sábado, 29 de diciembre de 2012

La caiguda d'un mite....la Sessió

Hi ha vies que per extranyes raons esdevenen mítiques, i per més que passin els anys no perden aquest miticisme. I la Sessió digital 7b+, n és un clar exemple. Ja quan la vaig veure l any 91 en el meu primer curset d'escalada ho vaig evidenciar. Després de passar tot el matí negociant les antipàtiques plaques montserrattines venia l'hora de veure els senseis esbarallar-se amb aquest desplom. I allí estava la via per anar dictaminar la sort als entregats monitors.

Aki os dejo el video de un colega, Oskar "K" en la Sessió Digital 7b+.





I aquell monitor teu amb qui havies passat tot el dia arribava a peu de via a defensar les seves opcions. Aquell que fins feia poc era l'home més fort de la terra i de part de l'univers sideral. El mateix que havia flotat per unes plaques impossibles per on no podies ni pujar. Si aquest troç de LOLO que t'inspirava la més gran de les confiances arribava a la plaça del Vermell tens com una mala cosa.
Semblava un porc arribant al matadero, i allí estava la via per dictaminar sentènica final: o vida o mort. I aquell a qui no li havia tremolat el polç en tot el dia pillava el segon canto de la via per quedarse penjat una estona de braços  movent peus esbojarradament. Bufant com un bufal, i vermell com un tomàquet fins a caure ell i la dignitat cap avall.  L'un queia en un pas... l'altre en un altre. Un estava apunt de sortir per d'alt però volava sota els aplaudiments d'una plebe entusiasmada.Allò era un espectacle increïble....una autèntica esquevatxina... que els cursetistes immortalitzavem amb fotos mentre els diferents monitors intentaven pujar per alli. Al final un que l'encadena guanyant se l admiració i la glòria eterna. I més tard un segon encadene pa la penyita.... quina via!!!
Mes tard cap al 97 la vaig provar per primera vegada i no faig fer ni dos passos seguits...després va haver-hi una época que em tocava a mi com a monitor saltar extenuat del segon canto de la via. I axí van anar sumant els pegues.... Sempre havia somiat que un dia podria pujar per alli, però ho veia tan llunyà...
Una via plena de picats però que ningú gosa criticar, com aquella amiga seva de la paret gran de Sant llorenç; el Señor de los Anillos. Autèntiques obres d'art, vestigis d'aquella època que perduren al llarg del temps. Perquè hi hauran altres vies de 7b+ per la muntanya, però poques hauran sortit a tantes fotos de guies i revistes. I poques tindran tantes repeticions i intents com aquesta.
I per un cúmul de circumstànices de diversa índole em vaig trobar de nou sota aquest sostre imponent. Aquesta llosa montserratina que era un taca a un expedient impolut, ple de batalles perdudes, escaqueos i tot tipus d'heregías... El 7b+ de l'oficina que més joc m estava donant, passant dels 50 pegues... I amb menys de 3 minuts i en un estat d'èxtasi total arribava a la reunió, fent caure aquell mite que va conèixer ja fa més de 20 anys.

domingo, 16 de diciembre de 2012

Vermell del Xincarró, subsector bombet

Interessants vies que no són d’entre les més populars del vermell però que no estan gens malament perfectament equipades amb scellaments químics i amb algunes preses reforçades amb sika. El que sempre hi ha hagut molta desinformació de tot aquest pany però sembla que darrerament s estan fent bastant. Així que per si algú li pot servir d’alguna cosa, complemento la info del blog del piju i de la guia de Montserrat de cara Sur:

  1. 6c+ Placa molt mantinguda i tècnica que s’acaba fent molt llarga i on a més hi ha un moment d’alegria obligada a mitja via. ***
  2. 7a  Similar a l anterior amb uns passos molt atlètics per sortir de la repisa **
  3. 7a+ Igual que l anterior però més difícil en el tram atlètic per deixar la repisa **
  4. 7b+  És la sortida de l’esquerra d una entrada conjunta de tres vies. Amb un parell de passets a bloc que li donen el grau en la part més desplomada i després una sortida en placa amb un macramé passant molt apropet de la seva veïna de la dreta. La via acaba en una reunió comuna amb la Nº14 de la guía que no consta a la guia. Situada més avall i a la dreta  **
  5. 7b+ Extraoficialment coneguda com el “televisor” per haver hi un gan bloc del tamany d’una tele a mitja via. És la sortida central i poster és la més homogènia i recomanable de les tres. La via acaba en una reunió comuna amb la Nº13 que no consta a la guia.  ***
  6. 7a+/b És la sortida de la dreta molt més fácil que les seves veïnes. Mal graduada a la guia com a 7b+. Es va posant difícil fins a les darreres xapes on hi ha el crux de la via *
  7. Bod 7b+/c  Per aquesta ja se surt de d’alt de la repisa de la Sidonie. A la guia consta de 7b+ però i pel piju 7c. De les dues és la opció de l’esquerra. Uns primers passos molt a bloc, un bon descans a repisa i un pas de placa molt tècnic. **
  8. Icarus 7c La més dura de tot aquest pany. Un primer tram a bloc fins a un bon descans  i després escalada més en placa on cal una mica de pililla. Mola deixarse prexapat el crux a mig bombet per evita posible caiguda sobre la repisa. **
  9.  7b Conegut com “ l’esperó”. Un primer pas trencadot dóna lloc a un esperó difícil de llegar a vista. **

