sellares per aquests escoles. Comecem per l'Arrebato 6b+ bonica placa amb un pas al sostret. Després fem la Cojón prieto 7a on resolem però passant penúries en la bavaressa final. Li toca a This school pen 7a+ on ja comencem a liar-la:





Un pas a bloc sobre regles ens escup i la resta per omplir.



És tan fanàtic el pas que li donem un segon pegue, més que res per sortir a les fotos, je , je. Que és lo realment important, a qui li importa el roadpunk tenint una bona foto? Que a diferència dels anteriors komandos a on les fotillos van ser més aviat escases avui portem un reportero pro.



Així que en havent encadenat to the límit el 7a+ és el moment de buscar nou joc. I el Sellares opta per la Aitxitxe calamitate 7b+, cau en un pas que no aconseguex desxifrar i la deixa tota muntadeta. És el moment clau de la temporada, un 7b+ muntadet, blanquet i condicions atmosfèriques ideals. Sembla que res no pugui fallar. Està en joc mantenir la primera pàgina del 8a.nu! Estic necessitat d'un coixinet de punts per hivernar sense caure a la segona pàgina. Quin gran estil que és el a vista zorro (aqui que cadascú tregui les seves pròpies conclusions). Però es tan gran la pressió que no sols no resolc sinó que al igual que el Carles no aconsegueixo resoldre el pasako. No li dono ni un segon pegue que això és per bloqueros consolidats. I ja completament desubicats i amb les llemes incandescents, el Sellares aposta l'últm cartutxo del dia pel Trifàssic de Mascaró 7b de l'Endika:






Una nova clatellada que l'obliga a baixar-se en el crux. Sort que els anys en el negoci i els dies d'artifo em permeten sortides combinades a la caça del següent parabolt. I així, al igual que l'última vegada pel Campi em trobo sortint d'estreps improvitzats i pillant a regletilles fanàtiques. Com m'agrada!!



Ni que sigui per no abandonar un moscata que després de la clatellada és el mínim que podem fer per ser dignes d'entrar al bar a per una miqueta de suc de civada per ofegar les penes. Així doncs, baixem rebentats i entre lamentacions ens prometem no tornar a sortir de casa sense el guió de ruta! Sort que les vies han sigut molt bones i el correctiu progressiu, començant des del 7a lluidador fins al 7b+ galàctic. I com no podia ser d'altra manera cap piada ni del 7b ni del 7b+.

Ens hospedem al Planet Siurana, on no dignes de l'entrecot ens serveixen un estofat de vedella de categoria. I això amanit amb un vi del priorat amb poso. Intents d'arreglar bombers, i un digetiu per acabar de trobar la solució. Sortim del bar a que ens toqui l'aire, amb una actuació prou decent però sense el passillo triumfal d'altres ocasions.

A les 8:30 ja estem a cal gofre, que no tenim tot el dia! Anem al Racó de Misa a on sols he estat una vegada:



Quin mur i quines viotes!! Les forces justes i les llemes gastades i l'objectiu 4 peguillos per cap. Calentem en un 6c, i ja ens posem a l'Ara pla 7a+ que em surt a vista:



Després a Catalonia is not spain 7b de 35 metrakos on caiem a l'últim pas dur. Sortosament l'encadeno al segon pegue:



I per acabar un 7a dels de calentament (de cuyo nombre no me acuwerdo) en plan ràpid i fugida cap a caseta que surten les filletes del cole:



I amb aquesta sortida ja s'ha acabat la temporada rokera, ara uns mesets al dic sec fins a reorganitzar nous komandos. És l'hora de la neu i de gastar pells. La temporada del carboni i dels power gels. Així doncs, que nevi i força que no vull tocar un corda en quatre mesos!!!

sábado, 11 de diciembre de 2010

Komando entrecot 7c, al Vermell del Xincarró

De nou pel Vermell aquesta vegada amb el Vendri, Patricia, el Rochetore i altres. Just el dia que es produex l'arrencada de la temporada blanca en la crono a Vallter, d'altres encara estem enfilant-nos per aquestes parets. I millor perquè amb un 0 al comta metres de desnivell, res de bo es pot fer ara mateix per les neus. Tot i que el Vendri volia fer l'aparició amb sortida suicïda inclosa. Com si d'un espontani es tractés!!

I és que encara em queda un assumpte pendent abans de la llarga hivernació. Un darrer objectiu per finiquitar la llarga temporada escaladora. I com no podia ser d'altra manera és la Komando entrecot, 38 metres i una miqueta de tot:




El primer pegue m'arrosego com un gusano fent tota mena de trampes per aconseguir-la deixar muntada. Ufff! Es nota el triplet (3 dies seguits d'escalada), que fa molts dies que no en feia cap.

I al segon pegue, vaig pujant tot resolent totes les seqüències fins aconseguir la first ascent. Huuurra!!!

