miércoles, 20 de mayo de 2009

Tatxant pel Gruyère...

Sortint d'una guàrida tranquila enfilo cap a Monistrol per esclar per la cara nort. Avui, després de varies baixes d'última hora, estem el Jofre i l'autèntic mascle de Blanes; el Paco Palomaco. Vem coincidir l'altre dia per Sant Llorenç i després d'un parell d'anys torna a la vertical fanàtic i fort com un roure i una alzina junts! Decidim anar al Secretivo on tots tres tenim feineta per anar currant.. i encara s'està prou fresc pels matins.

El meu objectiu del dia és la Omerta 7c, així que després del clàssic calentament del sector m'hi fico. Vaig de cul desxifrant passos i marcant forats que ni es veuen. A d'alt ni la reunió es veu! Al segon pegue, en toperope, ja em surt del tirón. El Jofre cansat de la Policieros li dóna un peguillo per rebentar-se. Després s'hi fot el Paco que l'encadena en un plis plas. Jo aprofitant aquest moment de debilitat de la via, la remato i l'encadeno "to the limit". Content per el primer 7c de la temporada (tot i ser de gama baixa), just el dia que fa un mes del lamentable espectacle per Can Jorba.
Remato el dia encadenant la Tete de Menguele 7a+ que ha muntat el Paco, l'home que no té coneixement i em deixa la primera cinta posada. Per Déu que amunt està la primera xapa!

L'endemà, cap al Gruyère a Sant Llorenç de Munt, que amb les topos noves hi ha ganes de tatxar una mica la zona. (www.santllors.com)
Hi pugem amb el Joan Maria i el Grunch, calentem i aconsegueixo la Chris crisis 7b a vista. Al Joan Maria no li surt ja que està rebentat de l'enchaînement del dia anterior per cares nort. Després em poso a la Contractura 7b, on ja m'havia baixat la temporada anterior. I és que havia arribat a un parabolt amb un mallón, roca cutre i cap rastre de pas. Ara amb la informació de Sensei podia tornar-ho a intentar: diu que l'equipador va patir una contractura i no va poder taladrar tota la via quedant-li pendent col.locar una xapa. Una vegada recuperat la penya ja havia encadenat la via i així va quedar. El problema és que la següent xapa tampoc es veu ja que queda amagada sobre un esperonet.
Així que m'hi foto i salto un parell de vegades fins que trobo la seqüència i aconsegueixo xapar amb "high tensión" el seguro salvador. A d'alt hi ha un altra seqüència cabrona que finalment desxifro. La prova el Joan Maria sense massa fortuna i després jo li faig el road punk.

L'endemà, tornem al Gruyère, amb un excèrcit de bomberitos: el Luque, Bodas, Gelardo, Figuls, Sellares, Oscar, Paco Palomaco i servidor.
Jo amb l'impuls tatxador compulsiu, em foto en la Massa ego 6c+, una via on ja va alucinar en el seu dia el Carlos Pérez. I a pillar "sin contemplaciones", miro, provo i finalement desxifro. Rara, roca cutrilla i poques repeticions! L'encadeno al segon pegue.
El Sellares torna a un vella amiga seva l'Amateurs 7a on lliura una bona batalla. El Mario, l'home que corria i que ara fa de camali, li intenta fer un reportatge fotogràfic però la bateria de la meva càmera s'acaba i només pot fer aquesta foto:




Al final, la fa al quart pegue del dia "to the limit". Després em lio en una altra d'aquestes vies on mai he vist ningú: la Tere 7b. En Sensei ja m'havia dit que pas a bloc molt cabrón i que super lolakos amb problemes per passar. Però ja em queden poques vies en aquest sector per provar i m'hi foto. I evidentment, en Sensei tenia raó: pas cabrón, obligadillo i de mal provar. Faig una excursió per la via del costat m'estudio el pas i finalment veig una seqüència. L'encadeno al segon pegue amb quatre brams en els passos més durs.

Amb el Sellares recollim trastes i anem al Mur Blau a provar la Pa de ral 7b+ que ens escup sense miraments. Dos pegues ràpids i ens toca baixar corrents per anar a recollir nenes...