 

martes, 2 de octubre de 2012

Ai estimat lector; ja torno a ser per aqui amb les mateixes tonteries de sempre i amb les piles carregades per afrontar una nova temporada d'arrossegades verticals.
Que bè s'ha m'ha posat el "parón estival reglamentari i quasi que obligatòri" en el meu cas. Inclús amb alguns kilets extres per tota mena d'excesos, ho reconec no he complert amb totes les recomanacions dels manuals de bones pràctiques. Però després d'un meset llarg al rengle, ja comencen a sortir les primeres vies. Però de moment entre les places conquerides no n'hi havia cap digne de menció fins que he tatxat un 7c a l'oficina montserratina. Això no sol suposar una empresa fàcil i aquesta Trinxats no ha sigut massa benavolent amb mi, tot i que és una via molt guapa al més pur estil siuranero amb un marcat pas de bloc sobre una regle assesina i un final tecnico-postural. Seguirem agafant forma a l'espera de nous road punks.... fins ara!

jueves, 5 de julio de 2012

La parelleta...a la Paret Gran

I així fou, com després de fer una mica el bujarra per Cala Montse, em vaig veure obligat a emigrar a altres paratges on encara no coneguèssin de la meva tendència natural al escaqueo. És algo de díficil explicació, que s'escapa de l'enteniment humà,  sense cap mena de dubte,  d'orígen còsmic. No hi ha ética que ho subsani, com a molt es pot confinar però en el crux de les vies sempres acaba aflorant aquesta maleïda tendència...

Calia trobar un puesto on encara hi haguèssin escaqueos per trobar, on els grans senseis et deixèssin fer els teus pinitos, en definitiva un lloc, on poder saciar les ganes d'escalar amb aquestes calorades. Pues a soleiar que me voy....

Les primeres escaramuzes inicials van servir per anar agafant la sintonia con el lugar. I aquest any, no em calia passar pel correctiu del "senyor de los anillos" amb sendos 35 pegues. Anava directe al gra, a lluitar en meu olymp personal. I la pressa era una assentada en el grau... per si entrava a l'olymp fos de manera digne. Tot i que de tant fer el bujarra tenia dubtes de la meva humil candidatura. La temporada anterior em vaig veure obligat a contentar-me amb un regalillo que vaig trobar en aquesta mateixa paret.

Així que posats en situació anem a lo que anàvem, que t'ho has perdut? Pues "No t'ho perdis" que això promet....Una via amb un primer passet per entrar a la roca bona, un bloc de la muerte al mig i una final amb un darrer pas on ens poden abandonar les forces.... Prou completa, i segons altres fonts fiables, assentada en el grau. Així que m'instalo a viure a la paret gran, tot donant-li les seves dosis de pegues (4/48 horas). LLàstima que algun dia calia baixar a la segona residència pels motius més inverossímils que hom pugui imaginar. I al final, es va despertar el dia amb temperatures més baixes i com per art d'encanteri els cantos es van tornar més bons. I em vaig trobar que em sortia el bloc per segona vegada.... molt al límit però seguia enganxat a la paret. No podia fallar com en el darrer dia, on al pillar l'ombret de d'alt encomtes de saltar cap a d'alt va ser cap avall. I contrapronòstic, aquesta vegada l'ombret el vaig notar molt més bo per aconseguir aquesta conquesta.

Huuurra!!!

Aquesta vegada no passat com tantes d'altres places, que al final s'han fet fortes i m'han obligat a fugir amb la cua entre cames.

Quina alegria més gran, Zeus, Apol.lo ja estic per aqui!!!!

Feina feta, i ja que tinc una pues vaig a provar l'altre. Jo sempre la vaig trobar molt guapa, però ja li deien que "Calladeta fas més goig". Així que ben aviat ens vem entendre... Una via molt més homogènia que la seva vecina de la derecha sense cap pas extrem o radical. Molt de regletilles, i d'anar-se posant els bracets del popeye i de peus. La sopresa va ser el dia següent que continuava l'anticicló de tacte i la vaig tatxar, apa cap a la saca que va de regalo en el pack (2*1).

viernes, 15 de junio de 2012

MARTINA versió bujarrilla

Per causes que s'escapen del entendimento humà  em trobava en bona forma, escalant com en els millors moments i hi havia una finestra temporal per intentar la meta personal de tota temporada friki; l'olymp dels Déus. "Un ocho-a al año no hace daño"

Calia buscar una víctima preferiblament a l'oficina montserratina per donar-li una bona samanta pegues. L'atzar em va portar a la Paula del Secretivo, i les actuacions no van ser males del tot. Però allò, es un monstre de color verd que treu foc pels queixals, massa per un pobre pretendent d'humils intencions. I això que pecava; llegiu diedre pels que sabeu de que parlo, per domar el monstre cap al 8a. Al final desmunto el petit camp d'alçada per muntar algun camp base en condicions en algun altre indret. Emprenc la retirada amb la cua entre cames i la única alegria d'haver ressolt passos.