I com a confirmat l'Oscar: "ahir vaig estar currant a la komando entrecot, fent currillo de neteja i molt raspall, al segon pegue s'em va trencar un canto i no vaig poder lluitar el rotpunkt (el pas surt però més duret), però crec que serà 7c, una mica més durilla que la sidonie. En tot cas felicitats pel viote,
chavales ja està neteta i blanqueta, llesta per la first ascent, animeu-vos perquè serà de les bones del vermell"

Je, je i això firmat per un dels senseis del sector que no n'ha perdonat res per aquestes contrades. I també, l'ha corroborat el Vendri que està acabant la temporada finet, finet. I ho demostra encadenant-la en tope al segon pegue del dia.

lunes, 6 de diciembre de 2010

Els exploradors a SANTA ANNA

Ara que comença el fred és l'hora de buscar el solet i més a la plana ilerdense que queda sovint en conserva sota la boira. I entre la nombrosa oferta de cingleres orientades al sol n’hi tenim aquesta de poc coneguda pel gran públic. I a més a tocar de Lleida en la cada vegada més coneguda escola de Santa Anna.




Aquest va ser un dels últims sectors on vaig estar "currant" per aquesta escola. Es tracta de la prolongació més allunyada de la Paret del Vent. I tant allunyada està que les primeres incursions equipadores eran veritables exploracions que van donar nom al sector. I entre els grans exploradors vem retre un petit homenatge a Stanley i a Dr. Livingstone. La Stanley, una de les primeres i de les més curtetes. I la Dr. Livingstone, un diedre cec que s'ha mantingut de 7b malgrat certes queixes.

Aqui hi vem estar currant varios exploradors: Tano, Mangui, Pete, Domènec, Albert, Robert i amb un parell de temporades va quedar equipat el gruix d'un dels millors sectors de l'escola. Roca genial, inclús massa coralina en segons quins trams, vies llargues de fins a 30 metres i predomini del seté grau.

En les primeres vistes en va sortir un llamp de serp negrosa que ens donava un sustos de por. Al final vem trobar la pell de la seva últim mundança al mateix peu de la Classic climbing i mai més en vem saber res, d’aquí el nom de l’Annaconda.

També hi ha la Gesiha i l'Esfinx que van ser molt codiciades (en el seu moment i motiu de molts episodis de controversia respecte el grau. I no sols respecte el grau, a la Geisha encara recordo que sota les influènices Kamerlandernianes vaig deixar un alejillo a l’última xapa . Quan ho va veure el Tano per continuar la feina, ràpidament ho va rectificar afegint una nova xapa . I quina alegria en un dels primers pegues que li vaig fer en poder-m’hi trincar per estudiar el pas. I el Tano que se’n fotia i tú que no la volies posar.

I que dir de l’Esfinx que al final i molt a mi pesar, en la darrera ressenya oficial (la que m'ha passat el Domenecus) ha abandonat l'aureola del vuité grau per caure al 7c+. Fins aqui ja s’hi van acostar no sols els escaladors humanas sinó també alguns més celestials. I així es com un dia tal com avui arriba el gran Klemen Becan i al fer-la a vista se l’apunta de 8a (soft) i comenta “Not harder then 7c+ on the left”. Ja amb el primer llarg ja va haver-hi divergència d’opinions. Al final ha quedat de 7b+. Continuen molt finetes les feres ilerdenses.

Aquest sector el tenia tatxat, però amb els darrers equipaments del Domenecus m’està sortint nou joc. I encara queda més terreny, això sí, per veritables exploradors .

Que no us espantiu els 25 minuts de pujada a lo jabalí fins a peu de via, la suada valdrà la pena.

domingo, 5 de diciembre de 2010

Komando entrecot, la nova al Vermell del Xincarró

La sorprenent primera actuació de la Xinita, http://huuurra.blogspot.com/2010/10/la-xinita-7a-la-nova-al-totxo-de-la.html, li auguraba un bon futur perforador. Però goiteu que em va passar en motiu de la seva segona actuació. Tenia una línia clitxada a l'esquerra de la Sidonie, al solicitat Vermell del Xincarró.

Total que un dia em poso mans a l'obra i a l'hora de posar la reunió, la Xinita va començar a fer l'indio. La màquina semblava que havia dit prou. Primer em va petar la peça del seguro del accelerador. Alli penjat com un xoriç vaig aconseguir tibar del cable de forma manual, eso no es un problema. Amb la reunió posada, se'm desafluixa el arranque manual del cos de la màquina. Descobreixo una nova posició d'arrancada en posició invertida que encara em permet de continuar currant. Eso tampoco es un problema. I per acabar-ho de rematar, al final em salta tot el sistema de portabroques. L'acte reflex sols m'ha permes capturar al vol la broca! I la resta a tomar pel cul.

Ho haveu vist, ara si que ja tinc un problema. No em facis això, avui no, Xinita!! I com que la corda no arribava a terra vaig tornar a sortir per d'alt jo, xinita i el farcell de parabolts. Recullo trastes sense deixar quasi rastre del fiasco.

Quin cop tan dur, ja era previsible que molt no duararia però al segon dia i va petar per totes bandes per ananr directament a la UVI. Avia'm si se'n surt la pobre!

I recient sortideta del taller tornem al lio, una segona vegada els dos mano a mano. I aquesta vegada torna al nivell d'aquell primer dia, fins a finiquitar la feina i deixar equipadet el Komanado entrecot.




No és amor de madre, però quin viot que ha sortit. De les vies de gama alta del sector. En total són 38 metres, amb 16 seguros. Inici amb un bloquillo de dos xapes. Una zona tranqui per ananr a buscar un tram mig fisurat i comença la part més vertical amb tot tipous de passitos. Una barra de descans i un altre bloquillo per plantar-se al tram final sobre pilotes montserratines.

La vaig donar un parell de pegues resolent els passos i ja l'he deixat blanqueta i a l'espera de la primera munidal. Seràs tú el primer ascencionista?