Aqui hi ha el Carles en aquesta peaso via:

domingo, 17 de mayo de 2009

Els Camps a Montgrony

Pugem amb la família a passar el cap de setmana a Ribes i aprofito per anar a passar la tarda de dissabte a Montgrony amb en Ximenis. Anem aquest bonic sector per estar a l'ombra ja que fa molta calor per plantejar altres alternatives. Cap dels dos hi havíem estat i hem fet un parell de 7a's molt bons.

Després anem més a la dreta on el Roger prova la Manalic 7b+, cau en un parell de passos però com que les xapes es veuen juntes opto per provar-la de primer. A la guia ja diu diedre curiós però passo prou dignement arribant al pas clau que solvento amb un lance extrem quatre bufades i renecs per arribar a un repos sense mans. Més amunt hi ha un altre pas que quasi em tira i no puc ni xapar. Finalment trobo els cantos xapo i arribo a la cadena amb gran alegria i se sent el primer HUUURRA de la temporada.

Amfiteatre a Berga

Amb el Sellares anem a passar el dia en aquest sector d'entretemps. El dia realment acompanya i fa temperatura ideal. El que més ens costa es trobar el sector i és que déu n'hi do amb la descripció de la guia. Res ens encaixa i pugem camp a través com a "javalis" fins a unes parets que resulta que no són. Desfem el camí i finalment més per intuició que per altra cosa acabem trobant el sector. Ara ja tenim controlat l'accés per a pròximes visites.

Plaques verticals amb roca excel.lent i escalada bastant tècnica. Al final marxem contents amb tres setens a la saca. El més significatiu la Més dur que el perry 7a+ a vista, aqui teniu una foto que he trobat per la red:

domingo, 10 de mayo de 2009

CURSA ALBA

De nou cap a la cursa de l'Alba, la clàssica cursa de muntanya per Montserrat. Aquest any torna a solapar amb dates amb la cursa de Berga puntuable per la Copa Catalana. Així el cartell no és de luxe i això cal aprofitar-ho per mantenir el top ten.

Ens avien als 400 inscrits pel recorregut clàssic amb un dia calurós. Per sort vaig aconseguir el dorsal del Feixas. El que no ha faltat a la cita és el Joan Maria Vendrell que està motivat amb les curses montserratines. Això és una font de motivació ja que en l'esquí no l'he ensumat ni a ell ni a cap dels jefes. Però amb les "zapatilles" les forces són diferents i el rànquing varia lleugerement...

En la categoria miguelitos, moltes absecències importants: El Sellares es va quedar sense inscripció i vol presentar-se sense dorsal a marcar el rècord miguelito de pujada però al final no pot venir. El Mario per Dublin xafant-ho tot.. El Jofre recuperant-se d'haver-ho xafat tot...

Sortim tranquils i es posa a tirar un espontani que va perdent fuelle amb l'arribada de les primeres escales. Darrera el pelotón es va estirant. Jo sobre el 10 controlant el parkal. El Joan Maria se'n va endavant. En la pujada cap a Sant Miquel el començo a veure, i poc a poc li vaig retallant. Després una estona a roda i finalment PAAAM!, el paso i cap amunt. A la primera baixada cap al Monestir perdo un parell de llocs, que recuperaré a la pujada cap a Sant Geroni on finalment corono quart baixant d'1h20 minuts. Ara cap avall a defensar la feina feta, no veig en tot el camí al segon i al tercer que havien coronat poc abans. Hi ha una autèntica processó de gent pujant per les bateries que no tenen cap consideració ni respecte envers la cursa i els soferts atletes. No sé quina cara se'ls quedarà al creuar-se amb el gruix del pilot. Al tram final i arribant a Collbató atrapo al tercer però no tinc esma ni per llançar-li un tímid atac i arribo a pocs segons seu en el quart lloc amb un temps de 2h03m21s. Unes imatges valen més que mil paraules:






Ha guanyar el Just Sociats amb un temps d'1h57m, segon el Pere Aurell (que amb esquí el tenia més a ratlla) que he vist entrar poc abans del tercer. Al final el Joan Maria ha acabat amb una més que digne 9ena posició amb un temps de 2h09m. No està mal per ser la primera cursa d'aquesta índole però feia mala cara i és que no està acostumat a no fer podi. Però com s'ha estudiat la classificació de l'any anterior i ha vist que jo he guanyat més de 9 llocs, veu que amb la mateixa evolució guanya la propera edició.

