lunes, 5 de septiembre de 2016

Papa va!! 7b al Toll (Saleretes Nord) a Gombreny

Aquesta línia ja feia dies que la mirava. La primera en arribar a la pared. Es veia una placa totalment llisa amb poques possibilitats de ser escalada. I durant anys ocupat repetint l'oferta existent en el lugar. I una vegada amb el Game Over totpoderós vaig poder finalment tirar la corda per allí. La primera impressió no va ser massa bona, després una segona tirada de corda més a la dreta. I la cosa ja pintava millor. Tot i així la roca no és tan bona i noble com semblava a primera vista.



Així que vinga a sanejar picant com un cabrón. Mitja pared a terra i vaig deixar la corda per seguir picant en una nova ocasió. I així seguiren els treballs de demolició, obligant-me a posar xapes en llocs potser no massa lògics però més sòlids.

Després durant el primer dia de feina de respall més detall i de guixaire major acompanyat per les meves filles va sortir el nom de la via. Quan elles ja hasta la coronilla de rondar per peu de via, van respondre a la pregunta de com es deia la via amb un: "Papa va!!" per fotre el camp corrents.
Després ja amb més calma i he tornat per firmar la First Ascent, i una renovació per dos anys del contracte amb els meus sponsors favorits. Lluny de ser la més guapa del lugar, quedarà pels coleccionistes de setens.

viernes, 3 de junio de 2016

El rostollaire compulsiu 7a+, als Cingles de Xaloc Esquerra, COLLBATÓ

Segurament molts de vosaltres ni tan sols us sona el nom d'aquest sector montserratí. No us faci vergonya, no perdreu la condició de montserratins empedernits. El mateix que escriu no tenia ni idea de la seva existencia, però me'n va parlar l'Albert, autèntic doctorat en el coneixement de la muntanya i els seus secrets.

Així hi vem anar a fer una matinal exploradora i vem començar per escalar les vies existents que ens van semblar prou interessants dintre de la categoría de sector d'interés local. Cal mencionar que a part de la via ressenyada a la guia n'hi ha quatre més equipades pel Genís, Marcel i amics. I que tindrem ombra fins quasi les 15 hores.

I també vem veure una possible nova línea. Una vegada aconseguida l'autorització l'hem equipat i ha quedat prou interessant. I el nom com no podia ser d'altre manera, i intentant buscar alguna cosa nova i inèdita: "El rostollaire compulsiu".   Us deixo una mica de croquis del que hi ha.

CINGLE DE XALOC ESQUERRA

1-Manguta 6c,15 mts, Equipada: I. López, A.Marco y Genís. Entrada amb un parell de remades amb canto i un pas de bloc. Després seguim en escalada en placa sobre roca molt abrassiva. *
9
2- ¿? 6b, 20mts, Equipada: Genís, Marcel i amics. Dues opcions d'entrada, la clàssica i evident pel terreny fácil fins arribar a l'alçada de la tercera. L'altre opció més enrebuscada és per les xapes amb el flanqueig a l'esquerra, una mica més difícil que l'evident. Després un pas de placa i arribem a una zona amb roca més delicada i un darrer tram més vertical. **

3- ¿? ¿?, 20 mts Oberta: Genís, Marcel i amics. Es tracta d'una fissura d'autoprotecció i juntar-se més amunt amb la via nº2. Cal dur Friends mitjans. Aquesta no la vem fer.

4- ¿? 6c+, 18 mts, Equipada per Genís, Marcel i amics. Entrada per la xorrera característica, algún forat i pas a bloc. Després una zona més fácil i un final d'escalada vertical on ja es nota la pila. ***

5- ¿? 7a, 18 mts, Equipada per Genís; Marcel i amics. Entrada per una zona vermellosa amb bon canto. Algun paset en el flanqueig a esquerres. Després la zona fácil per arribar al repòs comú amb la via nº 4. Després travessa aérea cap a la dreta i varios passos que li donen un punta de pila adicional. També es pot fer la sortida encara més a la dreta per un parell de parabolts d'un projecte, la dificultat és la mateixa però queda una mica raro. **

