sábado, 31 de octubre de 2009

MARGALEF, l'escapada


La primera vegada que hi vem estar ja fa més de deu anys era una petita zona amb un refugi i uns quants sectors. Deien que el grau era regalat i les vies molt bones, però estava a recer de les 6 grans escoles de Prades (Siurana, Arbolí, Montral, Mussara, Cogullons i la Riba).
Desde Lleida, vaig anar-hi sovint i cada vegada hi havia més sectors i noves vies. De manera lenta però constant la escola s'ha convertit en un autèntic referent mundial. Hi ha vies que han esdevingut referents en el seu grau. I el tipus d'escalada a base de forats és molt agraïda i permet bons a vistes.
Aprofitant que estem de vacances i hem fet una visita amb el Jofre. El plan d'atac és el que millor permet una concilació amb la vida familiar. Deixem els nens al coles i vinga cap al destí. Arribem i una munt de furgos ocupen l'aparcament i això que estem entre setmana. Sortosament, espantats per la boira persistent, una marxa i ens deixa el lloc. Anem a calentar en el sector del Totxo del Porc que està prou sec i després pugem a Finestres. El dia es va aixecant i no trigo gaire a enfrentar-me a la Fenoman 7b+ que ja feia temps que volia provar. Quina via tan guapa i com m'agraden tant blanquetes, em salto un canto camuflat i casi caic. Al final a vista Huuurra!!!. L'objectiu de la visita complert ara el que vingui de propina. Provo una de les vies noves la Montgronyeta 7b+ i salto al crux. Controlo el pas i la encadeno al segon pegue, quina joia. No m'extranya que la gent faci cua per escalar aquestes vies. Per sort tot i coincidir amb bastanta penya al sector podem desplegar el nostre joc. Per acabar, una altra joia de les noves la Pitus i flautes 7b. La té el Jofre mig muntada però hi ha un "happy end" que el tomba. Al final baixem de nit i arrebentats, quin dia tan bo potser una mica massa calurós i tot.
Resulta que a França estan de vacances i per això hi ha famílies senceres amb el crios tibadors. Arribem al refugi i ens trobem un parquito al dormitori i un crio amb ganes de plorar tota la nit. No això no ens pot passar a nosaltres! El nostre desig de tranquilitat absoluta s'esbaeix...
Al final es veu que el peque dorm al cotxe amb la seva mami i els nostres desitjos s'acompleixen.


El dia següent tornem a la càrrega a Ca la Marta, un sector que també està a l'ombra. Les condicions dels soferts papis no són les mateixes i ja en el calentament podem apreciar les nostres limitacions. Després trec a vista la Sutils perfums 7a, que em costa moltíssim. I més em costa una hora després la Instint animal 7b que trec a vista al límit, amb un xapatge tens a l'alçada de la trecera cinta. Ja no queda res de conti i faig com el Jofre que es dedica a les vies més curtetes de bloc de la dreta. Em poso a la Noches de amor y mierda 7b+, una esperó de roms. Caic al primer pas i no entenc res. Al final trec els passos per la placa de nyapes. La encadeno al segon pegue, passos guapos però breu, la falta de magnesi era sinònim de "para coleccionistas". A les 15 hores estem de nou al cotxe per arribar a l'hora que avien a les fieres i tornar a la nostra rutina habitual.

A les fotos el Ton provant la via Los sobraos 7c que feia molt bona pinta.

martes, 27 de octubre de 2009

CASANOVA, seguint el guió a peu de lletra

Després de sucumbir per pila un parell de vegades a la Mala epoca 7b de l'Arcada de Montserrat i evidenciar que calen més alacalines per tornar a l'Alfa em cal buscar noves motivacions per aquests darrers dies esperant la neu. Ei que no sempre es triomfa, que a cada dia bo el segueixen cinc d'arrastrar-se com a culebras.

Doncs seguirem coneixent el berguedà, que com deia l'article "tan cercano y tan desconocido". Mai ha estat un escola "on fire" però té racons i vies molt bones.
Me n'havien parlat molt bè d'aquest sector però no semblava propici per una visita en família i hem anat amb l'Òscar a inspeccionar el terreny.
Després de fer un bon estudi (blogger&8a.nu)hem executat prou dignament un bon guió d'atac (indispensable quan surts fora de casa a tibar).

D'entrada amb la foto aèria hem trobat l'accés a la primera (hi ha bastantes fites que ajuden a trobar la senda que surt de mitja corba i va directe a peu de via).
El dia és radiant i fa bastanta calor. La roca molt bona, peu de via acceptable però poc apte per la mainada.