I repassant la recent publicada guia de la cara sud, veig que a la Martina de Can Jorba la posen de 8a i amb sombreta al matí. Veïna de velles places conquerides, la Mireia 8a i la Oriol 7c+. I a més ho confeso espio pels blogs i per l'8a.nu, no com tú que fas lo mateix i te n'amagues. I descobreixo una piada de la misma. O sea que no se hable más, que palli que voy.
Ja m'havien dit que el crux la penya se'l saltava per la dreta, i amb aquesta info faig un primer dia d'inspecció. I com estava escrit en el guió, en el bloque ni em moc, però com a bon bujarra, trobo l'escaqueo, l'espolón mágico....Queda una seqüència infinitament més fàcil que l'original i molt més homogènia. En fi una opció molt bona, com aquella del Senglar, el Viatge imaginàri. Potser la única diferència entre les dues és que al Viatge realment hi ha xapes pròpies per la variant i a la Martina no.

Les dues tenen trets molt semblants, una original històrica que és un òs dur, no apte per qualsevol bujarrilla que corri per allí, i una variant aquesta si pels zorrillos com jo.  I el temps i les repeticions fan que la variant guanyi tanta popularitat que al final tot es comfongui. Però la dificultat no és la mateixa, ehh senyors. Lo ideal seria posar un alguacil o un àrbit a peu de via; que amb un xiulet amonestés i sanciones inclus amb grogues i vermelles. Però fins que això no arribi, cal intentar entre tots ser més coherents. Que al final el tiempo otorga.

I el dia següent la munto per calentar i al segon, tatxada. "No m'ho estaràs dient en serio?"

Que això no es 8a ni en pintura, no sé lo que és però si que sé segur lo que no és. Comparant amb les seves veïnes, la deixaria entre 7c hard i 7c+ soft. Aquesta vegada, no m'he atrevit a fer un passapalabra per que fos un altre que digues el que tothom que ha pujat per allí ja sap però ningú no s atraveix a dir. I mira que hi havia en joc l'olymp celestial, però per arribar a la glòria divina cal something harder. Seguirem buscant, avia'm si a la tardor torno a agafar la forma i trobo "what I'm looking for".

lunes, 11 de junio de 2012

EL PROHIBITIVO

-Y ahora guardad silencio, si no, no se oye.
-Ya estoy grabando, ya
-Señores, esto es un detallito aqui pa la peña. Venga un detallito pa la peña. Para ver como esto es masiso. Ehh señores.... Estamos grabando o no? Masiso. Venga escuchad, silencio. Silencio.
-Esto está grabando, ehhh!!!
PAAAMMMMM
PAAAMMMMM
PAAAMMMMM
(...)
-Vale, vale. Manué
PAAAMMMMM
PAAAMMMMM
 -No, que estoy motivado....
 PAAAMMMMM
PAAAMMMMM
-Manué, para ya!!!! Vale ya Manué, Mannnué...Manuelillo

I així fou com seguint el camí traçat pel gran mestre Manué, va caure el game over al Prohibitivo. La Si amo 7b+ una vía masisa, de bloque. Pal goce y disfrute de la peña. Al pegue númeo 15, em petava l'anaconda fruit de l'asedio. Y al següent, arribava el road punk final en la tercera temporada d'embastides. Per una banda pena per quedar-me sense corda i per l'altra alegria molt gran per l'encadene.

I deixant-nos de rollos patateros, a continuació una mica d'info pa la penyita. Que si cada lector com tú posses un euro pa la causa; crec que ja podria passar pels xinos a buscar una nova xinita....jaja 



L'agulla de les escletxes

1. Ladyfingers 7a Interessant i estressant escalada en placa on cal afinar per no saltar en algun dels trams claus. (***)
2. L'advocat del diable 7a+ Fisura perfecte per empotres guapos amb algun tram amb roca dubtosa (**)

La Balena 
 
3. ¿? 7a Un pas a bloc per arrencar el cul de terra, dóna lloc a una placa on sols cal destacar l'aleje fins a la reunió.(*)
4. ¿? 7a Bonica escalada en placa amb foradets amb algun romo. Facilota pel grau proposat. (**)
5. Efecte nociu 7b Bonica placa amb foradets (**)

