tag:blogger.com,1999:blog-35417351994335713692024-03-13T09:35:47.278-07:00Hip, hip, huuurra!!!Roberthttp://www.blogger.com/profile/17181205155157495195noreply@blogger.comBlogger208125tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-12257904064946331802022-05-26T12:44:00.001-07:002022-05-26T12:48:20.178-07:00Novetats al Baell Nord: DiedrUCO i Menudeta...<p> L estiu 2021 vaig redescobrir aquest petit sectoret amb sombreta preuada i completament sec amb aquestes onades caluroses. I equipant tres noves línies per ampliar la oferta del lugar. Que la majoria de visites solen passar informes prou favorables.</p><p>A l'esquerra de tot, una interessant novetat.... el DiedrUCO 6c/+ que arrenca per un placa per anar a buscar el marcat diedre amb la seva fisureta. Després cal sortir cap a la dreta per ajuntar-se amb la Travesia Hinterstoisser ¿?. Aquesta segona novetat es tracta d una exigent placa amb mini reglets, una interessant aresta amb flanqueig final que honra el seu nom per anar a la mateixa reunió que la Ralgui. Tenen uns 25 metres de recorregut. Pot ser interessant desmuntar-les en Top.</p><p>La primera dedicada a la Unió Ciclista Olesana i els seus AlmuerzUCOs de dissabte matinal. On poder aguantar a roda de la grupeta es per mi tot un repte i suposa un bon fart de patir. Que sols es veu compensat per bons esmorçars i algun puntual moment de glòria en forma de mini relleu per la publicitat.</p><p>Finalment a la dreta del tot d'aquest sector, he equipat una altra nova alternativa, la Menudeta 6c/+. Deu tenir uns 10 metres i 4 xapes. Potser serà l'opció més facileta del sector. El nom fa honor al tamany de la via.</p>Roberthttp://www.blogger.com/profile/17181205155157495195noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-25817676536781124082021-08-24T10:01:00.002-07:002021-08-24T10:01:22.059-07:00Novetats als Gours de Vilamanya: l'Energeia Pura 7a/+ i Bacanal Simfònica 7b+<p>Aprofitant l'estiu i aquestes calurades per redescobrir aquest interessant sector, que gaudeix d'ombra a partir de les 12h, amb vies curtes però prou guapes. On poc a poc, s'ha anat ampliant l'oferta d'aquella llunyana primera tongada d'equipaments. Amb gent de Ribes i a base d'espits, amb més il.lusió que experiència, vem fer un munt de feina. Però van quedar moltes línies pendents, la majoria fora del pressupost d'aquells jovenets que amb prou feina pujavem pels 6b's. I aquí la vegetació va guanyant terreny i els anclatges comencen a patir el pas dels anys.</p><p>Entre la Ha costat prou i l'Extasi, amb la Blanca, hem acabat d'equipar un antic projecte que havia quedat a mig equipar farà més de 25 anys: l'Energeia Pura. De la época en que a filo de COU, m'explicaven Aristòtil i els seus pensaments. El nom constava a peu de via i inclús va sortir ressenyada a les guies. Com la majoria de les d'aquest pany, arrenca amb un pas a bloc per una placa preciosa. Després seguim recte fins a empalmar amb la part superior de Ha costat prou, on la via guanya una mica de pila. En total seran uns 15 metres i un grau aproximat de 7a/+.</p><p>Més a l'esquerra, pràcticament a la Cova dels Gours, l'Arturo ja havia equipat la Orgia Musical un precios possible 7b molt recomanable. I a la seva esquerra, he equipat la Bacanal Simfònica 7b+. Es fa díficil parlar malament de les pròpies creacions, però aquesta la considero de les bones de Vilamanya. Deu ser amor de padre. Però la via no té desperdici, amb bona roca i superant una zona desplomada, fins arribar a un curt diedre final brutal. </p><p> </p>Roberthttp://www.blogger.com/profile/17181205155157495195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-9840809131049297232021-06-27T11:36:00.002-07:002021-06-27T11:36:28.716-07:00"Less to C" 7a+ i "Repisaires" 7a+ a Slap 2.2, Vilamanya (VALL DE RIBES)<p>Dues noves alternatives per aquest petit sectoret ben ombrívol, ideal per quan no saps on fotre't. A la dreta de la PSU, la primera de l'esquerra, "Less to C" i a la seva dreta "Repisaires" que comparteixen reunió. Les dues de característiques molt similars, amb un tram més sencillet per baix i un tram més bloquero per d'alt, al voltant de 7a+ les dues a l'espera de noves repeticions per confirmar el grau. Ja direu! </p><p>A la foto la Blanca provant "Less to C" i l'Arturo la "Repisaires".</p><p><span style="color: red;">"Less to C</span>", és una via més per arribar al màgic pack de les 100 vies equipades que obre les portes a la categoria de "currante de la vertical". Amb tota mena de privilegis i tractes de favor. Alfombres vermelles i pètals de flors. I pagues vitalicies incuantificables!</p><p><span style="color: red;">"Repisaires" </span>per les dues repises que tallen la continuïtat de la via i li donen un aspecte menys atractiu. I que després no es tant feo, o jo, que no puc parlar malament de les pròpies creacions. No seran ni les millors ni les pitjors que hauré equipat. Però amplien l'oferta d'aquest interessant racó. Disfruteu les!! </p>Roberthttp://www.blogger.com/profile/17181205155157495195noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-11936882701980612602019-10-28T09:08:00.002-07:002019-10-28T09:15:29.056-07:00Punta de Serreta cara Oest i Punta de Cavalls, SANT LLORENÇ DEL MUNTDe nou per aquest racó de la Mola, tan poc concorregut. Estricatament correspon a la vessant oest de la Punta d'en Serreta (sombra fins les 15 h aprox) tot i que l'accés i la combinació amb altres vies és amb la Punta de Cavalls. Fa uns dies enrere, vem estar fent la Jeviondomacarra i em vaig fixar en el pany que quedava verge a la seva dreta on es veien possibilitats. <br />
<br />
Aqui teniu les dues vies que he equipat amb parabolts:<br />
<br />
<span style="color: red;"><b>Pet de Monja 7b</b></span>, Una mica de podrit guarro per entrar a una placa de roca més noble i vertical amb bons forats. Un petit reposet i arriba la part més desplomada i intensa on es troba la dificultat de la via. En total 8 xapes més la reunió.<br />
<br />
Per seguir amb la tònica dels noms de vies existents en el sector. Pues va de dolços, aquesta vegada amb la galeta típica de la cuina catalana. Recordo de petit haver-ne menjat diverses vegades. Encanvi les Mamelles de monja, que segons sembla, és un altre dolç molt popular no les he provat.<br />
<br />
<span style="color: red;"><b>Els pits de l'abadesa 7a+</b></span> Comença amb uns parell de metres trencats però ràpidament la roca es torna compacta i de tonalitat blavosa amb abundants cantos. Després la placa es tumba per arribar a un repiseta abans d'afrontar la part més complicada de la via. Un sostret per anar a donar a un diedret obert i un darrer pas de placa. En total 9 xapes més la reunió. Una nova alternativa de seté grau en aquest bonic racó.<br />
<br />
Un altre nom inspirat en la seva veïna de la dreta; la Mamelles de monja. Però aquesta vegada en la seva interpretació més luxuriosa i viciosa. Estudiant la possible línia des del camí, hi ha un punt en el que realment les formes i tonalitats del rocam evoquen la part superior del cos femení. Els dos desploms semblen dos imponents pits. I entre mig aquesta línia que es com si sortis per l'escot en forma de diedre obert. Cal posar-li un punt d'imaginació i bon estòmac, però això és com en el cas del núvols o de les formacions càrstiques. "Le guide" veia mamuts, catedrals i torres de pisa on jo sols veia estalactites.<br />
<br />
Us deixo una mica més d'info de la Punta de Cavalls per <a href="http://bomberodelaroca.blogspot.com/2014/01/punta-dels-cavalls-sant-llorenc-del.html">complementar la del blog del Bombero de la Roca</a> per afegir alguna referència de les altres vies que no esmenta. Per avia'm si algú s'anima a descobrir el Sant Llorenç més desconegut.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<b><span style="color: red;">Esperó inhumà 6a+</span></b> ** Bonic esperonet ajegut amagat dins de la vegetació. Amb bona roca </div>
<div>
<br />
<b><span style="color: red;">Ojo al parche ¿? </span></b>Es tracta d'un projecte inacabat que va a la reunió de la seva veïna de la dreta.<br />
<br />
<b><span style="color: red;">Tuca Euri 7a+</span></b> ** Més interessant del que pugui semblar a primera vista. Però cal anar amb comte, entre la primera i segona xapa cal pillar un gran bolo mòbil que fa molt mala pinta. Primer amb una mà i després amb l'altre. Està escrit que tard o d'hora cedirà, així que cal anar amb comte. Després algun passet més a bloc fins entrar a la zona de roca noble que ja tumba i molt més fàcil.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b><span style="color: red;">Tu rai 7a+</span></b> *** Una entrada més física sobre el tramet podrit amb algun picat per entrar en una placa de roca molt abrassiva plena de forats<br />
<br />
<b><span style="color: red;">Kongelatus 7b</span></b> ** Uns primers metres d'autèntic podrit rampós porten a l'inici de les dificultats. Una zona desplomada amb passos fanàtics porten a un diedre fisurat. Després un esperonet amb roca molt abrassiva per compartir reunió amb la Tu rai.<br />
<br /></div>
<div>
<b><span style="color: red;">L'eina 7b </span></b>*** Un bloc d'entrada per arribar a una repiseta descans, i després una placa amb forats de molta conti fins a la reunió.<br />
<br />
<b><span style="color: red;">Melancolia 6c+</span></b> *** Interessant opció no molt evident desde baix. Els dos primers metres són de roca discreta però després es torna bona. Una seqüència més a bloc per superar el sostret i després aguantar fins d alt</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b><span style="color: red;">Jeviondomacarra 7a+</span></b> ** Es tracta d una placa per anar a buscar la reunió de la Toa teescientas. Aquesta comença amb uns passos llargs i atlètics per trobar una zona més tècnica que costa llegir. Quedant la 4a xapa una mica alta.<br />
<br />
<span style="color: red;"><b style="color: red;">Pet de Monja 7b </b>***</span>, Una mica de podrit guarro per entrar a una placa de roca més noble i vertical amb bons forats. Un petit reposet i arriba la part més desplomada i intensa on es troba la dificultat de la via.<br />
<br />
<span style="color: red;"><b>Els pits de l'abadesa 7a+</b></span> ** Comença amb uns parell de metres trencats però ràpidament la roca es torna compacta i de tonalitat blavosa amb abundants cantos. Després la placa es tumba per arribar a un repiseta abans d'afrontar la part més complicada de la via. Un sostret per anar a donar a un diedret obert i un darrer pas de placa.<br />
<br />
<b><span style="color: red;">Les mamelles de la monja 7b</span></b> *** Interessant alternativa amb una primera part una mica discontinua i trencada. Però amb una seqüència molt fanàtica per superar la part final on es concentra la dificultat</div>
Roberthttp://www.blogger.com/profile/17181205155157495195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-71044968303401162082019-10-07T08:30:00.001-07:002019-10-07T08:30:26.072-07:00L'Horitzó de Santa AnaAmb aquesta extranya costum que tenim molts escaladors de anar mirant les parets mentre conduim, em vaig fixar en unes parets de Santa Ana que es veien darrera de tot, ben bè a l'horitzó...
<br />
<br />
I un dia del desembre de 2002 vaig empendre l'exploració que resumidament es va traduir amb uns informes molt favorables: Roca boníssima, vistes idíl.liques i solet a l'hivern. L'únic inconvenient, per a alguns, és l'aproximació d'uns 50 minuts. Total que em poso mans a l'obra començant a equipar i obrir 9 vies cap al febrer de 2003. Entre elles la Pizza power un 7a de 35 metres i 16 xapes que, sota la meva humil opinió, és una de les millors vies de l'escola.
<br />
<br />
Aqui, en plenes tasques, d'equipament d'alguna de les vies:
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfxcpeRuI5Cng6OHprxDYXcGdYQ1Asl9eOKTB9KGSOp-ObdC5jqxBvd4Totksae87ZFpLRBymSWgf-vBp0uMmwWTAbZZB0Sdv_ZISoKpsOg7a9KZ6S9pDJ3zcB-XGoH6shRAsCIehuhbU/s1600/horitz%C3%B3.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5518222026378109314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfxcpeRuI5Cng6OHprxDYXcGdYQ1Asl9eOKTB9KGSOp-ObdC5jqxBvd4Totksae87ZFpLRBymSWgf-vBp0uMmwWTAbZZB0Sdv_ZISoKpsOg7a9KZ6S9pDJ3zcB-XGoH6shRAsCIehuhbU/s320/horitz%C3%B3.jpg" style="cursor: hand; cursor: pointer; height: 320px; width: 178px;" /></a>
<br />
<br />
<br />
Però la feina va quedar a mig fer degut a la limitació en l'accés motoritzat cap el mirador. Actualment sols accesible pel manteniment de la presa per part de la Confederació Hidrogràfica del Ebro. Això afegia més temps de pateo, a una ja de per si prou llarga aprox. Inclus la darrera via equipada, la Entifada, també de 35 metres va quedar pendent d'encadenar.
<br />
<br />
A més, segons em van vindre a informar personalment els Agentes Forestales, per la zona hi vivien algunes repinyaires i es volia regular la pràctica de l'escalada sobretot en la época de nidificació. És per aques motiu que es va decidir de no incloure'l dins de la guia del "Salvatge Oest" i que sigui un autèntic desconegut.