Comencem amb el Mursielago fuerte 6c+, molt bona amb passos sobre laterals agressius:


L'Òscar se surt del guió i es lia amb un 6c infierno del costat del Mursielago que el deixa descolocat.

Després triumfem al Cacarot 7b on ja es coloca a lloc encadenant fàcil, amb unes xorreres i una seqüència a bloc al final de la placa:


I finalment provem el Trallon 7c, molt bona amb xorreres a la part inferior i placa a la superior. Un primer pegue arrossegador per desxifrar i després surt al segon:


Per tornar al cotxe decidim anar pel camí que va directament a la Casanova. I quina ha estat la meva alegria al trobar uns quants rovellons al costat del camí. Llàstima que no ens hem pogut entretindre massa que sinó en baixàvem una bona saca. Al final una bona menjadeta pels dos en el temps de tornar al cotxe. Aqui teniu la meva:



Mmmmmhhh, molt bons...

sábado, 24 de octubre de 2009

Per fi estic ben "Tocat de l'ala"

Aquesta temporada a Gelida la vem començar un dia amb el Ximo provant la Winchester, un 8a que tenia a punta de caramelo la temporada passada. Però quina fou la meva sorpresa en veure que una regle que utilitzava en el crux havia misteriosament desaperegut. Ni tan sols quedava rastre de l'emplaçament que havia ocupat. Quina desmotivació tan gran, no ens sortia ni el pas suelto i apa project aparcat. Vem coincidir amb el Juanan de Gelida que em va recomanar la Tocat de l'Ala un 8a històric.
En fi, vaig quedar amb el Juanan que me la va presentar. D'entrada no la vaig veure massa dura i em van sortir els passos al primer dia. Però hi ha un pas de bloc a la segona xapa que em destrosava la pell. I vem començar el que en l'argot es diu "asedio i derribo", als matins aprofitant l'ombra li fotiem uns pegues i a recuperar pell uns dies. Així vaig anar coincidint amb els locals Manolo, Pedro, Bernat i Sam. Bones estones i pegues fanàtics. El Juanan, l'home que no gastava les llemes, va poder insistir algun dia més i va aconseguir el road punk posant cintes i sortir per la porta gran!
Avui hi hem anat amb la família i no ha vingut la Luna (la cobaya de la Laia) perqué ha mossegat a la Imma just abans de sortir.

La Laia que li agrada penjar-se com un fuet:

Tinc les llemes molt gastades de les recents vacances bloqueres però a base de blastoestimulina em vull creure que podré treure un peguillo decent. Hem arribat a Gelida tardet, i volia aprofitar l'ombra ja que es preveia calda. Calento al Xapes negres 7a, un descans i monto la Tocat. Al crux patino i salto, i després ja en estàtic i més fàcil que durant l'assetjament... Acabo de muntar la via amb algun altre vuelaco (quin ensurt la Imma quan l'aixeco del terra disparada) i a descansar un ratillo. L'Ares està acollonida dels brams i altres conjuros del papi durant el pegue i els imita en aquesta época de "loro repetidor de frases".
Però no hi ha massa temps per grans descansos que el sol amenaça a donar a la via i això es pot convertir en una trampa terrible.

Arrenco de nou, arribo al crux i en estàtic pillo la regleta talladora de llemes. Huuurra!! Ara queda la resta, arribo al repòs baixo ritme i a l'ataque. Esquerra, dreta, esquerra, dreta i estic al pas de l'ambientaso. Semidinàmic i pillo la plana salvadora d'esquerres. Xapo i em puja la pressió de cop. Quatre passets més i road punk. Avui puerta grande per mi i una altra anchoa a la cole.

Al final han estat set dies de feina i 16 pegues! Com m'agraden aquestes ascencions a vista, je, je....

Una foto de família perquè després diguin que no sortim a la muntanya:


Després hem anant més a la dreta on la Imma ha fet la Mama sebolla un 6a clàssic de la part dreta:


Ara uns dies a l'Olimp dels Déus totpoderosos fins que el pròxim 8 novembre em passi factura aquest asedio roquero i les bèties corredores em rebetin a la Montserrat Nord. Espero que no tingueu les "hachas" massa esmolades que s'ha restrasat una mica la temporada fondista.

