domingo, 28 de diciembre de 2008

Ai ves qui ho diria...

Avui, seguint amb la celebració dels 100 anys d'esquí a Catalunya, he anat a descobrir un indret que no coneixia.
Es tracta de l'estació d'esquí de Rasos de Peguera actualment tancada, prop de Berga. Després d'un estudi detallat de la geografia catalana vaig deduir que és la neu més propera a Olesa! I així és, 94km i 1h20. Durant la tardor havíem anat un parell de vegades a tibar-li al Roc de l'Alou, on vaig aconseguir encadenar la Rol de rorros 8a molt vidilla. Un xic més amunt hi ha més sectors d'escalada, Torrent del Porxos...que encara no coneixem. Però avui la motivació és una altre i vaig tirant carretera amunt.

Aqui, una foto històrica de l'any 99 al Ral.li dels Posets, teniu els Punkis del CEC, el Joan Maria amb la barretina i jo amb la cinta Tivoly pierramentera:




Amb el palomo d'aquests dies la neu fa acta de presència ben aviat i m'obliga a posar les cadenes. Ja feia tants anys que no les posava que una mica més i se'm congelen els dits!

Total que a pistes hi ha un tou de neu per desvirgar i cap cotxe. El palomo és important: boira, neva i fred. M'equipo i pujo pel traçat d'un arrastre. La baixada és alucinant amb condicions canadenques, neu pols nova fins a mitja canya!
I aquest matí estava a casa! Això no pot ser! Com diu el Feliu visca el canvi climàtic.

La pista queda serpentejada per la meva traçada. Faig un parell de pujades més i comença a arribar un munt de gent: raquetes, trineus,.. Encara hagués estat una estona més flotant en aquest mar de neu però per desgràcia pillo per culpa de les pells velles que ja no s'enganxen ni a tiros, caldrà fer una autèntica posta a punt del material que 10 anys no pasen en balde! Retirada i a dinar a casa on m'espernen les nenes:




És una d'aquelles estacions que amb neu són molt guapes, amb pistes de pendents molt suaus i entre arbres. Llàstima que el desnivell és molt curt, uns 200 metres

lunes, 22 de diciembre de 2008

Paparres a Olesa de Montserrat

Bona zona d'hivern amb vies sobre calcàri desplomat i sobadot. Hi ha dies amb millor tacte que d'altres. Avui hem comporovat que és una zona molt correcta pels crios, jo li atorgaria un merescut xupete vermell (ja que hi ha algun bloc per la senda d'accés on cal vigilar que no s'esmorrin!!). Avui, de nou, una nutrida representació de bombers: el Luque, Gelardo, Nogues, Jofre, Carlos i un servidor. El dia era tant esplèndid que al final hem passat calor i tot!.

El més remercable dels encadenes ha estat la Marroqui 7c, per part dels locals Jofre i un servidor. Via amb dues seccions a bloc amb molts trucs.
Aqui teniu el Jofre fulminant la via amb una ràpida i matinera ascenció:


Mentre un servidor de tots vostès saltva pels aires:


I la Laia feia de model a peu de via:


D'aquestes que al primer pegue no entens res però amb paciència vas descobrint-li els gestos. Jo fins i tot per aconseguir el Road punk he hagut d'inventar un nou cop que no tenia al meu repartori de moviments. Es tracta del clàssic pas del taló doble!
El Nogues en aquesta via ens obsequia amb una sèrie de vols amb denominació d'orígen movent braços i cames mentres vola pels aires.

I tot això complementat amb les genials fotos del Carlos. I és que cada dia porta més trastes per tirar fotos.

També una foto de les reines del peu de via, que s'han portat estupendament deixant escalar els seus papitos.


Com sempre els locals abans de marxar passem pel correctiu de la bèstia parada del sector, la Zona de incertidumbre 8a. On cada pegue millorem, o ens pensem que millorem, alguna cosa.

