lunes, 7 de octubre de 2013

Las princesas impolutas 7b, a Roca Mur

Ja feia dies que tenia clitxada aquesta línia, la darrera que volia equipar en aquest sector. Però passaven els dies i no trobava la punta de motivació per empolsinar-me. Sempre hi havia una excusa o altra i la feina per fer. Calia algun detonant... I dues rubies d'igualadina procedència van provocar aquest rebulsiu, com quan el Messi surt al camp. La enveja de qualsevol equipador que es presti: anar a currar amb aquestes peazo escuderes!! També entre l'alineació del dia: el K9, la mascota que ens acompanyarà durant la obra.

En fi, l'aventureta comença com tantes altres vegades amb la entretinguda aprox, no sé quantes vegades le fet ja. Però entre cotilleos i corazones de roca la tropa no presenta reclamació alguna i arriba sencer i motivat a peu de via. Encara tenim una estona de solet per treure les gales d'estiu començant a calentar per la clàssica del sector que em serveix per fixar la corda. Així jo em puc dedicar, a mi bola, a les tasques pròpies d'equipament mentre elles van tatxant pel sector. I així fou, com va anar consumint-se el dia...

Amb l'entrada de la sombra i l'airet habitual del lugar, passem a modo invierno, ben tapadets. A tot això que amb la feina acabada al final del dia, podem catar la nova ruta. Això si: plena de sorra, pols i cantos per trencar. La qual cosa si que aixeca la més profunda indignació de les princesetes. Que tot i ser autètinques jabalines del lugar sembla que no disfruten tibant-li de cantos bruts...Molt pulcres elles, ho volen tot ben net, implacable. O dit d'una altre manera impoluto. I així com no podia ser d'una altra manera queda batejada las princesa impolutas. O era per una altre motiu?


I amb dues ascencions el grau orientatiu sobre 7b, la Nº12 al croquis. La via és més curteta que la resta de les del sector. Seran uns 20 metrillos amb un pas a bloc per entrar entrar, un tramet fàcil per arribar a la repisa i una placa vertical amb algun passet més dur i una arribada a la reunió curiosa.
1. Corazón de roca 7a+ 2. El visionario 7a+ 3. La llastraka 7b 4. Working temperature 7b 5. Egunkaria 8a/+ 6. El mapale 7b 7.Coincidente laboral 6b+ 8. Ahí viene el bombero 7a 9. El pas del temps 6c 10. Tot per un puto gat 6c 11. Terra endins 7a 12. Las princeses impolutas 7b

martes, 1 de octubre de 2013

Supositori esquerra a MONTSERRAT

Pels qui no el coneixeu és un altra bona alternativa de la zona sud al costat mateix del senglar. A més amb ombra matinal que ofereix acceptables condicions a l'estiu i bon peu de via. Dos sectors clarament diferents. El de l'esquerra de roca més sospitosa, amb més reforços de sika i no massa freqüentat. Ambient tranquil i vies un pèl més curtes fins a 20 metres. Històricament amb molt poca info i la existent bastant confusa. Són vies menys comercials que el sector de la dreta però no per això menys interessants. Per a coleccionistes de setens aqui teniu info actualitzada per si algú li pot servir, seguint la numeració de la guia del Luichi:

1- 7b A la guia consta de 7c. Al principi un diedret una mica trencat i a més amb unes zarzes properes que entorpeixen l'ascens. Després fa un petit flanqueig cap a l'esquerra i torna a la dreta on trobem el pas més dur, on igual acaba petant algun canto per l'aspecte poc noble de la mateixa. Després es bifurquen les dues vies. Aquesta és la opció de l'esquerra que obliga a fer unes tibades de roms díficils de trobar a vista i que li sumen algo de grau. (*)

2-7a+ A la guia consta de 7b+. Comparteix entrada amb l'anterior.  Aquesta és la opció de la dreta que sols amaga uns darrers passos més díficils de visualitzar que no pas d'executar. (*)

3-7b Espècie d'esperonet amb una entrada durilla i molt de crucigrama. I de navegar de canto a canto. No feu com jo el primer dia que provava un pasco molt loko que al final va acabar per escupir-me i va invitar a tornar pel road punk. (**)

4- 7b+ Intensa escalada en placa que reserva alguna sorpresa cap amunt. Amb passos variats i un punt de pila que li fa ser una de les millors opcions d'aquest pany. (***)

5- 7a Escalada en placa d'anar fent, amb passets més durs i bons resposos. Amb algun tram més intens. Hi ha algun spit que la identifica. (**)

6- 7b A la guia consta de 7a+ Un bon crucigrama, que si te'l trobes blanc és una cosa i sinó n'és una altre. I un pas a la meitat més físic que li dóna el grau. (*)

