lunes, 7 de octubre de 2013

Las princesas impolutas 7b, a Roca Mur

Ja feia dies que tenia clitxada aquesta línia, la darrera que volia equipar en aquest sector. Però passaven els dies i no trobava la punta de motivació per empolsinar-me. Sempre hi havia una excusa o altra i la feina per fer. Calia algun detonant... I dues rubies d'igualadina procedència van provocar aquest rebulsiu, com quan el Messi surt al camp. La enveja de qualsevol equipador que es presti: anar a currar amb aquestes peazo escuderes!! També entre l'alineació del dia: el K9, la mascota que ens acompanyarà durant la obra.

En fi, l'aventureta comença com tantes altres vegades amb la entretinguda aprox, no sé quantes vegades le fet ja. Però entre cotilleos i corazones de roca la tropa no presenta reclamació alguna i arriba sencer i motivat a peu de via. Encara tenim una estona de solet per treure les gales d'estiu començant a calentar per la clàssica del sector que em serveix per fixar la corda. Així jo em puc dedicar, a mi bola, a les tasques pròpies d'equipament mentre elles van tatxant pel sector. I així fou, com va anar consumint-se el dia...

Amb l'entrada de la sombra i l'airet habitual del lugar, passem a modo invierno, ben tapadets. A tot això que amb la feina acabada al final del dia, podem catar la nova ruta. Això si: plena de sorra, pols i cantos per trencar. La qual cosa si que aixeca la més profunda indignació de les princesetes. Que tot i ser autètinques jabalines del lugar sembla que no disfruten tibant-li de cantos bruts...Molt pulcres elles, ho volen tot ben net, implacable. O dit d'una altre manera impoluto. I així com no podia ser d'una altra manera queda batejada las princesa impolutas. O era per una altre motiu?


I amb dues ascencions el grau orientatiu sobre 7b, la Nº12 al croquis. La via és més curteta que la resta de les del sector. Seran uns 20 metrillos amb un pas a bloc per entrar entrar, un tramet fàcil per arribar a la repisa i una placa vertical amb algun passet més dur i una arribada a la reunió curiosa.
1. Corazón de roca 7a+ 2. El visionario 7a+ 3. La llastraka 7b 4. Working temperature 7b 5. Egunkaria 8a/+ 6. El mapale 7b 7.Coincidente laboral 6b+ 8. Ahí viene el bombero 7a 9. El pas del temps 6c 10. Tot per un puto gat 6c 11. Terra endins 7a 12. Las princeses impolutas 7b

martes, 1 de octubre de 2013

Supositori esquerra a MONTSERRAT

Pels qui no el coneixeu és un altra bona alternativa de la zona sud al costat mateix del senglar. A més amb ombra matinal que ofereix acceptables condicions a l'estiu i bon peu de via. Dos sectors clarament diferents. El de l'esquerra de roca més sospitosa, amb més reforços de sika i no massa freqüentat. Ambient tranquil i vies un pèl més curtes fins a 20 metres. Històricament amb molt poca info i la existent bastant confusa. Són vies menys comercials que el sector de la dreta però no per això menys interessants. Per a coleccionistes de setens aqui teniu info actualitzada per si algú li pot servir, seguint la numeració de la guia del Luichi:

1- 7b A la guia consta de 7c. Al principi un diedret una mica trencat i a més amb unes zarzes properes que entorpeixen l'ascens. Després fa un petit flanqueig cap a l'esquerra i torna a la dreta on trobem el pas més dur, on igual acaba petant algun canto per l'aspecte poc noble de la mateixa. Després es bifurquen les dues vies. Aquesta és la opció de l'esquerra que obliga a fer unes tibades de roms díficils de trobar a vista i que li sumen algo de grau. (*)

2-7a+ A la guia consta de 7b+. Comparteix entrada amb l'anterior.  Aquesta és la opció de la dreta que sols amaga uns darrers passos més díficils de visualitzar que no pas d'executar. (*)

3-7b Espècie d'esperonet amb una entrada durilla i molt de crucigrama. I de navegar de canto a canto. No feu com jo el primer dia que provava un pasco molt loko que al final va acabar per escupir-me i va invitar a tornar pel road punk. (**)

4- 7b+ Intensa escalada en placa que reserva alguna sorpresa cap amunt. Amb passos variats i un punt de pila que li fa ser una de les millors opcions d'aquest pany. (***)

5- 7a Escalada en placa d'anar fent, amb passets més durs i bons resposos. Amb algun tram més intens. Hi ha algun spit que la identifica. (**)

6- 7b A la guia consta de 7a+ Un bon crucigrama, que si te'l trobes blanc és una cosa i sinó n'és una altre. I un pas a la meitat més físic que li dóna el grau. (*)

7- 7a/+ A la guia consta de 7b. Un passet txungo a la segona xapa i després superar un sostre amb cantos generosos per acabar en una placa molt tècnica (*)

8- 7a A la guia consta de 7b. Les primeres xapes són molt intenses amb algun sikat. Després es pot agafar aire i comença un tram de navegació i roca delicada. (*)

8 bis- 7a No hi consta a la guia. És la opció de la dreta, que poster és més fácil que la seva veïna però comparteix l'inici. (*)

9- 7a. A la guia surt de 7a+. Escalada en placa amb roca prou noble. (**)

10-7a Un parell de remades més físiques en el tram més vertical i després placa, (*)

11- ¿? A la guia surt de 7b+ però la vem estar provant i no ens va correspondre massa amb aquest grau. Sortida a peus volats tres remades i després tres passos duríssims. Podria ser que hi hagués algun sikat rebentat o alguna presa trencada. D'aquells a bloc pur i dur que vols arrencar i la gravetar t'impedeix. A partir del canto gran salvador la tònica canvia. Ja és una placa molt guapa amb roca abrassiva amb un parell de passets més durs i  molt més humana.

12- ¿? A la guia surt de 7b+. Actualment no es pot pujar pq estan petats els quatre primers sikats que permetien arribar a la placa superior. Comparteix reunió amb la Nº11. Al rebentador de vies, podries ser una mica més acurat i ja que t hi poses desequipar tota la via. Que quatre martellassos rabiossos ho sap fer qualsevol i ara ho has deixat fet una merda, molt pitjor sense cap mena de dubte del que havia sigut.

viernes, 14 de junio de 2013

ROCA MUR A CAN JORBA, noves vies

Ja ho prèvia el Luichi en la darrera guia de Montserrat Cara Sur del qual adjunto algunes fotos:
"Muy buen sector sobre un muro en ligero desplome y con abundancia de agujeros, que ofrece itinerarios de continuidad en un curioso marco", "De momento el muro cuenta con pocs itinerarios pero numerosas posibilidades de nuevos equipamientos", i les expectatives s'han ben acomplert.

Així que la majoria de dies sol i d'altres acompanyat, he anat equipat algunes vies més en aquest llunyà i poc popular sector. No sé quantes vegades he pujat però si que sé que m'he passat més hores netejant aquest mur que no pas el menjador de casa. Així espero que no us petin masses merlets ni peuets. Les new 2013 no tenen repeticions conegudes sols la Mapale o sigui que graus orientatius ja anireu dient. M'abstinc d'atorgar estrellites michelin pq totes són sota la meva modesta opinió molt bones, tant les antigues com les noves. Vies d'entre 25 i 35 metres.

Ideal tardes d'estiu o matins d'hivern. Sombreta i corrent d'aire forçada  a partir de les 14 hores.

Una última cosa l'aprox pel camí dels francesos on varies pubilles han parat el crono en 45 minuts i això que no han callat en tot el camí... No recomano el joc de l'oca.

1. Corazón de roca 7a+, NEW 2013, aquesta mítica revista de la qual tinc el privilegi de ser un dels redactors en plantilla. Inclou totes aquelles notícies vinculades al món de l'escalada però de la vessant més del marujeo. Antigament, els que porteu uns anyets en el negoci ja sabreu de que us parlo, no hi havia tanta prescència femenina i actualment aquesta tendència ha cambiat radicalment. I com Dios los cria y ellos se juntan, pues vinga salsa rosa i molt de cotilleo. Aqui no hi trobareu notícies de grans roadpunks sols encadenes de veritat, aquells que corren com la pòlvora. Que si aquells dos estaven escalant per allí, aquells altres fa dies que no se'ls veu junts... També hi trobareu magnífics especials, de moment els hivernals del Bruc i Cornu i l'estival de Rodellar. La penyita està motivadíssima amb aquesta nova publicació i el gran nombre d'abonats en la seva curta existència així ho demostra. El número de llançament vem fer 100 exemplars, ben aviat en el sisé ja eren més de 250 i en el darrer més de 400!! Així que ja saps tu també pots rebre i col.laborar en el Corazón de roca.

2. El visionario 7a+, NEW 2013, ara ja deixem les revistes i parlem d'un que se les va tenir amb aquesta via i la va deixar ben desbrossadeta pal gose y disfrute del grimpaire. L'únic que conec que ha sigut capaç d'acomplir el vell somni de tot esportista, guanyar-se una paletilla, i compartir-la amb la penyita. Un autèntic motivador en les castigadores roko sessions amb el lema "What happen with the people!!"I això gràcies a un salt galàctic de quasi dos metres per trincar-la. Capaç de muntar a vista uns blocs boníssims, no li cal ni provar els passos.... un autèntic visionario.

3. La llastraka 7b, NEW 2103, en aquest cas parlem del somni de qualsevol equipador que no és equipar la via més bonica i orgasmàtica que mai hagi existit. No us deixeu enganyar, el que més mola és tirar les pedres, blocs, llastres, arbrets i els trastos que faci falta. Sobretot que no quedi res per tirar, més tard ja es veurà si es recull algun fruit o no. I ves per on, qui m'ho hauria de dir que en aquesta via he marcat la meva millor marca personal. Un peazo llastra de dimensions faraòniques que va causar un bon enrenou al rebentar-se al picar terra. I sols amb una mica de palanca amb el martell, quan hi pugeu segur que trobeu el buit que ha deixat.

4. Working temperature 7b, NEW 2013, típic dels motorets diesel que necessiten d'una bona estona per començar a rendir. Em sol passar bastant que a les primeres arrancades d'algun pas dur, solen ser bastant en falç amb perill inclús de que peti algun biela . Incapaç d'aguantar-te on després acabaràs tibant com un tigre.  La majoria solem calentar a vies més fàcils del nivell que anem a provar però sortosament encara queden guerrers de veritat. D'aquells que ho tenen clar que "calentar en un 8a és el millor que hi ha", ni que sigui per al final del dia acabar fent pegues per encadenar un 6c.

5. Egunkaria 8a/+, aquesta via consta a la guia com a projecte però realment ja està encadenada. Una placa vertical amb un crux intens i després algun pas més suelto. La he provat però a mi em queda XXL, avia'm si algú es motiva i li fa la segona per confirmar el grau
 
6. El mapale 7b, NEW 2013, "El mapalé es un  género musical y bailable propio de la region caribe colombiana. Esta tonada conserva características musicales típicamente africanas. Representa el encuentro erótico entre el hombre y la mujer. Surgió en la costa del Caribe colombiana gracias a la influencia cultural de los esclavos africanos traficados durante la conquista de América. El conjunto o ensamble musical consta de tambor alegre, tambor llamador, guache o maracas y tambora. El mapalé ha sido descrito también como "ritmo del frenesi" y se ha hablado con no menos abundancia de argumentos, de una especie de brujeria que logra que los bailarines se vayan sintiendo atraídos por algo inexplicable que parece salir de los golpes del tambor o el agudo sonido de una caña, hasta hacerlos caer literalmente hablando, en un desenfreno de pasión, de deseo carnal..."

 I un dia, voltava pel parc, com tantes d'altres vegades, sense un rumb clar quan un gran rembombori va posar en alerta els meus sentits.... Venia de la sala d'ordenadors i em trobo al turno al complert abduit amb el ritme frenètic del Mapale... Les imatges que acompanyaven al video clip també algo debien d'ajudar. Perquè tothom va quedar tan impressionat que després te'ls trobaves per allí deletrejant la lletra. Algun inclús em consta que va tenir malsons per la nit i tot.... Així que aquesta no podia faltar de cap manera. Aqui l'Oskar durant el second ascent mundialment conegut:


7. Coincidente laboral 6b+, la típica via per calentar motors i pendre un primer contacte amb el murako. Uns primers metres una mica més trencats i després una placa d'escalada en placa vertical que va posant els avantbraços a to i acabar per una fisura característica.

8. Ahí viene el bombero 7a, NEW 2013: Inici comú amb l'anterior per anar a buscar una placa mantinguda amb passos de tipus macramé. I més val un video que mil paraules:

9. El pas del temps 6c, la opció de l'esquerra vem posar un primer parabolt que es comparteix amb la de la dreta que estava una mica expo. Després de la repisa una bonica escalada en placa amb algun pas més díficil

10. Tot per un puto gat 6c, la opció de la dreta que es va posant cada vegada més dreta fins acabar sortint a la mateixa reunió de l'anterior. 

11. Terra endins 7a, bona via de placa amb un final més tens per superar una zona més desplomada. Ja s'ha posat la xapa que faltava.

jueves, 6 de junio de 2013

ROCA DEL BOIXAR

Interessant i curiosa roca montserratina que delimita el congost i separa la vessant est i oest del Boixar. On després d'equipar la Mandrilada he descobert altres interessants alternatives. Són bastant ombrívoles, curtetes i no massa populars però estan prou bè i molt de seté grau. Així que aqui teniu una  mica d'info per la penyita per si algú li pot servir d'algo.

Accés per la cova del Boixar:

Te quiero puta 7a; inici amb preses artificials i després placa. La vaig fer fa anys i la recordo guapa. Vigilar a l'inici que costa d'arribar a la primera xapa on inclús podria haver petat alguna presa artificial. (**)

Por un cartón de leche 7b; inici desplomat i un crux a la tercera xapa que costa de veure a vista. Després segueix en placa però no ens podem adormir que no és fàcil. D'aquestes de segon pegue bastant escrit o tirar de monito montador per un bon flash night. (**)

Mandrilada 7b, inici comú amb l'anterior amb un primer crux que es pot resoldre de dos formes diferents. I després placa tècnica on cal desxifrar bè l'ordre de les preses per no liar-la. (**)

Nº5 7a+, No constava ni grau ni nom a la guia del Luichi. Un bloc per entrar que costa de desxifrar i obliga a entendre el moviment. Després un bon repòs per agafar aire i encarar un tram tens de nou. Un xapatge que costa i tres remades més per arribar a la reunió.  Encara està poc tocada i una mica bruta. (**)

Nº6 7b, No constava ni grau ni nom a la guia del Luichi. El mateix bloc d'entrada que l'anterior, però no trobem cap mega repòs. Els cantos són grans però no dóna massa treva. I a més trobem un segon crux en el tram final on es pot caure. (**)

Accés des del congost:

Llançament de xavalina 6c+/7a, una primera placa d'escalada tècnica on costen de veure els cantos i encara bastant trencadot i on hi ha les tibades més dures de la via dóna lloc a una espectacular final on l'espatarramenta està garantitzada. Feia dies que no m'obria tant de cames, really old style! A la foto el Jofre en aquesta via (**)

Petons a l'aviram 6b+, en placa on el més díficil és trobar les regletes que queden ben amagades. Per complementar la oferta del lugar, però sense un interés especial per si mateixa. (*)

Mackonajui 6c+; igual que l'anterior però molt més a bloc i contudent. On cal anar per feina sinó acabarem rebentats tot i ser ben curteta. (**)

Ironflan 7a+, comença amb uns passos a bloc que sens dubte són el més díficil i caldrà trobar la combinació gunayadora fins a una vira repòs. On costa sortir-ne i més si no tenim la cinta posadeta. I la resta es una trave a esquerres una mica forçada. (*)

viernes, 24 de mayo de 2013

L'espacio y el bombero, va de vies i blogs

S'acosta la calor i amb ella les pujades a la Font Soleia. Enguany, després de fer una mica l'indiu per cala Montse ara li toca el torn a aquesta altre popular muntanya de zona centro. No us deixo la crònica de les primeres "escaramuzes" de presa de contacte amb un resultat final de bones clatellades i algun fugaç encadene. Que això seria massa aburrit per un espai com aquest regit per la màxima "Hary l'hansen sun and the morning now!". Aquesta vegada toca retre homenatge a dos dels grans blogs d'escalada de casa nostre, dels que miro tot sovint i que a més són dues vies de Sant Llorenç.

Per una banda, el Bombero de la roca d'un company de la feina on recull el diàri de vitàcora de la seva activitat tibadora i on surten sovint altres companys. Un fanàtic que amb quatre dies ha passat del 6a al 7b. I desde Huuurra mola mencionar les bones i desinteressades actuacions dels pocs que currem per la penyita sobretot si son colegues de feina. Vaig flipar quan m'ho van dir que hi havia  una nova via al costat mateix de les històriques Angeles de fuego i Clave Omega.  Una bona feina desbrossant el peu de via i com a resultat un 7a+, de les millors vies que s'han equipat a la Placa de l'Heura. Bons forats per baix i que a poc a poc es va posant més díficil fins a un final més tens. Ese es mi colega, clar que sí Canito, que la has clavado!

  Sellares i Oskar a Espacio, amor y locura 8a. Sant Llorenç del Munt. Març 2011 from robert guilera on Vimeo.

Per altra banda, l'Espacio, amor y locura el blog del Fernando que conté una gran quantitat d'informació de les seves sortides tibadores i sempre amb un humor molt peculiar. Un dels de referència sense cap mena de dubte. A més com a equipador, que a dir si mitja paret gran és seva apart de moltes vies a altres indrets. I entre elles la que té el mateix nom que el blog, una nova anchoita que m'he anotat a la cole. Aquesta vegada no ha calgut sortir com un bou sense esquella completament embogit buscant suavitzar la via per poder pujar. Així espero que l'anònim desconegut sigui misericordiós ara que m'he portat de forma tan elegant i m'aprovi l'encadene i pugui entrar per mèrits pròpis a l'olymp diví. Si que és veritat que ella mateixa per sí sola ja està bastant suavitzada, en la línia de les seves veïnes vidilloses la claudio i la calladeta. Més endavant, en la llunyana sibèria, les anchoites ja són una altra cosa pq  les he tocat totes i no n'he fet ni una. Però si entrem en decotacions es pot liar la de Sant Quintin, i jo ara que he tornat al recte camí no voldria rebre més pedregades ni lapidacions. Tampoc voldria pecar per un escaqueo qualsevol. Ens deslliure-nos de qualsevol mal.

martes, 14 de mayo de 2013

Paula 8a, versió bujarrillla, o sea amb el diedru por supuesto

No n'havia tingut prou amb el càstig imposat pels grans jefes indius de les bambes i les pulsacions el dia anterior en la cursa de l'Alba.

Vaig provar en va, de seguir a varis companys de viatge per endinsar-nos en la majestuositat de la munyanya montserratina. Però tots m'abandonaven al poc i em deixaven tirat com una colilla al meu destí. Pujant les escales de Sant Benet les cames em cremaven de tal manera que sols pensava en tirar-me a terra demamant clemència i perdó per haver nascut. I lo pitjor de tot a darrera tenia una ristra d'indius amb la destral esmolada per fotre'm la pell. Un "infiernuch" sort que encara al final, amb el comodín de les males arts, vaig aconseguir salvar una gran acatombe i algun moblet.

 I ja el dia següent, arrastrant-me com un cuc vaig aconseguir personar-me amb les meves millors gales al Bruc on m'esperaven uns altres indius mapaches dels que els hi agraden les cordes, mosquetons i el rapelismo extremo.

El que no comtava es que volien a anar a recuperar projects inhòspits i "secretius" del vessant nort, o sea a la sombreta i vies massa dures per un cos amansat del dia anterior. Inclús l'aproximació de 5 minuts se'm va fer llarga, per culpa de les agulletes. I el calentament a roda aixecada per la Marrana no feia presagiar res de bo.

El meu project, la Paula, la reina del sector. Una d'aquestes que tot i fer el bujarra, sota la meva modesta opinió, si que arriba a la categoria divina d'anchoit-a. I és que no tinc manera humana de controlar la tendència natural al eskakeo, l'eterna búsqueda al camí més lògic o sencill. I en el cas que ens ocupa això es diu el diedrako, font dels pecats més perversos i les pitjors heregias mai vistes.
I això ha provocat la pujada del preu del meu cap en vida: s'han vist cartells de "wanted dead or alive" de fins a 20.000$. I una vegada mort, la condemna perpètua de la meva pobre ànima a l'infern.


Inclús, van sonar les bozines d'amonestació em apollar-lo per primera vegada, just abans d'afrontar la seqüència clau i identificativa el doble ombro. Però encegat com anava, no les vaig ni sentir, sols tenia esma per tira-me com un tigre al canto salvador, al TOP d'aquest bloc. Calia baixar breument pulsacions, per mirar de fer alguna cosa en el pasako d'invertit que em tenia martiritzat. Tremolant i mig dinàmic l'acabo resolent i paaaaaam els peus de nou cap al diedrako salvador desencadenant la ira de tots els jutges i els crits de "Fuera, Fuera...".

I com que començaven a llançar-me tota mena d'objectes, ràpidament trave a esquerres a buscar el repos d'on quedava fora l'abast d'aquella lapidació pública. Tan alterada va quedar la multitud que ja no vaig gosar tornar-lo a tocar no fora cas que em tallessin la soferta cama dreta.

Així, sols quedava la agònica placa final que al final cedia i m'obria de nou les portes a l'olimp celestial.

viernes, 3 de mayo de 2013

Xinita down 7b+, al Vermell del Xincarró

Així fou com va anar la conversa:

Oskar: -"ara no vagis treient tantes targetes vermelles que tu, si tu, encara no has ni probat la xinita down, la meva gran creació montserratina...(nomès és 7b+...). Jo pensava que tu també tenies el mono blau de currante montserratí..." 


Huuurra: -"Una gran taca a l'expedient això de la xinita down, espero poder-ho solventar en breu. Però he sentit tantes pelicules de terror que no sé si ressar una quants pares nostres com faig abans d'anar al Campi qui pugui. O esperar algun dia que la trobi muntadeta i ben blanqueta...." 


Oskar: -"Home veig que el plantejament és prou bò, lo de ressar bé i lo de trobar-te-la blanketa i muntadeta també força bé, però coneixent la teva depurada tècnica d'artifo crec que ho pots provar el dia que vulguis, això sí no t'oblidis el mono de treball i el paracas jeje. Que tinguis sort, inclús es podria donar-se el cas de que jo estigui per baix veient-t'ho.." 


I així fou com vaig anar a parar en una terrible emboscada de la qual ni el mateix Rambo en els seus anys mozos se'n sortia. D'entrada un llarg episodi de pulges que va deixar impracticable la vessant nort, destí inicial d'aquesta matinal expres. Total que estudiant altres alternatives acabem amb l'Oskar, i com molts d'altres, en el Vermell sense paracaigudes però amb mono de treball. Poc temps i ganes de tatxar alguna coseta..


Just es celebrava el primer aniversari d'aquell fatídic accident, i ja no quedaven mes excuses disponibles havia arribat l'hora d'enfrontar-me amb la Xinita Down, de la Oskar factory.  Una via amb molta història i per si algú no està al corrent us recordaré d'on surt el nom. 


Equipant aquesta via és on va prestar el seu últim servei, el mototaladro més sorollós que hom hagi mai vist per aquests indrets. Comprat directament, amb l'OFERTÓN, als xinos per poc menys de 100 euros, d'aqui li va vindre el nom de la xinita. I amb diminutiu pq la veritat és que de petita no en tenia res.
Es va quedar a poc d'aconseguir el somiat objectiu dels 100 forats. I tot per culpa d'una mala caiguda de més de 20 metres. No la va aguantar. PAAAAAAMMMM!! Va ser la fi a la seva brillant fulla de serveis.    I també altres històries en la fase de les primeres repeticions.  Corrien rumors de pelicules de terror i algun potencial repetidor indignat per un xapatge.  I quina fou la meva sorpresa, quina via tan bona. Comparteixen el primer tram amb el Komando Entrecot i després una trave a esquerres per acabar per un espectacular murako de forats i merlets. Resumint una altre bombón, sota el meu punt de vista inclús més guapa que el pròpi komando.   Així doncs, una nova confirmació de la calitat d'aquest viot que justifica els danys colaterals de tan valuosa pèrdua.   Fins sempre Xinita!!