domingo, 20 de enero de 2013

El pagafantas 7b/+; una nova al Vermell del Xincarró

"Hacer una cobra: Mecanismo de defensa ante el peligro; hay diferentes tipologías de cobras, unas mas agresivas que otras..."

Ha plogut molt d'ençà aquella última vegada que havia estat d'obres, en motiu de la via que vaig dedicar aquell company de feina, l'estripacalces. Va ser la última via que va firmar la xinita, la màquina més sorollosa que mai s'hagi vist per aquestes parets. Després va venir aquell desafortunat acident per Montserrat amb la que es va acabar la seva fulla de serveis. Va quedar lluny de l'objectiu inicial d'aconseguir rendibilitzar-se fent uns 100 forats, o el que es el mateix a menys d'un euro per forat.
Però afortunadament, per casa meva van passar el reis mags d'orient, i com m'havia portat tant bè durant tot l'any em van deixar una nova joguineta per fer forats a les parets. Bueno, ho reconec,  també hi havia algo de carbó en algun racó del meu sofà.
Així, que ja tenia una línia clitxada, de nou, al Vermell del Xincarró... on molts són els qui escalen però ara ja menys els que hi curren. Pues no patiu, vosaltres escaleu i decoteu, jo sols espero algun dia la recompensa promesa... Aquella que tot grimpaire somia aconseguir algun dia.
"Los miercoles son los nuevos viernes..."


Una altre vieta per la penyita, ben equipadeta amb 12 parabolillos i no dolenta del tot. Els primers metres són els més bruts però després acaba sent prou bona. Per completar la oferta d'aquest racó... Sita dos a la dreta del Sabor latino. El seu traçat correspoon a la número 68 de la guia actual que en realitat va més a l'esquerra del que està dibuixat. Després de les primeres ascencions sembla que el grau ronda entre el 7b/+. Aqui teniu un parell de fotos de la segona munidal, a càrrec de l'Unai.
I el nom dedicat a un pobre company de feina que no aixeca el cap. Aquesta va per tu, pagafantas "Cuando os despidáis, si ella se da la vuelta para mirarte, no falla nunca, es que está por tí...."

miércoles, 9 de enero de 2013

Isadora donde estas?

Cada vegada les entrades les faig de vies a prioi més fàcils en el seu grau però més cabrones en la realitat. Mostra inequívoca de la involució lògica cap a la gamma baixeta del seté grau.... I és que després de les aventuretes pels 7b+ montserratins, li ha tocat el torna als 7b's siuraneros amb diferent sort. On com a totes les escoles n'hi ha de facilets i de moooolt hards. Que com deia el gran sensei: " posa-li el grau que vulguis que és la Isadora..." I aquesta és el tema que ens ocupa ara mateix. Desconec si tu, fidel lector, l'has tatxat, provat o si n'has sentit a parlar. Però, vet aquí que em trobava jo feliçment de komando per aquells paratges quan per extranys motius vem anar a parar al sector conegut com el Campi qui pugui. Un d'aquells que quan el sento anomenar les llemes ja em comencen a suar i automàticament reso tres pares nostres i un ave maria. Suposo que les respectives ensopegades, en la Gurungos i la Harry el Sucio m'havien amansat suficient. Dos altres, 7b 's old school, que completen la triologia que tot septimogradista li agradaria tenir en la seva llibreta. Total que el sensei perjudicat per les seqüeles nadalenques me la presenta... Resultat bastant pervisible; parada a cada xapa i arrastrada total. Però al segon pegue i contra tot pronòstic li poso el road punk. Aqui teniu el video-flash de tal joia amb picats i tot... per donar-li més carisma!!