7- 7a/+ A la guia consta de 7b. Un passet txungo a la segona xapa i després superar un sostre amb cantos generosos per acabar en una placa molt tècnica (*)

8- 7a A la guia consta de 7b. Les primeres xapes són molt intenses amb algun sikat. Després es pot agafar aire i comença un tram de navegació i roca delicada. (*)

8 bis- 7a No hi consta a la guia. És la opció de la dreta, que poster és més fácil que la seva veïna però comparteix l'inici. (*)

9- 7a. A la guia surt de 7a+. Escalada en placa amb roca prou noble. (**)

10-7a Un parell de remades més físiques en el tram més vertical i després placa, (*)

11- ¿? A la guia surt de 7b+ però la vem estar provant i no ens va correspondre massa amb aquest grau. Sortida a peus volats tres remades i després tres passos duríssims. Podria ser que hi hagués algun sikat rebentat o alguna presa trencada. D'aquells a bloc pur i dur que vols arrencar i la gravetar t'impedeix. A partir del canto gran salvador la tònica canvia. Ja és una placa molt guapa amb roca abrassiva amb un parell de passets més durs i  molt més humana.

12- ¿? A la guia surt de 7b+. Actualment no es pot pujar pq estan petats els quatre primers sikats que permetien arribar a la placa superior. Comparteix reunió amb la Nº11. Al rebentador de vies, podries ser una mica més acurat i ja que t hi poses desequipar tota la via. Que quatre martellassos rabiossos ho sap fer qualsevol i ara ho has deixat fet una merda, molt pitjor sense cap mena de dubte del que havia sigut.

viernes, 14 de junio de 2013

ROCA MUR A CAN JORBA, noves vies

Ja ho prèvia el Luichi en la darrera guia de Montserrat Cara Sur del qual adjunto algunes fotos:
"Muy buen sector sobre un muro en ligero desplome y con abundancia de agujeros, que ofrece itinerarios de continuidad en un curioso marco", "De momento el muro cuenta con pocs itinerarios pero numerosas posibilidades de nuevos equipamientos", i les expectatives s'han ben acomplert.

Així que la majoria de dies sol i d'altres acompanyat, he anat equipat algunes vies més en aquest llunyà i poc popular sector. No sé quantes vegades he pujat però si que sé que m'he passat més hores netejant aquest mur que no pas el menjador de casa. Així espero que no us petin masses merlets ni peuets. Les new 2013 no tenen repeticions conegudes sols la Mapale o sigui que graus orientatius ja anireu dient. M'abstinc d'atorgar estrellites michelin pq totes són sota la meva modesta opinió molt bones, tant les antigues com les noves. Vies d'entre 25 i 35 metres.

Ideal tardes d'estiu o matins d'hivern. Sombreta i corrent d'aire forçada  a partir de les 14 hores.

Una última cosa l'aprox pel camí dels francesos on varies pubilles han parat el crono en 45 minuts i això que no han callat en tot el camí... No recomano el joc de l'oca.

1. Corazón de roca 7a+, NEW 2013, aquesta mítica revista de la qual tinc el privilegi de ser un dels redactors en plantilla. Inclou totes aquelles notícies vinculades al món de l'escalada però de la vessant més del marujeo. Antigament, els que porteu uns anyets en el negoci ja sabreu de que us parlo, no hi havia tanta prescència femenina i actualment aquesta tendència ha cambiat radicalment. I com Dios los cria y ellos se juntan, pues vinga salsa rosa i molt de cotilleo. Aqui no hi trobareu notícies de grans roadpunks sols encadenes de veritat, aquells que corren com la pòlvora. Que si aquells dos estaven escalant per allí, aquells altres fa dies que no se'ls veu junts... També hi trobareu magnífics especials, de moment els hivernals del Bruc i Cornu i l'estival de Rodellar. La penyita està motivadíssima amb aquesta nova publicació i el gran nombre d'abonats en la seva curta existència així ho demostra. El número de llançament vem fer 100 exemplars, ben aviat en el sisé ja eren més de 250 i en el darrer més de 400!! Així que ja saps tu també pots rebre i col.laborar en el Corazón de roca.

2. El visionario 7a+, NEW 2013, ara ja deixem les revistes i parlem d'un que se les va tenir amb aquesta via i la va deixar ben desbrossadeta pal gose y disfrute del grimpaire. L'únic que conec que ha sigut capaç d'acomplir el vell somni de tot esportista, guanyar-se una paletilla, i compartir-la amb la penyita. Un autèntic motivador en les castigadores roko sessions amb el lema "What happen with the people!!"I això gràcies a un salt galàctic de quasi dos metres per trincar-la. Capaç de muntar a vista uns blocs boníssims, no li cal ni provar els passos.... un autèntic visionario.