6. Kill Bill 7a+ Una altra placa amb foradets (**)

7. El sostre del mon 7a+/b També placa amb foradets (**)

8. Agraïda 6c+ Surt en placa per flanquejar a l'esquerra a buscar l'esperó (**)

9. ¡desperta ferro! 6b+/c Placa tumbadeta d'escalada tècnica (**)

10. Losi (amb diedre 6a+) 7a Placa amb passos rebuscats per evitar el diedre (**)

11. Chochín 6c+/7a Bonica placa vertical (***)

12. Heidi 7a/7a+ Inici pràcticament comú amb l'anterior per flanquejar a la dreta a buscar l'esperó (**)


El Cranc 

13. La guineu 7b Molt bona placa amb roca vermellosa a la primera meitat de forats i de continuïtat. (***)
14. El crustó 7b Similar a la anterior (***)
15. L'antiga 7b+ També placa amb foarts però amb un inici més a bloc fins al crunch sobre romos que costa de veure a vista. (***)
16. La dels puretes 7b+ Esperó tècnic i obligadot. Al primer pegue ens va semblar una mica desfassada de grau però després van sortint els cantos i tot quadra. (**)
17. L'esperonet del cigronet 6a. Curta però interssant vieta on sense voler et trobes enximeneiat al més pur estil classicot però amb xapes. (**)
18. Revolta apatxe 6b+ Escalada en placa ajeguda, amb trams de navegació sobre romos i micropreses i amb bona roca. Més interessant del que sembla a primera vista. (**)
19. El Preky 6b+ Per la mateixa placa que l'anterior però amb roca una mica més dubtosa en segons quina seqüència i un pas rarot. (*)

La panxa de l'ase

20. La filigrana 6c+ Bonica placa ajeguda amb algun tram tècnico postural pel principi (**)


Terra 

21. L'esperó de la Martina 6a+ Rampa tumbada d'aspecte trencat amb algun pas tècnic per d'alt (*)
22. Terra 7a Placa amb foradets i merlets que dóna lloc al subsector. Amb un pas tècnic a mitja via i un altre per d'alt (**)
23. ¿? 7b Falta la primera xapa just a on hi ha un dels passos durs de la via i amb perill de caiguda sobre l'arbre amenaçador de just darrera. Mola posar-la des de la via del costat. Escalada en placa on cal auxiliar-se de l'esperó. (**)
24. Xaticlimbers 7a+/7b Esperó bastant a bloc on costa de llegir els passos. Prou interessant. (**)
25. ¿? 6a+ Un pas a l'alçada de la segona xapa i la resta anar fent ajudant-se amb el diedret. (*)

L'aspirina

26. Pervertit 7a De la categoria "de paso tonto". Forats fins al crux i després no baixar la guàrdia (**)
27. ¿? 7a+ Falta la primera xapa però es pot prexapar per la via del costat: Bonica alternativa amb passets de jeroglífic per trobar la combinació guanyadora: de placa i tocar l'esperonet. (**)
28. La normal de l'aspirina 6a D'aspecte clàssic i mig en xemeneia i amb parabolts. (*)
29. Mil.ligram 6b+ Esperonet d'aspecte tumbadet amb algun pas més tècnic. (*)

Penèlope
 
30. Pirena 6b Esperonet tumbat amb algun pas tècnic que resulta més díficil del que sembla a primera vista. (*)
31. El flap-flap no fa soroll 7b "Via guapa, grau semblant a SARAMPIÓ ( un xic més de pila ) i un xic menys intensa que KRIKCRICKREC, PIKENIKE, VENENO EN LOS OJOS-can jorba- o Deixa't Estar a al Momieta ,etc..." (**)
32. El drac de la fissura 6b+ "Buffff...no sé graduar ! A Parets he fet diedres semblants amb més pati, seguros vells o distants i potser més txungos ( Santacana a la Momia, Gironella, TIM Diables avantpenúltim llarg, etc)...o es que el pati m'afecta molt...Molt guapa per escalfar." (*)
33. Esgraons al cel 7a+ "Me'l recomanen com a grau dur, a vista és complicat.
Pas d'entrada i pas de sortida...hi ha més cantos dels que es veuen a un primer intent. Semblant a NUMERO DE LA BESTIA o POCA SOLTA, o CRIT DE CRIM a St Benet, menys que EL OPORTUNISTA. GUapa. Ojo dits a dalt" (**)
34. Per a Penèlpoe 6c "menudo VIOTE y es que sigue en la tónica del difícil a vista y algún aleje, con la diferencia de que ésta es más vertical y más estética, vía con pasos muy chulos de agujeros y regletas, también tiene pasos finos y de equilibrio, con paso duro para llegar a la reunión, preciosa." "Molt guapa, presa xula i passos continus. Ben aconseguida i recomanable." (***)
35. El pas de la discòrdia 6c+/7a Interessant però sense arribar al nivell de la seva veïna. Té un pas obligat amb una mica d'aire .