Al final una rajola de fang pels deu primers i a cascarla! El Joan Maria encara està esperant el sobre màgic.. amb la guita:




Mentre que d'entre els Miguelitos, el Ojeda els hi deia als seus compis "Ese, ese es mi colega", "Yo le enseñe a correr al chaval.." i el Pelayo que ha sortit esprintant "pa la foto del club.." han arribat bastant junts amb un temps d'aprox 2h39m.

Ara ja tinc el "rècord del món miguelito" a la cursa de l'Alba en el seu recorregut clàssic i ja puc donar per finiquitada la temporada per centrar-me en el recte camí de la Xylum. Així doncs, apreciat lector, ens veiem pels sectors d'ombra tot buscant la supercompensació levitadora...

viernes, 8 de mayo de 2009

Trobada miguelitos grimpaires per Gelida


El MIGUELITO, és un bomber jubilat. Però no ha estat un company qualsevol, és un d'aquells que ha aconseguit esdevenir una autèntica llegenda. És més, ha donat nom a un adjectiu molt particular i exclusiu dins del cercle bomberil. S'utilitza pràcticament per tot, de forma crítica i a la vegada simpàtica. D'anècdotes seves n'he sentit unes quantes i de tota índole. Jo una dia el vaig conèixer en un servei per la Zona Franca i ens va regalar uns quants carmels caducats, va ser un gran satisfació poder associar-li una cara al primer, a l'autèntic i genui MIGUELITO. En fi que a l'empresa, ni sóm uns quants de Miguelitos...

Pues la trobada ha consistit en intentar rebentar el pàrquing de Gelida a base de furgos. Com no ho hem aconseguit hem pujat a les parets a tibar-li. Jo m'emparello amb el Sellares, quedant-nos a la primera Placa mentre el gruix del desplegament anava a zones més "humanes". Poster, en total erem uns 15. Hem escalat mentre hem estat a l'ombra ja que a la que ha donat el sol em quedat socarrimats. Quina calda, cal buscar les ombres! El Carlos ha tirat unes quantes fotos mentre amb el Sellares coleccionavem 7a's. Aquestes vies són molt semblants entre elles, amb un pas de bloc i conti més facileta. A més, coneixem bastant les vies i això ens permet anar força ràpid.


Ara ja s'han tornat més humans els 7a's, que m'havia espantat i tot de lo cars que estaven darrerament!
El Sellares m'ha castigat aguantant el ritme que he imposat. Inclus, ha encadenat un 7a+, on jo ja he fallat arrebentat. Ha aconseguit l'encadene de 5 vies de 7a/+ mostrant la seva actuació més brillant del darrers temps i una magnífica projecció per aquesta temporada. Els seus entrenos secrets li estant donant fruits i ja té al personal acollonits...

lunes, 4 de mayo de 2009

CURSA MOSSOS SANT AMAND

Aprofitant que estem per Ribes gaudint del Pont del treballador decideixo apuntar-me a aquesta cursa de muntanya de la Copa Catalana de 22.7 kms, a més la meteo acompanya i diuen que el recorregut és dur.

Ens avien a les 9h del matí i enfilem cap al cim de Sant Amand. Poc abans de sortir coincideixo amb el Mario, veig als bessons Palacios, la Picas i el Pàmies. Moltes cares conegudes. Enfilem cap a la serra i comença una forta pujada la majoria de tram per corriols. La cursa està molt ben marcada. Sembla un cros amb trams de cinta delimitant el pas dels corredors. Aviat ens veiem obligats a caminar ja que les rampes són impracticables. Vaig sobre el 20 i ja veig que avui ni aixeta, ni topsten, ni hòsties consagrades. Avui toca correctiu que és Copa Catalana i la gent està motivada. Sortosament, en la darrera pujada cap a Sant Amand recupero alguns llocs. Comencem una baixada pronunicada i molt tècnica on baixo cual "cabra montesa" recuperant algun lloc més, entre ells el Pàmies. En arribar a la zona més suau del descens estic una mica més ensopidot i perdo un parell de llocs, arribant el 8è a menys de 10 minuts del Toti. Top ten a la Copa Catalana.