Servidor rabiant a la Zona...

miércoles, 17 de diciembre de 2008

Las segundas partes nunca fueron buenas?

Ja feia dies que tenia ganes de tornar a foquejar. La última Pierra Menta de les tres que vam fer amb el Joan Maria va ser la de l'any 2000. Aqui us deixo una foto històrica dels equipillos del CEC que hi vam participar:



Després d'aquesta ja em vaig retirar pq la feina de topogràf era massa absorvent com per entrenar i estar al nivell del Joan Maria (o de la primera pàgina). Dos anys savàtics i després amb gent de Lleida, i currant d'oficinista, vaig tornar a fer alguna cursa però amb un altra plan. La última va ser el març del 2004. Un nou període savàtic sense ni tan sols esquiar en pistes degut a les opos, petardetes i mudances...

Tant fred està fent i tant està nevant que vaig decidir anar a les golfes a buscar els trastes per fer una excursioneta a la neu.

He anat al Port del Comte on hi ha un tou de neu BLANCA. Aquesta estació no la coneixia i he fet alguna pujada per pistes. Més que res per provar el material i començar a cremar "carbonilla".

L'objectiu la Patrouille des Glaciers del 2009. Aquesta cursa mai la vam plantejar tot i que la gent del CEC la tenia molt ben valorada, el Xavi l'havia fet un munt de vegades. I diuen que és d'obligada execució per qualsevol corredor d'esquí-alpinisme que se "precie de serlo".

També molaria tornar a la Pierra. Enguany és la 10 del Joan Maria però la primera pàgina (50 primers equips) amb els temps que corren està molt cara.

sábado, 13 de diciembre de 2008

II Partit del Gall

Enguany no m'ha tocat guàrdia el dia de la celebració del prestigiós torneig de futbito "Partit del Gall". Una proposta del Joan Maria per retobar-nos els exmembres del CADE-SADETA. Avui malgrat el bon dia que ens ha acompanyat la resposta del efectius a estat discreta. Al final em fet un tres contra quatre. El resultat ha estat el de menys i ens hem retrobat amb el Marc Abat, l'Esther Sabadell, el Marc Regull, el Roger Garcia, el Joan Maria Vendrell i el Sergi. Alguns com podeu veure no han canviat massa en 10 anys. Sortosament a mi tampoc m'han vist massa canviat, avia'm com em senten els pròxims 10 anys.
Avui tenim permís per poder fer la "patxanga" i accedir a les instalacions no com en aquella época que per entrar a la Sadeta calia fer un salt de valla de V+.

Us deixo la foto de l'esdeveniment:

jueves, 11 de diciembre de 2008

Somni diabòlic 8a

Condicions ideals; sol i fred. Jo li havia promés al Nogues que escalaríem sense samarreta però al final no ha pogut ser. A peu de via de l'Agulla del Senglar rècord de nombre de bomberitos guerrers: l'Oscar, Oriol, Pollito, Sellares, Figuls, Feixas, Nogues i un servidor. Així doncs a la feina...
Després de la Rush extension és el moment per afrontar el Somni. Una via de placa lleugerament desplomada amb una mica de tot. Els altres dies havia pogut tocar-la però tenia massa pretendents i no li havia dedicat massa temps per conquerir-la.
Avui feina rai a muntar-la, però he millorat un parell de moviments tot parant a cada xapa.
Al segon pegue ho he donat tot anant a parar molt amunt però saltant com sempre.
I al trecer, després d'una gran batalla, road punk!
HIP, HIP, HUUURRA!!!
1er 8a a Ca La Montse. I aquest està homologat, no en va és la via més piada de la muntanya en la bíblia del 8a.nu.
Què bonic que és tornar a l'Olymp del Déus totpoderosos. Ni que sigui per treure el cap i tornar a les entranyes més profundes de l'infern.
Aqui la teniu:

martes, 9 de diciembre de 2008

La megaskiadora

La Laia segueix fent els seus pinitos damunt la neu. Aquest diumenge amb un dia esplèndid vem estar a la Pista Llarga de la Molina. Hi havia tanta penya que vem fer cues per tot. Al final ens van donar hora a les 14 hores pel Parc de Neu. Vem fer el picnic sota un pi i cap a equipar a la esquiadora. Lloguem els esquis li posem i cap a classe. Al principi fa cara de com no entendre massa el que cal fer i van de cul tant ella com els altres compis de classe. El monitor s’ha de treure els esquis cada dos per tres per anar a recollir nens accidentats cadasacún en un lloc diferent. Però poc a poc li van agafant el tranquillo i al final pleguen molt contents després de 2 hores de classe. Aquí teniu la foto de la megaskiadora:


Dilluns aprofito per anar a Corones amb el Tersa i uns compis seus. Allà ens trobem a tota una colla de Girona que coneixen bastant les vies. En aquesta segona visita he aprofitat per tatxar dues vies que tenia ferides: Tocomocho 7a i Salut i feina 6c+/7a. En aquest sector el “a vista” és durillo i salto en els dos pegues a vista, però al segon encadeno Salut i força al canut 7a+/b i La columa 7b.

miércoles, 3 de diciembre de 2008

Escalada esportiva La Pauta

NEW 2008!!!

Aqui teniu les ressenyes que m'ha enviat l'Albert Cortes que juntament amb el Pete i el Mangui han estat reequipant i obrint noves vies en aquest bonic sector de LLeida. Escalada en plaques tècniques i verticals. Amb aquesta feina segur que aquest hivern molts anirem a redescobrir aquesta oblidada joia, com ja va passar amb altres sectors per Camarasa.

Dos 7c+ en dos dies

Amb l'arribada del fred comença la temporada als sectors on a l'estiu fa de mal escalar. Ahir va tocar el torn a l'Agulla del Senglar a Montserrat. Allà ens vem trobar l'Andreu, l'Oscar, el Carles, el Jofre i jo. Per calentar fem l'Esperó del Xilum 6c de la Placa Hardcore. Després monto la Rush extension 7c+ i el Carles el 7a amb arribada traïdora a la reunió. Li fotem bons pegues i al final els dos encadenem al 3er pegue del dia. Hip, hip, hurra!!! Per fi se sent el crit de guerra i celebració en alguna paret. Des de la temporada passada que no encadenava més de 7c i la motivació necessita d'injeccions de moral, encara que sigui molt de tant en tant! Per acabar el dia provo en toperope la Ben petat que tenen muntada un altres guerrers de dures batalles. La via em clava un sever correctiu i no aconsegueixo ni fer dos passos seguits. Fugim, amb la cua entre cames, amb la companyia de dos gossos pesats que volten sueltos per Montserrat.

La Rush:



L'endemà a Gelida, repetim amb el Carles i el Jofre. També s'apunten el Carlos i el Marc. Això representa una autèntica la pandilla de papis bomberitos en lluita per un conveni digne!. Cadascú amb el seu cotxe i amb la seva franja horària d'esbarjo molt ben acotada. El Carlos després de la seva época negra dedicat al Volei platja torna a la vertical i després d'uns dies de rodatge enadena a vista un 6b+ dels sectors de la dreta. El Figuls en plena transició cap al friki prova diverses vies entre 6a i 6b. El Sellares s'apunta a provar el 7c+ fins a arrencarse les llemes i ensangrantar la via. El Jofre prova la travesia de 8a on ja comença a veure color. Jo roadpunk al tercer pegue del dia a la Dreta Calma Tensa 7c+. Via vidillosa de regletes i una mica d'aleje. En resum bon dia de pegues. Aqui teniu algunes fotillos del Charly que s'ha comprat una peaso camara, guindola i trípode.



domingo, 30 de noviembre de 2008

Ressenyes esportiva Montserrat

Aqui teniu les ressenyes més actualitzades de diferents sectors d'esportiva de Montserrat,