3. La llastraka 7b, NEW 2103, en aquest cas parlem del somni de qualsevol equipador que no és equipar la via més bonica i orgasmàtica que mai hagi existit. No us deixeu enganyar, el que més mola és tirar les pedres, blocs, llastres, arbrets i els trastos que faci falta. Sobretot que no quedi res per tirar, més tard ja es veurà si es recull algun fruit o no. I ves per on, qui m'ho hauria de dir que en aquesta via he marcat la meva millor marca personal. Un peazo llastra de dimensions faraòniques que va causar un bon enrenou al rebentar-se al picar terra. I sols amb una mica de palanca amb el martell, quan hi pugeu segur que trobeu el buit que ha deixat.

4. Working temperature 7b, NEW 2013, típic dels motorets diesel que necessiten d'una bona estona per començar a rendir. Em sol passar bastant que a les primeres arrancades d'algun pas dur, solen ser bastant en falç amb perill inclús de que peti algun biela . Incapaç d'aguantar-te on després acabaràs tibant com un tigre.  La majoria solem calentar a vies més fàcils del nivell que anem a provar però sortosament encara queden guerrers de veritat. D'aquells que ho tenen clar que "calentar en un 8a és el millor que hi ha", ni que sigui per al final del dia acabar fent pegues per encadenar un 6c.

5. Egunkaria 8a/+, aquesta via consta a la guia com a projecte però realment ja està encadenada. Una placa vertical amb un crux intens i després algun pas més suelto. La he provat però a mi em queda XXL, avia'm si algú es motiva i li fa la segona per confirmar el grau
 
6. El mapale 7b, NEW 2013, "El mapalé es un  género musical y bailable propio de la region caribe colombiana. Esta tonada conserva características musicales típicamente africanas. Representa el encuentro erótico entre el hombre y la mujer. Surgió en la costa del Caribe colombiana gracias a la influencia cultural de los esclavos africanos traficados durante la conquista de América. El conjunto o ensamble musical consta de tambor alegre, tambor llamador, guache o maracas y tambora. El mapalé ha sido descrito también como "ritmo del frenesi" y se ha hablado con no menos abundancia de argumentos, de una especie de brujeria que logra que los bailarines se vayan sintiendo atraídos por algo inexplicable que parece salir de los golpes del tambor o el agudo sonido de una caña, hasta hacerlos caer literalmente hablando, en un desenfreno de pasión, de deseo carnal..."

 I un dia, voltava pel parc, com tantes d'altres vegades, sense un rumb clar quan un gran rembombori va posar en alerta els meus sentits.... Venia de la sala d'ordenadors i em trobo al turno al complert abduit amb el ritme frenètic del Mapale... Les imatges que acompanyaven al video clip també algo debien d'ajudar. Perquè tothom va quedar tan impressionat que després te'ls trobaves per allí deletrejant la lletra. Algun inclús em consta que va tenir malsons per la nit i tot.... Així que aquesta no podia faltar de cap manera. Aqui l'Oskar durant el second ascent mundialment conegut:


7. Coincidente laboral 6b+, la típica via per calentar motors i pendre un primer contacte amb el murako. Uns primers metres una mica més trencats i després una placa d'escalada en placa vertical que va posant els avantbraços a to i acabar per una fisura característica.

8. Ahí viene el bombero 7a, NEW 2013: Inici comú amb l'anterior per anar a buscar una placa mantinguda amb passos de tipus macramé. I més val un video que mil paraules:

9. El pas del temps 6c, la opció de l'esquerra vem posar un primer parabolt que es comparteix amb la de la dreta que estava una mica expo. Després de la repisa una bonica escalada en placa amb algun pas més díficil

10. Tot per un puto gat 6c, la opció de la dreta que es va posant cada vegada més dreta fins acabar sortint a la mateixa reunió de l'anterior. 

11. Terra endins 7a, bona via de placa amb un final més tens per superar una zona més desplomada. Ja s'ha posat la xapa que faltava.

jueves, 6 de junio de 2013

ROCA DEL BOIXAR

Interessant i curiosa roca montserratina que delimita el congost i separa la vessant est i oest del Boixar. On després d'equipar la Mandrilada he descobert altres interessants alternatives. Són bastant ombrívoles, curtetes i no massa populars però estan prou bè i molt de seté grau. Així que aqui teniu una  mica d'info per la penyita per si algú li pot servir d'algo.