<br />
<br />
Però d'ençà aquells dies, la veritat és que desconec com està la situació actualment. Però, si es solventen aquests contratemps circumstancials, aquest sector i les roques veïnes, tenen uns dels potencials més gran de Santa Ana.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv2hNUWYEWi0vZIkUTN9OJT6uZyqk0DsWz1XTVOXQ6tXZkRoJDH4t1IyM5Rmta7wTKbx4mAa5I7XFCjXFWWqc4IazLaBfJsLvykBfoDRS9lFUEhqgoRlew8Pm9y-ETOKEy9c0PuzRv6nUu/s1600/horitzo1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1197" data-original-width="1600" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv2hNUWYEWi0vZIkUTN9OJT6uZyqk0DsWz1XTVOXQ6tXZkRoJDH4t1IyM5Rmta7wTKbx4mAa5I7XFCjXFWWqc4IazLaBfJsLvykBfoDRS9lFUEhqgoRlew8Pm9y-ETOKEy9c0PuzRv6nUu/s320/horitzo1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMxKcEL1hgyDJ_sUY2lAZDaDBJ8lgCgmDHQHpDvnJ_wEcPNeKGJB806pMLvHIWgL9L0RoG2vpXGFSjbdRuX6QaLWckj_UigqIqBTmYIWlJcWC34VmdHhNnVGrHUxMq6DPrgrRFBkwBJVRc/s1600/horitzo2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1197" data-original-width="1600" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMxKcEL1hgyDJ_sUY2lAZDaDBJ8lgCgmDHQHpDvnJ_wEcPNeKGJB806pMLvHIWgL9L0RoG2vpXGFSjbdRuX6QaLWckj_UigqIqBTmYIWlJcWC34VmdHhNnVGrHUxMq6DPrgrRFBkwBJVRc/s320/horitzo2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNvWue9ZE4mxTQj1roKJcHn-K3akfawsKnycyNYdZ5_Y3F8FXzvg0T0OGBLiutEUSgl1RwA_ysOB8mVd2Mq9bAyBh_1WSyiB0UoE7IcykcFYuSFMw5nk6UozgKsOXQjbO45lSalUjtm4QW/s1600/horitzo3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1197" data-original-width="1600" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNvWue9ZE4mxTQj1roKJcHn-K3akfawsKnycyNYdZ5_Y3F8FXzvg0T0OGBLiutEUSgl1RwA_ysOB8mVd2Mq9bAyBh_1WSyiB0UoE7IcykcFYuSFMw5nk6UozgKsOXQjbO45lSalUjtm4QW/s320/horitzo3.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-46472153491891897652019-04-05T09:43:00.001-07:002019-04-05T09:43:38.694-07:00Kongelatus 7b, a la Punta de Cavalls, de SANT LLORENÇ DEL MUNT Vaig descobrir aquest sector gràcies a un apassionat de Sant Llorenç, el Jose Manuel Cano, d'aquells que l'escalada en aquesta escola va més enllà de la Font Soleia. De bon gust vaig acceptar la proposta per fer unes vietes un típic dia de reentré després del "parón hivernal". I la veritat és que el lloc em va sorpendre gratament no sols per la calitat dels itineraris existents sinó també per les orientacions possibles.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwZtkVnMVHrqZ6pcJFsApWUa4h3A005TvivIka9CXx7isctsB3kiey6a07nWqZvOf8-2jny4fvcjd-oIQqzSbXXwQg5lds8JZivDyQvClY_mzieomXvaR9fVUjykoUAYNo3mcMvXh29i3A/s1600/kongelatus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwZtkVnMVHrqZ6pcJFsApWUa4h3A005TvivIka9CXx7isctsB3kiey6a07nWqZvOf8-2jny4fvcjd-oIQqzSbXXwQg5lds8JZivDyQvClY_mzieomXvaR9fVUjykoUAYNo3mcMvXh29i3A/s320/kongelatus.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
I un dia repetint la via Tu rai, d'un altres dels mítics d'aquesta escola,el mismíssim Capitan Liendre, em vaig fixar en una línia a la seva dreta. Així que a la següent visita ja vaig venir amb les eines i la metralla per començar a donar forma a aquesta nova via.<br />
<br />
Uns primers metres d'autèntic podrit rampós porten a l'inici de les dificultats. Una zona desplomada amb passos fanàtics porten a un diedre fisurat. Després un esperonet amb roca molt abrassiva per compartir reunió amb la Tu rai.<br />
<br />
Una vegada equipada, tornem amb el Jose Manuel, per intentar la primera. El Jose amb un gest d'autèntinca generositat s'ha solidaritzat amb la meva causa d'intentar la First Ascent. El dia és fred i la previssió dóna pluges més tard. En fi, que enfilem la pujada d'aproximació amb l'incertessa de si podrem escalar. Una espessa boira cobreix tot el cim de la Mola. En arribar a peu de via corre un aire gelat i humit. Un d'aquells dies en que fa mandra posar-se el gats. Sens dubte, mal dia per deixar-se el pantaló llarg i veure's obligat a modo veranito. Però amb més il.lusió que sentit comú intento muntar la via com puc. Passant tota mena de calamitats aconsegueixo posar les cintes. I el Jose monta un altre 7b del costat; l'Eina. Per si arriba el Carlos i tira algunes fotos. Però tal quan monta, desmonta a l'espera de dies més propicis tant per fer fotos com per tibar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjglBHhEuNcL9aBSpKf2AsOS_ynPZ09dTCfdYfxRvVCUvXxQlkBsJXsJwH6IiqNvG8NlSg4yFHvwEBIO-KPI47r4veJihJq_Swg-xKDK_mq_sStunxrkWUmQS1Td7CcAJ_5z7aXl8KMkrtt/s1600/novatopo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="291" data-original-width="476" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjglBHhEuNcL9aBSpKf2AsOS_ynPZ09dTCfdYfxRvVCUvXxQlkBsJXsJwH6IiqNvG8NlSg4yFHvwEBIO-KPI47r4veJihJq_Swg-xKDK_mq_sStunxrkWUmQS1Td7CcAJ_5z7aXl8KMkrtt/s320/novatopo.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Després m'estic esbarallant una estona amb l'entrada fins agafar una mica de calor. Tiro el jersei a lo torero "Va por ustedes!!"" i ja executo sobre lo previst. A la part de d'alt en modo kongelatus, toca una bonica sessió de lluita per no saltar. Arribo a la reunió que no em sento els dits, ja no me'n recordo de passar fred. Tal qual desmunto, optem per fugir cames ajudeu-me a buscar caloreta!!<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Roberthttp://www.blogger.com/profile/17181205155157495195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-75257199222933043552018-06-19T14:01:00.000-07:002018-06-19T14:01:56.030-07:00Esportiva a Frares: Mamelluda, Caputxa, Amagada i PiràmidePer si pot ser del vostre interès:<br />
<br />
Un gran mestre guixaire em va presentar un dia aquest raconet a 1000 metres on almenys corre l'aire i on poder-se refugiar de les calurades més fortes. Vies de placa excel.lentment equipades pel Llasera amb químics i de fins als mítics 55 metres d'alt on la majoria ronden els 30. La roca sol ser bona però algún tram és dubtosa i encara es trenquen bastantes cosetes per les poques repeticions. A més és una escalada lenta d'anar desxifrant la manera de fer els passos. Inclús moltes s'assemblen molt i es fa díficil ubicar-se per la manca de referències. En total són 39 vies entre el 6a+ i el 7b+. Aproximació en uns 40/50 minuts<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8yNLNuOjS_MHLgIeo5B_8qAp4XD_ln6JbpOovGcmukxRcvdGjgpfx4QD3-Cmwm7at6EYpIJosy0WdXMpQzkBzpXzEG935YYGOCgsqkU9wE_DLY8Y_xhwBWuGEMJFSW6Z75nJUirslB89z/s1600/fr.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1160" data-original-width="1600" height="231" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8yNLNuOjS_MHLgIeo5B_8qAp4XD_ln6JbpOovGcmukxRcvdGjgpfx4QD3-Cmwm7at6EYpIJosy0WdXMpQzkBzpXzEG935YYGOCgsqkU9wE_DLY8Y_xhwBWuGEMJFSW6Z75nJUirslB89z/s320/fr.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="color: red;"><u><b>MAMELLUDA</b></u></span> Ombra matí fins 15h aprox<br />
<br />
<b>1-6b</b> ** Es tracta d'un primer llarg d'una via llarga equipada amb spits del 8 amb xapes verdes i daurades. Inici per terreny fácil i amb un pas a bloc i obligat per superar la part més vertical i després flanqueig a la dreta per arribar a la reunió. <br />
1 bis-Sembla un projecte inacabat amb uns parabolts i xapes negres<br />
<b>2- 6c+</b> ** El primer passet per arribar a la segona xapa ja és una posta en escena del que ens espera. Trams tècnics i escalada de jeroglífic amb algún tram en roca a estudiar.<br />
2 bis- Es tracta d'un projecte inacabat. Falten un parell de xapes en l'entrada i sanejar <br />
<br />
<span style="color: red;"><u><b>BASTÓ de la MAMELLUDA</b></u></span> Ombra matí fins 15h aprox<br />
<br />
<br />
<b>3- 6a+ </b>** Inici just a la dreta del Teix característic i que el creua cap a l'esquerra. Per anar a sortir a un esperonet de roca molt blanqueta i d'aspecte delicat<br />
<b>4-6b </b>** En lleugera tendència a l'esquerra, amb algún seguro una mica lluny i roca delicada en algun tram<br />
<b>5-6b </b>*** Inici per uns blocs i un pas duret de placa sobre presa de marbre i després final un desplomet amb cantos amagats.
<br />
<b>6-6b</b> *** Inici amb uns grans blocs i al poc el pas més dur de trobar el monodit amagat que es comú amb la de la dreta. Després s'acaba ajuntant amb la via de l'esquerra amb la que comparteix tot el tram final<br />
<b>7-6b+</b> *** Potser el més difícil és trobar un monodit d'esquerres per la part de baix i després més mantinguda que les de l'esquerra.
<br />
<b>8- 6c+</b> *** La que té un scellement molt gran a l'alçada de la 4 xapa. Es va fent prou bé fins arribar a un pas clarament més dur i de difícil lectura. Més amunt una segona panxeta també obliga a apretar.<br />
<b>9-7a</b> *** S'assembla molta l'anterior. Amb un primer bloc a l'alçada de la quarta xapa, on costa trobar la pose per fer el xapatge. Un tram d'anar fent, i un segon desplomet on hi ha un nou bloc on cal fer tres apretades amb un xapatge dur. Comparteix reunió amb la de la dreta<br />
<b>10-6c</b> ** Prou vertical al principi i amb bastant canto amagat, un gran bloc ben visible des de baix i al desplom un pas més marcat a buscar una regleta reforçada amb sika, i una arribada a la reunió amb roca delicada i un segon canto sikada d'aspecte frágil.
<br />
<b>11-6b+</b> ** Tècnic per baix i un desplom similar a l'anterior amb algún tram de roca a estudiar<br />
<b>12-6b </b>*** Té un boix carcaterístic en l'entrada i comparteix reunió amb la de la dreta.<br />
<b>13-6a+</b> ** Un primer tram sobre liquen verd patinós i després ja més neta i abrasiva fins d'alt. <br />
<br />
<span style="color: red;"><u><b>AMAGADA </b></u><span style="color: black;"> </span></span><span style="color: red;"><span style="color: black;">Ombra matí fins 15h aprox</span><u><b><br /></b></u></span><br />
<br />
<b>1-6c+</b> ** Entrada i primers metres comuns amb Hamdu de Llha, després segueix cap a l'esquerra amb algun passet difícil de veure i algun de més complicat. Després un tram més tumbat amb molt de merlet guapo i al final un sostret on no val a badar i arribada técnica a la reunió. Oju que és potser de les més llargues.<br />
<b>2- 7a</b> *** Un primer tram força d'anar fent però gradualment va castigant fins al pas més característic de bloc on costa de trobar el canto salvador.<br />
<b>3-7a</b> ** Passets tècnics fins arribar a on es bifurquen les dues vies. El crux es pot fer comú o directe (més dur), i després un tram més vertical de pila
<br />
<b>4-7a+</b> ** Després del crux encara queda un passet des d'un ombret dolent i una mica de pila.
<br />
<b>5-7b</b> *** Inici de desgast, un pas duret d'ombro per arribar a un forat amb dreta i a la zona més vertical després d'un bon repós un makramé de regletes i preses petites <br />
<b>6-7a+</b> ** Entrada comú amb l'anterior, i un tram jeroglífic en placa i el desplomet final a llegir bé
<b>7-7a+</b> *** Una entrada rara i un pas d'ombro en la part de baix i després el tram superior més vertical
<b>8-7a+</b> *** Inici comú amb la de la dreta i del mateix estil però amb algún passet més contundent
<br />
<b>9-7a</b> ** Passos tècnics i escalada 100% montserratina en placa
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJHWajUUSpj-GlA-ttcvDcrOYhLDMVjstalxGQSh0DJiV22pXZNQ3S8yTSm48YQ8nQ3jjS52LqsMoRPhzL4DQ7aBpNweEcimPVO-aAZwZlDv8Ew0QClVlBYpeBxsoE2bW_LpOLDoH_XcTo/s1600/amagada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="857" data-original-width="1280" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJHWajUUSpj-GlA-ttcvDcrOYhLDMVjstalxGQSh0DJiV22pXZNQ3S8yTSm48YQ8nQ3jjS52LqsMoRPhzL4DQ7aBpNweEcimPVO-aAZwZlDv8Ew0QClVlBYpeBxsoE2bW_LpOLDoH_XcTo/s320/amagada.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="color: red;"><u><b>CAPUTXA</b></u></span> Ombra per la tarda a partir de les 15 h<br />
<span class="dropcap"><br /></span>
<span class="dropcap">"A</span>l capdamunt de la banda de llevant de la Canal Ampla s’alça la Caputxa, de modestes dimensions però amb un cim car de petjar doncs cap itinerari que hi mena pot considerar-se banal. La via Normal, altrament anomenada Vicenç Barbé en honor al que fou president del GEDE i perdé la vida intentant-ne la primera ascensió, n’és un clar exemple.<br />
De naturalesa exposada, haurem d’estar bregats en la típica escalada montserratina, on el cervell és un múscul més important que els bíceps. La roca és acceptable, a voltes fins i tot bona; per contra els llocs on podrem protegir-nos són escassos i més aviat psicològics.<br />
Aprofitem la avinentesa per recordar la figura de Vicenç Barbé i Lledós, nascut a Barcelona el 1916, participà en algunes de les primeres més destacades de l’època, com ara la Nina, la Vella, el Setrill, l’Agulla del Miracle i sobretot la Talaieta d’en Barbé, escalada imprescindible per la seva bellesa i emplaçament. Se’l recordarà però per ser el primer escalador mort en plena activitat a Monserrat, intentant la primera a la Caputxa." extret d'Escalatroncs<br />
<br />
<b>1-6a+</b> *** Inici enmig dels boixos i un tramet més delicadet, després ja fa un flanqueig a dretes per seguir una zona més agraïda en canto, sempre en lleugera tendència a l'esquerra fins pràcticament al cim. Uns 35 metres<br />
<b>2-6b+</b> *** Inici delicat, una zona més tranquileta on es creua amb l'Aresta Brucs i un passet delicat per entrar a una zona vertical amb cantos díficils de llegir. Perd inclinació per arribar de nou a una zona més vertical on torna a haver hi un pas díficil de llegir<br />
<b>3-7a+</b> *** Una primera placa d'anar fent per arribar a una respisa on comença la part més dura. Una interessant secció més bloquera amb un últim dinàmic a todo o nada fins a un gran merlet salvador. Algun passet més i reunió<br />
3 bis- Projecte inacabat amb scellements<br />
<b>4-7a+</b> *** Entrada ben curiosa i després un tram més vertical desplomat amb passos intensos
però res a veure amb la seva veïna de la dreta. Després algun alejillo i un nou pas desplomat amb un parell de passos ben cabrons. I encara queda una nova zona panxuda ara ja amb més canto i una última zona amb roca delicada per arribar a la reunió.<br />
<b>5-7b+ </b>*** Una entrada curiosa amb peus patinosos per arribar a la seqüència amb 5 passos durs seguits fins a un repòs dolent seguit d'un pas tècnic per arribar a la zona fàcil. Es torna a posar vertical i un nou bloc i seqüència tècnica. Un darrer reposet i de nou una tercera zona més dreta amb un pas i al final una mica més tranqui.<br />
<b>6-7a</b> *** Inici delicat en placa, un desplomet difícil on està el crux i un final de placa preciós amb algun passet suelto
<br />
<b>7-6b</b> *** Inici en placa dur i una mica trencat, i en tendencia a l'esquerra fins a buscar la mateixa reunió que l'anterior superant un desplomet per la part de d'alt.<br />
<br />
A part d'aquestes a la vessant oposada hi ha la Celiavern 8a+<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">. Adjunto info de Kpujo "</span></span><span style="color: black; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">1a. ascensió: Oriol Pascual. </span><span style="color: black; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">La via és un projecte que va ser encadenat el maig del 2000. Recorre
30 mts de desplom a la cara oest de la caputxa i va ser graduada de 8a. Actualment han petat dos cantos claus i hem reencadenat la via, quedant 8a+
durillo. Està molt ben equipada encara que la ruptura d'un canto fa que el seguro del canvi de rasant allunyi una mica en un pas de
7a obligat...Tot i això és una via de puta mare."</span><br />
<br />
<span style="color: red;"><u><b>PIRAMIDE </b></u></span><br />
<br />
<b>1-6b+</b> * Anar fent sense cap pas molt dur però on cal estar atent ja que la roca no és massa bona i hi ha varies preses arreglades amb sika i que fan pinta a ser fràgils. <br />
<b>2-6b+</b> ** Molt junta a la seva veïna de l'esquerra amb qui comparteix algun canto i tot. Potser amb roca una mica més noble<br />
<b>3-6b</b> * També té algun pany de roca cutre al llarg del seu recorregut que amb les repetecions s'anirà sanejant<br />
<b>4- 7a </b>** 38 metres de placa, amb uns primers metres fàcils. Després una seqüència dura que li dóna el grau per superar la zona més vertical, amb un bonic pas de mondit falcat de dretes per pillar un bolo. I després una propina tècnica d'uns 10 metres fins arribar quasi al cim<br />
<b>5-6c</b> ** 39 metres, anar buscant el camí més lògic menys per d'alt que fa un parell de gestos a esquerra una mica forçats per seguir pels trams més nobles<br />
