sábado, 1 de agosto de 2015

La trompada ¿? a les Saleretes North

Aquest estiu tan calurós ens ha obligat a refugiar nos pel ripollès on almenys per les nits s'està fresquet. I al rondar per allí, m'he trobat escalant buscant les sombres i racons fresquets. Un d'aquests és el Toll per uns, Saleretes Nord pels altres. Motivat amb alguna via recentment equipada. Poc a poc, s'ha anat tatxant tot quedant el project Ni un pèl de pèl a l'esquerra de tot (en la foto). Motiu pel qual vaig animar-m'he a equipar una nova línia que tenia clixada sita a la dreta de la Hi ha més panxa que bou 7b+ per on el muret més desploma. Jejeje, total que primer és un sòcol de tres xapes per lo roto, repisa i tres xapes pel desplom amb passos físics. Curta però contudent, una més per incrementar l'oferta del racó. I com aquell famós sopar d'estiu que aconseguí aglutinar a més de 20 efectius, on entre el ramat sorgí un espontani. Va demanar el braçalet de capità i a la trompada!! Sense cap coneixement no va deixar titre con cabeza. La resta sols va poder pendre nota d'aquella gran actuació, que sense cap dubte mereixadora d'un nom de via. Respecte al grau, ja dirà qui la faci. A ple estiu too much for my body.

domingo, 22 de marzo de 2015

Barro noble 7b, relato de los esdevenimientos

No voldria dir pas cap mentida però corria l'any 2006 quan en motiu de la repetició d'un 7b de placa amb du es sikadetes a mitja via, l'arxiconeguda com a nº7, del LLàsera, m'hi vaig fixar per primera vegada. Hi havia un scellement a mitja paret d'una nova línia. Després van vindre anys d'anar repetint altres vies i anar valorant aquella línia abandonada.

Així fou com a finals del 2013, abans d'entrar a vigor la llei seca, vaig decidir-me a posar fil a l'agulla. Vaig provar un dia la Que remuga l'avi?, i vaig tenir la inspiració definitiva veient un bon traçat. Els primers dies de faenar algun local posava en dubte inclús que valgués la pena aquell esforç per la evident mala calitat del rocam en el seu tram inferior. Però amb tres dies de curro i bastant de martell van desenrunar aquell pany a priori desaprofitable. En l'ultima d'aquestes dures jornades de treball em vaig quedar sense xapes finiquitant la partida del 2013. Però havent-hi encara bateria per la pistolita vaig deixar tot taladrat i la corda fixada.

Esperant imminents sintomes de recuperació econòmica per poder invertir en més artilleria... però aquest escenari d'abundància no va acabar d'arribar. Així d'una manera tant tonta van arribar les prohibicions vigents, i de mentres seguia estalviant per poder acabar finalment aquella never ending story. I com que vaig ser molt bo durant tot l'any. I vaig tenir la pistolita paradeta a les golfes de casa ses majestats el Reis Mags van ser molt generosos. Em van deixar més fato a part de bon carbó. No moltes xapes ehh, tampoc us mal penseu. Però justes per poder finiquitar l'empresa que tenia entre mans.


Així un altre d'aquests dies que estavem escalant por el lugar, vaig penjar-me a la corda fixe. Com espetegava la corda, estava tant cagat que mentre jumava pujava assegurat posant les xapes per un sofert compi a prova d'enderrocs. Així, vaig poder per fi treure aquella corda penjada sols quedant pendent un nou episodi de neteja que ja es podria fer pujant amb cautela desde baix.


Però com el Vermell és destí habitual de qualsevol local del lugar i la oferta és la que és. Un tibador s'hi va fotre per firmar la first ascent i no em vull imaginar amb quines condicions s'ho deuria trobar. Sent política d'aquesta factoria deixar-ho tot impoluto, millor que el menjador de casa. Vamos que l'escombra la tinc al cotxe per llimpiar les parets i no a casa. Però com el barri és petit i en aquest negoci tots ens acabem coneixent finalment un tercer li va confesar el secret més ben guardat.