El bombo

36. Si amo 7b+ Curiosa via bloquera i molt fanàtica amb un parell de passos cabrón. D'aquelles que et motiven a tornar per aconseguir tatxar-les (***)
37. X 7c Un tram de placa que et toca la pila i amb un final bloquero sobre regletilles fanàtiques i obligat. Sort que es pot muntar per la Diagonal de la X que sinó no es repetiria tant. (***)
38. La diagonal del X 7a Inici en diagonal a esquerres per creuar la X i arribar a la mateixa reunió. Díficil de llegir a vista. (**)
39. Riss 6b+ Bona escalada en placa i bastant tècnica. "Algun forat costa de veure. Pas intermig interessant. Poc classificable. Feu-la!" (**)
40. ¿? 6b+ Escalada en placa d'aspecte fràgil i trencat però que amb repeticions millorarà (*)
41. ¿? 6c+ Entra per l'esperó característic amb roca dolenta fins a un pas de díficil lectura per després flanquejar a l'esquerra per sortir en placa. (*)

El dolmen

42. El mehir 7a Entrada bloquera i després patates ganses. Díficil a vista. (**)
43. La bavaresa 7a+/7b Placa amb passos a bloc que costen de veure. (**)
44. J.G.B. 15.10.17 7a+/7b Placa meys bloquera que l'anterior però amb més conti. (**)
45. La cobdícia 7b Placa amb passos durs i pila. La més interessant d'aquest sectoret. La primera vegada que la vem probar era més dura que en la actualitat gràcies a la roptura d'un canto (***)
46. La hombría 7b+ Un lance i poca cosa més. Al segon pegue sembla més fàcil del grau que marca. "Comparable amb vies verticals-desplomades de placa ( Chiripunk al Vermell-Deixa Tastar a la Momieta, etc...)...MOLT GUAPA i amb un parell de moviments a dits-bidits i romets." (**)
47. La normal del dolmen 6b+ "Vía rara que va por una especie de grieta también, pero más grande, muy muy fina, agarre pequeño y difícil de ver a vista, muy muy técnica, sobretodo de pies" "XEMENEIA interessant. Assegurada ok, molt tècnica, estil Agulles-Frares amb roca bona , molt xula i d'estil alpí però assegurada..." (**)
48. L'obsessió del sioux 6a+ "Menudo calentamiento eh, la vía no esta mal, pero no son del tipo de vías que más me gustan, vía corta, inicio fino, de agarre pequeño, va por una especie de grieta, con un paso de apretar duro al final, la piedra no es muy adherente que digamos. Difícil a vista." (*)
49. Infomona 6c+ Bona placa amb passillos contudents. "vía a bloque y un poco has de ir a la idea, escalar rápido y con potencia.", "paso difícil de bloque que hay a la entrada" (**)
50. Bunker 7b Un parell de passets on varies alterantives hi són possibles. Segurament per la més fàcil, llegiu excursió lògica, no arriba al 7b
51. Tasmania 7b+ Interssant escalada en placa amb un parell de passos de bloc. A les ressenyes consta de 7c però no hi arriba. Un primer pas a bloc i algun passet més on cal desxifrar el jeroglífic correctament.

martes, 22 de mayo de 2012

La mort de la Xinita, crònica d'una mort anunciada

Sobre mi participación en los acontecimientos, mencioné: "Tratando de ejecutar la tarea solo y sin ayuda", como la causa del accidente. Me piden en su carta que dé una declaración más detallada, por lo que espero que lo que sigue aclare de una vez por todas sus dudas.


Però no sabia la que li esperava....
no sabia que la llamaban,  peligrosa xinita....



Així fou com un dia d'aquells, arribava servidor a Cal Moha, després d'una dura jornada laboral per l'oficina montserratina: Primer, donant la seva dosi de pegues pertinents a l'Evaristo extension per la Piula i més tard anant a còrrer fins a un sector amb moltes possibilitats de cuyo nombre no me acuerdo.
El bar a petar d'habituals d'aquestes contrades, i ja em sorpren la penya amb cares rares i no semblava que fos pel desplegament de birres que omplien la taula. Alguna cosa extranya havia passat i no era cap encadene gloriós fruit d'alguna inspiració divina.

I al final m'arriba la mala notícia:

"La xinita ha muerto"

L'Oskar volia equipar una nova línia al Vermell però servidor no estava per aquestes sacrificades tasques i li vaig deixar el kid equipador. Al matí presentació i truquillos de funcionament de la Xinita i apa a fer feina.
Va ser la última vegada que la vaig escoltar en vida amb el seu rugit demolidor.....