<b>6-6c</b> ** Inici amb uns parell de parabolts. El primer molt lluny i a la vertical de bosquet penjat. I després un llarg alejeillo per continuar pels químics. Amb un pas raro de veure i en un tramet més vertical. La resta anat fent amb passets més tècnics<br />
<b>7-6c</b> *** Increible viot de 55 metres quer arriba fins d'alt. Una autèntica peregrinació en tota regla que pot costar -nos fins a una hora. Cal vigilar el fregament. I amb el tram més duret en la panxeta final on ja pesa tot i xapar es converteix en tota una odissea. Reunió intermitja per despenjar-se. A l'inici hi ha un burilet amb xapa verda que costa de veure de la Verdaguer Duran Levi, però aquesta va en tendència a la dreta <br />
<b>8- 6b+</b> ** Una variant de l'anterior amb potser el més interessant i dur és superar el sostret inicial on ja es veuen uns químics molt juntets, la resta molt de bolo i anar fent<br />
<b>9- 6c+ </b>*** Un viot de 50 mts que comparteix entrada i bloc inicial amb la Nº9. Després una inacabable placa, on cal anar navegant. Atenció al fregament. Amb uns darrers passos més atlètics fins arribar a la reunió. Reunió intermitja per despenjar-se.<br />
<b>10- 6b+</b> ** Molt més curta que l'anterior on la major dificultat és superar el bloc del sostret de l'inici i tobar el canto picat.<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-51630253767990597202017-11-22T00:34:00.000-08:002017-11-22T00:34:06.728-08:00Enfront Bauma Can Solà, MONTSERRATLL'altre dia vem estar un matí per aquest petit però prou interessant sectoret a tocar de Montserrat. Vies curtetes sobre calcàri prou bo una vegada sanejat. Està ressenyat a la guia de Montserrat Cara Sur del Luichi. Però hi ha algunes vietes noves que desconeixia la dificultat. Adjunto la ressenya actualitzada per si és d'interès per algú. Bones escalades.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGpg01dkcNFAlW-FPpPLjGtEDvDzWxcJv6_Y4v49RcvJIKVTnJvTPFWW7GskJcY8atX7lK-zosZmkVnTCQVMDdDEOIQGgsAIHHhhisW6GucLvit4EJ2VuEHZB324-k59L5f5TFqCsLb4CO/s1600/BaumaSola.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="328" data-original-width="1000" height="104" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGpg01dkcNFAlW-FPpPLjGtEDvDzWxcJv6_Y4v49RcvJIKVTnJvTPFWW7GskJcY8atX7lK-zosZmkVnTCQVMDdDEOIQGgsAIHHhhisW6GucLvit4EJ2VuEHZB324-k59L5f5TFqCsLb4CO/s320/BaumaSola.jpg" width="320" /></a></div>
<br />Roberthttp://www.blogger.com/profile/17181205155157495195noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-54138129650939879892017-09-25T08:37:00.004-07:002022-06-06T05:38:30.978-07:00ROC FAVÀ, a l'Estramera, Vall de RibesA continuació la info d'aquest nou sector en ple desenvolupament a la Vall de Ribes, amagat i en un entorn preciós. Vies en calcàri molt abrassiu, amb molts cantos plans, xorreres i algun forat. D'entre 12 i 45 metres. <br />
<br />
<b>Orientació:</b> Bàsicament nord, amb ombra quasi tot el dia. Ideal per calurosos dies d'estiu. Més cap a la dreta el sol toca fins a les 12. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: white;"><b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQZS7-kOG56mgc8uNjxy5ntcPTCMhQF8QTt8uoBZLRfPyxOSuz9-G9gB7hIb36R7ydZntlRSeCb8SH8v34H1dcZXtq4Rr__uFqLXDogZAb51t4-MgcLJitIHSGZxlVvCVdUSCxTOaN6cGt/s1600/IMG-20170924-WA0011.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" data-original-height="1446" data-original-width="1156" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQZS7-kOG56mgc8uNjxy5ntcPTCMhQF8QTt8uoBZLRfPyxOSuz9-G9gB7hIb36R7ydZntlRSeCb8SH8v34H1dcZXtq4Rr__uFqLXDogZAb51t4-MgcLJitIHSGZxlVvCVdUSCxTOaN6cGt/s320/IMG-20170924-WA0011.jpg" width="255" /></a>7</span></b></span></div>
<b>Accés:</b> De Ribes de Freser cal agafar la carretera cap a Queralbs durant uns 4.5 kms. Trencar a mà esquerra per la mítica pujada cap a Vilamanya. Seguim fins al final de la pista cimentada. I continuem per pista de terra cap a la dreta cap a la Font de l'Home Mort durant 1.3 km. S'aparca en un petit replà a mà dreta limitat per una roca per darrera amb lloc per a dos vehicles. Sinó més endavant, a uns 200 metres, hi ha una explanda mirador just sobre el Roc Favà on hi caben més vehicles i es pot donar la volta. A més A peu, retrocedim 50 mts fins una fita o comença la senda que baixa cap al sector.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="background-color: white;"><b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWKCb1J9BHuovKmiAPzSN823j5p9iV_XDibyDUDRlxxlikpw4MsH6MkRM3XeIu6hilx9xSho3fgT_pMTbdab2UZqLPwBDy6c44IiQS_U2vOAitX4UkR5q0IDzRpgROhMdRj1fUX0gcclZv/s1600/IMG-201808.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWKCb1J9BHuovKmiAPzSN823j5p9iV_XDibyDUDRlxxlikpw4MsH6MkRM3XeIu6hilx9xSho3fgT_pMTbdab2UZqLPwBDy6c44IiQS_U2vOAitX4UkR5q0IDzRpgROhMdRj1fUX0gcclZv/s320/IMG-201808.jpg" width="240" /></a></span></b></span></div>
<b>LES VIES (actualitzat 8/8/2020):</b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiveWQ0VMWH0T6I6xU7Xj1K3wsInOfopDwUQ6hT-AXNknF8CzG5jQB7gLNSwW9rfzl1DrWif7INHRHbZhl8ecgWYS6eSaNlKQxqhkHjwnKSRTNxwBlnUOT9Jr1xvjGICwc6DJ7Y8vgF_uN3/s1600/rocfava.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1197" data-original-width="1600" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiveWQ0VMWH0T6I6xU7Xj1K3wsInOfopDwUQ6hT-AXNknF8CzG5jQB7gLNSwW9rfzl1DrWif7INHRHbZhl8ecgWYS6eSaNlKQxqhkHjwnKSRTNxwBlnUOT9Jr1xvjGICwc6DJ7Y8vgF_uN3/s320/rocfava.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<b><span style="color: red;">1-Perra Mala 6c</span></b> ** Inici per un diedret curiós, després una mica de flanqueig cap a l'esquerra tot superant un esperonet per anar a buscar una bonica placa gris, i arribada a la reunió per un tram de roca blanca i forats amagats.<br />
<br />
De jornades ciclistes n'he viscut de tota mena. Però n hi ha una que ha marcat la darrera temporada. Va ser el dia que em va convocar cert mestre Biker, per rebre un nou ajusticiament aquesta vegada per les carreteres del Baix Llobregat. En les darreres sortides certs corrents d'opinió em situaven dins del podi d'entre els ciclistes del Torn. Embogit pels elogis, vaig acceptar el repte, personant-me al lloc i hora convinguts. Després d'un quants kms de presentacions i calma tensa arribà la primera gran dificultat del dia. Vaig arrencar en la part més tiesa, tensant al límit de les meves forces.<br />
Pocs metres per darrera, el gran Mestre, també es recargolava sobre la bici per intentar arribar a la meva roda. I així durant quasi un km infernal. I quina fou la meva sorpresa en un nou reconeixement visual al veure que finalment havia cedit.<br />
<br />
Per fi, era el moment de glòria de tot ciclista aficionat. Sols em va donar temps de treure el mobil i fer el video per deixar constància d'aquell fet històric.<br />
<br />
A la seva arribada, va deixar anar una frase d'aquelles que sols surten del Grans Senseis: "Has subido como una Perra Mala!!!"<br />
Ara que el correctiu posterior en la segona part de la sortida ja no és de la incumbència d'aquest relat.<br />
<br />
<b><span style="color: red;">2-Pasión turca 7b</span></b> *** Escalada curta però intensa. Uns primers metres fàcils i ja entrem a la seqüència més contundent. Un seguit de passos més intensos per arribar al tram final amb més canto.<br />
Mai se sabrà del tot si és cert o una llegenda urbana, però aquí ens ocupa l'extrany cas d'un pacient ingressat per algun tipus d'inflamació en el sistema reproductor masculí. Segons s'explica, en un viatge per Andorra va aprofitar per fer quatre compres. I entre d'elles, en una farmàcia, es va fer amb un vasodilatador d'origen turc. Ni el prospecte es va llegir, sembla que es deuria administrar un dosis exagerada que va derivar en una actuació mai vista; una veritable "Pasión Turca". I de l'olymp dels Déus, a que la cosa no baixava de cap manera. Així que va acabar d'urgències i ingressat a l'hosiptal.<br />
<br />
<b><span style="color: red;">3-Menisc intern 7a</span></b> *** Escalada atlètica que s'acaba fent llarga per arribar a la mateixa reunió que l'anterior.<br />
<br />
El pobre Amós un temps mig allunyat de la vertical per aquesta lesió, li va voler retre homenatge en la seva primera via equipada.<br />
<br />
<b><span style="color: red;">4-La reina roca 7c</span></b> *** Una viot curt però contudent. Amb passos molt fanàtics, desplomats.<br />
L'altra de la factoria Amós, dedicada a la seva parella sentimental. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzSFRp2Q7Lxd34R49mj6lgAiQplSdu4NVsBpDmMxAEKkyZ7bC-rMhKW87wuelDdAba3lEw5_lwf4nll46tULtWNk-gVTp-8WFI0C5dGfUvGeX_wJQWZEfThfkGyRFnOkqNpsAiWnx07OPe/s1600/20180918_164723.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="903" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzSFRp2Q7Lxd34R49mj6lgAiQplSdu4NVsBpDmMxAEKkyZ7bC-rMhKW87wuelDdAba3lEw5_lwf4nll46tULtWNk-gVTp-8WFI0C5dGfUvGeX_wJQWZEfThfkGyRFnOkqNpsAiWnx07OPe/s320/20180918_164723.jpg" width="180" /></a></div>
<b><span style="color: red;">5- K-Lentament 6c</span></b> *** Uns primers passos intensos i raros de llegir per arribar a una zona més tranquila on es progressa per una fissura que acaba en diedre característic d'escalada més tècnica. I com digué un dels primers a catar les vies: "Hi ha un gat per allí d'alt que t esgarrapa!!" <br />
<br />
La que a priori havia de ser la típica via per escalfar abans de posar-se a altres "fregaos" va resultar més complicada del que semblava.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5iV89mscXL1ocsEX0zfhMQJ8Nj9wpLUo9pF9yryZ340YJvooKPjZKmibdrf5mDpOgwOK6YWqWo8oVhHOhOjm2JgeGYy8SDWc47y_aOWf3AGVdI0vflMLWMZ1z4tSNTcsJf0GIGF3bNofY/s1600/20180918_164102.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="903" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5iV89mscXL1ocsEX0zfhMQJ8Nj9wpLUo9pF9yryZ340YJvooKPjZKmibdrf5mDpOgwOK6YWqWo8oVhHOhOjm2JgeGYy8SDWc47y_aOWf3AGVdI0vflMLWMZ1z4tSNTcsJf0GIGF3bNofY/s320/20180918_164102.jpg" width="180" /></a></div>
<b><span style="color: red;">6- Minions bikers 7b</span></b> *** Varies seqüències de difícil lectura dures en una placa de roca gris.<br />
<br />
Els minions és el mote d'autodenominació de la grupeta que solem sortir amb la bici. No importa si és btt o carretera. El guió sempre és el mateix. Sortir a ritme duríssim, com una ramat de bous desbocats sense esquella, per anar veient com respiren els compis. Sempre hi ha grans moments de glòria, per la publicitat. Sobretot pels gregàris que aprofitem per treure el cap i deixar constància dels progressos a base d'entrenos secrets. Després arriba el moment del defalliment d'algú. I la resta, com si minions es tractés, a riure's del sofert empajarat. Moment en que es firma una treva no escrita, s'aixeca peu de l'accelerador i es custodia a la víctima en el seu peregrinatge.<br />
<br />
<b><span style="color: red;">7- Burundanga 7b+</span></b> *** També per placa amb uns primer tram més resistent i per d'alt més tècnic.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: white;"><b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHrbd4z230XAyVWGeL3cSCSd9llpeHG5UBAIpNuYrYG15_ccFLQYzAzhnirtpzy3W-N-IavhCXf6t3QhzdRVA7jPn8H-B0T7jVuKAAjVypjoQwMrVx3FrqSvMINFr-UMA-9wfwnbKgdZPi/s1600/IMG-20170924-WA0016.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHrbd4z230XAyVWGeL3cSCSd9llpeHG5UBAIpNuYrYG15_ccFLQYzAzhnirtpzy3W-N-IavhCXf6t3QhzdRVA7jPn8H-B0T7jVuKAAjVypjoQwMrVx3FrqSvMINFr-UMA-9wfwnbKgdZPi/s320/IMG-20170924-WA0016.jpg" width="240" /></a></span></b></span></div>
El dia que vaig descobrir el sector i que vaig decidir posar fil a l'agulla. Encebat per l'eufòria de la troballa vaig fer una pausa per menjar. Total que alguna cosa estranya m'havien posat a la beguda i ja no recordo res del que va passar les següents hores. Una vegada recuperada la plena consciència, vaig deduir que alguna cosa havia passat amb la sika per un primer tram més trencat. El resultat però és un tram super fanàtic que la converteixen en la candidata a TOPE de Gama del Sector.<br />
<br />
<b><span style="color: red;">8-Tournante 7b/+</span></b> *** Una entrada desplomada molt fanàtica i després placa, primer amb molt canto i després menys. <br />
<br />
El monte Grappa, és un port molt popular ciclista, proper a Venècia i pujat diverses ocasions en el Giro. Un autèntic monument que no pot faltar als tatxadors de ports. A tal efecte, com a darrera etapa d'un petit stage ciclista vem voler tenir la nostra foto en aquest cim. La pujada sense més incidències, tothom al seu ritme. Però a la baixada, va haver hi un atac en un petit repechito. Ràpidament es va intentar neutralitzar. Tot semblava que quedava en la típica escaramuza puntual, però no.... Fart d'aquests atacs a deshora, vaig tirar-me a tumba oberta caçant el fugant i donant continuïtat a la fuga. Al més pur estil Nibali... Sense cap coneixement. D'entrada, el descens suïcida no va acabar de fer tot el mal previst. Semblava que havia topat amb bons apuradors de frenades. Així calia donr-li un puntet més, recórrer a les postures aerodinàmiques que havia vist per la tele. Aquí ja sí, `per fi, va haver hi un que va aixecar el peu... Objectiu aconseguit. Però encara quedava posar a prova el Maillot groc, apurant cada curva una miqueta més... fins que al final. En una vaig apurar tant que vaig perdre la traçada anant a parar a la cuneta. I esquivant a l'últim moment el cartell de Tournante nº7 situat a mitja curva, mentre m'adelantava el Maillot groc. Rient de la menjada de curva, que ell havia patit a l'anterior.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-sRGMjnsvunu8hEherzMmrcLga1f3Li_FO3aeRp3AVoFPUMJBLReAmAXbmVY5Jow53fGwIkGl5evnB3bRoJPqkgXbNfzeibQJdwjrG4x7ciAvizIOpxA9aR4qtiost47kv5Ke9raKkLLT/s1600/tournante.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-sRGMjnsvunu8hEherzMmrcLga1f3Li_FO3aeRp3AVoFPUMJBLReAmAXbmVY5Jow53fGwIkGl5evnB3bRoJPqkgXbNfzeibQJdwjrG4x7ciAvizIOpxA9aR4qtiost47kv5Ke9raKkLLT/s320/tournante.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<br />
<b><span style="color: red;">9-Homus faverus 7a+</span></b> *** Comença per una zona desplomada amb bon canto. I després sortir de l'esperò desplomat per entrar en una escalada en placa més tècnica.<br />
<br />
És uns espècie que habita al Torrent de l'Estremera. Buscant la sombra i la fresqueta de l'indret. Nòmada per definició, sol aparèixer en aquests assentaments cap al Maig i si hi agunata quasi fins a l'Octubre. <br />
<br />
<b><span style="color: red;">10-Tromeja 7a+</span></b> *** Escalada amb placa amb una zona més intensa per baix.<br />
<br />
De sobres són coneguts en l àmbit ciclista els sterratos (pistes de terra). On afegit a la pròpia duresa de la pujada cal tècnica per no perdre tracció. Enguany, per terres eslovenes, en vem afegir un de manera mig improvitzada que va resultar ser tot un monstruito: el Tromeja.<br />
<br />
Mira que ho havíem estudiat via strava i maps per evitar una encerrona. I el que semblava un sí se puede va acabar sent el port estrella del viatge. Pujant al mateix ritme que un grupet de francesos amb BTT, que no s'ho creien. I nosaltres contents intentant forçar la pujada amb les bicis de carretera. Al tram final les pendents es suavitzen però el ritme es va endimoniar. Sobretot arribant a l'últim repetxo que porta al cim, punt fronterer entre Austria, Itàlia i Eslovènia. Entre la gent que coronava a peu i el mal estat de la pista, no em vaig poder pillar la traçada òptima, i vaig veure'm obligat a passar per una zona de grans pedres. Embogit per firmar un ajustat mismo tiempo. Total que en ple esforç, la bici em va fotre un gest raro i vaig anar directe a terra. Revolcón, i tot empolsinat, em vaig veure obligat a coronar a peu. Mentre els caminants reien i alucinaven amb el numeret.<br />
<br />
<b><span style="color: red;">21-Árbol va!!! 7a </span></b>** Placa amb passets més rebuscats i flanqueig a la dreta per superar el sostre del final.<br />
<br />
Aquesta hi havia un arbre penjat d'un altre arbre. S'havia quedat penjat per una branca i impossible de caure. I a més, just en el lloc on volia posar la reunió. Així que vaig estar esbarallant-me per fotre l avall. Però no hi havia manera de moure aquell pi tan pesat completament penjat. Al final tallant una branca, amb un bon balanceig i fent palanca vaig aconseguir tirar-lo: Árbol va!!!! Com en els mítics dibuixos de la Pantera Rosa. Quan es presenta a treballar per tallar arbres. i se les té amb un mestre llenyataire.<br />