I el més curiós, és que una mica de magnesi va portar a un segon repetidor. També habitual del lugar que al seu torn en va portar a uns quants més. I així fou com l'altre dia hi va pujar el sotasignant, seguint el blanquet del magnsei. Tota ben neteta i respalladeta causant-me molt bona sensació i justificant amb escreix les penes viscudes.

martes, 27 de enero de 2015

Saleretes over

No hi ha manera de seguir donant vida al blog. Les diferents crisis d'inspiració, la falta d'encadenes dignes d'aquesta editorial i haver pecat en altres xarxes socials en tenen la culpa. Aquest espai està condemnat, com molts d'altres blogs d'escalada,  a acabar com a basura cibernètica. Però com totes les morts, lentes i agòniques, cal anar donant els darrers espasmes.

És per això, que se'm va ocorrer escriure alguna tonteria, arrel de l'activitat que darrerament m'ha tingut entretingut el game over de les Saleretes. Excusa per poder plagiar la topo de ressolatsmontgrony.blogspot.com.es, pels possibes interessats.

Especialment de dues de les 20 conquestes que més gràcia m'han fet pel seu nom.
La primera d'ella, es la Companyes de llit 7b, una d'aquestes històriques del lugar, que molts de vosaltres tindreu feta en la old version, però que l'han allargat un parell de xapes i li dóna un puntet més. Tant que al primer dia, amb unes calors de por, ens va escupir a la majoria dels allí presents. I mira que estava especialment motivat per poder-la dedicar a una persona molt especial
Al final, doncs, gran dia d'escalada i fugida amb la cua entre cames... Tant gran era la decepció que no em vaig veure en cor per personar-me a una cita en la qual també tenia bones esperances dipositades. Al final, vaig acabar dormint sol, somiant amb els passos de la via i torturat per aquella inoportuna arrossegada.

Sortosament, les voltes que dóna la vida, avia't em vaig tornar a trobar pel lugar. Aquesta vegada amb forces noves i un parell de kilets de menys. Tot va anar molt més fluid, segons els guió establert. Vaig executar i aquesta vegada sí... calia una celebració digne de l'escalada realitzada i encara més del seu nom. Em sentia amb forces i motivat per aquella cita que havia quedat pendent. Ya tu sabes, bon soparet, vinet, copes... Com durant el dia, tot va anar molt fluid, fins al punt que d'una manera que s'escapa de l'enteniment humà, vaig acabar la nit acompanyat. Una d'aquelles coses que m'havien explicat però que  pensava que no podien passar. No puc entrar en més detalls que han posat preu al meu cap. Però al matí següent vem sortir del pis, entre ovacions dels veïns i pètals de flors...

Tant m'havia motivat la companyia i els efectes desinibidors d'aquell vi, que no m'havia enrecordat de la meva senyora esposa. Una vegada se'm va passar els efectes del subidón, va tocar enfrontar-se amb la cruda realitat. Estava molt avergonyit de tot plegat, i lo pitjor no sabia ni com explicar-li. Vaig estar mirant diverses joies, algun viatget, alguna cosa que pogués arreglar tot aquell enrenou.

I aqui, és on vaig ensopegar amb la segona de les vies, el Precio de un Polvo 7c...

Una via que d'aquestes que guarda el millor pel final, amb una bona seqüència macramé en les dues darreres xapes. Molt bona però no m'havia costat massa cara. De sobte,  estava tirat al replà de casa amb la maleta amb totes les meves pertinences, la porta tancada d'un "portasso" i amb dues voltes de clau.