PD.- A tots el del komando, jo ja he fet la meva part. Ara és ella la que us espera!

jueves, 2 de diciembre de 2010

Un dia pel senglar

Ja feia dies que tenia pensat publicar aquest post que resumeix la majoria de sortides de curro per la roca. I són de curro perquè a base d'anar sembrat i assimilant movimets les vies esdevenen més humanes. Sinó sols tendim a explicar les batalletes dels pocs dies que triumfem i a on està tot el treball prèvi? O com deia un sensei: "No, si aqui el unico idiota que entrena soy yo y mira lo que hago!"

Com m'agraden aquells dies on justifiquem la sortida sols per haver trobat un nou peu. O aquells en que lo que no queda pa la libreta queda pa la pila. I quan no fa fred fa calor. I quan no plou fa humitat. I al final quan tots el paràmteres externs són favorables, i la alineació planetaria és l'òptima, hi ha la pròpia actuació la que sentencirà la victòria o la derrota.

I amb aquestes cabòries em estat pujant aquest dies amb el Sellares, o pequeño saltamontes, al senglar amb un mateix objectiu: la Correcamins 7c+. Després d'enllestir per la via ràpida la versió de la dreta del Viatge imaginàri (aqui en una foto del Fernando) ensopeguem amb aquest òs.




Quin gran asedio a aquesta via traïdora. Ben aviat comencem a plantar-nos al crux però el bloc és massa aleatòri i ens tumba una vegada i altre. Igual que aquells que van filmar el video de caigudes a targassone. I el pitjor de tot és que just després de caure el pas surt, molt al límit però surt. La mare que la va parir, ens està maltractant de mala manera. Sort que cada dia trobem altres cordades que ens fan més entretinguts els assalts. I al final després de caure al crux infinitat de vegades i d'evidenciar un clar retrocés he desistit d'aquesta guerra a l'espera de millor ocasió. Sort que el Pequeño Saltamontes al final la va encadenar com a presagi a la gran temporada tatxadora que li espera.

Així, doncs, fiasco i retirada amb el clatell vermell. I una altre cap a la llista de projects per quan sigui més gran i fort. I ara a apuntar més baix, que l'horno no està pa bollos i el Pirineu està ben blanquet per començar a gastar pells.

domingo, 21 de noviembre de 2010

20ena CURSA CEC DE COLLSEROLA

Després de l'escapada entre setmana per patir les rigorositats que es gasten per Siurana, ha tocat la clàssica de Collserola. Res més a afegir de la crònica de la darrera edició. Són 18k (que l'any passat deien 16) i surten uns 600 metres de desnvell positius per pistes ràpides amb algunes rampes infernals.

Sols comentar de la meva actuació, que al final he fet el 5è amb un temps d'1h 40s. He perdut dos llocs però he millorat 8 segons i amb això en tinc prou per tornar content i ben rebentadet cap a caseta. De l'empresa també hi eren el Galindo (11è) i en Font (17è).

Se sent dir que ja fa dies que els skimountain's ja masellen. Inclús n'hi ha que ja en porten 50mil. Però la temporada es preveu llarga i fins la Mezzalama el 30 abril encara queden massa dies i amb el Senglar tant on fire no es pot parar de saltar a la correcamins...

jueves, 18 de noviembre de 2010

Del komando entrecot i el seu pas per Siurana

De forma casual, hem reorganitzat el Komando Entrecot per una visitilla ràpida de dia i mig a Siurana que fa quatre anyets que no visito. En la alineació hi ha el Domencus, el Morer i el qui escriu aquesta crònica. Així, sols a lamentar d'aquell històric komando que recorria els peus del Ventoux, la baixa no justificada de l'Oscar.

Un primer dia ventós es fa decantar pel sector de l'Esperó de Primavera on sembla que podrem estar més arresserats. Hi ha força gent però podem calentar prou tranquils. Després anem a el Menjapindules 7b on els tres no fallem, se sent dir però, que algun va més sobrat que d'altres. Enfi que amb això ja ens hem gunyat la nostra dosi diària de suc de civada!! Però encara en volem més i amb la idea de buscar something harder, anem a espategar a la Mandragora 7b+ que queda lliure en aquell precís moment. Aquesta ja la coneixia de 10 anys enrera quan li vaig donar uns peguillos. El Domenecus també l'havia tocat. Quin viot de 38 metres i amb un pas obligat a l'alçada de la quarta xapa. Aquests pegues ens tenen entretinguts una bona estona. La millor actuació l'ha firmat el Morer que, inexpicablement, patina a l'avantpas i ja no para fins d'alt. Tinc el privilegi de poder-li donar el darrer pegue abans que m'agafin els cucuts ja que la tarda ja no dóna per més. I amb la pressió de no poder defraudar als compis ofereixo una bona lluitada amb encadene final. Llàstima que amb mitja hora més de llum hi havia un nou hat trick.

I ara que ja hem fet la gana és l'hora d'anar al vertiable motiu de la nostra trobada: l'entrecot. Prèvi, a l'hora de sopar i com no podia ser d'una altra manera celebrem els triumfos del dia a base de suc de civada. Sort que ja tenim les secors de la gola una mica recuperades quan el cambrer ens ho comunica: "No tenim entrecot, ha de ser xuletón o...". Pues que siguin tres de xuletón però amanit amb vi de la terra que per algo estem al priorat. Un bon digestiu per ja sortir del bar per la porta gran, el Komando segueix en forma, i a buscar un racó pa furgonear.