Total que segons sembla, aconsegueix col.locar la reunió i sorgeix una averia inesperada; del rollo trata de arrancar-la Carlos, por Dios, trata de arrancar-la!! Ante tal contratiempo y finalizadas mis tareas perforadoras bajé hasta una repisa y dejé el taladro felizmente apollado a la espera de un nuevo arrancar. Aprovechando para dedicarme a las arduas tareas de saneo. Con tan mala suerte que la máquina se enganchó con la cuerda desencadenando el fatal desenlace debido a un principio físico simplísimo.  Sorpresivamente y ante el asombro de todos los allí presentes, la xinita se separaró de la repisa, y empezó a descender rápidamente. Debido al susto que me llevé, perdí mi presencia de espíritu e irreflexivamente cerré los ojos para evitar ver aquel trágico final. Resultando ser una caida limpia de más de 20 metreos que por suerte del público asistenete no pillo a nadie por el camino.
PUUUUUUMMMMMMM!!!!

Se ha matao el taladro más ruidoso jamás visto. Ante tal desparrame de hierros y plasticos la pieza de mayor tamaño que conseguí recuperar a modo de recuerdo fue la broca. Y aun y así, completamente doblada despues del monumental hostión.
Esperando haber aclarado definitivamente las causas y desarrollo de los acontecimientos



I tornant al bar, seguia el catxondeo padre:

"Ha caido sobre blando" deia rient un
"Encontre los restos de la máquina por la peste a gasofa" deia l'altre
"Le llamaban el tira xinas" reia el tercer

Se n'havia sortit d'unes quantes de bastant txungues: la primera va ser el portabroques que la va obligar a passar pel taller i després tot un seguit de petites averies menors: que si l'accelerador, la tapa
del filtre d'aire, l'interruptor, la fuga en el dipòsit de benzina... un sin vivir.


Bueno al final ha quedat lluny del meu objectiu de que cada forat em sortís a un euro, més aviat s'acosta als dos euros. Darrera han quedat actuacions lamentables i d'altres de glorioses en el seu any i mig de vida.
Aqui tens, com a darrer homantge als teus dies, la llista del teu llegat que ens has deixat pel segles dels segles, AMÉN!

Xinita 7a, al Totxo de la Sibèria a Sant Llorenç del Munt
Komando entrecot 7b+, al Vermell del Xincarró a Montserrat
Sirope de Arce 7b; al Clot del Boixar a Montserrat
Kamali merletero 7c; a la Desdentegada a Montserrat
Evaristo extension 7c+, a la Piula a Montserrat
L'estripacalces 7b, a Can Dit Xic a Margalef

Gràcies Xinita sempre et recordarem. En pau descansis!!

PD- L'únic que em consola és que ni la totpoderosa i mítica Hilti TE6a tampoc hagués aguantat una patacada de tal magnitud

miércoles, 2 de mayo de 2012

CLOT DEL BOIXAR DRETA, noves propostes

Hi ha alguna nova via en aquest sector; que no apareixen a la recent publicada guia de Montserrat Cara Sur del Luichi. Encara una mica brutes però bones en general. Una mica d'info per si li pot servir a algu amb vermell les NEWS, d'esquerra a dreta trobem:

PLACA FU

1) Over doble dosis 6c placa de 35 metres que entra amb un diedret per anar a buscar una bonica placa de forats amb un final més dret on hi ha algun passet més tècnic (***)

2) Ególatro 6c+ Bonica placa de 35 metres, on el més díficil és desxifrar la combinació per les tres primeres xapes. Després tumba una mica i es redreça en el tram final on hi ha bones preses però cal trobar-les. Encara falten algunes repeticions per acabar de quedar en condicions (**)

PREAGULLA CHANKRA

3) nº24 Guia 6c Diedret tècnic i ajegut on cal buscar bè els cantos per progressar i una excursioneta per la campa per anar a la reunió (*)

4) Esclau d'una passió 7a+, bona via de placa i bastant bloquera on el més dur està a la primera xapa. I després una mica de crucigrama díficil a vista. (***)

5)Tomizawa 7b+, escalada de placa amb un bloc dur entre la segona i tercera xapa que li dóna el grau. Després anar fent buscant el cantos i una sortida una mica il.lògica cap a la dreta per anar a buscar la reunió. (**)

AGULLA CHANKRA

6) Le llamaban trinidad 7a, bona placa amb algun pas més dur que poster es mereix mig grau més del posat a la guia (**)

7) Ciao Marco 7b, placa amb petits foradets amb un primer pas morfològic a l'alçada de la tercera i un pas tens i díficil de veure a d'alt que per mi li donen una mica més que el 7a de la guia (*)

8) Marcelino Sound System 7a+, escalada amb placa amb un pas a bloc més tens i un tram de conti final sobre bona roca amb una mica de liquens. (**)

9) Sr Arboç 7b, de placa amb uns primers passos més tensos i una part superior on no ens podem relaxar que encara hi ha passets sueltos. (***)

10) Xivita 6c+, una de les millors vies en aquest grau de la muntanya si no la millor. Escalada en placa sobre bona roca i mantinguda. Llàstima dels 10 primers metres que no són de la mateixa calitat que la part superior. (***)

11) Di Ego 7a, també molt bona placa força mantinguda i bastant repetida (***)

12) NOVA 7a, Molt bona placa de forats i continuïtat de la categoria de les seves veïnes.(***)

SUBSECTOR ¿?