<br />
<b><span style="color: red;">22-El Sogre 7a</span></b> ** Una entrada dureta, i després es va fent fins a arribar a una zona vermellosa podrida. Despres sortir i anar a buscar la zona més vertical on hi ha la zona més complicada de la via fins ajuntar-se amb l'Árbol va!!<br />
<br />
Les voltes que dóna la vida, primer fill, després novio, marit i pare, i aquest estiu he debutat en un nou status: el Sogre. Així que aprofitant un matí, ben d'hora, mentre les filles i el gendre dormien, vaig anar a començar aquesta línia. Mentre pensava totes aquestes evolucions vitals. Després en va tocar un parell de dies de martell i tirar blocs fins a deixar ho mig decent. Tot i això cal anar amb cuidado.<br />
<br />
<b><span style="color: red;">11-Uin 6b+</span></b> ** Una entrada més desplomada i física per roca punxeguda i llastres dubtoses per arribar a una placa preciosa més continua. I després una zona més trencada i discontinua.<br />
<br />
Potser la que més feina m ha portat, entre roca podrida i vegetació penjada. Tot i l'enorme esforç, ha quedat recompensat al veure que és de les més repetides. Potser pq és la més facileta i ideal per començar el dia. Com va canviar des de la primera ascenció a l'estat actual ben blanqueta i sense pols. Això sí, se'm va passar les ganes d'equipar vies més fàcils. Si algú es motiva, endavant! Que és molt més fàcil reclamar vies fàcils que no pas equipar-les.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhtH8PrT6d5OvTdKbGrqqTeKs5Xb31hvNuQqJnfnuSSLSly60rxO67S0WVNsEuyvqciXJU77kFDQMDWK3XTYMjzDR3yWn9eIQGbXusQnOw5Wg-6bXezxsrcNoidepU7RJ-VAZTKBMBVRHj/s1600/IMG-20170924-WA0008.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhtH8PrT6d5OvTdKbGrqqTeKs5Xb31hvNuQqJnfnuSSLSly60rxO67S0WVNsEuyvqciXJU77kFDQMDWK3XTYMjzDR3yWn9eIQGbXusQnOw5Wg-6bXezxsrcNoidepU7RJ-VAZTKBMBVRHj/s320/IMG-20170924-WA0008.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="color: red; font-weight: bold;">23- Tu tries 7a+ </span><span>** De característiques similars a la Kudo, amb qui comparteix la reunió i l'última xapa. També amb un inici amb roca delicada, el tram de placa amb el crux i una sortida per terreny més fàcil però de roca delicada. El crux es pot escaquejar per l'esquerra, i potser baixa a 7a.</span><div><span><br /></span></div><div><span>Per això, Tu tries, si vols ser de moralitat impoluta i conducte intatxable. Per enfrontart he al bloc de la via al més pur estil Directíssima. O si per contra, optes per ser un vil covard. Derivant a l'esquerra a les files de l'escola escaqueitor, en busca d'una solució més factible. I la condemna a tornar descalç al cotxe per aquesta heregia. Up to you!</span></div><div><span><br /></span></div><div><span style="color: red; font-weight: bold;">24-Kudo 7b</span> ** Una primer passet per una roca més delicada per arribar a una pas molt a bloc en placa i després ja més fàcil fins a la reunió.<br />
<br />
Encara recordo quan de jovenet uns reis em van portar un
flamant contakilometres, d’aquests que anaven amb un iman i un cable fins
al sensor. Donava la velocitat, el crono, la distancia recorreguda, els kms
totals de l’aparell i la velocitat màxima assolida. Amb això ja vaig tenir font
de motivació per moltes d’aquelles primeres sortides amb una arcaica BTT. De
fet, ja n’hi havia prou, per plantejar –se
tota mena de reptes. Actualment, tot ha canviat, amb l'aparició dels dispositius gps que enregistren mil millons de paràmetres que després són processats amb tota mena d'aplicacions i reds socials. I una de les més conegudes, l'Strava, utilitza una mena de likes que són sinònim d'una valoració positiva d'una determinada activitat: els kudos. Sens dubte, un bé preuat i que sempre costa d'arrencar de segons qui. Motiu pel qual, en una determinada volta en bici em vaig veure embogit intentant rebaixar algun minut per intentar ser recompensat amb el preuat kudo!<br />
<b><span style="color: red;"><br /></span></b>
<b><span style="color: red;">12-Dru d adopció 7a+</span></b> ** Una zona també més desplomada i trencada amb roca molt punxeguda, una placa curiosa amb un moviment jeroglífic. I després algun passet tècnic per la placa superior.<br />
<br />
El nom fa referència a un can que ens va acompanyar durant el dia que vaig equipar la via. Els compis se'l van trobar perdut per la carretera i el van agafar. En el collar constava el seu nom i un telèfon de contacte. Total que una vegada feta la bona acció del dia vam gaudir de la seva companyia i la seva dèria per anar a buscar tots els blocs que tirava de la pared, que no van ser pocs.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijV7KFtL8-U8Mqtt726paOhK7BXP6mnifFyJnSnShVkvZsM5GgcKMMWZiBxzCs6b0sj2zYU60RrFiIB9M3VU_g4pf9asfBKMT_4XBZy0i_YzBSb0plNwBxswvV_jLxvCboU36N49AwUV7y/s1600/IMG-20170924-WA0013.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijV7KFtL8-U8Mqtt726paOhK7BXP6mnifFyJnSnShVkvZsM5GgcKMMWZiBxzCs6b0sj2zYU60RrFiIB9M3VU_g4pf9asfBKMT_4XBZy0i_YzBSb0plNwBxswvV_jLxvCboU36N49AwUV7y/s320/IMG-20170924-WA0013.jpg" width="320" /></a></div>
<b><span style="color: red;">13-Les encantades faveres 7a</span></b> ** Viot de 35 metres amb una mica de tot i un caràcter alpinot. Apte per escaladors amb bon estòmac. Primer una placa per anar a un diedret característic. Després una zona més plaquera amb un sostret per arribar a la cova penjada a mitja paret. On pensava que havia fet el descobriment més important de l'espeleo moderna. Desgraciadament la cova sols té 3 metres de recorregut però podeu aprofitar per explorar-la i baixar un segon la pila per superar l'últim desplomet per arribar a la reunió.<br />
<br />
A la Vall de l'Estramera, més amunt del Roc Favà, a la Font de l'home mort hi ha les coves de les Encantades. Les més llargues en recorregut de la Vall de Ribes i molt conegudes per la gent d'espeleo. On de jovenets havíem organitzat autèntiques expedicions amb llinteres i xandals vells. Tot per intentar localitzar una galeria semiinundada que mai vem trobar. Així que aquesta, dedicada a aquelles intrèpides exploracions!!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRqUGOI9LWy37SLxdu_-_uq9t3TMrQJkFXPA2Ow_Ctkx_3MUWWtWbNJQ_-ytXdOSEfdgdIN8Uy1DVXn7ziUnFFeboFiBms1VU9RO2dwctSI117qABIlKptgGQSaxQnM2sX06SelbQ_KzAQ/s1600/20180918_140737.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="903" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRqUGOI9LWy37SLxdu_-_uq9t3TMrQJkFXPA2Ow_Ctkx_3MUWWtWbNJQ_-ytXdOSEfdgdIN8Uy1DVXn7ziUnFFeboFiBms1VU9RO2dwctSI117qABIlKptgGQSaxQnM2sX06SelbQ_KzAQ/s320/20180918_140737.jpg" width="180" /></a></span></b></div>
<b><span style="color: red;">14-Ribetana L1¿? L2-¿? </span></b>Una via dedicada al poble de Ribes de Freser que cal atravessar per arribar al sector. I ideal per parada i fonda post climbing. El primer llarg en placa amb moviments contundents sobre regletes vives i punxegudes. Tot un jeroglífic.<br />
<strong><span style="color: red;"></span></strong><br /><span style="color: red; font-weight: bold;">25- Match 7c </span><span>*** Una bonica placa tot aprofitant la part més noble del pany. Amb uns primers metres sencills per entrar a la zona més intensa on cal apretar fort. I una part superior amb més canto però no es pot badar.</span></div><div><span><br /></span></div><div><span>Si fa uns dies em sortien unes quantes canes més per intentar aconseguir un Kudo, molt més canutes les passa un conegut meu. Que no infectat per l'stravisme es dedica en cor i ànima al Tinder. Segons sembla, una red social de ligoteo. M'explica, que cal ser curós amb el perfil creat i escollir fotos d'aquestes que ni a Lourdes fan tals miracles. D'un producte del montón intentar fer-ne un model de revista...Una vegada creat el parany sols cal esperar que alguna víctima piqui l'ham. I et dongui un cor i llavors, sona una música celestial... el mòbil entra en estat d'èxtasi, amb tota mena de llums i avisos mentre llença el missatge més celebrat: NEW MATCH!!!</span></div><div><span><br /></span></div><div><span style="color: red; font-weight: bold;">15-Panoramix ¿? L1-7a L2-¿?</span> Bonica placa amb diversos degotalls i un sostre ben marcat que li dóna el grau a la via.<br />
<br />
Hi ha una corrent de pensament que creu que el nom prové del peu de via que gaudeix d'unes vistes fabuloses, una petita terrasseta coberta de gespa una mica per sobre els avellaners que no deixen disfrutar d'aquest espectacle a la resta del sector. Sens dubte, un mirador excepcional que justificaria el nom.<br />
<br />
Però realment, l'altre corrent de pensament està en la veritat. Aquella que està vinculat al druida capaç de fer pocions màgiques de tota mena. Inclús les que barrejant component A i B i amb una mica de paciència i maestria, resolen problemes fora de l'àmbit d'aquest sectoret. Els seus efectes són inmediats, una vegada feta la barreja bona entres en un estat d'èxtasi i eufòria on res fa por. Ni el que diran aquells puristes, que segurament res hagin equipat, ni el que es pugi arribar a dir de la reputació d'un mateix. Així doncs, molt recomanable pels que ténen bon estòmac i gens pels puristes, declaradament antisikeros: Panoramix n´és el culpable! <br />
<br />
<b><span style="color: red;">16- Jabalix 7b/7b+</span></b> *** Primer escalada en placa, d anar passant pantalles amb bons descansos, finalment un repòs complert i un bombo final amb passos fanàtics fins a la reunió.<br />
<br />
Un dels personatges de les Aventures d'Asterix, el cuiner gal al mig de Roma i especialitzat en jabalins. Sens dubte, una via d'aquesta calitat, el millor homenatge a aquest curiós gal. La veritat és que no sé d'on prové l'orígen però alguns m'apoden així i com tots els apodos com més vols fer per evitar ho, més s'utilitza. Sempre m'ha fet gràcia, ja que de jove els senglars eren realment temuds. Es sentien mil històries de tot tipus i poca gent n havia arribat a veure en vida. Sols en veia els caps dissecats als restaurants del poble. Avui en dia, han perdut aquest glamour i s'han sociabilitzat massa.
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ztq6JCbxMFt7dk6abzmIB7mowj4N_fdH8OteNiTw4-qI5CD5GnLHswlPGzfyB4fZmyHvfjjAG7tY7WKVj__IzTvteXLPTQsJpdlSkrWIzwBC-AM8AUXiTMvQSWQG7-5eAO05hl2bR5mD/s1600/20180918_140641.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="903" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ztq6JCbxMFt7dk6abzmIB7mowj4N_fdH8OteNiTw4-qI5CD5GnLHswlPGzfyB4fZmyHvfjjAG7tY7WKVj__IzTvteXLPTQsJpdlSkrWIzwBC-AM8AUXiTMvQSWQG7-5eAO05hl2bR5mD/s320/20180918_140641.jpg" width="180" /></a><br />
<b><span style="color: red;">17-Massix 7b+ (37m)</span></b> *** Increïble escalada en placa que es va posant cada vegada més díficil, fins a arribar a la zona presostre que dóna un respir. Després la superació del sostre i algun passet més per arrodonir la línia.<br />
<br />
La guerrera Massi, és la montura amb la que em toca peregrinar per l'asfalt, sempre buscant noves carreteres on donar pedals. El pare d'un mestre biker la tenia morta de fàstic en el traster. Va ser provar la i remotivar me després del disgust que em va suposar quan em van robar la princesa Scott. I poc a poc, va anar acumulant sortides i quilòmetres. Alguns moments de petites alegries i d'altres d'autèntiques pajares cuneteres. Així doncs, una guerrera Massai, ve es mereix una bonica via.<br />
<br />
<b><span style="color: red;">18-Enredadix 7b+ (40m!)</span></b> *** Una altre de les joies d'aquest mur. Amb placa vertical vermella amb passets tècnics, després repiseta i entra en una placa de roca gris amb regletes cada cop més punxegudes. Després superar el sostret d'aquest pany amb un pas fanàtic i un final més tranquilet però on no es pot abaixar la guàrdia.<br />
<br />
Aquesta la vem equipar amb la Blanca, que volia provar alguna altre de la oferta del sector. Però de sobte i com per art d'encanteri va sortir del macuto tot l'atretzzo d'equipar. Total, que la corda hipotecada per poder provar els primers 25 metres de via i decidir on van els anclatges. El que seria una "enredada" en tota regla, d'aquestes que els soferts equipadors han de fer, per seguir avançant el "tajo".<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiInqy3nKMaKXuC2-UAV3-PanDiGwuGOpKQiwBfYOa9YaO4xdgXIdnNb4rHb7LWWWrhAaV4TSEDphHF6Hq5DaE9PSC_zkWx8KUOsDxCVuXEjfN3sUqSEks8qlxk1qCnrUaic2k_kbBGGTQI/s1600/IMG-20190617-WA0007+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiInqy3nKMaKXuC2-UAV3-PanDiGwuGOpKQiwBfYOa9YaO4xdgXIdnNb4rHb7LWWWrhAaV4TSEDphHF6Hq5DaE9PSC_zkWx8KUOsDxCVuXEjfN3sUqSEks8qlxk1qCnrUaic2k_kbBGGTQI/s320/IMG-20190617-WA0007+%25281%2529.jpg" width="240" /></a></span></div>
<b><span style="color: red;">19- Cocodril club 7c (45m!) L1-7b (25m) L2-7b+ (20m)</span></b> *** Un autèntica marató d'escalada a base de pantalles i bons reposos de 45 metres. Un petit homenatge al programa Cocodril club, el programa de música revival.... Un autèntic clàssic radiofònic que tantes vegades m ha fet bona companyia. Porteu moltes cintes i algunes de llargues per evitar fregaments. Segurament molts optaran per quedar-se a la reunió intermitja, perdent-se el segon llarg.<br />
<br />
Però, de Cocodrils club, també n'he vist en altres circumstànices. Com aquellla vegada, en motiu del sopar nadalenc, que després de les copes el bo i millor de l'empresa ens vem trobar a altes hores de la matinada envoltats de canalla. Se ns identificava d'una hora lluny, i inclús se'ns dirigien en tracte de "vosté". Enmig de la foscor quan et trobaves un altre Cocodril per allí, sols quedava brindar per desitjar bones Festes.<br />
<b><span style="color: red;">20-Metalliqush 7b</span></b> *** Es tracta d'una línia similar a l'anterior amb la que comparteix reunió. Molt recomanable, una petita joia en l'escalada en regletes i placa. L'entrada podrida és una mica guarra i cal anar amb comte, però després la roca és boníssima i una placa sense relleno per posar a prova els ditets. I després per zona facileta fins a la reunió. </div><div><br /></div><div>En un primer moment la via anava fins a una reunió al mig de les dificultats. I d'aquí va sorgir el nom de Metalliqush, ja que forçava a fer un dels millors numerets en friqui: "Quan et mires l expres o la reunió com si no hi hagués un demà. I puges peus per saltar amb les dues mans a pillar alguna cosa metàl.lica que et salvi d'una volada segura. El que és un metalliqush en tota regla" Però amb les primeres repeticions avaia t vaig veure aparèixer scalextrics per prexapar la reunió i celebrar un fals encadene per todo lo alto. Així, amb una mica més de neteja vaig aconseguir allargar aquesta via, per no partir les dificulats. </div>Roberthttp://www.blogger.com/profile/17181205155157495195noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-24399991244189119172017-04-21T03:37:00.002-07:002017-04-21T03:37:18.037-07:00PROHIBITIVO de Montserrat<br />
<strong>L'agulla de les escletxes</strong>1. Ladyfingers 7a Interessant i estressant escalada en placa on cal afinar per no saltar en algun dels trams claus. (***)<br />
2. L'advocat del diable 7a+ Fisura perfecte per empotres guapos amb algun tram amb roca dubtosa (**)<br />
<br />
<b>La Balena </b><br />
<b> </b><br />
3. ¿? 7a Un pas a bloc per arrencar el cul de terra, dóna lloc a una placa on sols cal destacar l'aleje fins a la reunió.(*)<br />
4. ¿? 7a Bonica escalada en placa amb foradets amb algun romo. Facilota pel grau proposat. (**)<br />
<div>
5. Efecte nociu 7b Bonica placa amb foradets (**)<br />
<br />
6. Kill Bill 7a+ Una altra placa amb foradets (**)<br />
<br />
7. El sostre del mon 7a+/b També placa amb foradets (**)<br />
<br />
8. Agraïda 6c+ Surt en placa per flanquejar a l'esquerra a buscar l'esperó (**)<br />
<br />
9. ¡desperta ferro! 6b+/c Placa tumbadeta d'escalada tècnica (**)<br />
<br />
10. Losi (amb diedre 6a+) 7a Placa amb passos rebuscats per evitar el diedre (**)<br />
<br />
11. Chochín 6c+/7a Bonica placa vertical (***)<br />
<br />
12. Heidi 7a/7a+ Inici pràcticament comú amb l'anterior per flanquejar a la dreta a buscar l'esperó (**) <br />
<br />
<br />
<b>El Cranc </b><br />
<br />
13. La guineu 7b Molt bona placa amb roca vermellosa a la primera meitat de forats i de continuïtat. (***)<br />
14. El crustó 7b Similar a la anterior (***)<br />