El segon dia, s'aixeca tapadot i gris. I anem a parar al Campi qui pugui sense ressenyes ja que l'anhel.lada guia encara no ha sortit. Sols tenim alguna referència puntal i d'entrada ens trobem sols al sector? Fem una fisura traidora de 6b+ que ens desperta de cop. I després a la que resulta ser la Gamba gamba 7b, on el Domenecus veu la padrina per desxifrar els passos. El Morer i servidor no perdonem i la fem molt ben teledirigits.
Més tard, i ja amb el cel amenaçador provem la Gurungos 7b de la old school. El Domenec es baixa del crux, avui no té el dia o segons ell "no me déis mas de beber". I després, en el meu torn començo a saltar en ple crux i no passo de cap manera. Les llemes encesses: fire on your fingers. Hi ha una regle amb un tacte asquerós o no m'hi quedo. A falta de punch bones són les trampes i amb un pas d'estreps i llançament de cinta a la xapa aconsegueixo passar. Aquests recursos no són massa vistosos, i menys a ple Campi, però solen ser eficients. Un parell més com aquesta i cauré al lado oscuro del bastó màgic tan de moda en els temps que corren. Obligada la seqüència!

Sols he trobat una foto del "Fe i valor" que sembla que també se les van tenir amb aquest viot del Campi:



Que la nostra camara oficial segueix tenint problemes de bateria que no permeten lluiments fotogràfics.

Enfi que comença a plovisquejar i optem per fer una retirada a temps a l'espera d'un vertiable entrecot.

PD- Però d'aquells au roquefort...

domingo, 7 de noviembre de 2010

Pues va a ser que no (pero por poco)

I és que al final no he pogut defensar el TOP TEN de la darrera edició en la gran cursa montserratina per excl.lència: la MONTSERRAT NORD.
I és que enguany en aquesta cinquena edició s'hi han aplegat bastanta "pata negra" dels diversos circuits catalans de curses.

Ben aviat, sols aviar-nos, ja he vist a través del gatcheto-periscopio enfonsat per la 25ena posició com marxava un selecte grup a on no hi era convidat. I quina manera d'esbufegar, i el pitjor de tot és que tinc tota la cursa per davant. Però amb una mica d'ofici, més en la baixada que no pas en la pujada, he firmat un temps final de 2h2m26s (11è de la general). A més d'1 minut de la meva marca de l'edició anterior.



Com ha canviat el panormana d'ençà aquella darrera cursa de l'Alba, a on sols 10 segons ens van separar del triomf a nivell d'equips. A Monistrol, d'aquell desembarcament de bombers de BCN, sols hem quedat el Pequeño Saltamontes i un "desguasat" servidor. La resta per excuses poc lloables han optat per menys sofertes alternatives. I com de miracles els justos, i s'hi han de passar que sigui a Lourdes. I amb el poc entreno específic, hem fet el que bonament hem pogut gràcies, sobretot, al nostre mètode secret a base de pegues als 7c+ del Senglar. I així ha estat com el Sellares per uns o Pequeño Saltamontes pels altres, s'ha fet en el 29è lloc millorant la marca en més de 4 minuts.

I menys lloables han estat encara altres (tu que ho estàs llegint) abscències destacades que no han perdonat ni un sol dia d'escalada per marcar el crono en aquesta gran clàssica.

sábado, 23 de octubre de 2010

Les darreres malifetes del Komando Entrecot

Després de suplir les baixes d'última hora per nous efectius, al final hem aconseguit reorganitzar una nova cel.la escaladora: el novedós Komando Entrecot:



L'objectiu el derribo de St Léger, una bonica escola francesa sita sota els mateixos peus del colós Mt Ventoux, autèntic icone del ciclisme mundial. Allí ens esperen vies pels tots els gustos i totes les orientacions que ens han tingut entretinguts cinc jornades consecutives d'escalada.



Després d'estar currant en diversos projects durant quasi tota la temporada és l'hora per degustar l'onsight climbing i preparar el clatell per les "collejes" pròpies d'aquesta disciplina. Així, amb la més gran de les humiltats, encetem el viatge amb bon peu en el sector Sud on aconseguim salvar els mobles prou dignament la mateixa tarda del viatge. Aconseguint onsights de 7b/b+ (l'Oscar), 7b (Morer i Robert) i 7a+ (Domenecus).

I el segon dia anem a l'Andalouse on per fi em retrobo amb l'anhel.lat 7b+ onsight, amb l'Arqué pied tendre un placot de 40 metres de regles. Ja tinc la feina feta però encara ens quedarem uns dies a arrastrar-nos per aquestes contrades.

Tercer dia a la Baleine on hi ha autèntiques joies i molta feina per altres visites i on l'Oscar, en la versió més humana i menys celestial, salta en una entrada a bloc d'un 7a:



I el quart dia anem a la barrancada formada pels sectors Ouest, FFM i Est. I poc després de calentar el Domenecus descobreix una placa de 30 metres, Le short dans le trou 7b. L'espera una fotocòpia de l'escalada del lleidetà Camp de 300. I amb un pegue de gran mestre, fa bons els pronòstics i firma un onsight demolidor i la seva millor captura d'aquests dies. I poca estona després, l'Oscar tanca una gran jornada del Komando amb l'encadene de la mítica i coneguda FFM, Meuhhh 7c+. Un pegue de sensei de veritat que li ha costat una llema del dit. Aqui tenim el pegue del Morer:



Després de tant bones actuacions, ha arribat el moment culminant de la nostra estancia i abandonem l'austera vida de la furgo per anar a sopar poray. Un primer retaurant d'alto copete ens obliga a fer més quilòmetres fins que a la fi trobem el que busquem. Un menú amb Entrecot i com no podia ser d'altra manera aquí no perdona ningú: Un al grill, dos al roquefort i l'altre al pimiento.