13) NOVA ¿? 6c+, placa vermellossa que va a buscar un sostre que s'ha d'evitar cap a l'esquerra per una zona amb pedra més dolenta, al loro! (*)

14) NOVA ¿? 7a+, just al costat de l'anterior i amb millor roca. Placa que va a buscar un sostre amb un parell de passos a bloc contudents (**)

15) Sioux tetons 6c, va seguint un diedre fins d'alt on es pot sortir per la placa de la dreta o més fàcil pel diedre. (**)

16) NOVA ¿? 7a, molt bona placa on encara falten repeticions per deixar-la ben neta, cal vigilar que encara hi ha una llastra suelta. Un primer pas a bloc per sota i continuïtat per d'alt (***)

17) Innus 7a, curta placa que segueix una fisureta amb un  bloc per baix díficil a vista però que no arriba al 7a+ proposat (*)

18) Indian crack 6b, diedret amb curioses formacions que es fa curtet (*)

19) NOVA ¿?, 7a+ Esperonet i després placa amb unes quantes tibades que van desgastant fins al crux final (**)

EL FITOT

20) Papagai verd 6b+, escalada bruta i no massa recomanable. Vigilar a no arrencar cap bolako. (*)

21) Mr Joan Tejo 7a+, curta però intensa on no es pot badar si pugem per on va la via. (**)

22) Omega 6c+, Soft, deien que és un des millors en el grau. I la veritat és que l'escalada és agraïda i orgàsmica, en placa vertical i bons forats però li falten uns metrillos per ostentar el privilegi de miss 6c+. Poster el pas més dur és arribar a la primera xapa. (***)

23)Llançà del Quico 7a, un primer passet de díficil visualització entre la primera i segona xapa porta a un bon repós. I després, unes remades i un pas a bloc i obligadot i díficil de veure a vista li donen el grau. (**)

24) Sirope de Arce 7b, Soft, comença per un tram prou vertical que ja comença a tocar la pililla. I a la tercera xapa hi ha el crux a bloc que li dóna un plus respecte la seva veïna. Després fàcil fins a l'arribada a la reunió on cal buscar bè per no complicar-se la vida. També s'ha fet evitant el pas per la dreta sortint de 7a (**)

25) Sr Harry Hole 7a+, Soft, escalada en placa que a primer cop d'ull sembla més fàcil del que realment és. Díficil de llegir si no hi ha rastres de pas ja que costa d'encertar amb el cantos més bons. (**)

viernes, 20 de abril de 2012

L'Estripacalces 7b, una primera munidal a Can Dit Xic de MARGALEF

Com va bramar la fiera en trobar-se a dos veles en el darrer moment d'aquella conquesta. Portava uns dies parat per la seva recent paternitat i tenia el peque observant-lo a peu de via. Era un fet històric, una primera ascenció, i ja tenia tota la feina preliminar feta. Havia seguit al peu de la lletra tot el protocol prèvi que comporta una cita d'aquestes. Tot anava sota el guió previst semblava que res no podia fallar. Hi havia una química especial entre ells dos i anaven descobrint cada un dels seus secrets més íntims. S'acostava el moment crucial, la culminació de tot aquell festeig. Havia superat sense massa problemes tots els obstacles inicials, fent gala de les seves millors arts. Ja sols li quedava una fina calceta que el separava del premi celestial. Ja la tenia agafada, però els dits li patinaven i no volia cedir. La tensió era màxima i sols li quedava la opció d'estripar aquella prenda de llenceria. I en fer el darrer gest pensant que ho aconseguirira es va trobar a la trista realitat: Penjat a la corda de la última cinta d'aquella via nova de Margalef. Les calcetes havien aguantat miraculosament aquella embastida. Un sol filament havia set suficient per seguir amagant aquell tresor. Sort que més tard, n'hi va haver un altre que va rematar tota aquesta feinada i va poder amb aquell filament endimoniat emportant-se la recompensa final.

miércoles, 11 de abril de 2012

L'Estripacalces, una nova a Can Dit Xic de Margalef

Ses Mejestats, els Reis Mags d'Orient, van ser generosos enguany i a part de tonelades de carbó també em van deixar dins de la meva sabatilla 10 parabolts i mig litre de gasolina. I aquests dies he tingut l'oportunitat d'aportar la meva petita contribució en una de les millors escoles del món mundial, que no és una altre que Margalef.