sábado, 22 de noviembre de 2014

The Onions and the graeilers

A mitjanit els crits de súplica de "Papa, Papa!! em van sobresaltar. Em vaig aixecar d'un salt com havia fet en d'altres époques, espantant per aquella interrupció repentina del son. M'esperava la peque al seu llit plorant desconsoladament per culpa d'una "pesadilla". No s'ho va pensar dues vegades quan li vaig ofertar venir a dormir amb mi, i es va quedar ben tranquileta i ben arrambadeta. Al matí següent, la cara li havia cambiat i estava ben contenta i riallera. Ni tan sols se'n recordava del que havia somiat. Per contra, jo si que recordava perfectament els moviments de tota la via que em treia el son. Alterat per la il.lusió de tatxar un seté de gama alta. En una temporada parca en encadenes per sobre del 7b i ben generosa en quan a clatellades. I així després de deixar les nenes al cole, cap a l'arqueitor a faenar. Pel bruc posats una bona colla d'efectius típics espècimens d'aquestes contrades cap als destins més de moda: vermell, senglar i can jorba. La resta ja la sabeu: calentar, muntar, repassar quatre coses, i a la enessima encadenar.  La via The onions and the graeilers o alguna cosa així. Un viot de l'arcada que fa una dies ni coneixia sita a l'esquerra del Mustafà. La vaig provar un dia per casualitat i ja vaig veure que era on my style. Luego que quizás la podría arribar a fer. Una via, típica del lugar, amb part inferior més intensa i un part de d'alt més pilosa cotada de 7c+( o XXL amb XX 6 xapes i L fins la reunió). I un bon motiu per tornar a escriure quatre línies per aquí. Una "peasdilla" que s'acaba i altres que comencen.

lunes, 7 de julio de 2014

Avui va de melindros i d'un nom molt suggerent...la LLet de cabró

A molts de vosaltres que porteu temps per aqui remanant per aqui i per alli potser no us sona. Alguns erronament apostaríeu per un bon berenar amb xocolata desfeta. Jo de fet ho vaig conèixer de casualitat a través del K-nito 

Una vegada tatxades les graduades sols em quedava el project del Marcel: Llet de cabró. 

La primera pujada va ser antològica... però poc a poquet vaig anar desxifrant moviments, trobant foradets i nous trucs. I la via era molt bona i motivant. Estava en joc la primera mundial que no és poc. Tota mena de gratificacions i recompenses estaven garantides. Vaig fer els últims entrenos en secret, visita al peluquer i ben afeitadet. La imatge és fonamental davant d'un fet històric d'aquesta índole. Tenia el fotògraf apunt que allò anava a per portada. Potser del Desnivel no, però del Corazón de Roka sí.

I finalment arribà el dia. Em vaig concentrar la nit abans com manen els cànons en una pensió amb rodes per Terrassa en motiu de les festes majors. Calia fer un petit reconeixement de la zona com diuen els bons manuals warriors. Tota una filosofia de vida que està més enllà de l'edat o el sexe del subjecte, a way of life.

Sort que amb l'aprox em començo a despertar tot cremant part del birreo nocturn. La resta del guió d'aquesta ascenció la obviaré per lo avorrit de la mateixa. Sols, potser, mencionar que una pimera orientació podria ser sobre 7b+ com la seva veïna. Dilema que no em treu la son, i que encantat podria discutir entre birres sobre la taula o ja de forma més agressiva i efectiva: a hòsties directament.

Faig un breu repàs del que a dia d'avui hom hi pot escalar (de friki que tb hi ha alguna clàssi-k-ota), amb vermell comments del bombero de la roca:

Balma de la Llosa

-Solvéncia contrastada (7a): sin grado y sin First Ascent. Nos engancha un par de días al Marcel y a mí, pues es de pasos cuanto menos fanáticos y muy variados, de placa y desplome, con mención especial al fanático final de vía, no nos deja indiferente. En la batalla por ser el primer ascensionista el Marcel se lleva el premio, felicitats, y yo contento de ser el primer repetidor. El grado andará por el 7a, siguiendo la tónica del sector.

-Denominació d'origen (7a): tan buena o mejor que sus vecinas. También de placa muy vertical, los bloqueos y pegarse mucho a la pared son la clave para salir victoriosos. Consigo tacharla a la primera gracias a un flash perfecto del Marcel.

-Sindrome postvacacional (7a): esta vía me ha encantado. Si los otros dos 7a son cinco estrellas, ésta me ha parecido mejor. Difícil de explicar porqué, pues desde abajo no lo parece y el inicio es sobre roca algo descompuesta, pero luego cambio radical y roca excelente, que gracias al flash del Marcel he disfrutado de unos movimientos muy fanáticos en una placa de presa pequeña pero de canto muy positivo, mención especial al tacto, adherente a tope. Pero el buen tacto tiene un precio a pagar debido a sus pocas repeticiones, pues cuando la tengo en el bote al flash se me rompe un pie y vuelo. Sale al segundo flotando.

-Esperit de contradicció (6c+): placa vertical de cantos positivos y muy variados sobre roca muy buena. Difícil sacarla a vista.

Melindros

-Bondage (6c): sabiendo de su dificultad concentrada en un tramo, pido el comodín del flashemaster del Marcel, y suerte, sino pillo. Sabiendo donde vas no encuentro que sea a bloque

-El dia dels innocents (6b+): la rampa inicial parece un trámite, pero no fácil, te hace escalar, luego placa vertical inflona y disfrutona. Buena buena para calentar.

-Metamorfosi (6c+): una obra de arte. Un desplome pronunciado de pasos geniales. Al menor despiste te quedas sin pila en un plis. Con los movimientos bien aprendidos la hago casi en apnea hasta un reposo. De las mejores.

-Llet de cabró 7b+ Grau orientatiu. Un primer passet per sortir de la repisa i després algun passet més tranki per arribar a un primer dinàmic, alguns passos llarguets i un segon crux per sortir a una zona més tranki ja fins la reunió.

-Núria 7b+ Molt similar a la anterior, un primer bloc i descans. Després una segona zona txunga on s'ha de saber trobar la manera de xapar. I una zona molt intensa amb un triple rebot per fer el crux de la via.

-Ferum de fems (7b): analizándolo detenidamente, diría que es la mejor de todas, incluso mejor que Sa Fufa. Unas cuatro visitas, creo, probándola y optimizándola, para por fin clavar todos los movimientos y sacar un pegue perfecto y encadenarla como a mi gusta, disfrutando del pegue. Bloqueos y más bloqueos sobre ligero desplome. Sin duda la más fanática

-Regalim 7a+ Una mica trencada al seu inici però prou interessant. Una vegada desxifrada es fa millor que no sembla.

-A primera hora 7b+ Curteta però interessant, amb un crux a la última cinta

-Assante Sana (6a+): de buen hacer, pasos técnicos y de colocación.

-Squash Banana (6b): parecida a la anterior pero algo más atlética y de mejor canto. Encuentro que puede ser la buena para calentar.

-Utopia 6b+ Similar a les dues anteriors però per una placa més vertical i amb molt de merlet petitet que sembla que hagi de partir.

-Gang bang 7b Una d'aquestes que en el primer pegue pot semblar molt díficil però després surten mètodes per fer les seqüències que són fanàtiques.

-Sa Fufa (7a): una obra de arte. Pila sobre buen canto en una placa ligeramente desplomada muy contínua, con roca buena desde el suelo hasta la reunión. Muy muy disfrutona. Si estuviera en la Font Soleia sería una mítica seguro. Factible a vista, pero a mí me costó dos pegues.

-Psicotrópica (7a): parecida a la anterior pero algo más discontínua y de pasos más apretones pero muy fanáticos. Difícil a vista, pero si descifras como va la vía o te hacen un buen flash, te encontrarás flotando y la disfrutarás mucho. Esto es lo que hice yo gracias a un flashamigo, aún así me costo tres pegues. 

-Xàfec 7a No és tan bona com les dues anteriors però també interessant. El grau el dóna un bloc que és díficil de veure a vista.

-Sputnik (6b+): muy bien encontrada. Escalada atlética y de pasos muy fanáticos con un apretón difícil a vista. 

jueves, 8 de mayo de 2014

Avui va de games over...

Que sortosament no tot són llosses que pesen sobre la meva consciència. De tan en quan, no molt sovint, també hi ha alguns encadenes. Sobretot per cala Montse, on més sovint hi tinc les obres. El darrer raconet conquerit, és un lloc relativament nou i per tant no molt popular ni freqüentat... i com que les meves tonteries d'aquí no les mira ni Déu nostre senyor així seguirà.

Exclusiu pels montserratins més afortunats i atents al boca orella. Pels coneixedors enciclopèdics dels racons i la història d'aquesta muntanya sols estic autortitzat sota pena de mort de orientar-vos amb això: Sota els peus de la Tempête, una via llarga que vem obrir per sota fa anys amb l'Hita en una paret d'aquelles. Ups, igual ja he donat massa informació...

Pues quatre dies m'ha portat de feina, posar-li la creueta final i deixar-lo amb el doble check descansant en pau. Els graus com tots els llocs nous encara cambien segons la font, per uns més dur per altres més fàcil. Costa posar-nos d'acord uns i altres.

Inclús una me la van vendre d'anchoita però sota la meva humil opinió, no arriba a tan divina categoria. Per si de cas i davant dels dubtes la vaig celebrar com es degut amb bones birres a cal Moha. No arribant a cap conclusió definitiva i esperant les pròximes repeticions dels membres d'èlit de les forces especials. Que amb un "bagatge curricular" més ampli i molt més savis que un servidor. Ells dictaminaran si em deixen o no seguir disfrutant del bon viure a l'Olymp dels Déus totpoderosos.

Per últim esmentar, que encara n'hi ha tres vies més força interessants en seté grau. Una de les quals de tres estrelles a la guia michelin...

miércoles, 30 de abril de 2014

Va de llosses...

Però d'aquestes que pesen i fan mal. Que quan passes per peu de via et foten una clatellada i et recorden cada vegada les miserables actuacions firmades. D'aquestes que tothom té, ni uns tan bons ni d'altres tan dolents. No importa ja el grau del quan estiguem parlant, són veritables ossos que no hi ha manera de tatxar.

És més fàcil i lloable parlar dels encadenes però també mola, des d'aquest espai, retre un petit homenatge a aquelles vies que han resistit les meves reiterades embastides. Per arribar a aquesta categoria de maltractament estem parlant d'un mínim de quatre de dies de pegues. I ja no poso cap de 7c+ o 8a pq són dificultats de les quals tinc més provat que encadenat.. He fet una mica de tria entre tot el genero que tenia per triar i finalment hem quedo amb la selecció d'aquestes 5:

La Pilón 7a, mítica dels totxos de St Benet. El primer dia que la vaig provar em van quedar cinc passos sense resoldre i vaig fugir amb la cua entre cames cap a sectors menys violents. Un altre temporada, vaig tenir una curiosa paradoxa, en la sud liat amb una anchoita i a la nord estampat per la pilón...

Gènesi 7b, a la paret Gran de la Soleia. Una via de l'any 82 injustament abandonada durant anys i que s'ha rescatat fa poquet. Amb la novetat tothom va pujant per allí menys el menda lerenda. El bloc és un pas lesiu i poderós only for stratofingers climbers.

Picapoll 7b+, als Avellaners de Montserrat. Un pas a bloc per baix em té martiritzat, la resta surt però no badis. Sense dubte molt més dura que la seva veïna la de 7c.

No hi ha limits 7c, als Districtes de la Soleia. Ja va per cinc temporades de pegues i no vaig endavant ni enrera. Tan dura com la recordava amb picats i sikats. I tots els partners han resolt per la via ràpida.

Thai massage 7c, als Cassots. Vaig tenir una primera temporada de gran encebamenta però sense èxit. Les vegades que hi he tornat ha sigut amb el mateix resultat. Els passos sueltos surten però falta de tot.

I tu estimat lector, tens bones llosses que no et deixen conciliar el son?