I malgrat tant recomfortant tibèri el cinqué dia les forces estan molt deteriorades. Desguace col.lectiu i amb més ganes que condicions repetim a la Face Sud. D'entrada el domenecus cau en un parany de 7b sense comentaris a la guia. Servidor respon amb un intent a Laisser passer les reves 7b on no passo de la primera xapa:




I el Morer que si que li dóna amb més ganes i li dóna un pegue més serio:



El Domenecus, ara ja amb més ofici, opta per una "a faire absolutement" de 7b+ on es defensa dignement saltant a plenes hostilitats:





I al final del dia i per finiquitar les vacacions, un autèntic pegue al més pur estil "Solo por viecci guerreri" a la Divine idylle 7a. I després d'una lluita agònica aconsegueixo el a vista i el "suc de civada" gentilesa de l'Oscar que ja coneixia el que m'esperava en el tram final. I va tancar l'actuació del Komando el Domenecus en aquesta mateixa via confirmant la sorpresa final amb el mísmissim vol del voltor.

domingo, 17 de octubre de 2010

UNA DE RUNNING...

I és que ja hi havia ganes de dorsal després de 5 mesets en el dique seco dedicat a tutti pleni a l'escalismo. I ha estat en motiu de la celebració a Olesa del Cros escolar on hi ha curses per tothom. Pels peques, pels papis, per les mamis i inclus una exhibició del club local oberta al gran públic.



Així per nosaltres eren 5,4 km de terra pel clàssic circuit annex a les pistes d'atletisme de les Planes amb les seves "rampilles". Una bona ocasió per cremar les primeres carbonilles i valorar la forma d'inici de temporada. Hem consta que n'hi ha que ja esquien però encara tenim agun assumpte pendent per aquestes parets de Déu, je, je...



Al final amb més ganes que nivell, amb una cursa amb molt poca participació, he aconseguit el 4at lloc sota els ánims de tota la família. Sort que encara queden uns dies per afinar bastant fins a la Montserrat nord.

sábado, 16 de octubre de 2010

"LES TOP" DE SETÉ GRAU DE SANT LLORENÇ DEL MUNT

Com ja vaig fer en el seu dia de Montserrat, aqui teniu les més valorades en el 8a.nu ordenades per índex:

7a+

1. Quan es menja aquí?. Gran
2. Printemps. Gruyère
3. Rèquiem. Gruyère
4. Siluetes de cristall. Dauet
5. El límit del desig. Gruyère
6. Angeles de fuego. Heura
7. Subete a mi piel (L1). Gran
8. Brego. Gruyère
9. Intent fallide (Tabú). Meló
10. Els llaurers del Cesar. Revolt

7b

1. La reina abeja. Gran
2. L'Enze. Heura
3. Solitud. Heura
4. Sexe, salut i sant llorenç. Gran
5. Chris crisis. Gruyère
6. Infierno. Gran
7. Dr. Jeckyll. Totxo sibèria
8. Treballem en coses estranyes i belles. Gran
9. Shin jin mei. Gran
10. Zen. Heura

7b+

1. S'hi ha d'anar. Gruyère
2. Pa de ral. Mur blau
3. Descanso dominical. Gran
4. S'hi ha d'anar pel recte. Gruyère
5. Sense alé. Silenci
6. Emperatriz esmeralda. Gran
7. La panxa del bou. Gran
8. El señor de los anillos. Gran
9. Rescat emocional. Gran
10. 20 minuts. Gran

7c

1. Terramar. Gran
2. Dresden. Gran
3. Atzucat. Gran
4. No hi ha limits. Districtes
5. Sense comentaris. Gran
6. Via del codolada (Variant comulada). Gran
7. Fenaskistiskopi. Gran
8. Via del quicu. Gran
9. Anabel lee. Silenci
10. Zombie. Gran

7c+

1. El clan del bonsai. Agonies
2. S'ha acabat el broquil. Silenci
3. La llei de Murphy. Gran
4. El clan del oso cavernario. Gran
5. Zurich. Mur blau
6. Ja n'hi ha prou. Gran
7. Bruce lee. Mur blau
8. Zigger-zagger. Silenci
9. El perdedor. Gran
10. Tendones de acero. Meló

i 8a

1. Calladeta fas més goig. Gran
2. Sueños de piedra. Gran
3. Espacio, amor y locura. Gran
4. No t'ho perdis. Gran
5. Yo claudio. Gran
6. Desperta ferro. Gran
7. Dick terpi. Totxo sibèria
8. Fugazzi. Agonies
9. La pedregada Silenci
10. Pinxe tira. Mur blau

lunes, 11 de octubre de 2010

viernes, 8 de octubre de 2010

LA XINITA 7a, LA NOVA AL TOTXO DE LA SIBÈRIA

Amb el Sellares, fa uns dies, vem pujar carregats com a rucs amb l'objectiu d'equipar una nova via que tenia clixada a l'esquerra de la històrica "Si o no". I amb l'alicient afegit d'estrenar la meva darrera adquisició als xinos i per internet, un taladre percutor amb motors d'explosió per 105 euros, OFERTÓN DE LA SEMANA!!!