6-El rostollaire compulsiu 7a+, 15 mts, Equipada per Albert Cantenys i Robert Guilera. Un primer tram amb un passet dur, un bon repòs i un bloc final que dóna el grau. **

lunes, 16 de mayo de 2016

Els aborígens 7c+, a la Cova de l'Arcada; MONTSERRAT

Curiosa l'estampa que vam viure amb l'Oskar no fa masses dies un dia per les Bruixes ilerdenses. Gaudint del solet d'hivern. I patint les famoses vies per alguns catalogades com a  6b+ de xapa a xapa, o dit d'altra manera de les vies que no tenen res de díficil. Ens vem trobar que del munt de gent allí presents els únics catalinos eren servidors. La qual cosa deuria fer certa gràcia a tots els guiris que per alli rondaven. I ben aviat, ens van començar a donar conversa i bon menjar. Amb lo qual, en mostra d'agraïment, nosaltres responiem amb simpàtiques bromes i sútils comentaris per guanyar-nos més suculentes recompenses.

A sobre van arribar algunes pubilletes més, molt simpàtiques elles. I sols vem poder oferir un bonic espectacle de caigudes al pur estil Local Hero. Que segons sembla va acabar d'agradar molt a les impressionades tibadores. Vamos, que la cosa pintava genial. Com aquell dia d'anys enrera que vaig aconseguir lligar de nit. I em quedava un jocker sota la màniga, el número que mai falla: un famós repós de genoll sense cap neopreno ni genollera de protecció.

A la qual cosa tota tota aquella gent habituals del degotallisme els semblava sorprenent i més quan van veure tot el genoll ferit i ensangrantat. I mentre m'ensenyaven els seus inventillus per evitar tan dolorossos pràctiques vaig respondre que a naltros no ens calien tanta mariconada, vaya, que érem uns aborígens del lugar.

Dies més tard els mateixos Aborígens, després d'algunes jornades de feina, vem equipar una nova línia a Montserrat a la Cova de l'Arcada, sita a l'esquerra mateix de la Onions and the grailers i tb d'uns 30 metrillos. Una línia que feia temps que teníem clitxada però que ha calgut esperar a l'aixecament de la moratòria per poder aconseguir el permís per equipar. Inicialment proposada de 8a en la FA del Pau Augé. Després es va trencar una regletilla sortint més canto, i queda proposada de 7c+ en la FR del que escriu aquestes línies.

Una via que ens ha costat 100 euritos. Així que esperem estar recompensats d'alguna manera. D'entrada sols s'accepten comentaris postius dels futurs repetidors mentre pagueu deliciosos sopars. Tampoc oblideu un petit detallito, com una birra per cada pegue que li feu. Així que aneu i divertiu vos i com deia aquelles màquines recreatives "Insert Coin".

jueves, 10 de diciembre de 2015

La tonsura i placa hardcore, a MONTSERRAT

Entre la cova del Cabrit i l'Agulla del Senglar hi ha aquest conjunt de plaques d'escalada típicament montserratina ja ressenyades a la guia d'escalada esportiva del Luichi però amb algunes errades en la graduació (sempre sota la meva humil opinió).

Lloc ideal pels matins freds d'hivern ja que sol estar arreserat del vent. També possible a les tardes d'estiu però la pujadeta pot ser criminal. Les vies de 20 fins a 35 metres d'alt. Aprofito la ressenya del Frenando Micó per identificar les vies i em quedo amb els graus de la guia (salvo mención) . I poso alguna foto de la nochedelloro del Luichi:

1- 7a (7b a la guia Luichi) Comença per un gran desplom per unes preses artificials i pedres sikades al més mur estil soleia. Arribem a al placa gris característica on l'escalada es torna més tècnica. I trobem un pas llarg per sortir d'una repiseta fins a pillar un biditet clau. La part final una preciosa escalada amb roca increïble. (**)

2-7a (7b a la guia Luichi) Inici comú a l'anterior però amb una navegació per la placa un xic més a la dreta, potser sense cap pas tan marcat com la seva veïna però si que amb més passets. (**)
3-Trip mental 6a/A2 amb spits i fora de l'àmbit d'aquest post

4-7b+ La més díficil d'aquest sector. S'entra fàcilment per unes preses artificials i pedres sikades i després un diedret. Un repòs bo i entrem al primer bombet de la via on hi ha un pas a bloc d'un invertit a un picat, una trave a esquerres i un darrer dinàmic per entrar a una placa tecniquilla però molt més tranquila. Més amunt trobem un segon bombet on també cal apretar. (***)

