La mort de la Xinita, crònica d'una mort anunciada

Sobre mi participación en los acontecimientos, mencioné: "Tratando de ejecutar la tarea solo y sin ayuda", como la causa del accidente. Me piden en su carta que dé una declaración más detallada, por lo que espero que lo que sigue aclare de una vez por todas sus dudas.


Però no sabia la que li esperava....
no sabia que la llamaban,  peligrosa xinita....



Així fou com un dia d'aquells, arribava servidor a Cal Moha, després d'una dura jornada laboral per l'oficina montserratina: Primer, donant la seva dosi de pegues pertinents a l'Evaristo extension per la Piula i més tard anant a còrrer fins a un sector amb moltes possibilitats de cuyo nombre no me acuerdo.
El bar a petar d'habituals d'aquestes contrades, i ja em sorpren la penya amb cares rares i no semblava que fos pel desplegament de birres que omplien la taula. Alguna cosa extranya havia passat i no era cap encadene gloriós fruit d'alguna inspiració divina.

I al final m'arriba la mala notícia:

"La xinita ha muerto"

L'Oskar volia equipar una nova línia al Vermell però servidor no estava per aquestes sacrificades tasques i li vaig deixar el kid equipador. Al matí presentació i truquillos de funcionament de la Xinita i apa a fer feina.
Va ser la última vegada que la vaig escoltar en vida amb el seu rugit demolidor.....

Total que segons sembla, aconsegueix col.locar la reunió i sorgeix una averia inesperada; del rollo trata de arrancar-la Carlos, por Dios, trata de arrancar-la!! Ante tal contratiempo y finalizadas mis tareas perforadoras bajé hasta una repisa y dejé el taladro felizmente apollado a la espera de un nuevo arrancar. Aprovechando para dedicarme a las arduas tareas de saneo. Con tan mala suerte que la máquina se enganchó con la cuerda desencadenando el fatal desenlace debido a un principio físico simplísimo.  Sorpresivamente y ante el asombro de todos los allí presentes, la xinita se separaró de la repisa, y empezó a descender rápidamente. Debido al susto que me llevé, perdí mi presencia de espíritu e irreflexivamente cerré los ojos para evitar ver aquel trágico final. Resultando ser una caida limpia de más de 20 metreos que por suerte del público asistenete no pillo a nadie por el camino.
PUUUUUUMMMMMMM!!!!

Se ha matao el taladro más ruidoso jamás visto. Ante tal desparrame de hierros y plasticos la pieza de mayor tamaño que conseguí recuperar a modo de recuerdo fue la broca. Y aun y así, completamente doblada despues del monumental hostión.
Esperando haber aclarado definitivamente las causas y desarrollo de los acontecimientos



I tornant al bar, seguia el catxondeo padre:

"Ha caido sobre blando" deia rient un
"Encontre los restos de la máquina por la peste a gasofa" deia l'altre
"Le llamaban el tira xinas" reia el tercer

Se n'havia sortit d'unes quantes de bastant txungues: la primera va ser el portabroques que la va obligar a passar pel taller i després tot un seguit de petites averies menors: que si l'accelerador, la tapa
del filtre d'aire, l'interruptor, la fuga en el dipòsit de benzina... un sin vivir.


Bueno al final ha quedat lluny del meu objectiu de que cada forat em sortís a un euro, més aviat s'acosta als dos euros. Darrera han quedat actuacions lamentables i d'altres de glorioses en el seu any i mig de vida.
Aqui tens, com a darrer homantge als teus dies, la llista del teu llegat que ens has deixat pel segles dels segles, AMÉN!

Xinita 7a, al Totxo de la Sibèria a Sant Llorenç del Munt
Komando entrecot 7b+, al Vermell del Xincarró a Montserrat
Sirope de Arce 7b; al Clot del Boixar a Montserrat
Kamali merletero 7c; a la Desdentegada a Montserrat
Evaristo extension 7c+, a la Piula a Montserrat
L'estripacalces 7b, a Can Dit Xic a Margalef

Gràcies Xinita sempre et recordarem. En pau descansis!!

