jueves, 29 de enero de 2009

King of the road

Aqui el teniu, el genui, l'autèntic: el Rei de la Carretera.

I els que no vivim a la neu i l'hem d'anar a buscar, som els teus fans!!

Dimarts pujo motivat a Andorra a seguir completant el nou equip d'esqui de muntanya de competició i a fer una estona de pells. Al final s'hem queden els esquís a la tenda per ajustar la mida de les fixacions per les meves flamants F1. Així, doncs, i davant l'estrés que suposa Andorra, marxo i vaig de nou a Aransa. Dos dies abans hi havia estat e motiu de la Traça Muga. Em llogo el material, forfait gratis pel llibre "100 anys.." i debut en esquí nòrdic. El circuit va per dins el bosc però no hi ha massa kms marcats. Així que primer m'estic una estona descobrint l'estació i la tècnica del clàssic. La veritat és que s'assembla bastant a l'esquí de muntanya però al lliscar més és fa una passa més llarga. Després faig un parell de voltes més ràpides i cap a casa. Ja tinc el terreno preparat...
Dimecres ans ajuntem amb l'Albert Cantenys i anem a Tuixent.

Aqui teniu la foto dels senglars montserratins:


Avui ja és el segon dia i la cosa va una mica millor. Les pistes de Tuixent tenen més kms marcats i permeten voltes més llargues i distretes. Al matí fem dos hores i mitja de clàssic i per la tarda una hora de patinador. L'estil patinador és molt dur i a les costes anem de cul. Per sort anem a lapista del Mig que és molt plana i allà podem fer una estona seguida. Així una vegada rebentats donem per acabat un bon dia d'entreno.

lunes, 26 de enero de 2009

TRAÇA MUGA

Aquesta cursa tampoc existia a la meva época, i em va proposar el Toni d'anar-hi. El seu company habitual està liat amb les opos de sargent. A la feina em deixen sortir abans i així ens hi personarem un equipillo de bombertitos. Aqui ja hi ha un altra ambient, ja no surto de primera línia. Més aviat de la cua del pelotón. L'arribada a Aransa ha estat una mica estressant, ja que em tingut problemes amb la carretera d'accés i la gent va més ràpid per la cursa que posant les cadenes al cotxe! Al final, 5 minuts abans de la sortida, ens trobem amb el Toni, em pasa el dorsal, uns grampons que no em van i cap a la sortida. Avui no es veu tan nivell com l'altre dia però si que hi ha molt gent (70 equips amb esquís i 200 raketeistes).


Ens avien per les pistes d'esquí de fons i això permet que tothom trobi el seu ritme. Entrem al bosc que està preciós. Avui no estic per tirar coets ja que el temporal de vent del dia anterior em va tenir tota la guàrida pel carrer fent l'indio. I sense dormir coxte i cap Aransa. El Toni tampoc està massa fi però per sort fa un dia ideal per la pràctica de l'esquí de muntanya. El recorregut final té 1180 metres de desnivell, amb una bonica canal de pujada amb grampons i una altra de baixada on les passo putes. Tinc que anar a esquiar de pista per agafar soltura amb les baixades i aquests esquís curts que sinó vaig de cul.

lunes, 19 de enero de 2009

IV CRONONIU, a la Molina

Estan boixos aquests romans!!! Aquest dissabte dia 17 de Gener i després d'haver anat buscant les neus més properes a casa ha tocat el debut en competició després d'unes temporades en blanc.
L'escenari escollit ha estat la Crononiu, una cursa que mai havia fet. Feia anys, diria que cap el 2000, va haver-hi una crono al Puigllançada i era de les primeres a Catalunya d'aquesta modalitat. Ara ja és una autèntica especialitat que aglutina un munt de gent. Varis són els punts forts que li faciliten aquesta bona acollida: no cal anar a dormir el dia abans, poc material obligat i intensitat a tope...


Total que s'hi han personat més de 100 corredors amb material d'última gerenarció, la cara morena i ganes de repartir llenya.




La sortida ha estat alucinant, surto com un coet al sprint i des de la primera línia de la sortida tot intentant espantar al personal. Quina ha estat la meva sorpresa en aixecar el peu de l'accelerador i veure com la penya continua sprintant molts més metres! Acte seguit, estant jo rebentat de la meva enèrgica sortida, comencen a passar corredors per la dreta i per l'esquerra. Tinc la desagradable sensació de fer de tap! Per sort la pista és molt ample i tothom té espai per moure's lliurement. A la fi trobo un ritme més o menys decent i començo a fer via per la traça que puja pel mig del bosc, i ja localitzo els meus rivals.. M'he de refer del cop psicològic de veure l'espectacle de la sortida. Com s'ha posat la penya de forta. I això que porto un material decent, amb un mono nou i tot. Anem guanyant metres i cada vegada és més díficil de recuperar o perdre la posició. Em passa el Toni amb una maniobra arriscada i formem un trio de porsuivants a una causa perduda. El ritme no afluixa i als plans que serveixen per recuperar, els altres dos encara apreten més. Per davant tota una ristra allargada de corredors. Em veig obligat a anar fent la goma i em plantejo deixar-me anar per esperar alguna bestiola més humana. Però a tranques i barranques, arrivem el trio al final del recorregut. Vaig tancant el grup, intento passar per la dreta en una zona més suau i em quedo a mitges. Torno a la cua i faig un segon intent poc exitós per l'esquerra. Ja sols queda la opció de l'sprint suicida. El ritme és insostenible, estem els tres rebentats i és el moment clau. Llança el Toni un atac fulminant aconsegueixo la roda. Ens posem en paralel i quasi corrent la última rampa mentre la penya anima. Al final cedeix i jo bufant com un bèstia parda creuo la meta cinc metres davant seu mentre se sent el crit de Cabrón!!!. Se sent el HUUURRA, la batalla ha estat salvatge i no m'agunato ni de peu sort dels bastons. Al final he sigut el 40 (10 en la categoria de Polícies i Bombers). No he estat ni dins de la primera pàgina d'aquest Campionat de Catalunya. Estic content la actitud guerrera ha estat bona però en aquest mundillo no estan per hòsties. Sortosament encara queden guerrers de la meva época que permeten aquestes épiques batalles.