5-7b+ Entrada comú amb l'anterior però el pas a bloc es fa diferent per anar a buscar el picat amb l'altre mà. Algun passet més per sortir de la zona més vertical i una placa increïble amb forats. (***) Aqui a la foto, el Carles l'escala:

6-7a+ (7c a la guia Luichi) Entra igual que les anteriors, però fa una trave a dretes per unes regles una mica rara de veure. Algun passet de placa i un tram més a bloc per una zona més trencada. I al poc enllaça amb una petita trave a esquerres amb la via nº5. (**)

7-7a+ Un bon bloc i després una zona de més continuÏtat (**)

8-7b Molt similar a la seva veïna. Amb el bloc d'entrada com lo més destecable (**)

9- 6b Bonica placa amb una entrada més tensa que la resta. (**)

10- 6b+ Entretinguda placa d'anar fent i moure's com una rateta (**)

11- 7a Un pas a bloc dur a la segona cinta i després continuïtat sobre forats molt més assequible. (***)

12- 7b Una entrada que obliga a tocar algun canto de l'altre via i després contiuitat més díficil que la seva veïna (***)

13-Osos jamarosos 6b Placa amb una trave a esquerres una mica rara i prop de la vegetació. La menys lograda d'aquestes 4. (**)

14-Videoclip 6a Bonica placa d'anar fent (***)

15-Hardkore 6a+ Similiar a l'anterior amb algun passet més tècnic (***)

16-Esperó de la xilum 6b. Escalada  boníssima en placa seguint una espècie d'esperó tècnic que en algu tram és més vetical i va carregant el braços, potser 6b+ (***)

sábado, 15 de agosto de 2015

Ralgui, el primer 8a de la Vall de Ribes

Pues si que ha plogut molt i han passat molts anys d'ençà que vaig ajudar a equipar les primeres vies d'esportiva per Ribes de Freser. En aquella época erem molt joves i inexperts però tot i així vem anar equipant totes de vietes per les parets més properes la majoria a cop d'espitador. Inclús les línies més díficils les vem deixar per equipar a l'espera que algun Lolo ho fes.
Anys després he resdescobert aquestes zones i equipat alguna coseta nova. La darrera via, sita en el sector conegut com Baell Nord, és la Ralgui. Una via amb una primera secció molt més hard que les seves veïnes i una part superior molt més tranquila. És la de més a l'esquerra, i com les altres en escalada en placa sobre regles. La vaig estar provant però aviat vaig veure que calia un púgil més bregat en la vuitena dimensió. Per això després de fortes negociacions i fent una gran esforç econòmic, aquesta editorial es va fer amb els seveis d'un diestro de cops mortífers. Provinent de zona de vinyes, i endurit en mil combats. Sap de primera mà el que són els vuitens ja que n'ha tocat de tota la gamma. I com a la seva mascota, la Neula, li vem prometre un bon jaç i tota mena de carantonyes. Pues clar, al final va accedir a fer una visita a aquestes contrades. Tan abandonades a la mà de Déu en el que tema d'escalada es refereix. L'Steve, era el nostre home, l'únic que es podia enfrontar a aquell projecte. Portava ja un temps ben entrenat per alguns "sparrings" amb bons cops amagats. I així fou com embogit per totes aquestes circunstàncies es va plantar a peu de via per lliurar el combat. Però una mala apreciació del rival va fer saltar la sorpresa. Va rebre una ristra de cops que no sabia ni d'on queien i al final el van acabar tombant. Així, enrabiat per la aquella derrota, va fer un entreno rigorós al més pur estil superguerrers. I així , es va convocar un nou combat. On aquesta vegada sí, d'una manera sòlida i una seriè de cops 1,2 1,2. Va aconseguir tombar la via i firmar la FA (first ascent) de la que a dia d'avui, és el primer i únic 8a de la Vall de Ribes. Per la resta de púgils sols ens queda l'honor d'intentar firmar la no menys preuada FR (first repeat) mai tan ben retribuida però nogensmenys gratificant.

sábado, 1 de agosto de 2015

La trompada ¿? a les Saleretes North

Aquest estiu tan calurós ens ha obligat a refugiar nos pel ripollès on almenys per les nits s'està fresquet. I al rondar per allí, m'he trobat escalant buscant les sombres i racons fresquets. Un d'aquests és el Toll per uns, Saleretes Nord pels altres. Motivat amb alguna via recentment equipada. Poc a poc, s'ha anat tatxant tot quedant el project Ni un pèl de pèl a l'esquerra de tot (en la foto). Motiu pel qual vaig animar-m'he a equipar una nova línia que tenia clixada sita a la dreta de la Hi ha més panxa que bou 7b+ per on el muret més desploma. Jejeje, total que primer és un sòcol de tres xapes per lo roto, repisa i tres xapes pel desplom amb passos físics. Curta però contudent, una més per incrementar l'oferta del racó. I com aquell famós sopar d'estiu que aconseguí aglutinar a més de 20 efectius, on entre el ramat sorgí un espontani. Va demanar el braçalet de capità i a la trompada!! Sense cap coneixement no va deixar titre con cabeza. La resta sols va poder pendre nota d'aquella gran actuació, que sense cap dubte mereixadora d'un nom de via. Respecte al grau, ja dirà qui la faci. A ple estiu too much for my body.

domingo, 22 de marzo de 2015

Barro noble 7b, relato de los esdevenimientos

No voldria dir pas cap mentida però corria l'any 2006 quan en motiu de la repetició d'un 7b de placa amb du es sikadetes a mitja via, l'arxiconeguda com a nº7, del LLàsera, m'hi vaig fixar per primera vegada. Hi havia un scellement a mitja paret d'una nova línia. Després van vindre anys d'anar repetint altres vies i anar valorant aquella línia abandonada.

Així fou com a finals del 2013, abans d'entrar a vigor la llei seca, vaig decidir-me a posar fil a l'agulla. Vaig provar un dia la Que remuga l'avi?, i vaig tenir la inspiració definitiva veient un bon traçat. Els primers dies de faenar algun local posava en dubte inclús que valgués la pena aquell esforç per la evident mala calitat del rocam en el seu tram inferior. Però amb tres dies de curro i bastant de martell van desenrunar aquell pany a priori desaprofitable. En l'ultima d'aquestes dures jornades de treball em vaig quedar sense xapes finiquitant la partida del 2013. Però havent-hi encara bateria per la pistolita vaig deixar tot taladrat i la corda fixada.

Esperant imminents sintomes de recuperació econòmica per poder invertir en més artilleria... però aquest escenari d'abundància no va acabar d'arribar. Així d'una manera tant tonta van arribar les prohibicions vigents, i de mentres seguia estalviant per poder acabar finalment aquella never ending story. I com que vaig ser molt bo durant tot l'any. I vaig tenir la pistolita paradeta a les golfes de casa ses majestats el Reis Mags van ser molt generosos. Em van deixar més fato a part de bon carbó. No moltes xapes ehh, tampoc us mal penseu. Però justes per poder finiquitar l'empresa que tenia entre mans.


Així un altre d'aquests dies que estavem escalant por el lugar, vaig penjar-me a la corda fixe. Com espetegava la corda, estava tant cagat que mentre jumava pujava assegurat posant les xapes per un sofert compi a prova d'enderrocs. Així, vaig poder per fi treure aquella corda penjada sols quedant pendent un nou episodi de neteja que ja es podria fer pujant amb cautela desde baix.


Però com el Vermell és destí habitual de qualsevol local del lugar i la oferta és la que és. Un tibador s'hi va fotre per firmar la first ascent i no em vull imaginar amb quines condicions s'ho deuria trobar. Sent política d'aquesta factoria deixar-ho tot impoluto, millor que el menjador de casa. Vamos que l'escombra la tinc al cotxe per llimpiar les parets i no a casa. Però com el barri és petit i en aquest negoci tots ens acabem coneixent finalment un tercer li va confesar el secret més ben guardat.


I el més curiós, és que una mica de magnesi va portar a un segon repetidor. També habitual del lugar que al seu torn en va portar a uns quants més. I així fou com l'altre dia hi va pujar el sotasignant, seguint el blanquet del magnsei. Tota ben neteta i respalladeta causant-me molt bona sensació i justificant amb escreix les penes viscudes.