1) A la sur
Piula:
http://www.onaclimb.com/montsecroq/montsesud.htm

Desdetegada, Cova arcada, Totxo Sílfides, Supositòri, Tonsura, Placa hardcore, Senglar, Roca roja, Pastereta, Vinya Nova:
http://picasaweb.google.es/Grendel.Mic/MontserratReseAsYEscaladasResenyesIEscalades#5168701290702438578
Vermell Xincarró:
http://www.onaclimb.com/montsecroq/vies_verm.htm

Collbató:
http://skalada.wordpress.com/2008/11/25/collbato-no-esta-en-crisis/
http://sara.blokeros.com/Compes/?p=79



2) A la nord
Secretivo Marcelino:
http://celiavern.blogspot.com/search/label/Montserrat%20Nord:%20Secretivo%20Marcelino

sábado, 29 de noviembre de 2008

Curses de muntanya per Montserrat




Atenent la solicitud de molts de vosaltres i després de tan bons "hachazos" un post de caire atlètic.
Aqui teniu les cròniques d'aquest 2008 de les dues curses de muntanya que es celebren per la muntanya.

1) La Cursa de l'Alba, que ja porta 21 edicions i es celebra en plena primavera. Enguany, va ser el dia 11 de Maig amb sortida desde Collbató amb un recorregut retallat per la pluja. A la sortida hi havia una nutrida representació de bombers bcn, en vaig contar fins a cinc. Una vegada aviats serra amunt comencen les hostilitats. El Mario no vol problemes i imposa el seu ritme amb la gent de davant. Per darrera jo me les tinc amb el Carles que va com una moto. Al final tot i anar fent la goma, com feia el Cacaito Rodríguez en els grans ports del tour, li puc agunatar la roda. Així amb la tècnica de la lapa dolenta coronem junts St. Jeroni i avall que fa baixada. Em vaig refent durant la llarga baixada i al final en l´última pujada (Bateries) li assento un atac traïdor que queda sense resposta. Estic super content en els entrenos trigava 3 hores i en cursa he fet 2h 08m. A menys de 20m del primers cosa que feia molt temps que no aconseguia. Resultats finals bomberitos: 13 Bodas, 16 Guilera, 21 Sellares, 63 Bernabe i 125 Cespedes.
Algunes fotos de la batalla cedides per l'organització.

2) A la Tardor i a l'altre vessant de la muntanya es celebra la Montserrat Nord. En concret va ser el diumenge dia 9 de Novembre amb sortida i arribada a Monistrol. Aquesta cursa celebrava la seva tercera edició i estrenava recorregut nou. Val a dir que el traçat està molt ben trobat i que la organització ha fet una feina importantíssima de recuperació de petits trams d'antics camins per evitar creuar carreteres.
Ens van aviar des de la plaça de Monistrol i cap amunt. Ja des d'un bon començament he vist que anava més fort que les vegades que havia anat a reconèixer el recorregut. Això de còrrer en modalitat assejada et permet un grau més de rendiment, al igual que l'escalada. Així que corono St Jernoi i em trobo el Raul i el Mario que encara pugen. Així que em poso a la roda del Pàmies i anem fent feina. Com quan fèiem raids amb l'Uka-X-Team, la diferència que avui no som del mateix equip ell fa el seguiment del Circuit de Curses de Muntanya i jo faig aquesta cursa puntual. Al final amb un baixada a l'estil cabra boja recupero en un parell de quilòmetres 4 o 5 llocs. En total he trigat 2h 04m a 10 m del primer. Això sí que és històric. Mai havia aconseguit tan poca diferència respecte la Tête de la Course. Després vaig estar una setmana amb agulletes per culpa de la baixada suicida. El Mario lesionat avui no era referència.
Resultats finals bomberitos: 14 Guilera, 44 Montoro, 69 Bodas i 193 Cespedes.