Això està tan arrebentat de preu que em fa por de quedar-me amb l'anella d'arrencada a la mà en la primera estirada, je, je... Total que una vegada ubicats i per muntar la reunió la Xinita fa un parell d'extranys però ràpidament s'alinea i comença a foradar vigorosament. I després d'una bona estona de curro deixem la feina feta.




Una bonica via cosideta on el més díficil és a la primera xapa, i després una bonica fisura que ens porta a un sostret amb un pas atlètic. Després placa de foradets típica del sector on cal un mica de pila per arribar a la reunió. En total 8 parabolts i com no podia ser d'una altra manera de nom, LA XINTA. Un makinot d'aquells que no t'acabes, com pesa la japuta!! I que et deixa el braç i els ronyons destrossats. I per poc no ens deixa sordos, quin rebombori per Déu!!!

I amb el Jofre hem pujat per fer la first ascent mundial. I amb les pluges la trobem bruta de nou, unes raspallades, una mica de magnesi i una proposta de 7a. Ja direu...

Llarga vida a la Xinita!!

jueves, 7 de octubre de 2010

Mireia 8a a Can jorba

Per fi, els Déus han estat benavolents amb la meva persona i han obert una petita finestra per poder-me colar a l'Olymp del vuité grau! Allí on m'esparaven els grans Domenecus i Oskarus que, enguany, ja havien finiquitat les seves "ANCHOa's". I per poder arribar a bon port en tal quimera he seguit la seva tàctica. O sigui, aconseguir, una bona base de 7c+, el grau més antipaticot pels aspirants a coronar el Mont Olimp.



Darrera queden més de cinc mesos d'anades i vingudes, de salts, d'arrastrades i actuacions de lo més variopintes. I el que és més desagraït, la fase de la búsqueda del projecte ideal. Quina manera de picotejar vies sols per cala Montse: Narco, Bolita, Arribaba, Pinus, Anillo del cuero, Fart de grifa, Cagadubtes i Paulina. I finalment, quan ja no s'havia on fotre'm i finalitzades les restriccions del sector, vem anar a parar a Can Jorba on vaig ensopegar amb la Mireia. Noi!!! Que aquesta sí que me l'han fet a mida, je, je. Muntem el camp base i que comenci l'asedio.

Inici comú amb l'Oriol amb un tram facilot. Deprés, encara la placa amb un parell de remadetes i repisón. Després del descans un tram de pila sobre forats fins a una parada abans de la travesia cabrona fins a la primera reunió. Fins aquí 7c i arriba el crux bloquero sobre una nyapota. Una nova parada i una darrera manxada per pillar el canto xapador de role y hasta aqui puedo leer!

Al final l'he fet al sisé. Je, je,.. al sisé dia de feina que no pegue. Fins que no ha vingut el meu particular talismà montserratí no he pogut encadenar. Extranya coincidència que amb l'Oscar he encadenat el Somni, la Xilum i ara aquesta.

Sort de la bona companyia difrutada que han fet més distessos els assalts i del trucs que entre el Sellares, el Jofre, Domenecus, el Joan Maria i l'Oscar hem anat treient.

Enfi, temporada salvada i com diu el refran "un ocho-a al año no hace daño". I ara a esperar la neu i a la Mezzalama.

domingo, 26 de septiembre de 2010

No dubtis per Can Dubtes

Amb l'Oscar enfilem de nou cap a cala Montse, però aquesta vegada a la North Face per enfrontar-nos a una altra via clàssica en el seu grau: el Primer dubte 7c+. Via sita en un dels sectors amb més controvèrsia en l'apassionant món blogger, el Can Dubtes:



Segons es despren de les crítiques més aviat negatives molta gent cau al parany de començar pels "6b's infiernos" que es converteixen en un espanta clientela. I sinó us ho creieu mireu per Cala Tufa quina piada més bona:

http://tufa-tufa.blogspot.com/2007/08/can-dubtes-o-donde-reina-el-maligno.html


Però amb una mica de paciència, sóc de la humil opinió, que se n'hi pot treure un bon partit. D'entrada hi tenim la No hi ha dubte 7b+ tant bo com dur, que ja va costar unes visitilles. I a la seva dreta el Primer dubte. Una via de placa vertical, amb un pas superfanàtic i regletós de "sika a sika i tiro porque me toca" a l'alçada de la segona xapa. Un pas d'aquells que tots els que critiquen els sikats disfruten com enanos. Després a mitja via hi ha un segon crux d'stratofingers sobre bidits curts. I per acabar un mica de pila sobre més bidits i alguna regletilla.
Una via de la categoria de "caldo para tus dedos" que et deixa sense llemes. Suficientment antipàtica per evitar convertir-se en comercial i suficientment guapa per no caure en desgràcia.

En la temporada anterior, en una de les jornades d'assedio vaig caure, amb els colzes mirant a Cuenca, a l'últim pas amb la reunió a la cara. Merddaaaa!! I amb aquest pegue vaig desmuntar la paradeta i cap a otra cosa mariposa. No hi havia cap dubte, s'hi hauria de tornar però el calendari i la casuística va deixar el projecte allí apracat.

