viernes, 21 de abril de 2017

PROHIBITIVO de Montserrat


L'agulla de les escletxes1. Ladyfingers 7a Interessant i estressant escalada en placa on cal afinar per no saltar en algun dels trams claus. (***)
2. L'advocat del diable 7a+ Fisura perfecte per empotres guapos amb algun tram amb roca dubtosa (**)

La Balena

3. ¿? 7a Un pas a bloc per arrencar el cul de terra, dóna lloc a una placa on sols cal destacar l'aleje fins a la reunió.(*)
4. ¿? 7a Bonica escalada en placa amb foradets amb algun romo. Facilota pel grau proposat. (**)
5. Efecte nociu 7b Bonica placa amb foradets (**)

6. Kill Bill 7a+ Una altra placa amb foradets (**)

7. El sostre del mon 7a+/b També placa amb foradets (**)

8. Agraïda 6c+ Surt en placa per flanquejar a l'esquerra a buscar l'esperó (**)

9. ¡desperta ferro! 6b+/c Placa tumbadeta d'escalada tècnica (**)

10. Losi (amb diedre 6a+) 7a Placa amb passos rebuscats per evitar el diedre (**)

11. Chochín 6c+/7a Bonica placa vertical (***)

12. Heidi 7a/7a+ Inici pràcticament comú amb l'anterior per flanquejar a la dreta a buscar l'esperó (**)


El Cranc

13. La guineu 7b Molt bona placa amb roca vermellosa a la primera meitat de forats i de continuïtat. (***)
14. El crustó 7b Similar a la anterior (***)
15. L'antiga 7b+ També placa amb foarts però amb un inici més a bloc fins al crunch sobre romos que costa de veure a vista. (***)
16. La dels puretes 7b+ Esperó tècnic i obligadot. Al primer pegue ens va semblar una mica desfassada de grau però després van sortint els cantos i tot quadra. (**)
17. L'esperonet del cigronet 6a. Curta però interssant vieta on sense voler et trobes enximeneiat al més pur estil classicot però amb xapes. (**)
18. Revolta apatxe 6b+ Escalada en placa ajeguda, amb trams de navegació sobre romos i micropreses i amb bona roca. Més interessant del que sembla a primera vista. (**)
19. El Preky 6b+ Per la mateixa placa que l'anterior però amb roca una mica més dubtosa en segons quina seqüència i un pas rarot. (*)

La panxa de l'ase

20. La filigrana 6c+ Bonica placa ajeguda amb algun tram tècnico postural pel principi (**)


Terra

21. L'esperó de la Martina 6a+ Rampa tumbada d'aspecte trencat amb algun pas tècnic per d'alt (*)
22. Terra 7a Placa amb foradets i merlets que dóna lloc al subsector. Amb un pas tècnic a mitja via i un altre per d'alt (**)
23. ¿? 7b Falta la primera xapa just a on hi ha un dels passos durs de la via i amb perill de caiguda sobre l'arbre amenaçador de just darrera. Mola posar-la des de la via del costat. Escalada en placa on cal auxiliar-se de l'esperó. (**)
24. Xaticlimbers 7a+/7b Esperó bastant a bloc on costa de llegir els passos. Prou interessant. (**)
25. ¿? 6a+ Un pas a l'alçada de la segona xapa i la resta anar fent ajudant-se amb el diedret. (*)

L'aspirina

26. Pervertit 7a De la categoria "de paso tonto". Forats fins al crux i després no baixar la guàrdia (**)
27. ¿? 7a+ Falta la primera xapa però es pot prexapar per la via del costat: Bonica alternativa amb passets de jeroglífic per trobar la combinació guanyadora: de placa i tocar l'esperonet. (**)
28. La normal de l'aspirina 6a D'aspecte clàssic i mig en xemeneia i amb parabolts. (*)
29. Mil.ligram 6b+ Esperonet d'aspecte tumbadet amb algun pas més tècnic. (*)