Accés per la cova del Boixar:

Te quiero puta 7a; inici amb preses artificials i després placa. La vaig fer fa anys i la recordo guapa. Vigilar a l'inici que costa d'arribar a la primera xapa on inclús podria haver petat alguna presa artificial. (**)

Por un cartón de leche 7b; inici desplomat i un crux a la tercera xapa que costa de veure a vista. Després segueix en placa però no ens podem adormir que no és fàcil. D'aquestes de segon pegue bastant escrit o tirar de monito montador per un bon flash night. (**)

Mandrilada 7b, inici comú amb l'anterior amb un primer crux que es pot resoldre de dos formes diferents. I després placa tècnica on cal desxifrar bè l'ordre de les preses per no liar-la. (**)

Nº5 7a+, No constava ni grau ni nom a la guia del Luichi. Un bloc per entrar que costa de desxifrar i obliga a entendre el moviment. Després un bon repòs per agafar aire i encarar un tram tens de nou. Un xapatge que costa i tres remades més per arribar a la reunió.  Encara està poc tocada i una mica bruta. (**)

Nº6 7b, No constava ni grau ni nom a la guia del Luichi. El mateix bloc d'entrada que l'anterior, però no trobem cap mega repòs. Els cantos són grans però no dóna massa treva. I a més trobem un segon crux en el tram final on es pot caure. (**)

Accés des del congost:

Llançament de xavalina 6c+/7a, una primera placa d'escalada tècnica on costen de veure els cantos i encara bastant trencadot i on hi ha les tibades més dures de la via dóna lloc a una espectacular final on l'espatarramenta està garantitzada. Feia dies que no m'obria tant de cames, really old style! A la foto el Jofre en aquesta via (**)

Petons a l'aviram 6b+, en placa on el més díficil és trobar les regletes que queden ben amagades. Per complementar la oferta del lugar, però sense un interés especial per si mateixa. (*)

Mackonajui 6c+; igual que l'anterior però molt més a bloc i contudent. On cal anar per feina sinó acabarem rebentats tot i ser ben curteta. (**)

Ironflan 7a+, comença amb uns passos a bloc que sens dubte són el més díficil i caldrà trobar la combinació gunayadora fins a una vira repòs. On costa sortir-ne i més si no tenim la cinta posadeta. I la resta es una trave a esquerres una mica forçada. (*)

viernes, 24 de mayo de 2013

L'espacio y el bombero, va de vies i blogs

S'acosta la calor i amb ella les pujades a la Font Soleia. Enguany, després de fer una mica l'indiu per cala Montse ara li toca el torn a aquesta altre popular muntanya de zona centro. No us deixo la crònica de les primeres "escaramuzes" de presa de contacte amb un resultat final de bones clatellades i algun fugaç encadene. Que això seria massa aburrit per un espai com aquest regit per la màxima "Hary l'hansen sun and the morning now!". Aquesta vegada toca retre homenatge a dos dels grans blogs d'escalada de casa nostre, dels que miro tot sovint i que a més són dues vies de Sant Llorenç.

Per una banda, el Bombero de la roca d'un company de la feina on recull el diàri de vitàcora de la seva activitat tibadora i on surten sovint altres companys. Un fanàtic que amb quatre dies ha passat del 6a al 7b. I desde Huuurra mola mencionar les bones i desinteressades actuacions dels pocs que currem per la penyita sobretot si son colegues de feina. Vaig flipar quan m'ho van dir que hi havia  una nova via al costat mateix de les històriques Angeles de fuego i Clave Omega.  Una bona feina desbrossant el peu de via i com a resultat un 7a+, de les millors vies que s'han equipat a la Placa de l'Heura. Bons forats per baix i que a poc a poc es va posant més díficil fins a un final més tens. Ese es mi colega, clar que sí Canito, que la has clavado!

  Sellares i Oskar a Espacio, amor y locura 8a. Sant Llorenç del Munt. Març 2011 from robert guilera on Vimeo.

Per altra banda, l'Espacio, amor y locura el blog del Fernando que conté una gran quantitat d'informació de les seves sortides tibadores i sempre amb un humor molt peculiar. Un dels de referència sense cap mena de dubte. A més com a equipador, que a dir si mitja paret gran és seva apart de moltes vies a altres indrets. I entre elles la que té el mateix nom que el blog, una nova anchoita que m'he anotat a la cole. Aquesta vegada no ha calgut sortir com un bou sense esquella completament embogit buscant suavitzar la via per poder pujar. Així espero que l'anònim desconegut sigui misericordiós ara que m'he portat de forma tan elegant i m'aprovi l'encadene i pugui entrar per mèrits pròpis a l'olymp diví. Si que és veritat que ella mateixa per sí sola ja està bastant suavitzada, en la línia de les seves veïnes vidilloses la claudio i la calladeta. Més endavant, en la llunyana sibèria, les anchoites ja són una altra cosa pq  les he tocat totes i no n'he fet ni una. Però si entrem en decotacions es pot liar la de Sant Quintin, i jo ara que he tornat al recte camí no voldria rebre més pedregades ni lapidacions. Tampoc voldria pecar per un escaqueo qualsevol. Ens deslliure-nos de qualsevol mal.

martes, 14 de mayo de 2013

Paula 8a, versió bujarrillla, o sea amb el diedru por supuesto

No n'havia tingut prou amb el càstig imposat pels grans jefes indius de les bambes i les pulsacions el dia anterior en la cursa de l'Alba.

Vaig provar en va, de seguir a varis companys de viatge per endinsar-nos en la majestuositat de la munyanya montserratina. Però tots m'abandonaven al poc i em deixaven tirat com una colilla al meu destí. Pujant les escales de Sant Benet les cames em cremaven de tal manera que sols pensava en tirar-me a terra demamant clemència i perdó per haver nascut. I lo pitjor de tot a darrera tenia una ristra d'indius amb la destral esmolada per fotre'm la pell. Un "infiernuch" sort que encara al final, amb el comodín de les males arts, vaig aconseguir salvar una gran acatombe i algun moblet.

 I ja el dia següent, arrastrant-me com un cuc vaig aconseguir personar-me amb les meves millors gales al Bruc on m'esperaven uns altres indius mapaches dels que els hi agraden les cordes, mosquetons i el rapelismo extremo.

El que no comtava es que volien a anar a recuperar projects inhòspits i "secretius" del vessant nort, o sea a la sombreta i vies massa dures per un cos amansat del dia anterior. Inclús l'aproximació de 5 minuts se'm va fer llarga, per culpa de les agulletes. I el calentament a roda aixecada per la Marrana no feia presagiar res de bo.

El meu project, la Paula, la reina del sector. Una d'aquestes que tot i fer el bujarra, sota la meva modesta opinió, si que arriba a la categoria divina d'anchoit-a. I és que no tinc manera humana de controlar la tendència natural al eskakeo, l'eterna búsqueda al camí més lògic o sencill. I en el cas que ens ocupa això es diu el diedrako, font dels pecats més perversos i les pitjors heregias mai vistes.
I això ha provocat la pujada del preu del meu cap en vida: s'han vist cartells de "wanted dead or alive" de fins a 20.000$. I una vegada mort, la condemna perpètua de la meva pobre ànima a l'infern.


Inclús, van sonar les bozines d'amonestació em apollar-lo per primera vegada, just abans d'afrontar la seqüència clau i identificativa el doble ombro. Però encegat com anava, no les vaig ni sentir, sols tenia esma per tira-me com un tigre al canto salvador, al TOP d'aquest bloc. Calia baixar breument pulsacions, per mirar de fer alguna cosa en el pasako d'invertit que em tenia martiritzat. Tremolant i mig dinàmic l'acabo resolent i paaaaaam els peus de nou cap al diedrako salvador desencadenant la ira de tots els jutges i els crits de "Fuera, Fuera...".

I com que començaven a llançar-me tota mena d'objectes, ràpidament trave a esquerres a buscar el repos d'on quedava fora l'abast d'aquella lapidació pública. Tan alterada va quedar la multitud que ja no vaig gosar tornar-lo a tocar no fora cas que em tallessin la soferta cama dreta.

Així, sols quedava la agònica placa final que al final cedia i m'obria de nou les portes a l'olimp celestial.

viernes, 3 de mayo de 2013

Xinita down 7b+, al Vermell del Xincarró

Així fou com va anar la conversa:

Oskar: -"ara no vagis treient tantes targetes vermelles que tu, si tu, encara no has ni probat la xinita down, la meva gran creació montserratina...(nomès és 7b+...). Jo pensava que tu també tenies el mono blau de currante montserratí..." 


Huuurra: -"Una gran taca a l'expedient això de la xinita down, espero poder-ho solventar en breu. Però he sentit tantes pelicules de terror que no sé si ressar una quants pares nostres com faig abans d'anar al Campi qui pugui. O esperar algun dia que la trobi muntadeta i ben blanqueta...." 


Oskar: -"Home veig que el plantejament és prou bò, lo de ressar bé i lo de trobar-te-la blanketa i muntadeta també força bé, però coneixent la teva depurada tècnica d'artifo crec que ho pots provar el dia que vulguis, això sí no t'oblidis el mono de treball i el paracas jeje. Que tinguis sort, inclús es podria donar-se el cas de que jo estigui per baix veient-t'ho.." 


I així fou com vaig anar a parar en una terrible emboscada de la qual ni el mateix Rambo en els seus anys mozos se'n sortia. D'entrada un llarg episodi de pulges que va deixar impracticable la vessant nort, destí inicial d'aquesta matinal expres. Total que estudiant altres alternatives acabem amb l'Oskar, i com molts d'altres, en el Vermell sense paracaigudes però amb mono de treball. Poc temps i ganes de tatxar alguna coseta..


Just es celebrava el primer aniversari d'aquell fatídic accident, i ja no quedaven mes excuses disponibles havia arribat l'hora d'enfrontar-me amb la Xinita Down, de la Oskar factory.  Una via amb molta història i per si algú no està al corrent us recordaré d'on surt el nom. 


Equipant aquesta via és on va prestar el seu últim servei, el mototaladro més sorollós que hom hagi mai vist per aquests indrets. Comprat directament, amb l'OFERTÓN, als xinos per poc menys de 100 euros, d'aqui li va vindre el nom de la xinita. I amb diminutiu pq la veritat és que de petita no en tenia res.
Es va quedar a poc d'aconseguir el somiat objectiu dels 100 forats. I tot per culpa d'una mala caiguda de més de 20 metres. No la va aguantar. PAAAAAAMMMM!! Va ser la fi a la seva brillant fulla de serveis.    I també altres històries en la fase de les primeres repeticions.  Corrien rumors de pelicules de terror i algun potencial repetidor indignat per un xapatge.  I quina fou la meva sorpresa, quina via tan bona. Comparteixen el primer tram amb el Komando Entrecot i després una trave a esquerres per acabar per un espectacular murako de forats i merlets. Resumint una altre bombón, sota el meu punt de vista inclús més guapa que el pròpi komando.   Així doncs, una nova confirmació de la calitat d'aquest viot que justifica els danys colaterals de tan valuosa pèrdua.   Fins sempre Xinita!!
 
 

miércoles, 10 de abril de 2013

Repóker de" jotes" al Vermell

Hi ha una jugada mítica en el "mentider amb daus", es tracta de superar un repoker amb un de gama superior amb sols cinc tirades. A més per donar-li més emoció, es sol anar mostrant els daus fins a la darrera tirada que es passen ocults els daus que queden. I la sort està servida.... És el moment en que el teu destí queda en mans de l'atzar. De vegades, les menys, la sort ens acompanya i salvem la pell. La majoria la palmem.

I aquesta mateixa sort és la que avui m ha permes caçar el darrer canto a la Cagamànecs i passar un repóker al poker que ja tenia sobre la taula.

Poc a poc, han anat caient aquestes cinc vies de 35 metres que sota la meva modesta opinió són de les millors del Vermell en el seu grau. Un autèntic repóker que no és de negres ni tampoc d'assos, jo el deixo en jotes.

 L´únic inconvenient és que sols hi ha dues entrades per les cinc vies la qual cosa dificulta els asedios en cas d'overbooking. Adjunto comentaris del Tranki amb els graus actuals i les estrellites de la guia michelin:


NO REPAPIEGIS: 7c. "Bidits poc profunds, resistència amb un pas més dur al mig. Peus clau en un mur desplomat on es navega a dreta i esquerra d'un esperonet estrany. Compte amb la segona xapa un cop es separa de la Pau Barrios, costa de mosquetonejar la cinta i la caiguda pot ser dolenta. Bonica. UN cop controlada l'aleje entrant a reunió no té secret."  Llàstima o sort de la repisa que parteix la via en dos. (***)

PAU BARRIOS 7c+: "Dura i difícil. Assegurances allunyades. Un cop controlada ja no té tant de secret però a vista et jugues una bona castanya. A diferència de la resta del sector aquí calen dits forts. Inici amb un dinàmic on si ets baixet acabes volant peus, a canto boníssim, bloqueigs durs i pas de placa desplomada on peus i dits apreten a mort quan ja vas petat..un cop superat el crux cal anar sense dubtar fins al xape..un excalèxtric no serveix, quan vas al rotpunkt no es xapa fins que s'arriba al canto bo. OJO A LA SORTIDA..serà 6c però no es pot caure...En moltes referències es cota de 7c+...Per mi és la més exigent del sector" Llàstima o sort de la repisa que parteix la via en dos. (***)

EL VIANANT 7c. "Primer llarg d'accés a la resta de vies, un 7a+ de placa GENIAL, foradets i pas burro de regleta lateral. Un cop sortint de la R1 hi ha molts bloqueigs, algun pas dinàmic dels macos i un CRUX anant a bidit que es pot fer en lance recte o per la esquerra amb un dur bloqueig d'espatlla esquerra. Compte a la sortida (assegurança exigent però gens perillosa). Final en placa més facil però bonic." (***)