Per sort, el dia anterior a la cursa vem estar amb el Jofre a les Paparres on vaig aconseguir a vista la Rosa 7b. Aqui vaig lliurar un bona batalla amb lances i destrepes per finalment encadenar. L'esquí ja comença a deixar seqüeles als hidràulics i ja no ens vem atrevir a provar la Zona.
Aqui us deixo una foto del Carlos, d'un altre dia que vem provar la Zona.

miércoles, 14 de enero de 2009

Matagalls

A la tercera va la vençuda. Avui, després de les incursions per Rasos de Peguera i Port de comte, he descobert finalment la neu més propera a casa: el Matagalls. El Joan Maria tenia raó, han estat 83km i 1h10m. Gràcies al palomo dels últims dies i a les nevades caigudes el Montseny està on fire! Al pàrquing de Collformic petat de cotxes, penya amb esquís, amb raquetes, amb snow. Cada loco con su tema disfrutant del blanc element. I això que és entre setmana, la gent no curra ni hòsties!!


Estreno els meus esquís nous i cap amunt per la pista. Els esquis me’ls calço a l’alçada de la cadena de l'inici de la pista. Vaig seguint traces i una mica perdut ja que feia molts anys que no venia al Montseny. A trams està una mica justet i la neu dureta. Ara que les pales ja han quedat completament desvirgades hi ha traces per totes bandes. Vaig fent a bon ritrme i és que el material nou és molt lleuger, el que no dóna l’entreno ho dóna la visa!! Al final la creu a 1697 metres i unes vistes de pel.lícula. A la baixada vaig de cul, amb les tanques de les botes trencades i els esquis de 160. Caldra un temps de familiarització!
Així, doncs, un bon lloc per entrenar una mica, si més no per desfugar-se una estona. Avia’m quan temps aguanta la neu, que amb la calor que feia suposo que no durarà massa.

viernes, 9 de enero de 2009

Cap el coll de Pal...

Com que m’he portat molt bè durant aquest any, els reis mags d’orient han estat molt generosos amb la meva persona i m’han obsequiat amb un parell de regals per la blanca temporada. I això que un patge reial no em va voler agafar la meva carta durant la cavalgada a Olesa.

Per una banda, el llibre de “100 anys d’esquí a Catalunya” que porta de regal 10 forfaits d’esquí alpí i 5 de fons, a disfrutar aquesta temporada. Avia’m si els puc aprofitar tots!

Per l’altra, uns magnífics botins per esquí de muntanya. Això sí que tocava ja que els altres estaven fets pols i em provocaven unes llagues terribles. Com deia el Joan Maria era el material de Barça, pq ells tenien 100.000 socis i el meu material 100.000 metres de desnivell positiu!!

El dia 7, destinat a jugar amb els regals dels "reixos", degut a la rasca i mal temps el passem per casa tranquilament amb la Laia. Però el 8, al igual que el 15 de Setembre, comença el cole de nou i torno a tenir carta lliure. Com que aquest hivern fa molt mal temps i ja he complert amb els objectius de la temporada de roca em decanto cap a l’esquí de muntanya.
Avui vull anar a inspeccionar el recorregut de la cursa Crononiu a la Molina. Però com vaig sol i no vull pagar el peatge del túnel vaig cap el Coll de Pal. Les recents nevades i el fred fan que el port estigui tancat. Tot i això tiro amunt per veure a quin punt està impracticable. Passo els sectors d’escalada de Riugrèixer i la carretera ja presenta força dificultats. Començo un tram on el cotxe va derrapant i en surto a dures penes. La temperatura exterior -6ºC. Total que passo de posar cadenes que l’altre dia casi se’m gelen els dits. Total que deixo el cotxe a la cota 1200 on surt una pista que puja cap al Xalet. M’equipo i cap amunt. La pista i tot el bosc està ple de neu, ambientasso. El dia esplèndid amb sol i fred. Hi ha traces de raquetes i les vaig seguint per seguir la pista bona. Aquesta opció ja l’havia fet de baixada en BTT l’estiu del 2007 durant la mítica travessa del pirineus. Quina diferència de baixar amb la bici el final del segon dia de la travessa a anar obrint traça a ple hivern. La pujada és molt suau i llarga. Al final aconsegueixo arribar a la carretera del Coll de Pal on a trams vaig per la cuneta plagada de neu, a trams per una fina capa de neu damunt l’asfalt i inclús un tram caminant. Em poso de nou els esquís i corono la zona del Coll de Pal i baixo cap a l’inici del Telecabina Alp2500. Pujo per la muntanya sagrada i torrent negre fins al Puigllançada i de retorn cap al cotxe que el dia es posa lleig. A la baixada veig que ja han “llimpiat” la carretera i ja està obert.
Total que és una opció a tenir en comte, per no pagar el peatge i poder esquiar per la zona de la Molina o Masella. Des de casa al Coll calculo 118kms i 1h40m.