Penèlope

30. Pirena 6b Esperonet tumbat amb algun pas tècnic que resulta més díficil del que sembla a primera vista. (*)
31. El flap-flap no fa soroll 7b "Via guapa, grau semblant a SARAMPIÓ ( un xic més de pila ) i un xic menys intensa que KRIKCRICKREC, PIKENIKE, VENENO EN LOS OJOS-can jorba- o Deixa't Estar a al Momieta ,etc..." (**)
32. El drac de la fissura 6b+ "Buffff...no sé graduar ! A Parets he fet diedres semblants amb més pati, seguros vells o distants i potser més txungos ( Santacana a la Momia, Gironella, TIM Diables avantpenúltim llarg, etc)...o es que el pati m'afecta molt...Molt guapa per escalfar." (*)
33. Esgraons al cel 7a+ "Me'l recomanen com a grau dur, a vista és complicat.
Pas d'entrada i pas de sortida...hi ha més cantos dels que es veuen a un primer intent. Semblant a NUMERO DE LA BESTIA o POCA SOLTA, o CRIT DE CRIM a St Benet, menys que EL OPORTUNISTA. GUapa. Ojo dits a dalt" (**)
34. Per a Penèlpoe 6c "menudo VIOTE y es que sigue en la tónica del difícil a vista y algún aleje, con la diferencia de que ésta es más vertical y más estética, vía con pasos muy chulos de agujeros y regletas, también tiene pasos finos y de equilibrio, con paso duro para llegar a la reunión, preciosa." "Molt guapa, presa xula i passos continus. Ben aconseguida i recomanable." (***)
35. El pas de la discòrdia 6c+/7a Interessant però sense arribar al nivell de la seva veïna. Té un pas obligat amb una mica d'aire .

El bombo

36. Si amo 7b+ Curiosa via bloquera i molt fanàtica amb un parell de passos cabrón. D'aquelles que et motiven a tornar per aconseguir tatxar-les (***)
37. X 7c Un tram de placa que et toca la pila i amb un final bloquero sobre regletilles fanàtiques i obligat. Sort que es pot muntar per la Diagonal de la X que sinó no es repetiria tant. (***)
38. La diagonal del X 7a Inici en diagonal a esquerres per creuar la X i arribar a la mateixa reunió. Díficil de llegir a vista. (**)
39. Riss 6b+ Bona escalada en placa i bastant tècnica. "Algun forat costa de veure. Pas intermig interessant. Poc classificable. Feu-la!" (**)
40. ¿? 6b+ Escalada en placa d'aspecte fràgil i trencat però que amb repeticions millorarà (*)
41. ¿? 6c+ Entra per l'esperó característic amb roca dolenta fins a un pas de díficil lectura per després flanquejar a l'esquerra per sortir en placa. (*)

El dolmen

42. El mehir 7a Entrada bloquera i després patates ganses. Díficil a vista. (**)
43. La bavaresa 7a+/7b Placa amb passos a bloc que costen de veure. (**)
44. J.G.B. 15.10.17 7a+/7b Placa meys bloquera que l'anterior però amb més conti. (**)
45. La cobdícia 7b Placa amb passos durs i pila. La més interessant d'aquest sectoret. La primera vegada que la vem probar era més dura que en la actualitat gràcies a la roptura d'un canto (***)
46. La hombría 7b+ Un lance i poca cosa més. Al segon pegue sembla més fàcil del grau que marca. "Comparable amb vies verticals-desplomades de placa ( Chiripunk al Vermell-Deixa Tastar a la Momieta, etc...)...MOLT GUAPA i amb un parell de moviments a dits-bidits i romets." (**)
47. La normal del dolmen 6b+ "Vía rara que va por una especie de grieta también, pero más grande, muy muy fina, agarre pequeño y difícil de ver a vista, muy muy técnica, sobretodo de pies" "XEMENEIA interessant. Assegurada ok, molt tècnica, estil Agulles-Frares amb roca bona , molt xula i d'estil alpí però assegurada..." (**)
48. ¿? 7b Un pas díficil a vista però que acaba podent-se resoldre de dos maneres diferents. (**)
49. Catars 7a Escalada en placa en forats alguns bastant roms. Mantinguda i bastant homogènia. (***) 
50. L'obsessió del sioux 6a+ "Menudo calentamiento eh, la vía no esta mal, pero no son del tipo de vías que más me gustan, vía corta, inicio fino, de agarre pequeño, va por una especie de grieta, con un paso de apretar duro al final, la piedra no es muy adherente que digamos. Difícil a vista." (*)
51. Infomona 6c+ Bona placa amb passillos contudents. "vía a bloque y un poco has de ir a la idea, escalar rápido y con potencia.", "paso difícil de bloque que hay a la entrada" (**)
52. Bunker 7b Un parell de passets on varies alterantives hi són possibles. Segurament per la més fàcil, llegiu excursió lògica, no arriba al 7b
53. Tasmania 7b+ Interssant escalada en placa amb un parell de passos de bloc. A les ressenyes consta de 7c però no hi arriba. Un primer pas a bloc i algun passet més on cal desxifrar el jeroglífic correctament.

lunes, 5 de septiembre de 2016

Papa va!! 7b al Toll (Saleretes Nord) a Gombreny

Aquesta línia ja feia dies que la mirava. La primera en arribar a la pared. Es veia una placa totalment llisa amb poques possibilitats de ser escalada. I durant anys ocupat repetint l'oferta existent en el lugar. I una vegada amb el Game Over totpoderós vaig poder finalment tirar la corda per allí. La primera impressió no va ser massa bona, després una segona tirada de corda més a la dreta. I la cosa ja pintava millor. Tot i així la roca no és tan bona i noble com semblava a primera vista.



Així que vinga a sanejar picant com un cabrón. Mitja pared a terra i vaig deixar la corda per seguir picant en una nova ocasió. I així seguiren els treballs de demolició, obligant-me a posar xapes en llocs potser no massa lògics però més sòlids.

Després durant el primer dia de feina de respall més detall i de guixaire major acompanyat per les meves filles va sortir el nom de la via. Quan elles ja hasta la coronilla de rondar per peu de via, van respondre a la pregunta de com es deia la via amb un: "Papa va!!" per fotre el camp corrents.
Després ja amb més calma i he tornat per firmar la First Ascent, i una renovació per dos anys del contracte amb els meus sponsors favorits. Lluny de ser la més guapa del lugar, quedarà pels coleccionistes de setens.

viernes, 3 de junio de 2016

El rostollaire compulsiu 7a+, als Cingles de Xaloc Esquerra, COLLBATÓ

Segurament molts de vosaltres ni tan sols us sona el nom d'aquest sector montserratí. No us faci vergonya, no perdreu la condició de montserratins empedernits. El mateix que escriu no tenia ni idea de la seva existencia, però me'n va parlar l'Albert, autèntic doctorat en el coneixement de la muntanya i els seus secrets.

Així hi vem anar a fer una matinal exploradora i vem començar per escalar les vies existents que ens van semblar prou interessants dintre de la categoría de sector d'interés local. Cal mencionar que a part de la via ressenyada a la guia n'hi ha quatre més equipades pel Genís, Marcel i amics. I que tindrem ombra fins quasi les 15 hores.

I també vem veure una possible nova línea. Una vegada aconseguida l'autorització l'hem equipat i ha quedat prou interessant. I el nom com no podia ser d'altre manera, i intentant buscar alguna cosa nova i inèdita: "El rostollaire compulsiu".   Us deixo una mica de croquis del que hi ha.

CINGLE DE XALOC ESQUERRA

1-Manguta 6c,15 mts, Equipada: I. López, A.Marco y Genís. Entrada amb un parell de remades amb canto i un pas de bloc. Després seguim en escalada en placa sobre roca molt abrassiva. *
9
2- ¿? 6b, 20mts, Equipada: Genís, Marcel i amics. Dues opcions d'entrada, la clàssica i evident pel terreny fácil fins arribar a l'alçada de la tercera. L'altre opció més enrebuscada és per les xapes amb el flanqueig a l'esquerra, una mica més difícil que l'evident. Després un pas de placa i arribem a una zona amb roca més delicada i un darrer tram més vertical. **

3- ¿? ¿?, 20 mts Oberta: Genís, Marcel i amics. Es tracta d'una fissura d'autoprotecció i juntar-se més amunt amb la via nº2. Cal dur Friends mitjans. Aquesta no la vem fer.

4- ¿? 6c+, 18 mts, Equipada per Genís, Marcel i amics. Entrada per la xorrera característica, algún forat i pas a bloc. Després una zona més fácil i un final d'escalada vertical on ja es nota la pila. ***

5- ¿? 7a, 18 mts, Equipada per Genís; Marcel i amics. Entrada per una zona vermellosa amb bon canto. Algun paset en el flanqueig a esquerres. Després la zona fácil per arribar al repòs comú amb la via nº 4. Després travessa aérea cap a la dreta i varios passos que li donen un punta de pila adicional. També es pot fer la sortida encara més a la dreta per un parell de parabolts d'un projecte, la dificultat és la mateixa però queda una mica raro. **

6-El rostollaire compulsiu 7a+, 15 mts, Equipada per Albert Cantenys i Robert Guilera. Un primer tram amb un passet dur, un bon repòs i un bloc final que dóna el grau. **

lunes, 16 de mayo de 2016

Els aborígens 7c+, a la Cova de l'Arcada; MONTSERRAT

Curiosa l'estampa que vam viure amb l'Oskar no fa masses dies un dia per les Bruixes ilerdenses. Gaudint del solet d'hivern. I patint les famoses vies per alguns catalogades com a  6b+ de xapa a xapa, o dit d'altra manera de les vies que no tenen res de díficil. Ens vem trobar que del munt de gent allí presents els únics catalinos eren servidors. La qual cosa deuria fer certa gràcia a tots els guiris que per alli rondaven. I ben aviat, ens van començar a donar conversa i bon menjar. Amb lo qual, en mostra d'agraïment, nosaltres responiem amb simpàtiques bromes i sútils comentaris per guanyar-nos més suculentes recompenses.

A sobre van arribar algunes pubilletes més, molt simpàtiques elles. I sols vem poder oferir un bonic espectacle de caigudes al pur estil Local Hero. Que segons sembla va acabar d'agradar molt a les impressionades tibadores. Vamos, que la cosa pintava genial. Com aquell dia d'anys enrera que vaig aconseguir lligar de nit. I em quedava un jocker sota la màniga, el número que mai falla: un famós repós de genoll sense cap neopreno ni genollera de protecció.

A la qual cosa tota tota aquella gent habituals del degotallisme els semblava sorprenent i més quan van veure tot el genoll ferit i ensangrantat. I mentre m'ensenyaven els seus inventillus per evitar tan dolorossos pràctiques vaig respondre que a naltros no ens calien tanta mariconada, vaya, que érem uns aborígens del lugar.

Dies més tard els mateixos Aborígens, després d'algunes jornades de feina, vem equipar una nova línia a Montserrat a la Cova de l'Arcada, sita a l'esquerra mateix de la Onions and the grailers i tb d'uns 30 metrillos. Una línia que feia temps que teníem clitxada però que ha calgut esperar a l'aixecament de la moratòria per poder aconseguir el permís per equipar. Inicialment proposada de 8a en la FA del Pau Augé. Després es va trencar una regletilla sortint més canto, i queda proposada de 7c+ en la FR del que escriu aquestes línies.

Una via que ens ha costat 100 euritos. Així que esperem estar recompensats d'alguna manera. D'entrada sols s'accepten comentaris postius dels futurs repetidors mentre pagueu deliciosos sopars. Tampoc oblideu un petit detallito, com una birra per cada pegue que li feu. Així que aneu i divertiu vos i com deia aquelles màquines recreatives "Insert Coin".

jueves, 10 de diciembre de 2015

La tonsura i placa hardcore, a MONTSERRAT

Entre la cova del Cabrit i l'Agulla del Senglar hi ha aquest conjunt de plaques d'escalada típicament montserratina ja ressenyades a la guia d'escalada esportiva del Luichi però amb algunes errades en la graduació (sempre sota la meva humil opinió).

Lloc ideal pels matins freds d'hivern ja que sol estar arreserat del vent. També possible a les tardes d'estiu però la pujadeta pot ser criminal. Les vies de 20 fins a 35 metres d'alt. Aprofito la ressenya del Frenando Micó per identificar les vies i em quedo amb els graus de la guia (salvo mención) . I poso alguna foto de la nochedelloro del Luichi:

1- 7a (7b a la guia Luichi) Comença per un gran desplom per unes preses artificials i pedres sikades al més mur estil soleia. Arribem a al placa gris característica on l'escalada es torna més tècnica. I trobem un pas llarg per sortir d'una repiseta fins a pillar un biditet clau. La part final una preciosa escalada amb roca increïble. (**)

2-7a (7b a la guia Luichi) Inici comú a l'anterior però amb una navegació per la placa un xic més a la dreta, potser sense cap pas tan marcat com la seva veïna però si que amb més passets. (**)
3-Trip mental 6a/A2 amb spits i fora de l'àmbit d'aquest post

4-7b+ La més díficil d'aquest sector. S'entra fàcilment per unes preses artificials i pedres sikades i després un diedret. Un repòs bo i entrem al primer bombet de la via on hi ha un pas a bloc d'un invertit a un picat, una trave a esquerres i un darrer dinàmic per entrar a una placa tecniquilla però molt més tranquila. Més amunt trobem un segon bombet on també cal apretar. (***)

5-7b+ Entrada comú amb l'anterior però el pas a bloc es fa diferent per anar a buscar el picat amb l'altre mà. Algun passet més per sortir de la zona més vertical i una placa increïble amb forats. (***) Aqui a la foto, el Carles l'escala:

6-7a+ (7c a la guia Luichi) Entra igual que les anteriors, però fa una trave a dretes per unes regles una mica rara de veure. Algun passet de placa i un tram més a bloc per una zona més trencada. I al poc enllaça amb una petita trave a esquerres amb la via nº5. (**)

7-7a+ Un bon bloc i després una zona de més continuÏtat (**)

8-7b Molt similar a la seva veïna. Amb el bloc d'entrada com lo més destecable (**)

9- 6b Bonica placa amb una entrada més tensa que la resta. (**)

10- 6b+ Entretinguda placa d'anar fent i moure's com una rateta (**)

11- 7a Un pas a bloc dur a la segona cinta i després continuïtat sobre forats molt més assequible. (***)

12- 7b Una entrada que obliga a tocar algun canto de l'altre via i després contiuitat més díficil que la seva veïna (***)

13-Osos jamarosos 6b Placa amb una trave a esquerres una mica rara i prop de la vegetació. La menys lograda d'aquestes 4. (**)

14-Videoclip 6a Bonica placa d'anar fent (***)

15-Hardkore 6a+ Similiar a l'anterior amb algun passet més tècnic (***)

16-Esperó de la xilum 6b. Escalada  boníssima en placa seguint una espècie d'esperó tècnic que en algu tram és més vetical i va carregant el braços, potser 6b+ (***)

sábado, 15 de agosto de 2015

Ralgui, el primer 8a de la Vall de Ribes

Pues si que ha plogut molt i han passat molts anys d'ençà que vaig ajudar a equipar les primeres vies d'esportiva per Ribes de Freser. En aquella época erem molt joves i inexperts però tot i així vem anar equipant totes de vietes per les parets més properes la majoria a cop d'espitador. Inclús les línies més díficils les vem deixar per equipar a l'espera que algun Lolo ho fes.
Anys després he resdescobert aquestes zones i equipat alguna coseta nova. La darrera via, sita en el sector conegut com Baell Nord, és la Ralgui. Una via amb una primera secció molt més hard que les seves veïnes i una part superior molt més tranquila. És la de més a l'esquerra, i com les altres en escalada en placa sobre regles. La vaig estar provant però aviat vaig veure que calia un púgil més bregat en la vuitena dimensió. Per això després de fortes negociacions i fent una gran esforç econòmic, aquesta editorial es va fer amb els seveis d'un diestro de cops mortífers. Provinent de zona de vinyes, i endurit en mil combats. Sap de primera mà el que són els vuitens ja que n'ha tocat de tota la gamma. I com a la seva mascota, la Neula, li vem prometre un bon jaç i tota mena de carantonyes. Pues clar, al final va accedir a fer una visita a aquestes contrades. Tan abandonades a la mà de Déu en el que tema d'escalada es refereix. L'Steve, era el nostre home, l'únic que es podia enfrontar a aquell projecte. Portava ja un temps ben entrenat per alguns "sparrings" amb bons cops amagats. I així fou com embogit per totes aquestes circunstàncies es va plantar a peu de via per lliurar el combat. Però una mala apreciació del rival va fer saltar la sorpresa. Va rebre una ristra de cops que no sabia ni d'on queien i al final el van acabar tombant. Així, enrabiat per la aquella derrota, va fer un entreno rigorós al més pur estil superguerrers. I així , es va convocar un nou combat. On aquesta vegada sí, d'una manera sòlida i una seriè de cops 1,2 1,2. Va aconseguir tombar la via i firmar la FA (first ascent) de la que a dia d'avui, és el primer i únic 8a de la Vall de Ribes. Per la resta de púgils sols ens queda l'honor d'intentar firmar la no menys preuada FR (first repeat) mai tan ben retribuida però nogensmenys gratificant.

sábado, 1 de agosto de 2015

La trompada ¿? a les Saleretes North

Aquest estiu tan calurós ens ha obligat a refugiar nos pel ripollès on almenys per les nits s'està fresquet. I al rondar per allí, m'he trobat escalant buscant les sombres i racons fresquets. Un d'aquests és el Toll per uns, Saleretes Nord pels altres. Motivat amb alguna via recentment equipada. Poc a poc, s'ha anat tatxant tot quedant el project Ni un pèl de pèl a l'esquerra de tot (en la foto). Motiu pel qual vaig animar-m'he a equipar una nova línia que tenia clixada sita a la dreta de la Hi ha més panxa que bou 7b+ per on el muret més desploma. Jejeje, total que primer és un sòcol de tres xapes per lo roto, repisa i tres xapes pel desplom amb passos físics. Curta però contudent, una més per incrementar l'oferta del racó. I com aquell famós sopar d'estiu que aconseguí aglutinar a més de 20 efectius, on entre el ramat sorgí un espontani. Va demanar el braçalet de capità i a la trompada!! Sense cap coneixement no va deixar titre con cabeza. La resta sols va poder pendre nota d'aquella gran actuació, que sense cap dubte mereixadora d'un nom de via. Respecte al grau, ja dirà qui la faci. A ple estiu too much for my body.