sábado, 31 de julio de 2010

Vilamanya, a la Vall de Ribes

Zona formada per diversos sectors, un al costat de l’altre però sempre per sota del Poblet de Vilamanya. En el sector Buscant el Sol (en pau descansi) es varen equipar les primeres vies d’esportiva de la Vall. Va ser el “carter” qui va aprendre en aquest sector a equipar de forma autodidàctica. A part de ser el carter de Núria, en Pep també és ferrer i va crear una col•lecció de confecció pròpia de xapes i cadenes per equipar les primeres vies. Així, de forma artesanal, van néixer noms tan suggerents com Temptació de friki, Espanta frifkis, Frikimania, Lolos de Lleida.. en fi, el naixement de l’escalada esportiva (friki) a la Vall.

La resta de sectors de Vilamanya van passar desapercebuts més temps ja que era l’època de la Lleixa.

Us deixo les ressenyes d'aquests setorets publicats a la guia "Escalades al ripollès" d'edicions super crak:



No va ser fins que la quinta del taladre de Ribes va redescobrir la zona i va posar-se mans a l’obra. Després de rebre algunes lliçons del “carter” aquest grup va fer una important tasca i es van dedicar a equipar. Era la época de les costellades a la cova del Gours que recordem amb certa nostàlgia. Arribar a la paret era ja tota una gesta, la meitat amb bicicleta i els altres amb petites motos. Un cop carregat tot el “lastre” fins a la cova començaven les feines, mentre uns obrien els camins, els altres gastaven la bateria col•locant parabolts i uns tercer provaven inútilment d’aixecar-se de terra. Això sí, a l’hora de dinar costellada amb “pulpitos” i un complert vermut. Un d’aquestes jornades l’escalador local Jordi Vigo va patir una epectacular caiguda mentre obria el Repte de Kampions. Per sort i de forma quasi miraculosa en va sortir gairebé il•lès: sols una forta cremada a la mà i algunes magulladures que el van mantenir fora de combat una temporada. Inclús, un altra matí d’hivern, hi vem arribar a pujar un grup electrogen. Després de la feinada de pujar la “burra” i de muntar tota la complexa instal•lació d’allargs, taladre i “tocata” per ambientar la feina quin fou el desengany en adonar-nos que no teníem les broques necessàries. Total que “apaga y vamonos” que demà serà un altre dia.

La zona es caracteritza per la seva orientació bàsicament nord que sols ens deixa escalar a l’estiu. Les vies tenen de 7 a 25 metres d’alt sobre un calcari negròs i molt abrasiu. L’escalada és vertical i amb molts desploms i sostres, això permet esclar en algunes vies plovent.

Actualment el sector és un racó tranquil de caràcter local i que té la novetat de 5 vies noves del David Codony aprofitant els panys més desplomats.



El peu de via es relativament bo i permet anar-hi amb nens degut a la curta aproximació (5min). El cotxe es deixa en una esplanada a la dreta de la pista que hi ha poc després de la paella a dretes d’on surt el camí d’accés. Aquesta paella és la primera a dretes després de creuar la via del cremallera.

Vies recomanables: 5 cms. de pèl al pit 6a, Picsi 6b, L’home és la mesura de totes les vies 6b, Okupa 6b+, Somni d’un zombi 6b+, La Calavera 6c+, Butanito 7a, Extasi 7a+.

5 comentarios:

JTeixidor dijo...

Bones Robert!

sóc en Jesús, de Segura (sota la Lleixa). és ben guai això de Vilamanya, i ben tranquil!!
Només volia comentar-te que estava pensant reequipar algunes vies de la Lleixa, si et sembla bé també en reequiparé alguna de teva, que ja els hi va tocant,je,je!!

et deixo el meu mail per si hi ha alguna cosa! (jesus (arroba) aed (punt) cat)

salut i records!

robert dijo...

Bones Jesus:

Ja fa anys que no escalo a la Lleixa i em sembla perfecte el tema del reequipament. Si ésteu allà mateix igual esteu al corrent d'alguna novetat respecte la guia. S'ha fet la xupi-xungo i la nº8a ja té grau?

Robert

Cargolaires dijo...

Ei bones,

respecte la Xupi-Xungo i la nº8a no en sé res, tampoc és que estigui massa per allà dalt i són graus que se m'escapen a mi. Respecte la guia si que hi ha un parell de vies noves una al costat de l'esquerra de la Kpujo que deu ser V/V+ amb la part de dalt de roca xunga, i una altra a la dreta de la Trempant trempada t'espero que deu estar pels voltants del 6a. Amb el tema graus no en tinc ni idea, així que no hi facis gaire cas.

salut!

Jesús

Piju dijo...

Hola Robert

hi vam estar l'altre dia de casualitat, ara he vist que les vies eren teves...son prou bones, ens va agradar força...vam envcadenar tot fins a 7a+, excepte la "perill" que, ho ha petat algo o no ens quadra el grau...

recomenar tambè la "Matarile"

de la 17 a la 18 hi ha com a mínim 4 vies noves de xorreres que es veuen molt bones, algú sap el grau? i el de la 18 i 19?

mercès!

marc dijo...

bones Robert!
no es per afany de protagonisme,fa temps que em vaig retirar, pero veient la info de les vies de Vilamanya, miro enrere i recordo haber passat setmanes i setmanes obrint camins, traient branques equipant vies, netejant, molt de material invertit.... i nomes vaig fer una via? els records d´aquesta paret els guardo molt endins i escrits a la pell.
Jordi Vigo