PD- L'únic que em consola és que ni la totpoderosa i mítica Hilti TE6a tampoc hagués aguantat una patacada de tal magnitud

CLOT DEL BOIXAR DRETA, noves propostes

Hi ha alguna nova via en aquest sector; que no apareixen a la recent publicada guia de Montserrat Cara Sur del Luichi. Encara una mica brutes però bones en general. Una mica d'info per si li pot servir a algu amb vermell les NEWS, d'esquerra a dreta trobem:

PLACA FU

1) Over doble dosis 6c placa de 35 metres que entra amb un diedret per anar a buscar una bonica placa de forats amb un final més dret on hi ha algun passet més tècnic (***)

2) Ególatro 6c+ Bonica placa de 35 metres, on el més díficil és desxifrar la combinació per les tres primeres xapes. Després tumba una mica i es redreça en el tram final on hi ha bones preses però cal trobar-les. Encara falten algunes repeticions per acabar de quedar en condicions (**)

PREAGULLA CHANKRA

3) nº24 Guia 6c Diedret tècnic i ajegut on cal buscar bè els cantos per progressar i una excursioneta per la campa per anar a la reunió (*)

4) Esclau d'una passió 7a+, bona via de placa i bastant bloquera on el més dur està a la primera xapa. I després una mica de crucigrama díficil a vista. (***)

5)Tomizawa 7b+, escalada de placa amb un bloc dur entre la segona i tercera xapa que li dóna el grau. Després anar fent buscant el cantos i una sortida una mica il.lògica cap a la dreta per anar a buscar la reunió. (**)

AGULLA CHANKRA

6) Le llamaban trinidad 7a, bona placa amb algun pas més dur que poster es mereix mig grau més del posat a la guia (**)

7) Ciao Marco 7b, placa amb petits foradets amb un primer pas morfològic a l'alçada de la tercera i un pas tens i díficil de veure a d'alt que per mi li donen una mica més que el 7a de la guia (*)

8) Marcelino Sound System 7a+, escalada amb placa amb un pas a bloc més tens i un tram de conti final sobre bona roca amb una mica de liquens. (**)

9) Sr Arboç 7b, de placa amb uns primers passos més tensos i una part superior on no ens podem relaxar que encara hi ha passets sueltos. (***)

10) Xivita 6c+, una de les millors vies en aquest grau de la muntanya si no la millor. Escalada en placa sobre bona roca i mantinguda. Llàstima dels 10 primers metres que no són de la mateixa calitat que la part superior. (***)

11) Di Ego 7a, també molt bona placa força mantinguda i bastant repetida (***)

12) NOVA 7a, Molt bona placa de forats i continuïtat de la categoria de les seves veïnes.(***)

SUBSECTOR ¿?

13) NOVA ¿? 6c+, placa vermellossa que va a buscar un sostre que s'ha d'evitar cap a l'esquerra per una zona amb pedra més dolenta, al loro! (*)

14) NOVA ¿? 7a+, just al costat de l'anterior i amb millor roca. Placa que va a buscar un sostre amb un parell de passos a bloc contudents (**)

15) Sioux tetons 6c, va seguint un diedre fins d'alt on es pot sortir per la placa de la dreta o més fàcil pel diedre. (**)

16) NOVA ¿? 7a, molt bona placa on encara falten repeticions per deixar-la ben neta, cal vigilar que encara hi ha una llastra suelta. Un primer pas a bloc per sota i continuïtat per d'alt (***)

17) Innus 7a, curta placa que segueix una fisureta amb un  bloc per baix díficil a vista però que no arriba al 7a+ proposat (*)

18) Indian crack 6b, diedret amb curioses formacions que es fa curtet (*)

19) NOVA ¿?, 7a+ Esperonet i després placa amb unes quantes tibades que van desgastant fins al crux final (**)

EL FITOT

20) Papagai verd 6b+, escalada bruta i no massa recomanable. Vigilar a no arrencar cap bolako. (*)

21) Mr Joan Tejo 7a+, curta però intensa on no es pot badar si pugem per on va la via. (**)

22) Omega 6c+, Soft, deien que és un des millors en el grau. I la veritat és que l'escalada és agraïda i orgàsmica, en placa vertical i bons forats però li falten uns metrillos per ostentar el privilegi de miss 6c+. Poster el pas més dur és arribar a la primera xapa. (***)

23)Llançà del Quico 7a, un primer passet de díficil visualització entre la primera i segona xapa porta a un bon repós. I després, unes remades i un pas a bloc i obligadot i díficil de veure a vista li donen el grau. (**)

24) Sirope de Arce 7b, Soft, comença per un tram prou vertical que ja comença a tocar la pililla. I a la tercera xapa hi ha el crux a bloc que li dóna un plus respecte la seva veïna. Després fàcil fins a l'arribada a la reunió on cal buscar bè per no complicar-se la vida. També s'ha fet evitant el pas per la dreta sortint de 7a (**)

25) Sr Harry Hole 7a+, Soft, escalada en placa que a primer cop d'ull sembla més fàcil del que realment és. Díficil de llegir si no hi ha rastres de pas ja que costa d'encertar amb el cantos més bons. (**)

L'Estripacalces 7b, una primera munidal a Can Dit Xic de MARGALEF

Com va bramar la fiera en trobar-se a dos veles en el darrer moment d'aquella conquesta. Portava uns dies parat per la seva recent paternitat i tenia el peque observant-lo a peu de via. Era un fet històric, una primera ascenció, i ja tenia tota la feina preliminar feta. Havia seguit al peu de la lletra tot el protocol prèvi que comporta una cita d'aquestes. Tot anava sota el guió previst semblava que res no podia fallar. Hi havia una química especial entre ells dos i anaven descobrint cada un dels seus secrets més íntims. S'acostava el moment crucial, la culminació de tot aquell festeig. Havia superat sense massa problemes tots els obstacles inicials, fent gala de les seves millors arts. Ja sols li quedava una fina calceta que el separava del premi celestial. Ja la tenia agafada, però els dits li patinaven i no volia cedir. La tensió era màxima i sols li quedava la opció d'estripar aquella prenda de llenceria. I en fer el darrer gest pensant que ho aconseguirira es va trobar a la trista realitat: Penjat a la corda de la última cinta d'aquella via nova de Margalef. Les calcetes havien aguantat miraculosament aquella embastida. Un sol filament havia set suficient per seguir amagant aquell tresor. Sort que més tard, n'hi va haver un altre que va rematar tota aquesta feinada i va poder amb aquell filament endimoniat emportant-se la recompensa final.

L'Estripacalces, una nova a Can Dit Xic de Margalef

Ses Mejestats, els Reis Mags d'Orient, van ser generosos enguany i a part de tonelades de carbó també em van deixar dins de la meva sabatilla 10 parabolts i mig litre de gasolina. I aquests dies he tingut l'oportunitat d'aportar la meva petita contribució en una de les millors escoles del món mundial, que no és una altre que Margalef.




L'expedició de setmana santa va començar amb la furgo plena de fato i de camí cap a Siurana per formar un petit komandillo de fortuna integrat per alguns incodicionals tarragonins. I després de la pluja dels dies anteriors va arribar el bon temps i amb ell els encadenes de velles ferides. Vies marranajades que esperaven la tatxada definitiva, com digué aquell gran mestre d'obres; el tajo bien limpio. Així el primer dia, al Grau de Masets li tocava a la Imbècil 7b+ i al Pit roig valent 7b: al segon a la Siuranella van ser la Refineria 7b+ i l'Ejaculació perifèrica 7b. I llavors com per un extrany motiu d'origen celestial hi havia una plaga de lesions que em deixaven sol davant del perill. Els lisiats fugien en busca de les millors atencion possibles per solventar les seves respectives dolències. I així, era com, posava rumb a Margalef amb la ferma voluntat d'equipar una bonica linia que tenia clitxada.

El primer atac, d'expedición ligera, va servir per fixar la corda i fer un dipòsit de material.




El segon atac de dia sencer, ja amb eines més contudents entre elles la incomfusible Xinita que acaba firmant una gran actuació. I després molta feina de raspall, i saneig fins que una pedregada em pilla per d'alt de tot desfixant la corda i em deixa xop com un poll. Més tard deixa de ploure i amb uns sudafricans enrollats provo una mica la via.

El tercer i definitiu atac serveix per deixar-la niquelada i apuntet per la first ascent. I després encara tinc temps de tornarme a ajuntar amb els sudafricans amb qui tinc la oprtunitat de tatxar finalment una altre vella ferida de guerra; la Whiskey compadre 7b+ al Culample4 i donar per finiquitades les vacancions de setmana santa.



I aquesta nova via dedicada a aquell company meu que tant bones actuacions diu que ha firmat deixant sempre el pavelló ben alt. I no us penseu que parlo de l'apassionant món de la vertical sinó més aviat en la horitzontal y entre sábanas. És un màquina, una autèntic fenòmen, l'irrepetible i inconfusible: l'estripacalces!!

EVARISTO EXTENSIÓN 7c+, a la Piula

Notícia de darrera hora, el recent encadene de la Evaristo extensión a la Piula per part de l'Oskar que firma així la seva first ascent mundial d'una via. I s'emporta el bote acumulado: mil millones de EUROS!!! Així es tanca un llarg culebrón amb molt poca info d'aquesta via, ara ja sols queda acabar de confirmar el grau pels següents repetidors.

La via té el bloc inicial que marca clarament el grau i després una part més pilosa per d'alt que justament és la part més bona. Gaudeix de bona ombra pels matins fins a primera hora. Que lo sepais

Les últimes estripades montserratines de la temporada

Per fi després de molts dies d’anar fent arriba un dia d’actuació prou digne mereixedora d’un post. I mira que la penya, m’ha demanat cròniques de jornades inolbidables on ha passat de tot, casi sempre tibat-li com un animal però al final he acabat saltant pels aires…pal lado malo. Les jornades típiques de feina bruta, de començar projectes, treballs preliminars d’assimilacio de combinacions màgiques que obren les portes del road punk. La temporada roquera s’ha allargat més del que estava inicialment previst, en deteriori de les pells i els metres de desnivell. Però és que l’hivern està sent molt benavolent per aquestes contrades i encanvi no es tant benavolent amb la neu caiguda. I tampoc estan els astres suficientment alineats per gran motivacions fustigadores.



Alguns komandillos furgoneteros per cornudella i per aquí molt de senglar… I allí m’esperava de nou la meva vella amiga, la correcamins que ha seguit tan antipàtica com la recordava fent-me saltar a ple bloc i agotant la meva perseverància anual. L’any que ve Déu dirà!! I d’aquí cap al Viatge imaginàri original una bonica anchoita que em va motivar més però en arribar al bloc de 7a s’em cambiava la cara de cop i acabava xisclant com el porc entrant al matadero i acabar volcant…

A lo que venia tota aquesta parrafada, hem anat a aquest nou subsector de Can Jorba, el Bombo infierno, que està més de moda que el Guardiola. Molt bona feina dels equipadors que estan convertint en best sellers tot el que equipen.




Ja ataco directe el meu project que l’altre dia em va escupir, McKantus muertus 7c. I avui, vaig recordant tots els passos i em noto més poderós i em surt posant cintes. Una via molt de bloc però prou guapa.
Més tard aprofitant la concentració de currantes que estem avui aquí, provo la Ratzinguer zeta 7c. Vaig desxifrant els passos d’aquesta via, amb dues seccions, una primera de placa tècnica i de presa petita i una segona part també prou intensa. Llàstima de la repisa que la divideix en dos i li talla la conti. I al segon pegue, la encadeno amb saltamenta de xapa inclosa al més pur estil “suicidal climbing”. També encadena l’Albert la Spartacus filipus 7b, que està tatxant 7b’s com a xurros. I amb la feina feta i les vies encadenades abans que les decotin, donem la part d’escaladeta per acabada, i ens anem a castigar: ell amb la bici i jo a còrrer.

Ultravox, aquesta si que és clàssica

Aquesta darrera víctima de l’escalada de projecte si que és una de les més comercials i conegudetes del mític Vermell del Xincarró. A més és d’aquelles suceptibles a interessants debats respecte a la seva dificultat. L’he vist ressenyada de 7b+ i també de 7c, luego entonces 7b+/c per com les barres solen ser pels bars que cadascú digui la seva. Per mi un 7c soft, je, je. Ja la vaig provar un rato fent tota mena d’heregías l’any 98 en motiu d’un curset d’escalada del CADE en una época en que es deia ULTAVOX I i ULTRAVOX II partides per una reunió intermitja . Inclús, no voldria dir pas cap mentida, em sembla que va servir de via per una final en la compe d’escalada dels 90’s. Algun blogger podrà contrastar aquesta info aportant més dades concretes.. I ves per on que tinc per casa una ressenya d’aquella época, una autèntica reliquia de quan feia els primers pinitos en la vertical:




A notar que en tot els vermell sols hi havia 15 vies i la sessió digital era un 7a!! Visca la retro climbing i que tornin ben aviat les malles de lycra!!
I mira com està avui d’explotat aquest sector que els diumenges costa de trobar lloc per aparcar es cotxu. Total que anys després m’hi trobo provant-la de nou ara reequipada i allargada una mica. Una via d’aquelles bones, bones, de les que no pot faltar a la llibreta dels montserratins. Té dos trams clarament més durs: l’inici i la superació del sostret. La resta molt d’anar escalant trobant els cantillos i els peus bons. A més també hi ha algunes vies noves per aquest clàssic sector ideal per hiverns.