EL NÒMADA 7b+. "Via guapa però burra burra. El pas és molt exigent amb els corresponents "rebots" per consolidar el moviment. Sortida atlètica i "airejada". UN cop encadenada no és de les que repeteixes..per si de cas..." I per mi hi ha una frase cèlebre de l'autor de Fe i Valor per una altra via però que en aquest cas també és molt apropiada "a la guia nova de 7b+, pero que demanem entre tots una rectificació publica a la plaça de la vila amb l'alcalde present de la més que necessaria recotació a 7c". Almenys és la que més pegues m'ha costat de totes i sempre casi casi. Fins que un dia vaig encertar i poder finalment tatxar. (***)

CAGAMÀNECS 7c+. "Més dura que la seva veïna, de la qual és "variant" de sortida. " Potser és la menys famosa del repartori però de la mateixa categoria de les altres. Sols li sobren els dos últims metres de roca més dolenta. Aquesta encanvi m'ha semblat suau pel grau proposat, i tampoc sóc l'únic que ho opina. Hi ha un primer crux amb potencial caiguda guarra sobre una rampa. Es pot resoldre de diverses maneres però cap realment fàcil. Més amunt s'arriba a un repòs molt bo i un nou bloc que també es pot resoldre de diverses maneres inclús amb escaqueo. Per sort aquesta vegada, per raro que sembli, he mantingut la rectitud ètica i he pujat recte. Que m'he de començar a guanyar el cel i alliberar-me d'aquesta tendència espontania al escaqueo. (***)

miércoles, 27 de marzo de 2013

Mandrilada 7b, una nova a la Roca del Boixar

Aquesta va per vosaltres mandrils bebedors de suc de civada, clients habituals d'entre setmana a la cara sur, altrament conegut com els hospitalenses. Un grup selecte, principalment de bombers, on has d'acreditar com a mínim uns quants 7b's per poder entrar a les 10 del matí a ca l'Anna. I on la majoria d'integrants històrics coleccionen vies de 7c+ i 8a. Fins aquí, res a diferenciar a cap altra penya d'escaladors que hom pot trobar pel barri. La característica sense dubte més representativa és que es mouen en manada provocant un efecte intimidador a qualsevol cordada que accidentalment corri pel mateix sector. I com gaudeixen de la benavolència del mateix Fary, no deixen titre con cabeza. A la que es motiven amb un sector el tatxen de manera compulsiva. Algun més ràpid, d'altres no tant. I el Moha que ja s'ho sap, quan veu les furgos plenes de mandrils, ja omple neveres. Que no falti de res, sobretot ni de les verdes (alhambras) ni de las rojas (estrellas).

Pues aqui ni teniu una altre, una vieta de poc més de 10 metrillos però prou interessant. L'entrada i primera xapa és comuna amb la Por un cartón de leche 7b. I després va més a la dreta per una placa vertical de foradets. Fins on el bloc ja tumba que a la ressenya de la guía estan dibuixades erronament fins d'alt del bloc. I semblen uns viots que realment no son. De fet surten dibuixades amb més longitud que les del Senglar que són 3 vegades més llargues!

miércoles, 20 de marzo de 2013

Siracusa 7b; el meu petit gra de sorra a SIURANA

Com m'ha costat cumplir amb l'objectiu de la temporada o sigui el 7c siuranero. Això sí a costa de no pocs komandillos, unes quantes llemes obertes i un bon nombre de pegues. La víctima ha estat la Mássimo targtalia al Solarium, esperant alegrement que aguanti estoicament les decotacions en una escola on hi ha molts pocs regalets. I si algú la decota els hi enviaré el meu amic Mássimo a que li trenqui la cara com li va fer en el Berlusconi. Que a la llibreta, en l'apartat siuranero, en tinc un parell d'aquestes que havien estat de 7c però han acabat caient al 7b+, la Imbècil al Grau de Masets i la Noia a l'Esperó.

Aqui el Mariano in action a Siracusa:

I un dia que em trobava jo voltant per Cornu amb les llemes ensagrantades i amb el cartell de "out of order" penjat al coll. Incapaç de tocar cap més regleta ja sols era capaç  de currar per la penyita... O sea ser, d'equipar.

I aprofito que tenia el campament muntat al mateix Solarium per donar rienda suelta a la imaginación. I així fou, com a l'esquerra mateix de l'Arquimedes va aparèixer la Siracusa, de l'Arquimedes de Siracusa. Una via d'uns 25 metrillos, amb una arrancada contundent i unes primeres quatre xapes intenses, una zona molt fàcil de roca més dubtosa, descans a repisa, i un segon tram més intens de regles típiques del lugar. Un 7b en un sector que encara no en tenia cap. No és ni la millor ni la pitjor, simplement una más en la millor escola del món mundial.