15. L'antiga 7b+ També placa amb foarts però amb un inici més a bloc fins al crunch sobre romos que costa de veure a vista. (***)<br />
16. La dels puretes 7b+ Esperó tècnic i obligadot. Al primer pegue ens va semblar una mica desfassada de grau però després van sortint els cantos i tot quadra. (**)<br />
17. L'esperonet del cigronet 6a. Curta però interssant vieta on sense voler et trobes enximeneiat al més pur estil classicot però amb xapes. (**)<br />
18. Revolta apatxe 6b+ Escalada en placa ajeguda, amb trams de navegació sobre romos i micropreses i amb bona roca. Més interessant del que sembla a primera vista. (**)<br />
19. El Preky 6b+ Per la mateixa placa que l'anterior però amb roca una mica més dubtosa en segons quina seqüència i un pas rarot. (*)<br />
<br />
<b>La panxa de l'ase</b><br />
<br />
20. La filigrana 6c+ Bonica placa ajeguda amb algun tram tècnico postural pel principi (**)<br />
<br />
<br />
<b>Terra </b><br />
<br />
21. L'esperó de la Martina 6a+ Rampa tumbada d'aspecte trencat amb algun pas tècnic per d'alt (*)<br />
22. Terra 7a Placa amb foradets i merlets que dóna lloc al subsector. Amb un pas tècnic a mitja via i un altre per d'alt (**)<br />
23. ¿? 7b Falta la primera xapa just a on hi ha un dels passos durs de la via i amb perill de caiguda sobre l'arbre amenaçador de just darrera. Mola posar-la des de la via del costat. Escalada en placa on cal auxiliar-se de l'esperó. (**) <br />
24. Xaticlimbers 7a+/7b Esperó bastant a bloc on costa de llegir els passos. Prou interessant. (**)<br />
25. ¿? 6a+ Un pas a l'alçada de la segona xapa i la resta anar fent ajudant-se amb el diedret. (*)<br />
<br />
<b>L'aspirina</b><br />
<br />
26. Pervertit 7a De la categoria "de paso tonto". Forats fins al crux i després no baixar la guàrdia (**)<br />
27. ¿? 7a+ Falta la primera xapa però es pot prexapar per la via del costat: Bonica alternativa amb passets de jeroglífic per trobar la combinació guanyadora: de placa i tocar l'esperonet. (**)<br />
28. La normal de l'aspirina 6a D'aspecte clàssic i mig en xemeneia i amb parabolts. (*)<br />
29. Mil.ligram 6b+ Esperonet d'aspecte tumbadet amb algun pas més tècnic. (*)<br />
<br />
<b>Penèlope</b><br />
<b> </b><br />
30. Pirena 6b Esperonet tumbat amb algun pas tècnic que resulta més díficil del que sembla a primera vista. (*)<br />
31. El flap-flap no fa soroll 7b "Via guapa, grau semblant a SARAMPIÓ ( un xic més de pila ) i un xic menys intensa que KRIKCRICKREC, PIKENIKE, VENENO EN LOS OJOS-can jorba- o Deixa't Estar a al Momieta ,etc..." (**)<br />
32. El drac de la fissura 6b+ "Buffff...no sé graduar ! A Parets he fet diedres semblants amb més pati, seguros vells o distants i potser més txungos ( Santacana a la Momia, Gironella, TIM Diables avantpenúltim llarg, etc)...o es que el pati m'afecta molt...Molt guapa per escalfar." (*)<br />
33. Esgraons al cel 7a+ "Me'l recomanen com a grau dur, a vista és complicat.<br />
Pas d'entrada i pas de sortida...hi ha més cantos dels que es veuen a un primer intent. Semblant a NUMERO DE LA BESTIA o POCA SOLTA, o CRIT DE CRIM a St Benet, menys que EL OPORTUNISTA. GUapa. Ojo dits a dalt" (**)<br />
34. Per a Penèlpoe 6c "menudo VIOTE y es que sigue en la tónica del difícil a vista y algún aleje, con la diferencia de que ésta es más vertical y más estética, vía con pasos muy chulos de agujeros y regletas, también tiene pasos finos y de equilibrio, con paso duro para llegar a la reunión, preciosa." "Molt guapa, presa xula i passos continus. Ben aconseguida i recomanable." (***)<br />
35. El pas de la discòrdia 6c+/7a Interessant però sense arribar al nivell de la seva veïna. Té un pas obligat amb una mica d'aire .<br />
<br />
<b>El bombo</b><br />
<br />
36. Si amo 7b+ Curiosa via bloquera i molt fanàtica amb un parell de passos cabrón. D'aquelles que et motiven a tornar per aconseguir tatxar-les (***)<br />
37. X 7c Un tram de placa que et toca la pila i amb un final bloquero sobre regletilles fanàtiques i obligat. Sort que es pot muntar per la Diagonal de la X que sinó no es repetiria tant. (***)<br />
38. La diagonal del X 7a Inici en diagonal a esquerres per creuar la X i arribar a la mateixa reunió. Díficil de llegir a vista. (**)<br />
39. Riss 6b+ Bona escalada en placa i bastant tècnica. "Algun forat costa de veure. Pas intermig interessant. Poc classificable. Feu-la!" (**)<br />
40. ¿? 6b+ Escalada en placa d'aspecte fràgil i trencat però que amb repeticions millorarà (*)<br />
41. ¿? 6c+ Entra per l'esperó característic amb roca dolenta fins a un pas de díficil lectura per després flanquejar a l'esquerra per sortir en placa. (*)<br />
<br />
<b>El dolmen</b><br />
<br />
42. El mehir 7a Entrada bloquera i després patates ganses. Díficil a vista. (**)<br />
43. La bavaresa 7a+/7b Placa amb passos a bloc que costen de veure. (**)<br />
44. J.G.B. 15.10.17 7a+/7b Placa meys bloquera que l'anterior però amb més conti. (**)<br />
45. La cobdícia 7b Placa amb passos durs i pila. La més interessant d'aquest sectoret. La primera vegada que la vem probar era més dura que en la actualitat gràcies a la roptura d'un canto (***)<br />
46. La hombría 7b+ Un lance i poca cosa més. Al segon pegue sembla més fàcil del grau que marca. "Comparable amb vies verticals-desplomades de placa ( Chiripunk al Vermell-Deixa Tastar a la Momieta, etc...)...MOLT GUAPA i amb un parell de moviments a dits-bidits i romets." (**)<br />
47. La normal del dolmen 6b+ "Vía rara que va por una especie de grieta también, pero más grande, muy muy fina, agarre pequeño y difícil de ver a vista, muy muy técnica, sobretodo de pies" "XEMENEIA interessant. Assegurada ok, molt tècnica, estil Agulles-Frares amb roca bona , molt xula i d'estil alpí però assegurada..." (**)<br />
48. ¿? 7b Un pas díficil a vista però que acaba podent-se resoldre de dos maneres diferents. (**)<br />
49. Catars 7a Escalada en placa en forats alguns bastant roms. Mantinguda i bastant homogènia. (***) </div>
<div>
50. L'obsessió del sioux 6a+ "Menudo calentamiento eh, la vía no esta mal, pero no son del tipo de vías que más me gustan, vía corta, inicio fino, de agarre pequeño, va por una especie de grieta, con un paso de apretar duro al final, la piedra no es muy adherente que digamos. Difícil a vista." (*)<br />
51. Infomona 6c+ Bona placa amb passillos contudents. "vía a bloque y un poco has de ir a la idea, escalar rápido y con potencia.", "paso difícil de bloque que hay a la entrada" (**)<br />
52. Bunker 7b Un parell de passets on varies alterantives hi són possibles. Segurament per la més fàcil, llegiu excursió lògica, no arriba al 7b<br />
53. Tasmania 7b+ Interssant escalada en placa amb un parell de passos de bloc. A les ressenyes consta de 7c però no hi arriba. Un primer pas a bloc i algun passet més on cal desxifrar el jeroglífic correctament.</div>
Roberthttp://www.blogger.com/profile/17181205155157495195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-33715575126324601102016-09-05T13:58:00.001-07:002016-09-05T13:58:42.030-07:00Papa va!! 7b al Toll (Saleretes Nord) a GombrenyAquesta línia ja feia dies que la mirava. La primera en arribar a la pared. Es veia una placa totalment llisa amb poques possibilitats de ser escalada. I durant anys ocupat repetint l'oferta existent en el lugar. I una vegada amb el Game Over totpoderós vaig poder finalment tirar la corda per allí. La primera impressió no va ser massa bona, després una segona tirada de corda més a la dreta. I la cosa ja pintava millor. Tot i així la roca no és tan bona i noble com semblava a primera vista.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTyfI99gL84aXufaozdu37un6DpSwD6tEHB1v2erYZAwAEmwtsbe9FmeQkue6sq_pAV2VfDqv4dV7JuO16XzkjSlO-yx-QsOkm7rV5hnIIl2UWZubQii_Ls8UboxUB1lttJbLlgYcTitA/s1600/FB_IMG_1473108676739.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTyfI99gL84aXufaozdu37un6DpSwD6tEHB1v2erYZAwAEmwtsbe9FmeQkue6sq_pAV2VfDqv4dV7JuO16XzkjSlO-yx-QsOkm7rV5hnIIl2UWZubQii_Ls8UboxUB1lttJbLlgYcTitA/s320/FB_IMG_1473108676739.jpg" width="180" /></a></div>
<br />
<br />
Així que vinga a sanejar picant com un cabrón. Mitja pared a terra i vaig deixar la corda per seguir picant en una nova ocasió. I així seguiren els treballs de demolició, obligant-me a posar xapes en llocs potser no massa lògics però més sòlids. <br />
<br />
Després durant el primer dia de feina de respall més detall i de guixaire major acompanyat per les meves filles va sortir el nom de la via. Quan elles ja hasta la coronilla de rondar per peu de via, van respondre a la pregunta de com es deia la via amb un: "Papa va!!" per fotre el camp corrents.<br />
Després ja amb més calma i he tornat per firmar la First Ascent, i una renovació per dos anys del contracte amb els meus sponsors favorits. Lluny de ser la més guapa del lugar, quedarà pels coleccionistes de setens.
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-2771539462538959022016-06-03T04:56:00.000-07:002016-06-03T10:53:04.407-07:00El rostollaire compulsiu 7a+, als Cingles de Xaloc Esquerra, COLLBATÓSegurament molts de vosaltres ni tan sols us sona el nom d'aquest sector montserratí. No us faci vergonya, no perdreu la condició de montserratins empedernits. El mateix que escriu no tenia ni idea de la seva existencia, però me'n va parlar l'Albert, autèntic doctorat en el coneixement de la muntanya i els seus secrets. <br />
<br />
Així hi vem anar a fer una matinal exploradora i vem començar per escalar les vies existents que ens van semblar prou interessants dintre de la categoría de sector d'interés local. Cal mencionar que a part de la via ressenyada a la guia n'hi ha quatre més equipades pel Genís, Marcel i amics. I que tindrem ombra fins quasi les 15 hores.<br />
<br />
I també vem veure una possible nova línea. Una vegada aconseguida l'autorització l'hem equipat i ha quedat prou interessant. I el nom com no podia ser d'altre manera, i intentant buscar alguna cosa nova i inèdita: <strong>"El rostollaire compulsiu".</strong> Us deixo una mica de croquis del que hi ha.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJjlgDjMyZGB-vC4i7nkFsAUbs0Dl1dq89034gc4E_HZRxrlQQ7VnT1PIpnIKCJJj59sbX1xFyNIrDhqxRs0ZHibX7Fx2QoW4UCFWOEC6SwaLkZRkTD99C2avm3h-d65Lff8GIT-ZcwPw/s1600/cinglexalocesquerra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJjlgDjMyZGB-vC4i7nkFsAUbs0Dl1dq89034gc4E_HZRxrlQQ7VnT1PIpnIKCJJj59sbX1xFyNIrDhqxRs0ZHibX7Fx2QoW4UCFWOEC6SwaLkZRkTD99C2avm3h-d65Lff8GIT-ZcwPw/s320/cinglexalocesquerra.jpg" width="320" /></a></div>
<strong>CINGLE DE XALOC ESQUERRA</strong> <br />
<br />
1-<strong>Manguta</strong> 6c,15 mts, Equipada: I. López, A.Marco y Genís. Entrada amb un parell de remades amb canto i un pas de bloc. Després seguim en escalada en placa sobre roca molt abrassiva. *<br />
9<br />
2- <strong>¿?</strong> 6b, 20mts, Equipada: Genís, Marcel i amics. Dues opcions d'entrada, la clàssica i evident pel terreny fácil fins arribar a l'alçada de la tercera. L'altre opció més enrebuscada és per les xapes amb el flanqueig a l'esquerra, una mica més difícil que l'evident. Després un pas de placa i arribem a una zona amb roca més delicada i un darrer tram més vertical. **<br />
<br />
3- <strong>¿?</strong> ¿?, 20 mts Oberta: Genís, Marcel i amics. Es tracta d'una fissura d'autoprotecció i juntar-se més amunt amb la via nº2. Cal dur Friends mitjans. Aquesta no la vem fer.<br />
<br />
4- <strong>¿?</strong> 6c+, 18 mts, Equipada per Genís, Marcel i amics. Entrada per la xorrera característica, algún forat i pas a bloc. Després una zona més fácil i un final d'escalada vertical on ja es nota la pila. ***<br />
<br />
5- <strong>¿?</strong> 7a, 18 mts, Equipada per Genís; Marcel i amics. Entrada per una zona vermellosa amb bon canto. Algun paset en el flanqueig a esquerres. Després la zona fácil per arribar al repòs comú amb la via nº 4. Després travessa aérea cap a la dreta i varios passos que li donen un punta de pila adicional. També es pot fer la sortida encara més a la dreta per un parell de parabolts d'un projecte, la dificultat és la mateixa però queda una mica raro. **<br />
<br />
6-<strong>El rostollaire compulsiu</strong> 7a+, 15 mts, Equipada per Albert Cantenys i Robert Guilera. Un primer tram amb un passet dur, un bon repòs i un bloc final que dóna el grau. **Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-12385747588957872692016-05-16T14:04:00.000-07:002016-10-24T10:22:27.417-07:00Els aborígens 7c+, a la Cova de l'Arcada; MONTSERRATCuriosa l'estampa que vam viure amb l'Oskar no fa masses dies un dia per les Bruixes ilerdenses. Gaudint del solet d'hivern. I patint les famoses vies per alguns catalogades com a 6b+ de xapa a xapa, o dit d'altra manera de les vies que no tenen res de díficil. Ens vem trobar que del munt de gent allí presents els únics catalinos eren servidors. La qual cosa deuria fer certa gràcia a tots els guiris que per alli rondaven. I ben aviat, ens van començar a donar conversa i bon menjar. Amb lo qual, en mostra d'agraïment, nosaltres responiem amb simpàtiques bromes i sútils comentaris per guanyar-nos més suculentes recompenses. <br />
<br />
A sobre van arribar algunes pubilletes més, molt simpàtiques elles. I sols vem poder oferir un bonic espectacle de caigudes al pur estil Local Hero. Que segons sembla va acabar d'agradar molt a les impressionades tibadores. Vamos, que la cosa pintava genial. Com aquell dia d'anys enrera que vaig aconseguir lligar de nit. I em quedava un jocker sota la màniga, el número que mai falla: un famós repós de genoll sense cap neopreno ni genollera de protecció. <br />
<br />
A la qual cosa tota tota aquella gent habituals del degotallisme els semblava sorprenent i més quan van veure tot el genoll ferit i ensangrantat. I mentre m'ensenyaven els seus inventillus per evitar tan dolorossos pràctiques vaig respondre que a naltros no ens calien tanta mariconada, vaya, que érem uns <strong>aborígens del lugar.</strong> <br />
<br />
Dies més tard els mateixos <strong>Aborígens</strong>, després d'algunes jornades de feina, vem equipar una nova línia a Montserrat a la Cova de l'Arcada, sita a l'esquerra mateix de la Onions and the grailers i tb d'uns 30 metrillos. Una línia que feia temps que teníem clitxada però que ha calgut esperar a l'aixecament de la moratòria per poder aconseguir el permís per equipar. Inicialment proposada de 8a en la FA del Pau Augé. Després es va trencar una regletilla sortint més canto, i queda proposada de 7c+ en la FR del que escriu aquestes línies.<br />
<br />
Una via que ens ha costat 100 euritos. Així que esperem estar recompensats d'alguna manera. D'entrada sols s'accepten comentaris postius dels futurs repetidors mentre pagueu deliciosos sopars. Tampoc oblideu un petit detallito, com una birra per cada pegue que li feu. Així que aneu i divertiu vos i com deia aquelles màquines recreatives "Insert Coin". <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH5x2S2eQxi3DDawAmRe98CbfeLWBEHR7U_bHxsYTLF8WQTAieYuleQ1j9USdDX6I3MQt2jvtEM1R5oMk36PDACi8Ov4DQK7AGDV_3jo_h_3mEELRRUBFvFEAKjvTc0Nwcnoh5pdR0iX4/s1600/arcada.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH5x2S2eQxi3DDawAmRe98CbfeLWBEHR7U_bHxsYTLF8WQTAieYuleQ1j9USdDX6I3MQt2jvtEM1R5oMk36PDACi8Ov4DQK7AGDV_3jo_h_3mEELRRUBFvFEAKjvTc0Nwcnoh5pdR0iX4/s320/arcada.bmp" width="320" /></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-86218640378335233482015-12-10T11:07:00.000-08:002015-12-10T11:07:12.185-08:00La tonsura i placa hardcore, a MONTSERRAT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4wP5tuMgZdkw5QqHXdwJzzsCCr_9SnOxDjYsw3Uf-HNv0_cosn9iVArJvQPgaNyX1j1LW-BKxi1Sd13olA6C2GpU4khAc9d5ozW7PxUBObSc05yz0gmnPHPVHy7t8z-OBfeCgBeesAS8/s1600/Tonsura+-+Hardkore+-+Abril+2010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4wP5tuMgZdkw5QqHXdwJzzsCCr_9SnOxDjYsw3Uf-HNv0_cosn9iVArJvQPgaNyX1j1LW-BKxi1Sd13olA6C2GpU4khAc9d5ozW7PxUBObSc05yz0gmnPHPVHy7t8z-OBfeCgBeesAS8/s400/Tonsura+-+Hardkore+-+Abril+2010.jpg" /></a></div>
Entre la cova del Cabrit i l'Agulla del Senglar hi ha aquest conjunt de plaques d'escalada típicament montserratina ja ressenyades a la guia d'escalada esportiva del Luichi però amb algunes errades en la graduació (sempre sota la meva humil opinió).<br />
<br />
Lloc ideal pels matins freds d'hivern ja que sol estar arreserat del vent. També possible a les tardes d'estiu però la pujadeta pot ser criminal.
Les vies de 20 fins a 35 metres d'alt. Aprofito la ressenya del Frenando Micó per identificar les vies i em quedo amb els graus de la guia (salvo mención) . I poso alguna foto de la nochedelloro del Luichi:<br />
<br />
1- <b>7a</b> (7b a la guia Luichi) Comença per un gran desplom per unes preses artificials i pedres sikades al més mur estil soleia. Arribem a al placa gris característica on l'escalada es torna més tècnica. I trobem un pas llarg per sortir d'una repiseta fins a pillar un biditet clau. La part final una preciosa escalada amb roca increïble. (**)<br />
<br />
2-<b>7a</b> (7b a la guia Luichi) Inici comú a l'anterior però amb una navegació per la placa un xic més a la dreta, potser sense cap pas tan marcat com la seva veïna però si que amb més passets. (**)
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB7JykWqxfqgxSVxsNJdXe0IJA-rFUsWcP7Ab_5ZpKwxZA-QKSsr_xu9IWbYeujJI5Mct6P2MGUYpfysXwi8h3FygPh51724ysDqdEvXEkR5WnHLVWCS89kDCNyMsrjhoboeVgwQx1YR4/s1600/9+282.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB7JykWqxfqgxSVxsNJdXe0IJA-rFUsWcP7Ab_5ZpKwxZA-QKSsr_xu9IWbYeujJI5Mct6P2MGUYpfysXwi8h3FygPh51724ysDqdEvXEkR5WnHLVWCS89kDCNyMsrjhoboeVgwQx1YR4/s320/9+282.jpg" /></a></div>
3-<b>Trip mental 6a/A2</b> amb spits i fora de l'àmbit d'aquest post<br />
<br />
4-<b>7b+</b> La més díficil d'aquest sector. S'entra fàcilment per unes preses artificials i pedres sikades i després un diedret. Un repòs bo i entrem al primer bombet de la via on hi ha un pas a bloc d'un invertit a un picat, una trave a esquerres i un darrer dinàmic per entrar a una placa tecniquilla però molt més tranquila. Més amunt trobem un segon bombet on també cal apretar. (***)<br />
<br />
5-<b>7b+</b> Entrada comú amb l'anterior però el pas a bloc es fa diferent per anar a buscar el picat amb l'altre mà. Algun passet més per sortir de la zona més vertical i una placa increïble amb forats. (***) Aqui a la foto, el Carles l'escala:
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2YsXdkXqKRJRREmRkLcd5_DT7TIf1n_cqCmtr26IW4mzkukSQXeK3nKEgNz0mYS9zjRzKps83r-5CEvJuo1ANrBsR6ewiCfEyxkAaHz-8pC1oh5EY4ycj9NiWPQ5MPljtsRaVZUUaSxA/s1600/9+104.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2YsXdkXqKRJRREmRkLcd5_DT7TIf1n_cqCmtr26IW4mzkukSQXeK3nKEgNz0mYS9zjRzKps83r-5CEvJuo1ANrBsR6ewiCfEyxkAaHz-8pC1oh5EY4ycj9NiWPQ5MPljtsRaVZUUaSxA/s320/9+104.jpg" /></a></div>
<br />
6-<b>7a+</b> (7c a la guia Luichi) Entra igual que les anteriors, però fa una trave a dretes per unes regles una mica rara de veure. Algun passet de placa i un tram més a bloc per una zona més trencada. I al poc enllaça amb una petita trave a esquerres amb la via nº5. (**)<br />
<br />
7-<b>7a+</b> Un bon bloc i després una zona de més continuÏtat (**)<br />
<br />
8-<b>7b</b> Molt similar a la seva veïna. Amb el bloc d'entrada com lo més destecable (**)<br />
<br />
9- <b>6b</b> Bonica placa amb una entrada més tensa que la resta. (**)<br />
<br />
10- <b>6b+</b> Entretinguda placa d'anar fent i moure's com una rateta (**)<br />
<br />
11- <b>7a</b> Un pas a bloc dur a la segona cinta i després continuïtat sobre forats molt més assequible. (***)<br />
<br />
12- <b>7b</b> Una entrada que obliga a tocar algun canto de l'altre via i després contiuitat més díficil que la seva veïna (***)<br />
<br />
13-<b>Osos jamarosos 6b </b>Placa amb una trave a esquerres una mica rara i prop de la vegetació. La menys lograda d'aquestes 4. (**)<br />
<br />
14-<b>Videoclip 6a</b> Bonica placa d'anar fent (***)<br />
<br />
15-<b>Hardkore 6a+</b> Similiar a l'anterior amb algun passet més tècnic (***)<br />
<br />
16-<b>Esperó de la xilum 6b</b>. Escalada boníssima en placa seguint una espècie d'esperó tècnic que en algu tram és més vetical i va carregant el braços, potser 6b+ (***)
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-51650634276047295172015-08-15T08:08:00.001-07:002015-08-15T08:08:35.941-07:00Ralgui, el primer 8a de la Vall de RibesPues si que ha plogut molt i han passat molts anys d'ençà que vaig ajudar a equipar les primeres vies d'esportiva per Ribes de Freser. En aquella época erem molt joves i inexperts però tot i així vem anar equipant totes de vietes per les parets més properes la majoria a cop d'espitador. Inclús les línies més díficils les vem deixar per equipar a l'espera que algun Lolo ho fes.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKkZ5LGPeolMIUDjNTXwPwOZ0MgZy_jnMpe4SdwjmvmdPNd0Lc3-rDvk2U91UB2_aMi1IbbBd_DWe_uC4Pc364XvnMlkqKsDrvs6K56-0gy5NqH2DKMWNJvCPJGqs9bznMQTfv_j9kZp4/s1600/baell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKkZ5LGPeolMIUDjNTXwPwOZ0MgZy_jnMpe4SdwjmvmdPNd0Lc3-rDvk2U91UB2_aMi1IbbBd_DWe_uC4Pc364XvnMlkqKsDrvs6K56-0gy5NqH2DKMWNJvCPJGqs9bznMQTfv_j9kZp4/s320/baell.jpg" /></a></div>
Anys després he resdescobert aquestes zones i equipat alguna coseta nova. La darrera via, sita en el sector conegut com Baell Nord, és la Ralgui. Una via amb una primera secció molt més hard que les seves veïnes i una part superior molt més tranquila. És la de més a l'esquerra, i com les altres en escalada en placa sobre regles. La vaig estar provant però aviat vaig veure que calia un púgil més bregat en la vuitena dimensió.
Per això després de fortes negociacions i fent una gran esforç econòmic, aquesta editorial es va fer amb els seveis d'un diestro de cops mortífers. Provinent de zona de vinyes, i endurit en mil combats. Sap de primera mà el que són els vuitens ja que n'ha tocat de tota la gamma. I com a la seva mascota, la Neula, li vem prometre un bon jaç i tota mena de carantonyes. Pues clar, al final va accedir a fer una visita a aquestes contrades. Tan abandonades a la mà de Déu en el que tema d'escalada es refereix.
L'Steve, era el nostre home, l'únic que es podia enfrontar a aquell projecte. Portava ja un temps ben entrenat per alguns "sparrings" amb bons cops amagats. I així fou com embogit per totes aquestes circunstàncies es va plantar a peu de via per lliurar el combat. Però una mala apreciació del rival va fer saltar la sorpresa. Va rebre una ristra de cops que no sabia ni d'on queien i al final el van acabar tombant.
Així, enrabiat per la aquella derrota, va fer un entreno rigorós al més pur estil superguerrers. I així , es va convocar un nou combat. On aquesta vegada sí, d'una manera sòlida i una seriè de cops 1,2 1,2. Va aconseguir tombar la via i firmar la FA (first ascent) de la que a dia d'avui, és el primer i únic 8a de la Vall de Ribes. Per la resta de púgils sols ens queda l'honor d'intentar firmar la no menys preuada FR (first repeat) mai tan ben retribuida però nogensmenys gratificant.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-78256399207141703292015-08-01T02:20:00.000-07:002015-08-01T02:20:08.991-07:00La trompada ¿? a les Saleretes NorthAquest estiu tan calurós ens ha obligat a refugiar nos pel ripollès on almenys per les nits s'està fresquet. I al rondar per allí, m'he trobat escalant buscant les sombres i racons fresquets. Un d'aquests és el Toll per uns, Saleretes Nord pels altres. Motivat amb alguna via recentment equipada. Poc a poc, s'ha anat tatxant tot quedant el project Ni un pèl de pèl a l'esquerra de tot (en la foto).
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrw9CLRuAtu3ld-fKvMR2HIZ5gICaZM9bv9LWjJzKLDLh3alnHXM1S4PjFK9Q3rWW4hsr4qUWyNQXXZxTFyPpJDyQYFihK7mBNgxUOerPRV5cYNtxKoQ2tg7ckcbMn8gRyRTbjFxKAxEU/s1600/IMG-20150719-WA0006.jpg" imageanchor="1" ><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrw9CLRuAtu3ld-fKvMR2HIZ5gICaZM9bv9LWjJzKLDLh3alnHXM1S4PjFK9Q3rWW4hsr4qUWyNQXXZxTFyPpJDyQYFihK7mBNgxUOerPRV5cYNtxKoQ2tg7ckcbMn8gRyRTbjFxKAxEU/s320/IMG-20150719-WA0006.jpg" /></a >
Motiu pel qual vaig animar-m'he a equipar una nova línia que tenia clixada sita a la dreta de la Hi ha més panxa que bou 7b+ per on el muret més desploma.
Jejeje, total que primer és un sòcol de tres xapes per lo roto, repisa i tres xapes pel desplom amb passos físics. Curta però contudent, una més per incrementar l'oferta del racó. I com aquell famós sopar d'estiu que aconseguí aglutinar a més de 20 efectius, on entre el ramat sorgí un espontani. Va demanar el braçalet de capità i a la trompada!! Sense cap coneixement no va deixar titre con cabeza. La resta sols va poder pendre nota d'aquella gran actuació, que sense cap dubte mereixadora d'un nom de via. Respecte al grau, ja dirà qui la faci. A ple estiu too much for my body.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-47810620636323832002015-03-22T14:07:00.002-07:002015-03-22T14:07:54.260-07:00Barro noble 7b, relato de los esdevenimientosNo voldria dir pas cap mentida però corria l'any 2006 quan en motiu de la repetició d'un 7b de placa amb du
es sikadetes a mitja via, l'arxiconeguda com a nº7, del LLàsera, m'hi vaig fixar per primera vegada. Hi havia un scellement a mitja paret d'una nova línia. Després van vindre anys d'anar repetint altres vies i anar valorant aquella línia abandonada.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimEt8rKUYtaFw08HrFtclIHiA5NdcLALFUCvQutrFF3Sh7hKiuHP7ZB62tU-CgikNZyJ_ot0hxOhGorfMduWKv8BJOJ2uzqtKMOY96qhhG2XXY19Z0Ogk4cGiMSq0hJFiNzN9aQC3HCH0/s1600/barro+noble.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimEt8rKUYtaFw08HrFtclIHiA5NdcLALFUCvQutrFF3Sh7hKiuHP7ZB62tU-CgikNZyJ_ot0hxOhGorfMduWKv8BJOJ2uzqtKMOY96qhhG2XXY19Z0Ogk4cGiMSq0hJFiNzN9aQC3HCH0/s1600/barro+noble.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div>
Així fou com a finals del 2013, abans d'entrar a vigor la llei seca, vaig decidir-me a posar fil a l'agulla. Vaig provar un dia la Que remuga l'avi?, i vaig tenir la inspiració definitiva veient un bon traçat. Els primers dies de faenar algun local posava en dubte inclús que valgués la pena aquell esforç per la evident mala calitat del rocam en el seu tram inferior. Però amb tres dies de curro i bastant de martell van desenrunar aquell pany a priori desaprofitable. En l'ultima d'aquestes dures jornades de treball em vaig quedar sense xapes finiquitant la partida del 2013. Però havent-hi encara bateria per la pistolita vaig deixar tot taladrat i la corda fixada.<br />
<br />
Esperant imminents sintomes de recuperació econòmica per poder invertir en més artilleria... però aquest escenari d'abundància no va acabar d'arribar. Així d'una manera tant tonta van arribar les prohibicions vigents, i de mentres seguia estalviant per poder acabar finalment aquella never ending story. I com que vaig ser molt bo durant tot l'any. I vaig tenir la pistolita paradeta a les golfes de casa ses majestats el Reis Mags van ser molt generosos. Em van deixar més fato a part de bon carbó. No moltes xapes ehh, tampoc us mal penseu. Però justes per poder finiquitar l'empresa que tenia entre mans.<br />
<br />
<br />
Així un altre d'aquests dies que estavem escalant por el lugar, vaig penjar-me a la corda fixe. Com espetegava la corda, estava tant cagat que mentre jumava pujava assegurat posant les xapes per un sofert compi a prova d'enderrocs. Així, vaig poder per fi treure aquella corda penjada sols quedant pendent un nou episodi de neteja que ja es podria fer pujant amb cautela desde baix.<br />
<br />
<br />
Però com el Vermell és destí habitual de qualsevol local del lugar i la oferta és la que és. Un tibador s'hi va fotre per firmar la first ascent i no em vull imaginar amb quines condicions s'ho deuria trobar. Sent política d'aquesta factoria deixar-ho tot impoluto, millor que el menjador de casa. Vamos que l'escombra la tinc al cotxe per llimpiar les parets i no a casa. Però com el barri és petit i en aquest negoci tots ens acabem coneixent finalment un tercer li va confesar el secret més ben guardat.<br />
<br />
<br />
I el més curiós, és que una mica de magnesi va portar a un segon repetidor. També habitual del lugar que al seu torn en va portar a uns quants més. I així fou com l'altre dia hi va pujar el sotasignant, seguint el blanquet del magnsei. Tota ben neteta i respalladeta causant-me molt bona sensació i justificant amb escreix les penes viscudes.</div>
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-80085699655760421512015-01-27T09:16:00.002-08:002015-01-27T09:16:54.331-08:00Saleretes overNo hi ha manera de seguir donant vida al blog. Les diferents crisis d'inspiració, la falta d'encadenes dignes d'aquesta editorial i haver pecat en altres xarxes socials en tenen la culpa. Aquest espai està condemnat, com molts d'altres blogs d'escalada, a acabar com a basura cibernètica. Però com totes les morts, lentes i agòniques, cal anar donant els darrers espasmes.<br />
<br />
És per això, que se'm va ocorrer escriure alguna tonteria, arrel de l'activitat que darrerament m'ha tingut entretingut el game over de les Saleretes. Excusa per poder plagiar la topo de ressolatsmontgrony.blogspot.com.es, pels possibes interessats.<br />
<br />
Especialment de dues de les 20 conquestes que més gràcia m'han fet pel seu nom.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxbZ1OHo5myf0bg3bbKtYPP9jpwqJQtAB_TCd4HYYlOFD4sXDhLBUEhBcvJHLiEfS2m4KlC6S76oQ1zMW33M2C0grO3cC_xThOrbo9t8ppGbpq59n55049NMJ-wLTzSwK3_o_8hlY0zxc/s1600/LES+SALERETES+ACTUAL+-+copia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxbZ1OHo5myf0bg3bbKtYPP9jpwqJQtAB_TCd4HYYlOFD4sXDhLBUEhBcvJHLiEfS2m4KlC6S76oQ1zMW33M2C0grO3cC_xThOrbo9t8ppGbpq59n55049NMJ-wLTzSwK3_o_8hlY0zxc/s1600/LES+SALERETES+ACTUAL+-+copia.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
La primera d'ella, es la <span style="color: red;">Companyes de llit 7b</span>, una d'aquestes històriques del lugar, que molts de vosaltres tindreu feta en la old version, però que l'han allargat un parell de xapes i li dóna un puntet més. Tant que al primer dia, amb unes calors de por, ens va escupir a la majoria dels allí presents. I mira que estava especialment motivat per poder-la dedicar a una persona molt especial<br />
Al final, doncs, gran dia d'escalada i fugida amb la cua entre cames... Tant gran era la decepció que no em vaig veure en cor per personar-me a una cita en la qual també tenia bones esperances dipositades. Al final, vaig acabar dormint sol, somiant amb els passos de la via i torturat per aquella inoportuna arrossegada.<br />
<br />
Sortosament, les voltes que dóna la vida, avia't em vaig tornar a trobar pel lugar. Aquesta vegada amb forces noves i un parell de kilets de menys. Tot va anar molt més fluid, segons els guió establert. Vaig executar i aquesta vegada sí... calia una celebració digne de l'escalada realitzada i encara més del seu nom. Em sentia amb forces i motivat per aquella cita que havia quedat pendent. Ya tu sabes, bon soparet, vinet, copes... Com durant el dia, tot va anar molt fluid, fins al punt que d'una manera que s'escapa de l'enteniment humà, vaig acabar la nit acompanyat. Una d'aquelles coses que m'havien explicat però que pensava que no podien passar. No puc entrar en més detalls que han posat preu al meu cap. Però al matí següent vem sortir del pis, entre ovacions dels veïns i pètals de flors...<br />
<br />
Tant m'havia motivat la companyia i els efectes desinibidors d'aquell vi, que no m'havia enrecordat de la meva senyora esposa. Una vegada se'm va passar els efectes del subidón, va tocar enfrontar-se amb la cruda realitat. Estava molt avergonyit de tot plegat, i lo pitjor no sabia ni com explicar-li. Vaig estar mirant diverses joies, algun viatget, alguna cosa que pogués arreglar tot aquell enrenou. <br />
<br />
I aqui, és on vaig ensopegar amb la segona de les vies, <span style="color: red;">el Precio de un Polvo 7c...</span><br />
<span style="color: red;"><br /></span>
Una via que d'aquestes que guarda el millor pel final, amb una bona seqüència macramé en les dues darreres xapes. Molt bona però no m'havia costat massa cara. De sobte, estava tirat al replà de casa amb la maleta amb totes les meves pertinences, la porta tancada d'un "portasso" i amb dues voltes de clau.<br />
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-90496540958690580252014-11-22T22:03:00.000-08:002014-11-22T22:03:48.574-08:00The Onions and the graeilersA mitjanit els crits de súplica de "Papa, Papa!! em van sobresaltar. Em vaig aixecar d'un salt com havia fet en d'altres époques, espantant per aquella interrupció repentina del son. M'esperava la peque al seu llit plorant desconsoladament per culpa d'una "pesadilla". No s'ho va pensar dues vegades quan li vaig ofertar venir a dormir amb mi, i es va quedar ben tranquileta i ben arrambadeta. Al matí següent, la cara li havia cambiat i estava ben contenta i riallera. Ni tan sols se'n recordava del que havia somiat. Per contra, jo si que recordava perfectament els moviments de tota la via que em treia el son. Alterat per la il.lusió de tatxar un seté de gama alta. En una temporada parca en encadenes per sobre del 7b i ben generosa en quan a clatellades. I així després de deixar les nenes al cole, cap a l'arqueitor a faenar. Pel bruc posats una bona colla d'efectius típics espècimens d'aquestes contrades cap als destins més de moda: vermell, senglar i can jorba. La resta ja la sabeu: calentar, muntar, repassar quatre coses, i a la enessima encadenar. La via The onions and the graeilers o alguna cosa així. Un viot de l'arcada que fa una dies ni coneixia sita a l'esquerra del Mustafà. La vaig provar un dia per casualitat i ja vaig veure que era on my style. Luego que quizás la podría arribar a fer. Una via, típica del lugar, amb part inferior més intensa i un part de d'alt més pilosa cotada de 7c+( o XXL amb XX 6 xapes i L fins la reunió). I un bon motiu per tornar a escriure quatre línies per aquí. Una "peasdilla" que s'acaba i altres que comencen. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_v3Bz7h2cPIR4hn80CBdNfpjWuNbSH6FWpcoEDeI90-nHjxAAX7xEpOlS0s_ZuB_EtNEjNQsRgDThYvRDcnVlZXtel5LamggqFvyuug_on5xkQwcIW87XYVjHZsEzjD-RC09h7C5QIKs/s1600/arkeitor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_v3Bz7h2cPIR4hn80CBdNfpjWuNbSH6FWpcoEDeI90-nHjxAAX7xEpOlS0s_ZuB_EtNEjNQsRgDThYvRDcnVlZXtel5LamggqFvyuug_on5xkQwcIW87XYVjHZsEzjD-RC09h7C5QIKs/s1600/arkeitor.jpg" height="180" width="320" /></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-35691133396474481902014-07-07T04:00:00.001-07:002014-07-07T04:00:14.569-07:00Avui va de melindros i d'un nom molt suggerent...la LLet de cabró A molts de vosaltres que porteu temps per aqui remanant per aqui i per alli potser no us sona. Alguns erronament apostaríeu per un bon berenar amb xocolata desfeta. Jo de fet ho vaig conèixer de casualitat a través del <a href="http://bomberodelaroca.blogspot.com.es/2013/06/mal-pas-de-can-pobla-nuevo-sector-en.html">K-nito </a><br />
<br />
Una vegada tatxades les graduades sols em quedava el project del Marcel:<span style="color: red;"> </span><span style="color: blue;">Llet de cabró. </span><br />
<br />
La primera pujada va ser antològica... però poc a poquet vaig anar desxifrant moviments, trobant foradets i nous trucs. I la via era molt bona i motivant. Estava en joc la primera mundial que no és poc. Tota mena de gratificacions i recompenses estaven garantides. Vaig fer els últims entrenos en secret, visita al peluquer i ben afeitadet. La imatge és fonamental davant d'un fet històric d'aquesta índole. Tenia el fotògraf apunt que allò anava a per portada. Potser del Desnivel no, però del Corazón de Roka sí.<br />
<br />
I finalment arribà el dia. Em vaig concentrar la nit abans com manen els cànons en una pensió amb rodes per Terrassa en motiu de les festes majors. Calia fer un petit reconeixement de la zona com diuen els bons manuals warriors. Tota una filosofia de vida que està més enllà de l'edat o el sexe del subjecte, a way of life.<br />
<br />
Sort que amb l'aprox em començo a despertar tot cremant part del birreo nocturn. La resta del guió d'aquesta ascenció la obviaré per lo avorrit de la mateixa. Sols, potser, mencionar que una pimera orientació podria ser sobre 7b+ com la seva veïna. Dilema que no em treu la son, i que encantat podria discutir entre birres sobre la taula o ja de forma més agressiva i efectiva: a hòsties directament.<br />
<br />
Faig un breu repàs del que a dia d'avui hom hi pot escalar (de friki que tb hi ha alguna clàssi-k-ota), amb vermell comments del bombero de la roca:<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ_Le6FgSNd12VayZiH8g3qFry8bl1uolccKPKLttbOkNoSSNFx1NArl-Pg7jbDEG_CUn5uypCtnXWB0oMkwQqXGHk9_aWADNNl3KL-kymxOxEZ3-vEA7MozSWPPcU73r20AOwgcRmUqM/s1600/ferum2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ_Le6FgSNd12VayZiH8g3qFry8bl1uolccKPKLttbOkNoSSNFx1NArl-Pg7jbDEG_CUn5uypCtnXWB0oMkwQqXGHk9_aWADNNl3KL-kymxOxEZ3-vEA7MozSWPPcU73r20AOwgcRmUqM/s1600/ferum2.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<b><br /></b>
<b><span style="font-size: large;">Balma de la Llosa</span></b><br />
<br />
<b> <i></i></b><span style="color: blue;">-Solvéncia contrastada (7a):</span><span style="color: red;"> sin grado y sin First Ascent. Nos engancha un par de días al Marcel y a mí, pues es de pasos cuanto menos fanáticos y muy variados, de placa y desplome, con mención especial al fanático final de vía, no nos deja indiferente. En la batalla por ser el primer ascensionista el Marcel se lleva el premio, felicitats, y yo contento de ser el primer repetidor. El grado andará por el 7a, siguiendo la tónica del sector.</span><br />
<br />
<span style="color: blue;"> -Denominació d'origen (7a)</span>: <span style="color: red;">tan buena o mejor que sus vecinas. También de placa muy vertical, los bloqueos y pegarse mucho a la pared son la clave para salir victoriosos. Consigo tacharla a la primera gracias a un flash perfecto del Marcel.</span><br />
<br />
<span style="color: blue;">-Sindrome postvacacional (7a)</span>: <span style="color: red;">esta vía me ha encantado. Si los otros dos 7a son cinco estrellas, ésta me ha parecido mejor. Difícil de explicar porqué, pues desde abajo no lo parece y el inicio es sobre roca algo descompuesta, pero luego cambio radical y roca excelente, que gracias al flash del Marcel he disfrutado de unos movimientos muy fanáticos en una placa de presa pequeña pero de canto muy positivo, mención especial al tacto, adherente a tope. Pero el buen tacto tiene un precio a pagar debido a sus pocas repeticiones, pues cuando la tengo en el bote al flash se me rompe un pie y vuelo. Sale al segundo flotando.</span><br />
<br />
<span style="color: blue;">-Esperit de contradicció (6c+):</span> <span style="color: red;">placa vertical de cantos positivos y muy variados sobre roca muy buena. Difícil sacarla a vista.</span><br />
<b><br /></b>
<b><span style="font-size: large;">Melindros</span></b><br />
<br />
<b><i></i></b>-<span style="color: blue;">Bondage (6c):</span><span style="color: red;"> sabiendo de su dificultad concentrada en un tramo, pido el comodín del flashemaster del Marcel, y suerte, sino pillo. Sabiendo donde vas no encuentro que sea a bloque</span><br />
<br />
<span style="color: blue;">-El dia dels innocents (6b+):</span> <span style="color: red;">la rampa inicial parece un trámite, pero no fácil, te hace escalar, luego placa vertical inflona y disfrutona. Buena buena para calentar.</span><br />
<br />
<span style="color: blue;"> -Metamorfosi (6c+):</span> <span style="color: red;">una obra de arte. Un desplome pronunciado de pasos geniales. Al menor despiste te quedas sin pila en un plis. Con los movimientos bien aprendidos la hago casi en apnea hasta un reposo. De las mejores.</span><br />
<br />
<span style="color: blue;">-Llet de cabró 7b+</span><b style="color: blue;"> </b>Grau orientatiu. Un primer passet per sortir de la repisa i després algun passet més tranki per arribar a un primer dinàmic, alguns passos llarguets i un segon crux per sortir a una zona més tranki ja fins la reunió.<br />
<br />
<span style="color: blue;">-Núria 7b+ </span>Molt similar a la anterior, un primer bloc i descans. Després una segona zona txunga on s'ha de saber trobar la manera de xapar. I una zona molt intensa amb un triple rebot per fer el crux de la via.<br />
<br />
<span style="color: blue;">-Ferum de fems (7b):</span> <span style="color: red;">analizándolo detenidamente, diría que es la mejor de todas, incluso mejor que Sa Fufa. Unas cuatro visitas, creo, probándola y optimizándola, para por fin clavar todos los movimientos y sacar un pegue perfecto y encadenarla como a mi gusta, disfrutando del pegue. Bloqueos y más bloqueos sobre ligero desplome. Sin duda la más fanática</span><br />
<br />
<span style="color: blue;">-Regalim 7a+</span> Una mica trencada al seu inici però prou interessant. Una vegada desxifrada es fa millor que no sembla.<br />
<br />
<span style="color: blue;"> -A primera hora 7b+</span> Curteta però interessant, amb un crux a la última cinta<br />
<br />
<span style="color: blue;">-Assante Sana (6a+)</span>: <span style="color: red;">de buen hacer, pasos técnicos y de colocación.</span><br />
<br />
<span style="color: blue;">-Squash Banana (6b)</span>:<span style="color: red;"> parecida a la anterior pero algo más atlética y de mejor canto. Encuentro que puede ser la buena para calentar.</span><br />
<br />
<span style="color: blue;">-Utopia 6b+</span> Similar a les dues anteriors però per una placa més vertical i amb molt de merlet petitet que sembla que hagi de partir.<br />
<br />
<span style="color: blue;">-Gang bang 7b </span>Una d'aquestes que en el primer pegue pot semblar molt díficil però després surten mètodes per fer les seqüències que són fanàtiques.<br />
<br />
<span style="color: blue;">-Sa Fufa (7a)</span>: <span style="color: red;">una obra de arte. Pila sobre buen canto en una placa ligeramente desplomada muy contínua, con roca buena desde el suelo hasta la reunión. Muy muy disfrutona. Si estuviera en la Font Soleia sería una mítica seguro. Factible a vista, pero a mí me costó dos pegues.</span><br />
<br />
<span style="color: blue;">-Psicotrópica (7a)</span>: <span style="color: red;">parecida a la anterior pero algo más discontínua y de pasos más apretones pero muy fanáticos. Difícil a vista, pero si descifras como va la vía o te hacen un buen flash, te encontrarás flotando y la disfrutarás mucho. Esto es lo que hice yo gracias a un flashamigo, aún así me costo tres pegues. </span><br />
<br />
<span style="color: blue;">-Xàfec 7a </span>No és tan bona com les dues anteriors però també interessant. El grau el dóna un bloc que és díficil de veure a vista.<br />
<br />
<span style="color: blue;">-Sputnik (6b+)</span>: <span style="color: red;">muy bien encontrada. Escalada atlética y de pasos muy fanáticos con un apretón difícil a vista. </span>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-24952450516922528122014-05-08T08:48:00.000-07:002014-05-08T08:48:37.090-07:00Avui va de games over...Que sortosament no tot són llosses que pesen sobre la meva consciència. De tan en quan, no molt sovint, també hi ha alguns encadenes. Sobretot per cala Montse, on més sovint hi tinc les obres. El darrer<span style="color: red;"> raconet</span> conquerit, és un lloc relativament nou i per tant no molt popular ni freqüentat... i com que les meves tonteries d'aquí no les mira ni Déu nostre senyor així seguirà.<br />
<br />
<span style="color: red;">Exclusiu</span> pels montserratins més afortunats i atents al boca orella. Pels coneixedors enciclopèdics dels racons i la història d'aquesta muntanya sols estic autortitzat sota pena de mort de orientar-vos amb això: Sota els peus de la Tempête, una via llarga que vem obrir per sota fa anys amb l'Hita en una paret d'aquelles. Ups, igual ja he donat massa informació...<br />
<br />
Pues quatre dies m'ha portat de feina, posar-li la creueta final i deixar-lo amb el doble check descansant en pau. Els graus com tots els llocs nous encara cambien segons la font, per uns més dur per altres més fàcil. Costa posar-nos d'acord uns i altres.<br />
<br />
Inclús una me la van vendre d<span style="color: red;">'anchoita</span> però sota la meva humil opinió, no arriba a tan divina categoria. Per si de cas i davant dels dubtes la vaig celebrar com es degut amb bones birres a cal Moha. No arribant a cap conclusió definitiva i esperant les pròximes repeticions dels membres d'èlit de les forces especials. Que amb un "bagatge curricular" més ampli i molt més savis que un servidor. Ells dictaminaran si em deixen o no seguir disfrutant del bon viure a l'Olymp dels Déus totpoderosos.<br />
<br />
Per últim esmentar, que encara n'hi ha tres vies més força interessants en seté grau. Una de les quals de tres estrelles a la guia michelin...Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-11335004172906899712014-04-30T09:03:00.000-07:002014-04-30T09:10:07.127-07:00Va de llosses...Però d'aquestes que pesen i fan mal. Que quan passes per peu de via et foten una clatellada i et recorden cada vegada les miserables actuacions firmades. D'aquestes que tothom té, ni uns tan bons ni d'altres tan dolents. No importa ja el grau del quan estiguem parlant, són veritables ossos que no hi ha manera de tatxar.
<br />
<br />
És més fàcil i lloable parlar dels encadenes però també mola, des d'aquest espai, retre un petit homenatge a aquelles vies que han resistit les meves reiterades embastides. Per arribar a aquesta categoria de maltractament estem parlant d'un mínim de quatre de dies de pegues. I ja no poso cap de 7c+ o 8a pq són dificultats de les quals tinc més provat que encadenat.. He fet una mica de tria entre tot el genero que tenia per triar i finalment hem quedo amb la selecció d'aquestes 5:<br />
<br />
<b><span style="color: red;">La Pilón 7a</span></b>, mítica dels totxos de St Benet. El primer dia que la vaig provar em van quedar cinc passos sense resoldre i vaig fugir amb la cua entre cames cap a sectors menys violents. Un altre temporada, vaig tenir una curiosa paradoxa, en la sud liat amb una anchoita i a la nord estampat per la pilón...
<br />
<br />
<b><span style="color: red;">Gènesi 7b</span></b>, a la paret Gran de la Soleia. Una via de l'any 82 injustament abandonada durant anys i que s'ha rescatat fa poquet. Amb la novetat tothom va pujant per allí menys el menda lerenda. El bloc és un pas lesiu i poderós only for stratofingers climbers.
<br />
<br />
<b>
<span style="color: red;">Picapoll 7b+</span>, </b>als Avellaners de Montserrat. Un pas a bloc per baix em té martiritzat, la resta surt però no badis. Sense dubte molt més dura que la seva veïna la de 7c.
<br />
<br />
<b><span style="color: red;">No hi ha limits 7c</span></b>, als Districtes de la Soleia. Ja va per cinc temporades de pegues i no vaig endavant ni enrera. Tan dura com la recordava amb picats i sikats. I tots els partners han resolt per la via ràpida.
<b></b><br />
<b></b><br />
<b><span style="color: red;">Thai massage 7c</span></b>, als Cassots. Vaig tenir una primera temporada de gran encebamenta però sense èxit. Les vegades que hi he tornat ha sigut amb el mateix resultat. Els passos sueltos surten però falta de tot.<br />
<br />
I tu estimat lector, tens bones llosses que no et deixen conciliar el son?Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-52524379744795562502014-04-20T01:50:00.000-07:002014-04-20T01:50:07.983-07:00La cinta fustigadoraJa feia dies que molts de vosaltres patieu per la mala salut d'aquest espai facilment deduïble per la manca de noves publicacions. I el que ha passat és que les últimes entrades totes estaven centrades en les novetats d'aquest pobre currante per la penyita o sea ser equipaments esportius a cala montse mayormente. Així el blog ha sofert els danys colaterals de les moratories vigents: oficialment la pistolita està paradeta a les golfes de casa esperant temps menys clandestins. <br />
<br />
I el blog, de mentres, buscant noves línies editorials pels incondicionals lectors.
<br />
<br />
Ara que he vist els nous mètodes d'entrenament dels "rock güarriors" he retrobat finalment la inspiració perduda. Ha arribat el moment de desvelar un secret molt ben guardat.
<br />
<br />
Per una banda, el <span style="color: red;">tema alimentació</span>: queda limitat el consum de birra i esmorçars potents, llegiu ous ferrats, bocates de bacon queso, botifarres al vino, morrito crek crek i submarinos. L'esmorçar alternatiu, va conquerint terreny, poc a poc d'una manera quasi imperceptible. Dos peces de fruita, cereals, iogurt i mermelada i amb això hem d'aguantar fins al dinar. Sens dubte la part més dura de tot plegat. A mig matí ja volta algun alternatiu arrassant intendència per matar el gusanillo. Però després, quan arriba l'hora de dinar... allò és el moment de glòria celestial. Dos plats mínim del "zambullo" de turno... fins a rebentar. Que costi inclús aixecar-se de la cadira per autoimputar-se un sentiment de culpa per l'afartón. La solució és passar pel gym a cremar els excesos.
<br />
<br />
Així per altra banda, entrem a l'<span style="color: red;">entreno</span> pròpiament dit: a tal efecte, hom disposa de la <span style="color: red;">fustigadora</span>. Una cinta de còrrer descartada per centres esportius d'elitista perfil, però ben acollida al parc on gaudeix d'una segona joventud. Tan és l'èxit que té que s'han de fer quadrants de distribució d'usuaris. Un a un van caient els soferts atletes. El primer 40 minuts i rebentat cap a la dutxa, n'apareix un altre d'aspecte més atlètic i amb 50 minuts mort desapareix del gym, finalment arriba un atleta de contrastada calitat i fa mitja horeta per estirar les cames. Tot el que arriba buscando pelea, l'acaba trobant.
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirnCl1oe8v7t5s0w1lP_E9J0onDCU8OC0I1MXsUEuyYk0KDN6Go4k-OGuF-l5BFAAAUXvZtFrmM1B5PY3lZMS43-pZ_dTLPWQ6Vt4s37Y1-3MGH11GgtOe_CgSDRYqerbV8YAb3ZC9wRg/s1600/cinta.jpg" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirnCl1oe8v7t5s0w1lP_E9J0onDCU8OC0I1MXsUEuyYk0KDN6Go4k-OGuF-l5BFAAAUXvZtFrmM1B5PY3lZMS43-pZ_dTLPWQ6Vt4s37Y1-3MGH11GgtOe_CgSDRYqerbV8YAb3ZC9wRg/s320/cinta.jpg" /></a>
<br />
<br />
I direu a que ve, un homenatge a un estri aparentment tan sencill. Pues resulta que un dia com qualsevol altre, que cert individu coleccionista de curses de bombers, es trobava feliçment trotant a la cinta. Quan de repent i per causes desconegudes es va sentir un puuuummm. Segons després, va comensar a sortir una fumareda negre i a emetre un soroll certament esfaraidor. A la qual cosa, l'individu en questió, de l'ensurt, va saltar de la cinta fugint del gym. Total que la pobre va estar unes setmanes de baixa provocant l'inevitable aparició de tensions i un estat de malhumor generalitzat. Per sort resucita a la setmana, d'entre els morts, implantant de nou l'alegria colectiva.
<br />
<br />
Els<span style="color: red;"> resultats</span> segons sembla vindran a llarg termini... <br />
<br />
A la pregunta del gran mestre: "Va porquets, comenceu a cantar resultats de la cursa de bombers. Evidentment, tot aquell que no hagi baixat de 40' millor que no digui res i que no se sàpiga..."
<br />
<br />
I es feu el<span style="color: red;"> silenci</span>
<br />
<br />
Arribant finalment a la mateixa conclusió barrilenca... "els seus entrenaments no serveixen per una puta merda!"Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-52877152938502997162013-10-07T09:17:00.000-07:002013-10-07T09:17:38.312-07:00Las princesas impolutas 7b, a Roca Mur
Ja feia dies que tenia clitxada aquesta línia, la darrera que volia equipar en aquest sector. Però passaven els dies i no trobava la punta de motivació per empolsinar-me. Sempre hi havia una excusa o altra i la feina per fer. Calia algun detonant...
I dues rubies d'igualadina procedència van provocar aquest rebulsiu, com quan el Messi surt al camp. La enveja de qualsevol equipador que es presti: anar a currar amb aquestes peazo escuderes!! També entre l'alineació del dia: el K9, la mascota que ens acompanyarà durant la obra.</span><br />
</a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibDVeBGfVgy53uitJyL48366IxDJ_hoWNFFfg8lipQ8xV468zAQ3u71S4GrOq34gEEtZUMjqaYrUe-jhsntoHCEne2J9fur2jkCz2ku3nxQoctKrrWOVdOA_Grf711W2Tjqo4thUcQQtI/s1600/foto2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibDVeBGfVgy53uitJyL48366IxDJ_hoWNFFfg8lipQ8xV468zAQ3u71S4GrOq34gEEtZUMjqaYrUe-jhsntoHCEne2J9fur2jkCz2ku3nxQoctKrrWOVdOA_Grf711W2Tjqo4thUcQQtI/s320/foto2.jpg" style="color: black;" width="240" /></a><br />
En fi, l'aventureta comença com tantes altres vegades amb la entretinguda aprox, no sé quantes vegades le fet ja. Però entre cotilleos i corazones de roca la tropa no presenta reclamació alguna i arriba sencer i motivat a peu de via. Encara tenim una estona de solet per treure les gales d'estiu començant a calentar per la clàssica del sector que em serveix per fixar la corda. Així jo em puc dedicar, a mi bola, a les tasques pròpies d'equipament mentre elles van tatxant pel sector. I així fou, com va anar consumint-se el dia...<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvaf7j8lnpGn5QWBk3-0zxdO4jVrKJaLBUi5m4DS71BzwrlwpWS2ZfkZSxD2EHxluJeDYqB-frIl3zAh6cFZn_-7hU13RB8EyxvuEeoQCqzqZRBOiuT9tWxpXTAoyZ2UZYt_UBLbdRx3k/s1600/foto1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvaf7j8lnpGn5QWBk3-0zxdO4jVrKJaLBUi5m4DS71BzwrlwpWS2ZfkZSxD2EHxluJeDYqB-frIl3zAh6cFZn_-7hU13RB8EyxvuEeoQCqzqZRBOiuT9tWxpXTAoyZ2UZYt_UBLbdRx3k/s320/foto1.jpg" width="240" /></a>Amb l'entrada de la sombra i l'airet habitual del lugar, passem a modo invierno, ben tapadets. A tot això que amb la feina acabada al final del dia, podem catar la nova ruta. Això si: plena de sorra, pols i cantos per trencar. La qual cosa si que aixeca la més profunda indignació de les princesetes. Que tot i ser autètinques jabalines del lugar sembla que no disfruten tibant-li de cantos bruts...Molt pulcres elles, ho volen tot ben net, implacable. O dit d'una altre manera impoluto. I així com no podia ser d'una altra manera queda batejada las princesa impolutas. O era per una altre motiu?<br />
<br />
<br />
I amb dues ascencions el grau orientatiu sobre 7b, la Nº12 al croquis. La via és més curteta que la resta de les del sector. Seran uns 20 metrillos amb un pas a bloc per entrar entrar, un tramet fàcil per arribar a la repisa i una placa vertical amb algun passet més dur i una arribada a la reunió curiosa.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq2JYEke5rCDREUyqDvdlRWyj9Ws32Ty3jLfzUy3M7n24YLRzdzF0FV0mXmhvMYyJNp9quUc06_vnsABYg_fZt8qWf99h641F4GWsPbVmadt34OPJtfWct-1FQuHHTuU_1OblcioUgn2M/s1600/rocamur.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq2JYEke5rCDREUyqDvdlRWyj9Ws32Ty3jLfzUy3M7n24YLRzdzF0FV0mXmhvMYyJNp9quUc06_vnsABYg_fZt8qWf99h641F4GWsPbVmadt34OPJtfWct-1FQuHHTuU_1OblcioUgn2M/s320/rocamur.jpg" /></a></div>
1. Corazón de roca 7a+
2. El visionario 7a+
3. La llastraka 7b
4. Working temperature 7b
5. Egunkaria 8a/+
6. El mapale 7b
7.Coincidente laboral 6b+
8. Ahí viene el bombero 7a
9. El pas del temps 6c
10. Tot per un puto gat 6c
11. Terra endins 7a
12. Las princeses impolutas 7b
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3541735199433571369.post-910114136182010932013-10-01T12:57:00.003-07:002013-10-01T12:57:48.875-07:00Supositori esquerra a MONTSERRATPels qui no el coneixeu és un altra bona alternativa de la zona sud al costat mateix del senglar. A més amb ombra matinal que ofereix acceptables condicions a l'estiu i bon peu de via. Dos sectors clarament diferents. El de l'esquerra de roca més sospitosa, amb més reforços de sika i no massa freqüentat. Ambient tranquil i vies un pèl més curtes fins a 20 metres. Històricament amb molt poca info i la existent bastant confusa. Són vies menys comercials que el <a href="http://huuurra.blogspot.com.es/search/label/Montserrat%20Sud.%20Supositori">sector de la dreta</a> però no per això menys interessants. Per a coleccionistes de setens aqui teniu info actualitzada per si algú li pot servir, seguint la numeració de la guia del Luichi:<br />
<br />
1- <span style="color: red;">7b</span> A la guia consta de 7c. Al principi un diedret una mica trencat i a més amb unes zarzes properes que entorpeixen l'ascens. Després fa un petit flanqueig cap a l'esquerra i torna a la dreta on trobem el pas més dur, on igual acaba petant algun canto per l'aspecte poc noble de la mateixa. Després es bifurquen les dues vies. Aquesta és la opció de l'esquerra que obliga a fer unes tibades de roms díficils de trobar a vista i que li sumen algo de grau. (*)<br />
<br />
2-<span style="color: red;">7a+</span> A la guia consta de 7b+. Comparteix entrada amb l'anterior. Aquesta és la opció de la dreta que sols amaga uns darrers passos més díficils de visualitzar que no pas d'executar. (*)<br />
<br />
3-<span style="color: red;">7b</span> Espècie d'esperonet amb una entrada durilla i molt de crucigrama. I de navegar de canto a canto. No feu com jo el primer dia que provava un pasco molt loko que al final va acabar per escupir-me i va invitar a tornar pel road punk. (**)<br />
<br />
4- <span style="color: red;">7b+</span> Intensa escalada en placa que reserva alguna sorpresa cap amunt. Amb passos variats i un punt de pila que li fa ser una de les millors opcions d'aquest pany. (***)<br />
<br />
5- <span style="color: red;">7a</span> Escalada en placa d'anar fent, amb passets més durs i bons resposos. Amb algun tram més intens. Hi ha algun spit que la identifica. (**)<br />
<br />
6- <span style="color: red;">7b </span>A la guia consta de 7a+ Un bon crucigrama, que si te'l trobes blanc és una cosa i sinó n'és una altre. I un pas a la meitat més físic que li dóna el grau. (*)<br />
<br />
7- <span style="color: red;">7a/+</span> A la guia consta de 7b. Un passet txungo a la segona xapa i després superar un sostre amb cantos generosos per acabar en una placa molt tècnica (*)<br />
<br />
8- <span style="color: red;">7a</span> A la guia consta de 7b. Les primeres xapes són molt intenses amb algun sikat. Després es pot agafar aire i comença un tram de navegació i roca delicada. (*)<br />
<br />
8 bis- <span style="color: red;">7a</span> No hi consta a la guia. És la opció de la dreta, que poster és més fácil que la seva veïna però comparteix l'inici. (*)<br />
<br />
9- <span style="color: red;">7a</span>. A la guia surt de 7a+. Escalada en placa amb roca prou noble. (**)<br />
<br />
10-<span style="color: red;">7a</span> Un parell de remades més físiques en el tram més vertical i després placa, (*)<br />
<br />
11- ¿? A la guia surt de 7b+ però la vem estar provant i no ens va correspondre massa amb aquest grau. Sortida a peus volats tres remades i després tres passos duríssims. Podria ser que hi hagués algun sikat rebentat o alguna presa trencada. D'aquells a bloc pur i dur que vols arrencar i la gravetar t'impedeix. A partir del canto gran salvador la tònica canvia. Ja és una placa molt guapa amb roca abrassiva amb un parell de passets més durs i molt més humana. <br />
<br />
12- ¿? A la guia surt de 7b+. Actualment no es pot pujar pq estan petats els quatre primers sikats que permetien arribar a la placa superior. Comparteix reunió amb la Nº11. Al rebentador de vies, podries ser una mica més acurat i ja que t hi poses desequipar tota la via. Que quatre martellassos rabiossos ho sap fer qualsevol i ara ho has deixat fet una merda, molt pitjor sense cap mena de dubte del que havia sigut.Unknownnoreply@blogger.com1