Enguany, el primer dia provant de nou la via vaig petar un peu en el crux obligant a canviar una mica el moviment. El pas surt de forma menys aleatòria i matitzem bè la resta de la via a l'espera de millor ocasió.

Tornant al dia en qüestió, amb el cotxe pillem per falta d'indicacions de les obres que s'estan executant i que tenen temporalment tallat el tram entre el cruce del monestir i "santasesi". Al final, després de quasi hora i mitja, aconseguim arribar via Marganell-Cassot.

Una vegada preparada la via, llegiu cintes posades, peus marcats i regles respatllades comencen els assalts del dia. Els fiascos dels dos dies anteriors em fan dubtar de les possibilitats reals de fer un paper decent. El primer dia saltava rebentat per l'Odio africano a Can Jorba i el següent a Calders al flash a Foteu-li canya 6b+.

Al primer round, el segon crux em deixa anar un ganxo d'esquerres i completament KO saltant pels aires. Ohhhhh!! Al segon round, un directe de dretes en ple crux i de nou volant. Baixo a terra, un minutillo d'encabritació i som-hi! Aquesta vegada no fallo ni el primer ni en el segon crux i li faig el ROAD PUNKY. Quina alegria tan gran, després de tant esforç poder-la finalment encadenar.

Així, doncs, seguim trucant a la porta d'accés a l'Olymp. Però els totpoderosos Déus que el regenten, enguany, semblen no ser massa benevolents. O la meva humil candidatura presenta poques credencials per tan privilegiada situació. Je, je. En qualsevol cas ho seguirem intentant...

lunes, 20 de septiembre de 2010

El vianant 7c+ al Vermell del Xincarró

Goiteu el que deia en TR a Celiavern el seu dia:

"*EL VIANANT 7c/c+. Primer llarg d'accés a la resta de vies, un 7a+ de placa GENIAL, foradets i pas burro de regleta lateral. Un cop sortint de la R1 hi ha molts bloqueigs, algun pas dinàmic dels macos i un CRUX anant a bidit que es pot fer en lance recte o per la esquerra amb un dur bloqueig d'espatlla esquerra. Compte a la sortida (assegurança exigent però gens perillosa). Final en placa més facil però bonic.Resolta al tercer intent. No em canso de repetir-la donat que per les seves característiques és una via ideal per fer pila i els xapatges no són exigents. Molt resistent encara que menys dura que vies com el CLAN DEL BONSAI o LA FUGAZZI ORIGINAL, pel qual la deixo de 7c/c+...ja direu!"

I a més goiteu quina fotillo pillada de cal Free bloc a ple crux de la via:



I si ja està tot dit i escrit no cal afegir res més de la darrera víctima dels meus asedios. Que les jornades de curro són massa aburrides pel lector. Així, doncs, piada ràpida i de nou a les portes de l'Olymp esperant el moment de poder-hi arribar!

PD- Sols afegir que actualment ja no hi ha la R1.

sábado, 18 de septiembre de 2010

Xito xito 7b, a les Escaleras al cielo de Santa Ana

A mitjans de maig del 2003, vem a anar amb el Domènec amb tota l'artilleria per obrir una nova línia que el seu ull de "sensei equipador" tenia controlada. I amb aquesta motivació ens vem passar el dia currant per equipar una altra gran clàssica de l'escola de Santa Ana. De baix estant sembla, impossible poder pujar en lliure per aquell pany tant desplomat però generòs en canto. Fins aquell moment sols una antiga via d'artifo solcava els desploms.

Aqui els autors de la via, amb el Pelón i la Duna:



D'entrada vem plantar la reunió i un primer saneig. Al peu de via vem tenir que desmontar les restes de la foguera il.legal per furegitar "dominguerus" aficionats a la barbacoa. El desplom inicial carbonitzat el vem resoldre amb grans solucions. Per posar la primera xapa que millor que còmodament des del sostre del Terrano del curro del domenecus. Amb cotxe a peu de via, això sí que és aproximació 0 minuts! I després un mica d'artifo guarrillo per posar un parell de xapes més per enllaçar amb la part equipada per d'alt. I abans de marxar provant la via, hi havia un bloc enorme de dubtosa solidesa. Li foto hòsties amb el "Yosemite hammer" però està ben collat el cabrón! I el Domencus em passa una perpalina que duia al cotxe, li foto una bona palanca i RASSS!! Salta el bloc, PIANUSCUS!! Sort que ja havíem tret el cotxe del peu de via que l'armari de bloc es va quedar al mig de la pista de pujada. No el podíem ni moure!! I així, es va quedar força temps bloquejant l'accés a l'explanada típica per fer la "comilona" i els trepes vam començar la conquesta d'aquest petit racó.

En quan al grau, després d'un període inicial de certes controversies, el temps i les repeticions han acabat consolidant el 7b.

Més endavant el Pelón, l'Andrada, el Cortés i el mateix Domènec equiparien més vies en aquest desplom.

jueves, 9 de septiembre de 2010

Old style vs new generation

Una vegada més enfilem amb l'Oscar cap a la Sibèria a protagonitzar una nova jornada de feina en aquest allunyat racó, si ja se sap "currante a currar".
Calentem i com que no tinc el joc massa clar acabo optant per la darrera via de les 16 fàcils (de 7c o menys) que em falta entre el Totxo i Sibèria: la Si o no 7b. De la qual no en tinc cap referència per part dels locals, ni de la comunidad ni de ningú.