jueves, 22 de octubre de 2009

Blocant per Albarracín









M'apunto a la clàssica sortida bomberobloquera cap a Albarracin on anem motivats malgrat la mala previsió meteorològica. Marxo amb la motorhome de l'Andreu i amb el Miguel. Allà ens trobem als companys valencians Saura i Ayuso de la última tongada. I vinga cap al sector de la Península a tibar com a bèsties. Aviat veig com les gasta això del bloc i en un 5 estreno el coixí de crashpads en els palmeos de sortida. La resta pugen corrents. Segon pegue i finalment aconsegueixo sortir per d'alt! Anem passant d'un bloc a l'altre. Alguns surten, d'altres no. Però tots són molt bons i la temperatura és excel.lent. Anem tibant fins que ens agafen el cucuts i baixem petats al campo base. Calents amb la última guerra amb un 6a traïdor. Macarronada i a sobar que entre el viatge i els pegues estem petats.
L'endemà anem al sector Tierra Media que és molt guapo. I passem el matí provant de tot i no encadenant una merda. Però els passos són brutals i l'ambient genial. A ratos cauen gotes però podem seguir assediant els projects. Marxen els valencians i arriven l'Oscar i el Dani super motivats. Ens trobem a l'Arrastradero on fem gala al nom del sector, encadenant poca coseta. Però baixem de nou de nit, petats i sense llemes.
Al tercer dia d'activitat, anem al sector el Sol. Amb un dia ventós i amb curts ruixats. Avui si que hi ha bons encadenes malgrat les poques llemes que queden. Seguim tibant fins que, com marca la tradició, tornem a baixar fosc i petats.
A mi que no m'entusiasma gaire això del bloc, veig que és un lloc molt guapo i que repatirem.

domingo, 4 de octubre de 2009

L'ESTANY, amb els boletaires

Tornem de nou cap a les zones berguedanes amb la família. L'Estany és un dels sectors més recomanats per anar amr les peques i la veritat és que no ha defraudat a les expectatives creades.

Xupete verd amb aproximació curta, peu de via ideal amb gespa i calcàri de calitat amb predomini del 7a. A més el dia ha estat excepcional amb solet però sense massa xuxuflú.
Aqui teniu el camp base per les peques que ha funcionat prou bè i ens han deixat escalar bastant:




Hem estat sols al sector, però molt acompanyats pels caçadors de bolets que em sembla que no han pillat res de res. Almenys tots els cistells que hem vist passar anaven ben buits. I de cotxes n'hi havien tants que no es podia aparcar a l'explanada de la cadena. I després surt que en motiu del concurs de boletaries el superboletaire en baixa 80 kilos. Manos arriba esto es un atraco!

Vies llarguetes de fins a 30 metres i guapetes com les recordava, on el més destacat ha estat la No alex no 7a+ a vista. La Imma en un 6a de la dreta:


viernes, 2 de octubre de 2009

ALFANHUI 2.0

Hi ha qui diu que a les vies cal donar-lis una segona oportunitat, ja que amb un primer i únic contacte la patacada pot ser massa gran.

I això és el que em fet amb l'Òscar amb un dia radiant, sense freds ni calors. Avui ja coneixedors de la via portem el material necessari i ja no agafem ni els estreps!
Omplim les bosses de magnesi i canal dels Avellaners amunt.

Ja sols començar ja veig que les condicions són molt més favorables que el dia que vem venir amb el Sellares, total que vaig pujant pel diedre. Poc a poquet, ara un peu, ara un lateral, ara no me'n recordo, ara xapa un pitó amb filferro d'abans de la guerra, ara un super parabolt i em planto a la reunió: "Huuurra!!!"
Ja està el primer llarg (7a+) solucionat i m'ha deixat els gemelos arrebentats. Puja l'Oscar que tira alguna llastra sospitosa, i li ataca al llarg clau 7c. Va parant per estudiar i anar localitzant els cantos. I és que el llarg és un jeroglífic de 40 metracos amb patates, forats, rebotes,.. . A mitja tirada cal posar una plaqueta recuperable després d'un burilillo guarro i d'allà surt fent uns rebotes sense coneixement "SUICIDAL CLIMBING" fins a pillar el parabolt salvador.

Arriba a la reunió sense material però amb els passos resolts. A mi em costen una bona estona trobar les seqüències, però finalment aconsegueixo lligar els passos tot i fer uns 15 reposos.

Fem la resta de la via sense més incidències. Sols al llarg del flanqueig pel llavi vermell hem estat estudiant la possibilitat de tirar més recte per evitar el roce. Però aquesta variant expo amb dos parabolts té la roca cutre.

Baixem satisfets el project va agafant color sols cal una mica més de canvi de xip per poder rendir a tope amb l'ambientasso i una bona memòria per tants passacos.

Ara la l'Alfa ja està acollonida, sols cal que com deien a la peli: currante a currar...