miércoles, 25 de febrero de 2009

LA TOSSA

Després d'una setmana al llit degut a una grip intestinal (llegiu cagarrines terribles i un dia de potada continua i purgatòria) reprenem els entrenos a la neu...

I aquesta és la pinta que faig enguany amb el meu nou flamant equip:



I si a Catalunya hi ha un lloc popular per entrenar en esquí de muntanya aquest és l'estació de la Masella. Jo no hi havia anat a l'anterior época però ja n'havia sentit a parlar de gent que hi frequentava. Així que enguany he descobert l'Skibar, un parell de pujades a la Tossa i una hamburguesa molt complerta. Jo com que surto de casa armat amb el bocata "persiaka", encara no he pogut degustar la genuina hamburguesa però a la penya li senta bè. El cas és que el primer dia que hi vaig anar enguany ens vem començar a trobar penya del mundillo i n'hi vaig contar més de vint i aixó que era entre setmana. Ja començava a quadrar el ritme que es gasta la people. I si no puedes con ellos, únete a ellos i en aquestes estem. La Tossa, pels que no ho conegueu és pujar per les pistes d'esquí de Masella fins a la caseta del cim de la Tossa d'Alp. En total 900 metres de desnivell positiu, primer per dins del bosc i després per sota les roques característiques de Masella.

Avui amb la companyia del mític equip de superjefes Zic Zac, o sigui Dani León&Joan Maria Vendrell i la del Quico. Crono en marxa i cap amunt, primer tranquils per calentar i després una apretada de benvinguda. Refet del susto, sortosament s'imposa un ritme que em portava al límit però prou comode per en Zic Zac que enacara cometen la jugada. Jo a roda fent el que podia fins d'alt, on ja no he pogut respondre un últim canvi infernal als plans summitals. Al final el meu rècord del món de pujada a la Tossa ha quedat establert en 53'27''. Molt content ja que no havia baixat mai de l'hora però amb la motivació d'estar a roda de lo milloret del panorama estatal un fa meravelles o si més no intenta fer-les.

Baixada a lo kamikaze per les pistes i una nova Tossa, ara ja més petat. Al final, s'han tret una petita propina de 200 metres per acabar l'entreno amb 2000 metres de desnivell positiu que sempre és un número més bonic.

domingo, 15 de febrero de 2009

II MARXA MONTSERRATÍ

En la primera edició no em vaig poder apuntar a aquesta marxa no competitiva pq havien fet el cupo d'inscripcions. Aquest any i després de descartar un cap de setmana a Ribes, ens quedem per casa fent vida tranquila. Així que aprofito per anar a la Marxa enmarcada en les festes d'hivern d'Esparreguera. Per sort meva i de la organització aconsegueixo apuntar-me a l'últim moment per poder participar en tota regla. Sinó ja començaria les meves aventures pirateres contra organitazacions abusives i poc solidàries amb els soferts corredors.

La veritat és que la cursa m'ha agradat molt, el recorregut el coneixia bastant de les sortides amb el Manolo i la tropa dels "desayunos" amb BTT. La organització implacable, tot i no ser una cursa com a tal es pot afrontar corrent amb condicions. El marcatge és suficient, i vas amb una targeta de controls de pas que et van sellant conforme vas passant. L'ambient molt popular amb famílies senceres disposades a gaudir d'una entretinguda sortida. També uns quants aletes guerrers amb ganes de sirgar i fer un recorregut de mitja muntanya. En total uns 20 km i 820 metres de desnivell positiu amb increïbles vistes sobre Montserrat. El recorregut no és de la mateixa dificultat que l'Alba o la Montserrat Nort però si que n'és una germana petita molt interessant i d'obligada assistència pels Montserratins més consagrats.

Al final m´he alçat amb la victòria final amb un temps de 1h35m, després d'una entretinguda pugna amb un veí del Bruc, que ha entrat un parell de minuts després.

Botifarra, samarreta i cap a Barcelona a un dinar familiar. Siau et a l'année prochaine!

lunes, 9 de febrero de 2009

Font blanca '09

Prova puntuable per la Copa del Món, Catalana i Vasca. A més és el Campionat d'Espanya individual. Total hi havia la crème de la crème... Per sort, puc recuperar hores al curro i puc anar a marcar el meu crono.


Al creuar la frontera comença a nevar i cap a la Massana la cosa està molt lletja. Inclús tanquen la carretera de pujada a Ordino i sols hi podem pujar els de la cursa amb cadenes. Total que amb aquest lio, la cursa canvia de recorregut i es retrassa la sortida. Al final un recorregut poc tècnic pel costat de les pistes amb 5 pujades i 1350 metres de desnivell. Per treure's el gusanillo i justificar l'esforç de tots plegats. Instants abans d'aviar-nos s'obre una mica el dia i guanyem amb visibilitat.



La sortida a matar, tot va molt despressa, amb un no res estem al primer canvi i el grup es va estirant. Anem fent les respectives pujades i baixades, i al final cadascú a defensar el seu lloc. Avui he tornat a la primera pàgina en la classificació del Campionat d'Espanya amb el lloc 39 a 26:35 del Kilian. A la Copa del Món el 72, ja a segona pàgina! Encara em falta el ritme frenètic de cursa, sobretot en els canvis.

Una vegada acabada la cursa corrents cap al Parc a currar i a descansar un parell de diumenges que ja toca!

viernes, 6 de febrero de 2009

III Cronoescalada al Festival hivernal de Boi

El Pollito em va comentar que pujava a aquest esdeveniment entre setmana a Boí, a més vem estar mirant un video de l'edició de l'any anterior i no feia mala pinta.
Així que m'informo al David i em decideixo a participar a la Crono. El free ride i els piolos els hi deixo pels més frikis...

Aquesta cursa no té res a veure amb les oficials. En total sortim un 35 o 40 per cobrir 1100 metres de desnivell postiu fins al Pic Falcó sota una intensa nevada.
Hi ha un pernil, un formatge i un xoriç pel tres primers.

Amb mallot estem uns 10 corredors, entre ells destaca el Javi Martin un superjefe que s'ha quedat uns dies pels Pirineus per preparar la Copa del Món i els joves de l'Equipo de Alpinistas. La resta hi ha de tot, fins i tot un trio disfressat amb peluques i tot!

Aviat es posa el Javi davant amb un ritmet que li permet anar obrint forat, el David darrera i un aranés en tercer lloc. Jo quart en terreny de ningú. A la mitja hora aconsegueixo la plaça xoriçera amb gran motivació per part meva. Més amunt i degut a la insistent nevada es produeix un reagrupament del 5 primers ja que el Javi ha d'anar obrint la traça que ha quedat colgada en cosa de mitja hora. El tram final de la crono és per les pistes de Boí fins al cim, aquí ja es torna a estirar el quintet. El Javi marxa com un coet a per el anhelat pernil. El David en zona formatgera i un servidor aguantant la plaça xoriçera. Hi ha unes pronunciades rampes finals que bliguen a emprear-nos a fons. Vaig just a la roda del David i començo a recordar l'sprint de la Crononiu al Toni. Segueixo el mateix guió que en aquella ocasió, però avui el rival era el David que tenia amagat un darrer turbo. Així que malgrat els meus esforços veig com s'escapa un formatge amb potes. Llàstima no he pogut guanyar al David i no sé si tindré alguna altra oportunitat tan bona com aquesta, si més no ja l'he obligat a manxar-li fort.

Xocolata calenta al cim i cap avall que fot rasca. La baixada en condicions de neu canadenques ha estat de somni. Al pàrquing els cotxes colgats per la neu i la carretera amagada sota la capa blanca. Llàstima pq ens havien donat un forfait per aprofitar per fer unes baixades per Boí. A la tarda costelladaa Taüll, entrega de premis i sorteig de material i tot per 0 euros. Amb el xoriç també hi havien 3 forfaits per l'estació de Boí!! Adéu, fins l'any que ve!!

L'Ares amb el xoriç:

lunes, 2 de febrero de 2009

ALTITOY

Un dia navegant per internet i intentant configurar un calendari de curses vaig anar a parar a aquesta cursa que ni coneixia. D'entrada vaig veure un video que feia molt bon pinta. A més a la pàgina oficial de la cursa ja tancaven les inscripcions amb un mes d'antel.lació. Inclús per la pàgina posava la Piri Menta dels pirineus. A més de dos dies, el primer en parelles i el segon individual. Recorreguts tècnics i 2000 metres cada dia.

Així que amb tots aquests antecedents vaig veure clar que era una cursa d'obligada participació. Gràcies al Joan Maria aconseguim realitzar la inscripció.

L'únic inconvenient és que calia desplaçar-se a la zona de Luz Ardiden la qual cosa suposen 6 hores de cotxe, sort que durant la setmana havia estat entrenant el tema d'hores al cotxe!

Una vegada atarrissem a tan llunyanes contrades la primera notícia és que s'ha suspés la cursa del primer dia. Segons sembla un desafortuntat accident del dimarts anterior amb un allau on va morir un gendarme tenia algo a veure amb l'organització de la cursa. Des de la pàgina oficial de la cursa no s'havia donat la mateixa versió!
Total que a mesura que la penya va arribant de Catalunya, Madrid, Aragó, Granada, País Vasc, França, etc.. es va assabentant de la notícia. Ningú de la organització és capaç de donar la cara i explicar que està passant. Ràdio macuto t'enteres de diferents versions.

Total que després de tan bochornosa situació, el dissabte dia lliure per la zona. La majoria de participants anem a la zona de Bederet on hi havia marcat el recorregut de dissabte. Quatre pujades per lloms de neu propers a les pistes de Luz Ardiden que feien uns 1500 metres. La muntanya esta plena de foquejadors amunt i avall gaudint de l'abundant neu.

Aqui teniu l'equip de bombers BCN:




El diumenge al final és realitza la tan anhelada competició per Superbarges en equips, amb un recorregut pels perimetres de les pistes on no calen ni els grampons. També 4 pujadetes per sumar un total de 1550 metres. Per sort el dia es bo i el recorregut en general agrada prou a la gent. Però no justifica 12 hores de viatge, 3 dies fora de casa, ni 40 euros!

Quan vaig arribar a casa la Laia em va saltar a damunt plorant "Te trobat molt a faltar.." i es que feia 6 mesos que no marxava poray..