De baix estant, la primera impressió no és massa alentadora. L'equipament és a base d'spits de 8 i algun del 10, amb les plaquetes mig sueltes. Els cantos, per més inri, recoberts de terra o de teles d'aranya. I per si fos poc, ni el més petit indici de magnesi! Vamos que tot i estar en escalada esportiva això és un veritable terreny de col.leccionistes. I el primer pegue com no podia ser d'una altra manera és converteix en un mal viatge de xapa a xapa, on netejant per aquí i ara per allà vaig desxifrant cosetes. I al bombillo final no trobava ni els picats que estan tan bruts que ni penjat de la xapa els veia. Al final, al tercer pegue li he tret el road punk. Guapa via però massa abandonada, no sé quan temps feia que no hi pujava ningú!

Mentrestant l'Oscar, molt més astut, no ha caigut a trampes tatxadores i s'ha mantingut perseverant a la codiciada Secta 8a+. On ja fa pegues d'aquests de tú a tú i està realment apunt de rebentar-la.

Després anem al Mur Blau, on tinc un assumpte pendent amb una via de new generation: la Bruce Lee 7c+.



Aquesta va ser una descoberta de l'Oscar que ja me la va vendre com a guapa i facilota pel grau. Però la veritat, és que després d'un tramet de pila hi ha un parell de moviments més a bloc que són una veritale escupidera i no sóc l'únic que ho ha experimentat. Així que una opció pels que anem to the limit, és un mica de "suicidal climbing" i saltar-se la darrera xapa. I això és el que he provat en el primer pegue del dia posant cintes. Però en el darrer pas dur en ple alejillo se m'han obert les ales i a volar!

De nou cap a la Sibèria a per un darrer pegue de l'Oscar a la Secta i recollim tratses per tornar de nou al Mur. Je, je, això si que és currar! I de nou a la Bruce on aquesta vegada opto per xapar i "be water my friend" passo les hostilitats com bonament puc per acabar amb l'"huuurra" triumfador. L'Olymp encara és possible abans de l'arribada de les neus!!

miércoles, 1 de septiembre de 2010

viernes, 27 de agosto de 2010

miércoles, 25 de agosto de 2010

Game Over al Castell de d'alt, INSERT COIN

Pues de camí amb el Javi veig que la Merolla del sector de baix enacara té el segon canto xop i optem per anar al sector de d'alt on estic a tiro de dos.

I després de calentar em monto la Tavella 7c+, d'un seqüència a bloc en placa vertial. L'havia provat feia pocs dies quedant-me pendent el pas d'aproximació al pas. I en aquesta ocasió, amb forces renovades, he aconseguit resoldre el pas. Més tard al segon pegue del dia aconsegueixo el road punk amb un lance boig. Visca!! Una via díficil de graduar, d'aquestes on molts opinen però menys encadenen. La mateixa guia ja porta a confusió, al dibuix 7c+ i al llistat de 7c. En qualsevol cas, la via és bona!

I després provo la Terrífic 7b+, la darrera que em queda per encadenar. El primer pegue és prou bo caient en plenes hostilitats.

Una estona de descans i li dono un nou pegue que serà el bo, així doncs primer sector que li poso el Game Over i on totes les vies són bones i la sombreta millor.

lunes, 23 de agosto de 2010

My moflets 7c, al Castell de les dames

Ep que ja tornem a estar currant per aquestes parets de Déu!! Després de tantes hores per l'aigua a la caça del pulpo els dits s'han estovat. Així doncs, ha calgut fer uns dies de rodamenta on he fet una mica de buidatge sobretot en aquest sector que gaudeix de bona sombra. Total que al sector de d'alt ja estic a tiro de dos pel Game Over, i per baix la cosa segueix estant més verdota.

I els mofletillos la vaig tocar un dia la temporada passada on no em va ni sortir un dels passos claus de la via. Enguany, al primer tiento, ja em va sortir el pas i al segon pegue fa fallar la pila!!

Ràpidament tornem a ser-hi, aquest cop amb en Feixas. També han vingut les seves dos mascotes per entretindre la Laia i l'Ares durant la matinal.
I sense més preàmbuls aconseguixo muntar la via suant com un porc i arrastrant-me com una culebra, ara si que tic ben calent! I al segon pegue, després d'una bona batalla li aconsegueixo la tatxada bona. Huuurra!!!

Més tard provo per d'alt la Merolla descontrola de passos guapos i regles. Hi ha alguna seqüència inclús comuna amb la veïna Montserratina i vaig força perdut. Al final li he tret els passos però caldrà que algun SENSEI m'expliqui exactament om va el tema que veig que a la topo parla de moltes variants.

I en Feixas ha triumfat fent els dos 6b's a vista i prova el 6c+ que deixa per millor ocasió.

domingo, 15 de agosto de 2010

Psico per Binisafuller

De nou de vacances disfrutant amb tota la família del sol i la platgeta. En alguna de les escapades expres a la busqueda del pop salvatge dono amb aquesta opció per blocar.

Aproximació de 30 segons, accés sec a la paret, poca alçada i bona roca. I en ser una caleta queda més resguardada de la mala mar, l'únic inconvenient poden ser les meduses.

Us deixo un monogràfic que em va fer la Imma: