lunes, 28 de octubre de 2019

Punta de Serreta cara Oest i Punta de Cavalls, SANT LLORENÇ DEL MUNT

De nou per aquest racó de la Mola, tan poc concorregut. Estricatament correspon a la vessant oest de la Punta d'en Serreta (sombra fins les 15 h aprox)  tot i que l'accés  i la combinació amb altres vies és amb la Punta de Cavalls. Fa uns dies enrere, vem estar fent la Jeviondomacarra i em vaig fixar en el pany que quedava verge a la seva dreta on es veien possibilitats.

Aqui teniu les dues vies que he equipat amb parabolts:

Pet de Monja 7b, Una mica de podrit guarro per entrar a una placa de roca més noble i vertical amb bons forats. Un petit reposet i arriba la part més desplomada i intensa on es troba la dificultat de la via. En total 8 xapes més la reunió.

Per seguir amb la tònica dels noms de vies existents en el sector. Pues va de dolços, aquesta vegada amb la galeta típica de la cuina catalana. Recordo de petit haver-ne menjat diverses vegades.  Encanvi les Mamelles de monja, que segons sembla, és un altre dolç molt popular no les he provat.

Els pits de l'abadesa 7a+  Comença amb uns parell de metres trencats però ràpidament la roca es torna compacta i de tonalitat blavosa amb abundants cantos. Després la placa es tumba per arribar a un repiseta abans d'afrontar la part  més complicada de la via. Un sostret per anar a donar a un diedret obert i un darrer pas de placa. En total 9 xapes més la reunió. Una nova alternativa de seté grau en aquest bonic racó.

Un altre nom inspirat en la seva veïna de la dreta; la Mamelles de monja. Però aquesta vegada en la seva interpretació més luxuriosa i viciosa. Estudiant la possible línia des del camí, hi ha un punt en el que realment les formes i tonalitats del rocam evoquen la part superior del cos femení. Els dos desploms semblen dos imponents pits. I entre mig aquesta línia que es com si sortis per l'escot en forma de diedre obert. Cal posar-li un punt d'imaginació i bon estòmac, però això és com en el cas del núvols o de les formacions càrstiques. "Le guide" veia mamuts, catedrals i torres de pisa on jo sols veia estalactites.

Us deixo una mica més d'info de la Punta de Cavalls per complementar la del blog del Bombero de la Roca per afegir alguna referència de les altres vies que no esmenta. Per avia'm si algú s'anima a descobrir el Sant Llorenç més desconegut.

Esperó inhumà 6a+ ** Bonic esperonet ajegut amagat dins de la vegetació. Amb bona roca 

Ojo al parche ¿? Es tracta d'un projecte inacabat que va a la reunió de la seva veïna de la dreta.

Tuca Euri 7a+ ** Més interessant del que pugui semblar a primera vista. Però cal anar amb comte, entre la primera i segona xapa cal pillar un gran bolo mòbil que fa molt mala pinta. Primer amb una mà i després amb l'altre. Està escrit que tard o d'hora cedirà, així que cal anar amb comte. Després algun passet més a bloc fins entrar a la zona de roca noble que ja tumba i molt més fàcil.

Tu rai 7a+ *** Una  entrada més física sobre el tramet podrit amb algun picat per entrar en una placa de roca molt abrassiva plena de forats

Kongelatus 7b ** Uns primers metres d'autèntic podrit rampós porten a l'inici de les dificultats. Una zona desplomada amb passos fanàtics porten a un diedre fisurat. Després un esperonet amb roca molt abrassiva per compartir reunió amb la Tu rai.

L'eina 7b *** Un bloc d'entrada per arribar a una repiseta descans, i després una placa amb forats de molta conti fins a la reunió.

Melancolia 6c+ *** Interessant opció no molt evident desde baix. Els dos primers metres són de roca discreta però després es torna bona. Una seqüència més a bloc per superar el sostret i després aguantar fins d alt

Jeviondomacarra 7a+ ** Es tracta d una placa per anar a buscar la reunió de la Toa teescientas. Aquesta comença amb uns passos llargs i atlètics per trobar una zona més tècnica que costa llegir. Quedant la 4a xapa una mica alta.

Pet de Monja 7b ***, Una mica de podrit guarro per entrar a una placa de roca més noble i vertical amb bons forats. Un petit reposet i arriba la part més desplomada i intensa on es troba la dificultat de la via.

Els pits de l'abadesa 7a+  ** Comença amb uns parell de metres trencats però ràpidament la roca es torna compacta i de tonalitat blavosa amb abundants cantos. Després la placa es tumba per arribar a un repiseta abans d'afrontar la part  més complicada de la via. Un sostret per anar a donar a un diedret obert i un darrer pas de placa.

Les mamelles de la monja 7b *** Interessant alternativa amb una primera part una mica discontinua i trencada. Però amb una seqüència molt fanàtica per superar la part final on es concentra la dificultat

lunes, 7 de octubre de 2019

L'Horitzó de Santa Ana

Amb aquesta extranya costum que tenim molts escaladors de anar mirant les parets mentre conduim, em vaig fixar en unes parets de Santa Ana que es veien darrera de tot, ben bè a l'horitzó...

I un dia del desembre de 2002 vaig empendre l'exploració que resumidament es va traduir amb uns informes molt favorables: Roca boníssima, vistes idíl.liques i solet a l'hivern. L'únic inconvenient, per a alguns, és l'aproximació d'uns 50 minuts. Total que em poso mans a l'obra començant a equipar i obrir 9 vies cap al febrer de 2003. Entre elles la Pizza power un 7a de 35 metres i 16 xapes que, sota la meva humil opinió, és una de les millors vies de l'escola.

Aqui, en plenes tasques, d'equipament d'alguna de les vies:




Però la feina va quedar a mig fer degut a la limitació en l'accés motoritzat cap el mirador. Actualment sols accesible pel manteniment de la presa per part de la Confederació Hidrogràfica del Ebro. Això afegia més temps de pateo, a una ja de per si prou llarga aprox. Inclus la darrera via equipada, la Entifada, també de 35 metres va quedar pendent d'encadenar.

A més, segons em van vindre a informar personalment els Agentes Forestales, per la zona hi vivien algunes repinyaires i es volia regular la pràctica de l'escalada sobretot en la época de nidificació. És per aques motiu que es va decidir de no incloure'l dins de la guia del "Salvatge Oest" i que sigui un autèntic desconegut.

Però d'ençà aquells dies, la veritat és que desconec com està la situació actualment. Però, si es solventen aquests contratemps circumstancials, aquest sector i les roques veïnes, tenen uns dels potencials més gran de Santa Ana.








viernes, 5 de abril de 2019

Kongelatus 7b, a la Punta de Cavalls, de SANT LLORENÇ DEL MUNT

Vaig descobrir aquest sector gràcies a un apassionat de Sant Llorenç, el Jose Manuel Cano,  d'aquells que l'escalada en aquesta escola va més enllà de la Font Soleia. De bon gust vaig acceptar la proposta per fer unes vietes un típic dia de reentré després del "parón hivernal". I la veritat és que el lloc em va sorpendre gratament no sols per la calitat dels itineraris existents sinó també per les orientacions possibles.



I un dia repetint la via Tu rai, d'un altres dels mítics d'aquesta escola,el mismíssim Capitan Liendre, em vaig fixar en una línia a la seva dreta. Així que a la següent visita ja vaig venir amb les eines i la metralla per començar a donar forma a aquesta nova via.

Uns primers metres d'autèntic podrit rampós porten a l'inici de les dificultats. Una zona desplomada amb passos fanàtics porten a un diedre fisurat. Després un esperonet amb roca molt abrassiva per compartir reunió amb la Tu rai.

Una vegada equipada, tornem amb el Jose Manuel, per intentar la primera. El Jose amb un gest d'autèntinca generositat s'ha solidaritzat amb la meva causa d'intentar la First Ascent. El dia és fred i la previssió dóna pluges més tard. En fi, que enfilem la pujada d'aproximació amb l'incertessa de si podrem escalar. Una espessa boira cobreix tot el cim de la Mola. En arribar a peu de via corre un aire gelat i humit. Un d'aquells dies en que fa mandra posar-se el gats. Sens dubte, mal dia per deixar-se el pantaló llarg i veure's obligat a modo veranito. Però amb més il.lusió que sentit comú intento muntar la via com puc. Passant tota mena de calamitats aconsegueixo posar les cintes. I el Jose monta un altre 7b del costat; l'Eina. Per si arriba el Carlos i tira algunes fotos. Però tal quan monta, desmonta a l'espera de dies més propicis tant per fer fotos com per tibar.


Després m'estic esbarallant una estona amb l'entrada fins agafar una mica de calor. Tiro el jersei a lo torero "Va por ustedes!!"" i ja executo sobre lo previst. A la part de d'alt en modo kongelatus, toca una bonica sessió de lluita per no saltar. Arribo a la reunió que no em sento els dits, ja no me'n recordo de passar fred. Tal qual desmunto, optem per fugir cames ajudeu-me a buscar caloreta!!





martes, 19 de junio de 2018

Esportiva a Frares: Mamelluda, Caputxa, Amagada i Piràmide

Per si pot ser del vostre interès:

Un gran mestre guixaire em va presentar un dia aquest raconet a 1000 metres on almenys corre l'aire i on poder-se refugiar de les calurades més fortes. Vies de placa excel.lentment equipades pel Llasera amb químics i de fins als mítics 55 metres d'alt on la majoria ronden els 30. La roca sol ser bona però algún tram és dubtosa i encara es trenquen bastantes cosetes per les poques repeticions. A més és una escalada lenta d'anar desxifrant la manera de fer els passos. Inclús moltes s'assemblen molt i es fa díficil ubicar-se per la manca de referències. En total són 39 vies entre el 6a+ i el 7b+. Aproximació en uns 40/50 minuts



MAMELLUDA Ombra matí fins 15h aprox

1-6b ** Es tracta d'un primer llarg d'una via llarga equipada amb spits del 8 amb xapes verdes i daurades. Inici per terreny fácil i amb un pas a bloc i obligat per superar la part més vertical i després flanqueig a la dreta per arribar a la reunió.
1 bis-Sembla un projecte inacabat amb uns parabolts i xapes negres
2- 6c+ ** El primer passet per arribar a la segona xapa ja és una posta en escena del que ens espera. Trams tècnics i escalada de jeroglífic amb algún tram en roca a estudiar.
2 bis- Es tracta d'un projecte inacabat. Falten un parell de xapes en l'entrada i sanejar

BASTÓ de la MAMELLUDA Ombra matí fins 15h aprox


3- 6a+ ** Inici just a la dreta del Teix característic i que el creua cap a l'esquerra. Per anar a sortir a un esperonet de roca molt blanqueta i d'aspecte delicat
4-6b ** En lleugera tendència a l'esquerra, amb algún seguro una mica lluny i roca delicada en algun tram
5-6b *** Inici per uns blocs i un pas duret de placa sobre presa de marbre i després final un desplomet amb cantos amagats.
6-6b *** Inici amb uns grans blocs i al poc el pas més dur de trobar el monodit amagat que es comú amb la de la dreta. Després s'acaba ajuntant amb la via de l'esquerra amb la que comparteix tot el tram final
7-6b+ *** Potser el més difícil és trobar un monodit d'esquerres per la part de baix i després més mantinguda que les de l'esquerra.
8- 6c+ *** La que té un scellement molt gran a l'alçada de la 4 xapa. Es va fent prou bé fins arribar a un pas clarament més dur i de difícil lectura. Més amunt una segona panxeta també obliga a apretar.
9-7a *** S'assembla molta l'anterior. Amb un primer bloc a l'alçada de la quarta xapa, on costa trobar la pose per fer el xapatge. Un tram d'anar fent, i un segon desplomet on hi ha un nou bloc on cal fer tres apretades amb un xapatge dur. Comparteix reunió amb la de la dreta
10-6c ** Prou vertical al principi i amb bastant canto amagat, un gran bloc ben visible des de baix i al desplom un pas més marcat a buscar una regleta reforçada amb sika, i una arribada a la reunió amb roca delicada i un segon canto sikada d'aspecte frágil.
11-6b+ ** Tècnic per baix i un desplom similar a l'anterior amb algún tram de roca a estudiar
12-6b *** Té un boix carcaterístic en l'entrada i comparteix reunió amb la de la dreta.
13-6a+ ** Un primer tram sobre liquen verd patinós i després ja més neta i abrasiva fins d'alt. 

AMAGADA  Ombra matí fins 15h aprox


 1-6c+ ** Entrada i primers metres comuns amb Hamdu de Llha, després segueix cap a l'esquerra amb algun passet difícil de veure i algun de més complicat. Després un tram més tumbat amb molt de merlet guapo i al final un sostret on no val a badar i arribada técnica a la reunió. Oju que és potser de les més llargues.
2- 7a *** Un primer tram força d'anar fent però gradualment va castigant fins al pas més característic de bloc on costa de trobar el canto salvador.
3-7a ** Passets tècnics fins arribar a on es bifurquen les dues vies. El crux es pot fer comú o directe (més dur), i després un tram més vertical de pila
4-7a+ ** Després del crux encara queda un passet des d'un ombret dolent i una mica de pila.
5-7b *** Inici de desgast, un pas duret d'ombro per arribar a un forat amb dreta i a la zona més vertical després d'un bon repós un makramé de regletes i preses petites
6-7a+ ** Entrada comú amb l'anterior, i un tram jeroglífic en placa i el desplomet final a llegir bé 7-7a+ *** Una entrada rara i un pas d'ombro en la part de baix i després el tram superior més vertical 8-7a+ *** Inici comú amb la de la dreta i del mateix estil però amb algún passet més contundent
9-7a ** Passos tècnics i escalada 100% montserratina en placa



CAPUTXA Ombra per la tarda a partir de les 15 h

"Al capdamunt de la banda de llevant de la Canal Ampla s’alça la Caputxa, de modestes dimensions però amb un cim car de petjar doncs cap itinerari que hi mena pot considerar-se banal. La via Normal, altrament anomenada Vicenç Barbé en honor al que fou president del GEDE i perdé la vida intentant-ne la primera ascensió, n’és un clar exemple.
De naturalesa exposada, haurem d’estar bregats en la típica escalada montserratina, on el cervell és un múscul més important que els bíceps. La roca és acceptable, a voltes fins i tot bona; per contra els llocs on podrem protegir-nos són escassos i més aviat psicològics.
Aprofitem la avinentesa per recordar la figura de Vicenç Barbé i Lledós, nascut a Barcelona el 1916, participà en algunes de les primeres més destacades de l’època, com ara la Nina, la Vella, el Setrill, l’Agulla del Miracle i sobretot la Talaieta d’en Barbé, escalada imprescindible per la seva bellesa i emplaçament. Se’l recordarà però per ser el primer escalador mort en plena activitat a Monserrat, intentant la primera a la Caputxa." extret d'Escalatroncs

1-6a+ *** Inici enmig dels boixos i un tramet més delicadet, després ja fa un flanqueig a dretes per seguir una zona més agraïda en canto, sempre en lleugera tendència a l'esquerra fins pràcticament al cim. Uns 35 metres
2-6b+ *** Inici delicat, una zona més tranquileta on es creua amb l'Aresta Brucs i un passet delicat per entrar a una zona vertical amb cantos díficils de llegir. Perd inclinació per arribar de nou a una zona més vertical on torna a haver hi un pas díficil de llegir
3-7a+ *** Una primera placa d'anar fent per arribar a una respisa on comença la part més dura. Una interessant secció més bloquera amb un últim dinàmic a todo o nada fins a un gran merlet salvador. Algun passet més i reunió
3 bis- Projecte inacabat amb scellements
4-7a+ *** Entrada ben curiosa i després un tram més vertical desplomat amb passos intensos però res a veure amb la seva veïna de la dreta. Després algun alejillo i un nou pas desplomat amb un parell de passos ben cabrons. I encara queda una nova zona panxuda ara ja amb més canto i una última zona amb roca delicada per arribar a la reunió.
5-7b+ *** Una entrada curiosa amb peus patinosos per arribar a la seqüència amb 5 passos durs seguits fins a un repòs dolent seguit d'un pas tècnic per arribar a la zona fàcil. Es torna a posar vertical i un nou bloc i seqüència tècnica. Un darrer reposet i de nou una tercera zona més dreta amb un pas i al final una mica més tranqui.
6-7a *** Inici delicat en placa, un desplomet difícil on està el crux i un final de placa preciós amb algun passet suelto
7-6b *** Inici en placa dur i una mica trencat, i en tendencia a l'esquerra fins a buscar la mateixa reunió que l'anterior superant un desplomet per la part de d'alt.

A part d'aquestes a la vessant oposada hi ha la Celiavern 8a+. Adjunto info de Kpujo "1a. ascensió: Oriol Pascual. La via és un projecte que va ser encadenat el maig del 2000. Recorre 30 mts de desplom a la cara oest de la caputxa i va ser graduada de 8a. Actualment han petat dos cantos claus i hem reencadenat la via, quedant 8a+ durillo. Està molt ben equipada encara que la ruptura d'un canto fa que el seguro del canvi de rasant allunyi una mica en un pas de 7a obligat...Tot i això és una via de puta mare."

PIRAMIDE

1-6b+ * Anar fent sense cap pas molt dur però on cal estar atent ja que la roca no és massa bona i hi ha varies preses arreglades amb sika i que fan pinta a ser fràgils.
2-6b+ ** Molt junta a la seva veïna de l'esquerra amb qui comparteix algun canto i tot. Potser amb roca una mica més noble
3-6b * També té algun pany de roca cutre al llarg del seu recorregut que amb les repetecions s'anirà sanejant
4- 7a ** 38 metres de placa, amb uns primers metres fàcils. Després una seqüència dura que li dóna el grau per superar la zona més vertical, amb un bonic pas de mondit falcat de dretes per pillar un bolo. I després una propina tècnica d'uns 10 metres fins arribar quasi al cim
5-6c ** 39 metres, anar buscant el camí més lògic menys per d'alt que fa un parell de gestos a esquerra una mica forçats per seguir pels trams més nobles
6-6c ** Inici amb uns parell de parabolts. El primer molt lluny i a la vertical de bosquet penjat. I després un llarg alejeillo per continuar pels químics. Amb un pas raro de veure i en un tramet més vertical. La resta anat fent amb passets més tècnics
7-6c *** Increible viot de 55 metres quer arriba fins d'alt. Una autèntica peregrinació en tota regla que pot costar -nos fins a una hora. Cal vigilar el fregament. I amb el tram més duret en la panxeta final on ja pesa tot i xapar es converteix en tota una odissea. Reunió intermitja per despenjar-se. A l'inici hi ha un burilet amb xapa verda que costa de veure de la Verdaguer Duran Levi, però aquesta va en tendència a la dreta
8- 6b+ ** Una variant de l'anterior amb potser el més interessant i dur és superar el sostret inicial on ja es veuen uns químics molt juntets, la resta molt de bolo i anar fent
9- 6c+ *** Un viot de 50 mts que comparteix entrada i bloc inicial amb la Nº9. Després una inacabable placa, on cal anar navegant. Atenció al fregament. Amb uns darrers passos més atlètics fins arribar a la reunió. Reunió intermitja per despenjar-se.
10- 6b+ ** Molt més curta que l'anterior on la major dificultat és superar el bloc del sostret de l'inici i tobar el canto picat.

miércoles, 22 de noviembre de 2017

Enfront Bauma Can Solà, MONTSERRAT

LL'altre dia vem estar un matí per aquest petit però prou interessant sectoret a tocar de Montserrat. Vies curtetes sobre calcàri prou bo una vegada sanejat. Està ressenyat a la guia  de Montserrat Cara Sur del Luichi. Però hi ha algunes vietes noves que desconeixia la dificultat. Adjunto la ressenya actualitzada per si és d'interès per algú. Bones escalades.

lunes, 25 de septiembre de 2017

ROC FAVÀ, a l'Estramera, Vall de Ribes

A continuació la info d'aquest nou sector en ple desenvolupament a la Vall de Ribes, amagat i en un entorn preciós. Vies en calcàri molt abrassiu, amb molts cantos plans, xorreres i algun forat. D'entre 12 i 45 metres.

Orientació: Bàsicament nord, amb ombra quasi tot el dia. Ideal per calurosos dies d'estiu. Més cap a la dreta el sol toca fins a les 12.
 7
Accés: De Ribes de Freser cal agafar la carretera cap a Queralbs durant uns 4.5 kms. Trencar a mà esquerra per la mítica pujada cap a Vilamanya. Seguim fins al final de la pista cimentada. I continuem per pista de terra cap a la dreta cap a la Font de l'Home Mort durant 1.3 km. S'aparca en un petit replà a mà dreta limitat per una roca per darrera amb lloc per a dos vehicles. Sinó més endavant, a uns 200 metres, hi ha una explanda mirador just sobre el Roc Favà on hi caben més vehicles i es pot donar la volta. A més   A peu, retrocedim 50 mts fins una fita o comença la senda que baixa cap al sector.

LES VIES (actualitzat 8/8/2020):


1-Perra Mala 6c  ** Inici per un diedret curiós, després una mica de flanqueig cap a l'esquerra tot superant un esperonet per anar a buscar una bonica placa gris, i arribada a la reunió per un tram de roca blanca i forats amagats.

De jornades ciclistes n'he viscut de tota mena. Però n hi ha una que ha marcat la darrera temporada. Va ser el dia que em va convocar cert mestre Biker, per rebre un nou ajusticiament aquesta vegada per les carreteres del Baix Llobregat. En les darreres sortides certs corrents d'opinió em situaven dins del podi d'entre els ciclistes del Torn. Embogit pels elogis, vaig acceptar el repte, personant-me al lloc i hora convinguts. Després d'un quants kms de presentacions i calma tensa arribà la primera gran dificultat del dia. Vaig arrencar en la part més tiesa, tensant al límit de les meves forces.
Pocs metres per darrera, el gran Mestre, també es recargolava sobre la bici per intentar arribar a la meva roda. I així durant quasi un km infernal. I quina fou la meva sorpresa en un nou reconeixement visual al veure que finalment havia cedit.

Per fi, era el moment de glòria de tot ciclista aficionat. Sols em va donar temps de treure el mobil i fer el video per deixar constància d'aquell fet històric.

A la seva arribada, va deixar anar una frase d'aquelles que sols surten del Grans Senseis: "Has subido como una Perra Mala!!!"
Ara que el correctiu posterior en la segona part de la sortida ja no és de la incumbència d'aquest relat.

2-Pasión turca 7b *** Escalada curta però intensa. Uns primers metres fàcils i ja entrem a la seqüència més contundent. Un seguit de passos més intensos per arribar al tram final amb més canto.
Mai se sabrà del tot si és cert o una llegenda urbana, però aquí ens ocupa l'extrany cas d'un pacient ingressat per algun tipus d'inflamació  en el sistema reproductor masculí. Segons s'explica, en un viatge per Andorra va aprofitar per fer quatre compres. I entre d'elles, en una farmàcia, es va fer amb un vasodilatador d'origen turc. Ni el prospecte es va llegir, sembla que es deuria administrar un dosis exagerada que va derivar en una actuació mai vista; una veritable "Pasión Turca". I de l'olymp dels Déus, a que la cosa no baixava de cap manera. Així que va acabar d'urgències i ingressat a l'hosiptal.

3-Menisc intern 7a *** Escalada atlètica que s'acaba fent llarga per arribar a la mateixa reunió que l'anterior.

El pobre Amós un temps mig allunyat de la vertical per aquesta lesió, li va voler retre homenatge en la seva primera via equipada.

4-La reina roca 7c *** Una viot curt però contudent. Amb passos molt fanàtics, desplomats.
L'altra de la factoria Amós, dedicada a la seva parella sentimental.
5- K-Lentament 6c *** Uns primers passos intensos i raros de llegir per arribar a una zona més tranquila on es progressa per una fissura que acaba en diedre característic d'escalada més tècnica. I com digué un dels primers a catar les vies: "Hi ha un gat per allí d'alt que t esgarrapa!!"

La que a priori havia de ser la típica via per escalfar abans de posar-se a altres "fregaos" va resultar més complicada del que semblava.
6- Minions bikers 7b *** Varies seqüències de difícil lectura dures en una placa de roca gris.

Els minions és el mote d'autodenominació de la grupeta que solem sortir amb la bici. No importa si és btt o carretera. El guió sempre és el mateix. Sortir a ritme duríssim, com una ramat de bous desbocats sense esquella, per anar veient com respiren els compis. Sempre hi  ha grans moments de glòria, per la publicitat. Sobretot pels gregàris que aprofitem per treure el cap i deixar constància dels progressos a base d'entrenos secrets. Després arriba el moment del defalliment d'algú. I la resta, com si minions es tractés, a riure's del sofert empajarat. Moment en que es firma una treva no escrita, s'aixeca peu de l'accelerador i es custodia a la víctima en el seu peregrinatge.

7- Burundanga 7b+ *** També per placa amb uns primer tram més resistent i per d'alt més tècnic.
El dia que vaig descobrir el sector i que vaig decidir posar fil a l'agulla. Encebat per l'eufòria de la troballa vaig fer una pausa per menjar. Total que alguna cosa estranya m'havien posat a la beguda i ja no recordo res del que va passar les següents hores. Una vegada recuperada la plena consciència, vaig deduir que alguna cosa havia passat amb la sika per un primer tram més trencat. El resultat però és un tram super fanàtic que la converteixen en la candidata a TOPE de Gama del Sector.

8-Tournante  7b/+ *** Una entrada desplomada molt fanàtica i després placa, primer amb molt canto i després menys.

El  monte Grappa, és un port molt popular ciclista, proper a Venècia  i pujat diverses ocasions en el Giro. Un autèntic monument que no pot faltar als tatxadors de ports. A tal efecte, com a darrera etapa d'un petit stage ciclista vem voler tenir la nostra foto en aquest cim. La pujada sense més incidències, tothom al seu ritme. Però a la baixada, va haver hi un atac en un petit repechito. Ràpidament es va intentar neutralitzar. Tot semblava que quedava en la típica escaramuza puntual, però no.... Fart d'aquests atacs a deshora, vaig tirar-me a tumba oberta caçant el fugant i donant continuïtat a la fuga. Al més pur estil Nibali... Sense cap coneixement. D'entrada, el descens suïcida no va acabar de fer tot el mal previst. Semblava que havia topat amb bons apuradors de frenades. Així calia donr-li un puntet més, recórrer a les postures aerodinàmiques que havia vist per la tele. Aquí ja sí, `per fi, va haver hi un que va aixecar el peu... Objectiu aconseguit. Però encara quedava posar a prova el Maillot groc, apurant cada curva una miqueta més... fins que al final. En una vaig apurar tant que vaig perdre la traçada anant a parar a la cuneta. I esquivant a l'últim moment el cartell de Tournante nº7 situat a mitja curva, mentre m'adelantava el Maillot groc. Rient de la menjada de curva, que ell havia patit a l'anterior.



9-Homus faverus  7a+ *** Comença per una zona desplomada amb bon canto. I després sortir de l'esperò desplomat per entrar en una escalada en placa més tècnica.

És uns espècie que habita al Torrent de l'Estremera. Buscant la sombra i la fresqueta de l'indret. Nòmada per definició, sol aparèixer en aquests assentaments cap al Maig i si hi agunata quasi fins a l'Octubre.

10-Tromeja 7a+ *** Escalada amb placa amb una zona més intensa per baix.

De sobres són coneguts en l àmbit ciclista els sterratos (pistes de terra). On afegit a la pròpia duresa de la pujada cal tècnica per no perdre tracció. Enguany, per terres eslovenes, en vem afegir un de manera mig improvitzada que va resultar ser tot un monstruito: el Tromeja.

Mira que ho havíem estudiat via strava i  maps per evitar una encerrona. I el que semblava un sí se puede va acabar sent el port estrella del viatge. Pujant al mateix ritme que un grupet de francesos amb BTT, que no s'ho creien. I nosaltres contents intentant forçar la pujada amb les bicis de carretera. Al tram final les pendents es suavitzen però el ritme es va endimoniar. Sobretot arribant a l'últim repetxo que porta al cim, punt fronterer entre Austria, Itàlia i Eslovènia. Entre la gent que coronava a peu i el mal estat de la pista, no em vaig poder pillar la traçada òptima, i vaig veure'm obligat a passar per una zona de grans pedres. Embogit per firmar un ajustat mismo tiempo. Total que en ple esforç, la bici em va fotre un gest raro i vaig anar directe a terra. Revolcón, i tot empolsinat, em vaig veure obligat a coronar a peu. Mentre els caminants reien i alucinaven amb el numeret.

21-Árbol va!!! 7a ** Placa amb passets més rebuscats i flanqueig a la dreta per superar el sostre del final.

Aquesta hi havia un arbre penjat d'un altre arbre. S'havia quedat penjat per una branca i impossible de caure. I a més, just en el lloc on volia posar la reunió. Així que vaig estar esbarallant-me per fotre l avall. Però no hi havia manera de moure aquell pi tan pesat completament penjat. Al final tallant una branca, amb un bon balanceig i fent palanca vaig aconseguir tirar-lo: Árbol va!!!! Com en els mítics dibuixos de la Pantera Rosa. Quan es presenta a treballar per tallar arbres.  i se les té amb un mestre llenyataire.

22-El Sogre 7a ** Una entrada dureta, i després es va fent fins a arribar a una zona vermellosa podrida. Despres sortir i anar a buscar la zona més vertical on hi ha la zona més complicada de la via fins ajuntar-se amb l'Árbol va!!

Les voltes que dóna la vida, primer fill, després novio, marit i pare, i aquest estiu he debutat en un nou status: el Sogre. Així que aprofitant un matí, ben d'hora, mentre les filles i el gendre dormien, vaig anar a començar aquesta línia. Mentre pensava totes aquestes evolucions vitals. Després en va tocar un parell de dies de martell i tirar blocs fins a deixar ho mig decent. Tot i això cal anar amb cuidado.

11-Uin 6b+ ** Una entrada més desplomada i física per roca punxeguda i llastres dubtoses per arribar a una placa preciosa més continua. I després una zona més trencada i discontinua.

Potser la que més feina m ha portat, entre roca podrida i vegetació penjada. Tot i l'enorme esforç, ha quedat recompensat al veure que és de les més repetides. Potser pq és la més facileta i ideal per començar el dia. Com va canviar des de la primera ascenció a l'estat actual ben blanqueta i sense pols. Això sí, se'm va passar les ganes d'equipar vies més fàcils. Si algú es motiva, endavant! Que és molt més fàcil reclamar vies fàcils que no pas equipar-les.
23- Tu tries 7a+ ** De característiques similars a la Kudo, amb qui comparteix la reunió i l'última xapa. També amb un inici amb roca delicada, el tram de placa amb el crux i una sortida per terreny més fàcil però de roca delicada. El crux es pot escaquejar per l'esquerra, i potser baixa a 7a.

Per això, Tu tries, si vols ser de moralitat impoluta i conducte intatxable. Per enfrontart he al bloc de la via al més pur estil Directíssima. O si per contra, optes per ser un vil covard. Derivant a l'esquerra a les files de l'escola escaqueitor, en busca d'una solució més factible. I la condemna a tornar descalç al cotxe per aquesta heregia. Up to you!

24-Kudo 7b  ** Una primer passet per una roca més delicada per arribar a una pas molt a bloc en placa i després ja més fàcil fins a la reunió.

Encara recordo quan de jovenet uns reis em van portar un flamant contakilometres, d’aquests que anaven amb un iman i un cable fins al sensor. Donava la velocitat, el crono, la distancia recorreguda, els kms totals de l’aparell i la velocitat màxima assolida. Amb això ja vaig tenir font de motivació per moltes d’aquelles primeres sortides amb una arcaica BTT. De fet, ja n’hi havia prou, per plantejar –se  tota mena de reptes. Actualment, tot ha canviat, amb l'aparició dels dispositius gps que enregistren mil millons de paràmetres que després són processats amb tota mena d'aplicacions i reds socials. I una de les més conegudes, l'Strava, utilitza una mena de likes que són sinònim d'una valoració positiva d'una determinada activitat: els kudos. Sens dubte, un bé preuat i que sempre costa d'arrencar de segons qui. Motiu pel qual, en una determinada volta en bici em vaig veure embogit intentant rebaixar algun minut per intentar ser recompensat amb el preuat kudo!

12-Dru d adopció 7a+  ** Una zona també més desplomada i trencada amb roca molt punxeguda, una placa curiosa amb un moviment jeroglífic. I després algun passet tècnic per la placa superior.

El nom fa referència a un can que ens va acompanyar durant el dia que vaig equipar la via. Els compis se'l van trobar perdut per la carretera i el van agafar. En el collar constava el seu nom i un telèfon de contacte. Total que una vegada feta la bona acció del dia vam gaudir de la seva companyia i la seva dèria per anar a buscar tots els blocs que tirava de la pared, que no van ser pocs.
13-Les encantades faveres 7a ** Viot de 35 metres amb una mica de tot i un caràcter alpinot. Apte per escaladors amb bon estòmac. Primer una placa per anar a un diedret característic. Després una zona més plaquera amb un sostret per arribar a la cova penjada a mitja paret. On pensava que havia fet el descobriment més important de l'espeleo moderna. Desgraciadament la cova sols té 3 metres de recorregut però podeu aprofitar per explorar-la i baixar un segon la pila per superar l'últim desplomet per arribar a la reunió.

A la Vall de l'Estramera, més amunt del Roc Favà, a la Font de l'home mort hi ha les coves de les Encantades. Les més llargues en recorregut de la Vall de Ribes i molt conegudes per la gent d'espeleo. On de jovenets havíem organitzat autèntiques expedicions amb llinteres i xandals vells. Tot per intentar localitzar una galeria semiinundada que mai vem trobar. Així que aquesta, dedicada a aquelles intrèpides exploracions!!
14-Ribetana L1¿? L2-¿? Una via dedicada al poble de Ribes de Freser que cal atravessar per arribar al sector. I ideal per parada i fonda post climbing. El primer llarg en placa amb moviments contundents sobre regletes vives i punxegudes. Tot un jeroglífic.

25- Match ¿? *** Una bonica placa tot aprofitant la part més noble del pany. Amb uns primers metres sencills per entrar a la zona més intensa on cal apretar fort. I una part superior amb més canto però no es pot badar.

Si fa uns dies em sortien unes quantes canes més per intentar aconseguir un Kudo, molt més canutes les passa un conegut meu. Que no infectat per l'stravisme es dedica en cor i ànima al Tinder. Segons sembla, una red social de ligoteo. M'explica, que cal ser curós amb el perfil creat i escollir fotos d'aquestes que ni a Lourdes fan tals miracles. D'un producte del montón intentar fer-ne un model de revista...Una vegada creat el parany sols cal esperar que alguna víctima piqui l'ham. I et dongui un cor i llavors, sona una música celestial... el mòbil entra en estat d'èxtasi, amb tota mena de llums i avisos mentre llença el missatge més celebrat: NEW MATCH!!!

15-Panoramix ¿? L1-7a L2-¿? Bonica placa amb diversos degotalls i un sostre ben marcat que li dóna el grau a la via.

Hi ha una corrent de pensament que creu que el nom prové del peu de via que gaudeix d'unes vistes fabuloses, una petita terrasseta coberta de gespa una mica per sobre els avellaners que no deixen disfrutar d'aquest espectacle a la resta del sector. Sens dubte, un mirador excepcional que justificaria el nom.

Però realment, l'altre corrent de pensament està en la veritat. Aquella que està vinculat al druida capaç de fer pocions màgiques de tota mena. Inclús les que barrejant component A i B i amb una mica de paciència i maestria, resolen problemes fora de l'àmbit d'aquest sectoret. Els seus efectes són inmediats, una vegada feta la barreja bona entres en un estat d'èxtasi i eufòria on res fa por. Ni el que diran aquells puristes, que segurament res hagin equipat, ni el que es pugi arribar a dir de la reputació d'un mateix. Així doncs, molt recomanable pels que ténen bon estòmac i gens pels puristes, declaradament antisikeros: Panoramix n´és el culpable!

16- Jabalix 7b/7b+ *** Primer escalada en placa, d anar passant pantalles amb bons descansos, finalment un repòs complert i un bombo final amb passos fanàtics fins  a la reunió.

Un dels personatges de les Aventures d'Asterix, el cuiner gal al mig de Roma i especialitzat en jabalins. Sens dubte, una via d'aquesta calitat, el millor homenatge a aquest curiós gal. La veritat és que no sé d'on prové l'orígen però alguns m'apoden així i com tots els apodos com més vols fer per evitar ho, més s'utilitza. Sempre m'ha fet gràcia, ja que de jove els senglars eren realment temuds. Es sentien mil històries de tot tipus i poca gent n havia arribat a veure en vida. Sols en veia els caps dissecats als restaurants del poble. Avui en dia, han perdut aquest glamour i s'han sociabilitzat massa.

17-Massix 7b+ (37m) *** Increïble escalada en placa que es va posant cada vegada més díficil, fins a arribar a la zona presostre que dóna un respir. Després la superació del sostre i algun passet més per arrodonir la línia.

La guerrera Massi, és la montura amb la que em toca peregrinar per l'asfalt, sempre buscant noves carreteres on donar pedals. El pare d'un mestre biker la tenia morta de fàstic en el traster. Va ser provar la i remotivar me després del disgust que em va suposar quan em van robar la princesa Scott.  I poc a poc, va anar acumulant sortides i quilòmetres. Alguns moments de petites alegries i d'altres d'autèntiques pajares cuneteres. Així doncs, una guerrera Massai, ve es mereix una bonica via.
 
18-Enredadix 7b+ (40m!) *** Una altre de les joies d'aquest mur. Amb placa vertical vermella amb passets tècnics, després repiseta i entra en una placa de roca gris amb regletes cada cop més punxegudes. Després superar el sostret d'aquest pany amb un pas fanàtic i un final més tranquilet però on no es pot abaixar la guàrdia.

Aquesta la vem equipar amb la Blanca, que volia provar alguna altre de la oferta del sector. Però de sobte i com per art d'encanteri va sortir del macuto tot l'atretzzo  d'equipar. Total, que la corda hipotecada per poder provar els primers 25 metres de via i decidir on van els anclatges. El que seria una "enredada" en tota regla, d'aquestes que els soferts equipadors han de fer,  per seguir avançant el "tajo".



19- Cocodril club 7c (45m!) L1-7b (25m) L2-7b+ (20m) *** Un autèntica marató d'escalada a base de pantalles i bons reposos de 45 metres. Un petit homenatge al programa Cocodril club, el programa de música revival.... Un autèntic clàssic radiofònic que tantes vegades m ha fet bona companyia. Porteu moltes cintes i algunes de llargues per evitar fregaments. Segurament molts optaran per quedar-se a la reunió intermitja, perdent-se el segon llarg.

Però, de Cocodrils club, també n'he vist en altres circumstànices. Com aquellla vegada, en motiu del sopar nadalenc, que després de les copes el bo i millor de l'empresa ens vem trobar a altes hores de la matinada envoltats de canalla. Se ns identificava d'una hora lluny, i inclús se'ns dirigien en tracte de "vosté". Enmig de la foscor quan et trobaves un altre Cocodril per allí, sols quedava brindar per desitjar bones Festes.
20-Metalliqush ¿? *** Es tracta d'una línia similar a l'anterior amb la que comparteix reunió. Molt recomanable, una petita joia en l'escalada en regletes i placa. L'entrada podrida és una mica guarra i cal anar amb comte, però després la roca és boníssima i una placa sense relleno per posar a prova els ditets. I després per zona facileta fins a la reunió. 

En un primer moment la via anava fins a una reunió al mig de les dificultats. I d'aquí va sorgir el nom de Metalliqush, ja que forçava a fer un dels millors numerets en friqui:  "Quan et mires l expres o la reunió com si no hi hagués un demà. I puges peus per saltar amb les dues mans a pillar alguna cosa metàl.lica que et salvi d'una volada segura. El que és un metalliqush en tota regla" Però amb les primeres repeticions avaia t vaig veure aparèixer scalextrics per prexapar la reunió i celebrar un fals  encadene per todo lo alto. Així, amb una mica més de neteja vaig aconseguir allargar aquesta via, per no partir les dificulats. 

viernes, 21 de abril de 2017

PROHIBITIVO de Montserrat


L'agulla de les escletxes1. Ladyfingers 7a Interessant i estressant escalada en placa on cal afinar per no saltar en algun dels trams claus. (***)
2. L'advocat del diable 7a+ Fisura perfecte per empotres guapos amb algun tram amb roca dubtosa (**)

La Balena

3. ¿? 7a Un pas a bloc per arrencar el cul de terra, dóna lloc a una placa on sols cal destacar l'aleje fins a la reunió.(*)
4. ¿? 7a Bonica escalada en placa amb foradets amb algun romo. Facilota pel grau proposat. (**)
5. Efecte nociu 7b Bonica placa amb foradets (**)

6. Kill Bill 7a+ Una altra placa amb foradets (**)

7. El sostre del mon 7a+/b També placa amb foradets (**)

8. Agraïda 6c+ Surt en placa per flanquejar a l'esquerra a buscar l'esperó (**)

9. ¡desperta ferro! 6b+/c Placa tumbadeta d'escalada tècnica (**)

10. Losi (amb diedre 6a+) 7a Placa amb passos rebuscats per evitar el diedre (**)

11. Chochín 6c+/7a Bonica placa vertical (***)

12. Heidi 7a/7a+ Inici pràcticament comú amb l'anterior per flanquejar a la dreta a buscar l'esperó (**)


El Cranc

13. La guineu 7b Molt bona placa amb roca vermellosa a la primera meitat de forats i de continuïtat. (***)
14. El crustó 7b Similar a la anterior (***)
15. L'antiga 7b+ També placa amb foarts però amb un inici més a bloc fins al crunch sobre romos que costa de veure a vista. (***)
16. La dels puretes 7b+ Esperó tècnic i obligadot. Al primer pegue ens va semblar una mica desfassada de grau però després van sortint els cantos i tot quadra. (**)
17. L'esperonet del cigronet 6a. Curta però interssant vieta on sense voler et trobes enximeneiat al més pur estil classicot però amb xapes. (**)
18. Revolta apatxe 6b+ Escalada en placa ajeguda, amb trams de navegació sobre romos i micropreses i amb bona roca. Més interessant del que sembla a primera vista. (**)
19. El Preky 6b+ Per la mateixa placa que l'anterior però amb roca una mica més dubtosa en segons quina seqüència i un pas rarot. (*)

La panxa de l'ase

20. La filigrana 6c+ Bonica placa ajeguda amb algun tram tècnico postural pel principi (**)


Terra

21. L'esperó de la Martina 6a+ Rampa tumbada d'aspecte trencat amb algun pas tècnic per d'alt (*)
22. Terra 7a Placa amb foradets i merlets que dóna lloc al subsector. Amb un pas tècnic a mitja via i un altre per d'alt (**)
23. ¿? 7b Falta la primera xapa just a on hi ha un dels passos durs de la via i amb perill de caiguda sobre l'arbre amenaçador de just darrera. Mola posar-la des de la via del costat. Escalada en placa on cal auxiliar-se de l'esperó. (**)
24. Xaticlimbers 7a+/7b Esperó bastant a bloc on costa de llegir els passos. Prou interessant. (**)
25. ¿? 6a+ Un pas a l'alçada de la segona xapa i la resta anar fent ajudant-se amb el diedret. (*)

L'aspirina

26. Pervertit 7a De la categoria "de paso tonto". Forats fins al crux i després no baixar la guàrdia (**)
27. ¿? 7a+ Falta la primera xapa però es pot prexapar per la via del costat: Bonica alternativa amb passets de jeroglífic per trobar la combinació guanyadora: de placa i tocar l'esperonet. (**)
28. La normal de l'aspirina 6a D'aspecte clàssic i mig en xemeneia i amb parabolts. (*)
29. Mil.ligram 6b+ Esperonet d'aspecte tumbadet amb algun pas més tècnic. (*)

Penèlope

30. Pirena 6b Esperonet tumbat amb algun pas tècnic que resulta més díficil del que sembla a primera vista. (*)
31. El flap-flap no fa soroll 7b "Via guapa, grau semblant a SARAMPIÓ ( un xic més de pila ) i un xic menys intensa que KRIKCRICKREC, PIKENIKE, VENENO EN LOS OJOS-can jorba- o Deixa't Estar a al Momieta ,etc..." (**)
32. El drac de la fissura 6b+ "Buffff...no sé graduar ! A Parets he fet diedres semblants amb més pati, seguros vells o distants i potser més txungos ( Santacana a la Momia, Gironella, TIM Diables avantpenúltim llarg, etc)...o es que el pati m'afecta molt...Molt guapa per escalfar." (*)
33. Esgraons al cel 7a+ "Me'l recomanen com a grau dur, a vista és complicat.
Pas d'entrada i pas de sortida...hi ha més cantos dels que es veuen a un primer intent. Semblant a NUMERO DE LA BESTIA o POCA SOLTA, o CRIT DE CRIM a St Benet, menys que EL OPORTUNISTA. GUapa. Ojo dits a dalt" (**)
34. Per a Penèlpoe 6c "menudo VIOTE y es que sigue en la tónica del difícil a vista y algún aleje, con la diferencia de que ésta es más vertical y más estética, vía con pasos muy chulos de agujeros y regletas, también tiene pasos finos y de equilibrio, con paso duro para llegar a la reunión, preciosa." "Molt guapa, presa xula i passos continus. Ben aconseguida i recomanable." (***)
35. El pas de la discòrdia 6c+/7a Interessant però sense arribar al nivell de la seva veïna. Té un pas obligat amb una mica d'aire .

El bombo

36. Si amo 7b+ Curiosa via bloquera i molt fanàtica amb un parell de passos cabrón. D'aquelles que et motiven a tornar per aconseguir tatxar-les (***)
37. X 7c Un tram de placa que et toca la pila i amb un final bloquero sobre regletilles fanàtiques i obligat. Sort que es pot muntar per la Diagonal de la X que sinó no es repetiria tant. (***)
38. La diagonal del X 7a Inici en diagonal a esquerres per creuar la X i arribar a la mateixa reunió. Díficil de llegir a vista. (**)
39. Riss 6b+ Bona escalada en placa i bastant tècnica. "Algun forat costa de veure. Pas intermig interessant. Poc classificable. Feu-la!" (**)
40. ¿? 6b+ Escalada en placa d'aspecte fràgil i trencat però que amb repeticions millorarà (*)
41. ¿? 6c+ Entra per l'esperó característic amb roca dolenta fins a un pas de díficil lectura per després flanquejar a l'esquerra per sortir en placa. (*)

El dolmen

42. El mehir 7a Entrada bloquera i després patates ganses. Díficil a vista. (**)
43. La bavaresa 7a+/7b Placa amb passos a bloc que costen de veure. (**)
44. J.G.B. 15.10.17 7a+/7b Placa meys bloquera que l'anterior però amb més conti. (**)
45. La cobdícia 7b Placa amb passos durs i pila. La més interessant d'aquest sectoret. La primera vegada que la vem probar era més dura que en la actualitat gràcies a la roptura d'un canto (***)
46. La hombría 7b+ Un lance i poca cosa més. Al segon pegue sembla més fàcil del grau que marca. "Comparable amb vies verticals-desplomades de placa ( Chiripunk al Vermell-Deixa Tastar a la Momieta, etc...)...MOLT GUAPA i amb un parell de moviments a dits-bidits i romets." (**)
47. La normal del dolmen 6b+ "Vía rara que va por una especie de grieta también, pero más grande, muy muy fina, agarre pequeño y difícil de ver a vista, muy muy técnica, sobretodo de pies" "XEMENEIA interessant. Assegurada ok, molt tècnica, estil Agulles-Frares amb roca bona , molt xula i d'estil alpí però assegurada..." (**)
48. ¿? 7b Un pas díficil a vista però que acaba podent-se resoldre de dos maneres diferents. (**)
49. Catars 7a Escalada en placa en forats alguns bastant roms. Mantinguda i bastant homogènia. (***) 
50. L'obsessió del sioux 6a+ "Menudo calentamiento eh, la vía no esta mal, pero no son del tipo de vías que más me gustan, vía corta, inicio fino, de agarre pequeño, va por una especie de grieta, con un paso de apretar duro al final, la piedra no es muy adherente que digamos. Difícil a vista." (*)
51. Infomona 6c+ Bona placa amb passillos contudents. "vía a bloque y un poco has de ir a la idea, escalar rápido y con potencia.", "paso difícil de bloque que hay a la entrada" (**)
52. Bunker 7b Un parell de passets on varies alterantives hi són possibles. Segurament per la més fàcil, llegiu excursió lògica, no arriba al 7b
53. Tasmania 7b+ Interssant escalada en placa amb un parell de passos de bloc. A les ressenyes consta de 7c però no hi arriba. Un primer pas a bloc i algun passet més on cal desxifrar el jeroglífic correctament.