L'expedició de setmana santa va començar amb la furgo plena de fato i de camí cap a Siurana per formar un petit komandillo de fortuna integrat per alguns incodicionals tarragonins. I després de la pluja dels dies anteriors va arribar el bon temps i amb ell els encadenes de velles ferides. Vies marranajades que esperaven la tatxada definitiva, com digué aquell gran mestre d'obres; el tajo bien limpio. Així el primer dia, al Grau de Masets li tocava a la Imbècil 7b+ i al Pit roig valent 7b: al segon a la Siuranella van ser la Refineria 7b+ i l'Ejaculació perifèrica 7b. I llavors com per un extrany motiu d'origen celestial hi havia una plaga de lesions que em deixaven sol davant del perill. Els lisiats fugien en busca de les millors atencion possibles per solventar les seves respectives dolències. I així, era com, posava rumb a Margalef amb la ferma voluntat d'equipar una bonica linia que tenia clitxada.

El primer atac, d'expedición ligera, va servir per fixar la corda i fer un dipòsit de material.




El segon atac de dia sencer, ja amb eines més contudents entre elles la incomfusible Xinita que acaba firmant una gran actuació. I després molta feina de raspall, i saneig fins que una pedregada em pilla per d'alt de tot desfixant la corda i em deixa xop com un poll. Més tard deixa de ploure i amb uns sudafricans enrollats provo una mica la via.

El tercer i definitiu atac serveix per deixar-la niquelada i apuntet per la first ascent. I després encara tinc temps de tornarme a ajuntar amb els sudafricans amb qui tinc la oprtunitat de tatxar finalment una altre vella ferida de guerra; la Whiskey compadre 7b+ al Culample4 i donar per finiquitades les vacancions de setmana santa.



I aquesta nova via dedicada a aquell company meu que tant bones actuacions diu que ha firmat deixant sempre el pavelló ben alt. I no us penseu que parlo de l'apassionant món de la vertical sinó més aviat en la horitzontal y entre sábanas. És un màquina, una autèntic fenòmen, l'irrepetible i inconfusible: l'estripacalces!!

lunes, 2 de abril de 2012

EVARISTO EXTENSIÓN 7c+, a la Piula

Notícia de darrera hora, el recent encadene de la Evaristo extensión a la Piula per part de l'Oskar que firma així la seva first ascent mundial d'una via. I s'emporta el bote acumulado: mil millones de EUROS!!! Així es tanca un llarg culebrón amb molt poca info d'aquesta via, ara ja sols queda acabar de confirmar el grau pels següents repetidors.

La via té el bloc inicial que marca clarament el grau i després una part més pilosa per d'alt que justament és la part més bona. Gaudeix de bona ombra pels matins fins a primera hora. Que lo sepais

jueves, 9 de febrero de 2012

Les últimes estripades montserratines de la temporada

Per fi després de molts dies d’anar fent arriba un dia d’actuació prou digne mereixedora d’un post. I mira que la penya, m’ha demanat cròniques de jornades inolbidables on ha passat de tot, casi sempre tibat-li com un animal però al final he acabat saltant pels aires…pal lado malo. Les jornades típiques de feina bruta, de començar projectes, treballs preliminars d’assimilacio de combinacions màgiques que obren les portes del road punk. La temporada roquera s’ha allargat més del que estava inicialment previst, en deteriori de les pells i els metres de desnivell. Però és que l’hivern està sent molt benavolent per aquestes contrades i encanvi no es tant benavolent amb la neu caiguda. I tampoc estan els astres suficientment alineats per gran motivacions fustigadores.



Alguns komandillos furgoneteros per cornudella i per aquí molt de senglar… I allí m’esperava de nou la meva vella amiga, la correcamins que ha seguit tan antipàtica com la recordava fent-me saltar a ple bloc i agotant la meva perseverància anual. L’any que ve Déu dirà!! I d’aquí cap al Viatge imaginàri original una bonica anchoita que em va motivar més però en arribar al bloc de 7a s’em cambiava la cara de cop i acabava xisclant com el porc entrant al matadero i acabar volcant…

A lo que venia tota aquesta parrafada, hem anat a aquest nou subsector de Can Jorba, el Bombo infierno, que està més de moda que el Guardiola. Molt bona feina dels equipadors que estan convertint en best sellers tot el que equipen.




Ja ataco directe el meu project que l’altre dia em va escupir, McKantus muertus 7c. I avui, vaig recordant tots els passos i em noto més poderós i em surt posant cintes. Una via molt de bloc però prou guapa.
Més tard aprofitant la concentració de currantes que estem avui aquí, provo la Ratzinguer zeta 7c. Vaig desxifrant els passos d’aquesta via, amb dues seccions, una primera de placa tècnica i de presa petita i una segona part també prou intensa. Llàstima de la repisa que la divideix en dos i li talla la conti. I al segon pegue, la encadeno amb saltamenta de xapa inclosa al més pur estil “suicidal climbing”. També encadena l’Albert la Spartacus filipus 7b, que està tatxant 7b’s com a xurros. I amb la feina feta i les vies encadenades abans que les decotin, donem la part d’escaladeta per acabada, i ens anem a castigar: ell amb la bici i jo a còrrer.