Clàssiques montserratines de 7b+

El 7b+ és una dificultat molt ben representada a Montserrat. A continuació faig un recull de les millors vies que tinc encadenades d'aquesta dificultat.

1) Al relatiu nou sector de Can Dubtes a la cara nort, la No hi ha dubte. El primer dia amb el Jofre no portàvem ressenyes i es pensava que era un 7a. Feina rai a muntar la via, la vem estar provant i la vèiem molt complerta. Remades, bidits i entrada a la reunió amb trucs.

2)Seguim a la cara nort, en l'arxiconegut sector del Secretivo Marcelino, la Judas Iscariote. Aquesta ja l'havia asediat de jove quan tatxàvem vies llargues a parets. Però es va resistir a aquelles primeres campanyes d'assatjament. Ara en la segona época montserratina aconsegueixo finalment l'anhelat road punk.

3)A la cara sud, a Can Jorba la Sikaudur. Una de les més codiciades. Té una mica de tot i varies maneres de resoldre els passos. Aquesta si que la vaig aconseguir quan la Imma va començar a fer friqui i anàvem amb el buga amb la clàssica de Metallica; Sika'n destroy.

4) Al Vermell del Xincarró, la Sidonie. Un viote on cal agunatar per no acabar saltant per la part de d'alt. Hi ha un seguro que el van treure que quan ho tens controlat guai, però al primer pegue una mica més i se'm surten els ulls de lloc.

5) En el mateix Vermell però més a l'esquerra hi tenim un altra via que no pot faltar en aquest recull, la Petit Cabró. Molta continuïtat amb algun passet intermig. L'Edu li va fotre un parell de pegues a mort i al final va acabar desistint i va opotar per fer una temporada de via llarga.

6) A la Cara Nort, a les Guilleumes hi ha la via Nº18. És una via llarga d'uns 30 metres, amb un primer pas cabrón sobre roca blanca. Més amunt hi ha el crux de la via (díficil de fer a vista) per superar el sostret i després és una placa de 15 metres tècnica però més generosa en quan a cantos es refereix.

miércoles, 26 de noviembre de 2008

Redescobriment del Ripollès


Ha plogut molt des de que vaig equipar les meves primeres vies d'esportiva en el sector de Vilamanya a la Vall de Ribes. Eren altres temps, feiem anar un spitador artesanal del Vigo i spits del 8. Ens depenjàvem dels boixos sense manies i a picar com a bèsties. Arribar a la paret era una aventura. De la Colla de Ribes que pujàvem a les parets amb bicis i Rieju's ja quasi tots han penjat les cordes i es dediquen a altres menesters. Per sort i amb la publicació de la Guia d'escalada del Ripollès he anat redescobrint sectors d'esportiva que anys enrera havia visitat amb altres mentalitats.

Dijous pujo al Clot de l'Espasa amb l'Oscar, l'Edgar i el Lluis. Després d'un parell de dies de supercompensació tinc el dia alineat i trec a vista la Paxamama 7b i al segon pegue del dia El roc a la faixa 7c . Aquest sector no té desperdici i ara ja controlem la drecera per pujar a peu de manera més ràpida. Vies de molta continuïtat i calitat.

El cap de setmana vem pujar amb la family a Ribes.
Dissabte vem pujar a la Pista Llarga a jugar amb la neu on la Laia va fer els primers pinitos amb un trineu meu que tot i veure's molt antic donava el pego. L'Ares s'ho mirava amb cara rara potser per lo rígida que va quedar amb el traje de neu nou. També ens vem currar un ninot de neu. El diumenge matí amb en Feixas vem escalar a les Saleretes. Genial i fantàstic. Sol, bones vies i encadene: el Pacte antisida 7b a vista després d'una bona batalla de les meves. Una colla de Ripoll veient el fart de bufar i renegar ja em veien saltant però al final quatre lances amb una mica d'ofici i cap a la saca.