El komandillo disfrutant del bon peu de via, que no es queixi ningú....

I al final, uns dies després del currillo,  m'he trobat de nou per aquestes terres amb llemes noves per firmar la primera munidal. També s'esdevé la primera repetició i tres més candidats que confirmen el grau. Sols queda a l'aire la primera mundial femenina i "lavista".

miércoles, 13 de marzo de 2013

Correcamins, una altra llosa tumabada

Tot va començar el 2010, amb les 6 jornades de batalles infernals, i al final retirada amb la cua entre cames i el clatell ben vermell.  M'hi vaig tornar a enfrontar el 2011 i el  2012  amb idèntic final. Però qui m'hauria de dir a mi que aquest 2013, finalment, seria l'any del pegue bo. En total han sigut 13 dies de feina i 45 pegues. El que no sé, si passa a ser la meva millor marca personal de número de pegues. O dit d'una altra manera, la via que més pegues m'ha costat.


I és que aquest canvi de ritme superior, m'ha tumbat tantes vegades que ja estava començant a pensar a decretar-la via non grata. M'havien recomanat teràpia per vèncer aquest estancament mental que no em permetia creure en un road punk. Però es que la via és tan bona que bè es mereixia tots aquests esforços. Així per fi, ets lliure i ja puc anar a correr per altres camins. A tomar pel sac!!

lunes, 11 de marzo de 2013

I OPEN D'ESCALADA EN BLOC AL PARC DE MONTJUÏC



Per fi s'ha pogut dur a terme el vell somni d'uns quants, especialment dels practicantes del rapelismo extremo,  de tenir un rocòdrom digne en el parc. Ha costat anys de reunions, permissos i feina. Però sumant l'esforç de varis per fi ja el tenim aquí.


I aquest divendres dia 8 de Març coincidint amb el patró de bombers, s'ha celebrat aquesta jornada d'inaguració amb una compe desenfadada de bloc. Hi havia 20 problemes que hem plantejat l'excel.lentíssima comissió organitzadora. I una pissarra on s'inscrivia els participants i la penyita s'apuntava els blocs encadenats. A més una mica de berenar, i uns obsequis pels tres millors en categoria "megapubilla" i "supermasclot" i tot per cero euros.

Total que una amics de no sé qui, uns altres de no sé qui altre i una trentena de participants i una vintena d'animadors. I quasi tres hores per encadenar "all you can climb". I després la prova estelar, el salt a la paletilla, que es va acabar decidint entre els més alts dels allí presents. A la qual cosa, sols vaig poder respondre fent l'idiota amb uns salts de cap. De com quan era futbolista del tercera regional i cada diumenge ens fotien 7 o 8 gols. La diferència és que aquí, tot i volar, no vaig aconseguir donar-li el cop de cap definitiu. Però vaig aconseguir fer embogir al públic que va recompensar cada intent amb unes bones rises i forts aplaudiments. I clar de tant fer l'idiota, al final em vaig emportar un bon zambullo d'aigua que encara va divertir més als no bombers.


Felicitar als campions mundials i a la resta de participants, agrarir als altres companys de l'excel.leníssima comissió (Linares, Pollito, Stif, Oskar i Aceña), al Ferran per potenciar aquest esdeveniment i negociar l'autorització, al Torn D del parc per ajudar en tot el que estava al seu abast i a tots els que han col.laborat d'alguna manera o altre en tenir aquesta instal.lació.

Ala fins la propera edició, i si has casuat baixa justificada o no te n'has enterat estigues pendent el proper 8 de Març que esperem ser-hi de nou!!!

PD- I ja per acabar, sols comentar-vos que la paletilla estava de muerte que ha estat desgustada per tot el torn A gràcies al bot del Linares. Ell ja ha complert el que és un altre vell somni meu d'aconseguir-na una en una compe.

jueves, 7 de marzo de 2013

Per fi un bon viatge pel senglarush...8a

Em trobava feliçment voltant pel Bruc sobre les 10 del matí com molts d'altres matins d'hivern amb la ferma voluntat de gaudir d'un dia d'esportiva. No tenia massa clar el destí, com tantes d'altres vegades. Primava poder assediar la víctima del dia, o project, com es mereix, intentant evitar els colapses de les hores punta. Que en el temps que corren hi ha vies on cal agafar tanda...
Així que estava amb aquest tipus de cabòries prèvies a l'elecció del destí quan un fet casual m'ha ajudat a decidir-me d'una vegada per totes. Ha sortit una mandrilada d'almenys 12 escaladors habituals del barri tot cridant Vermell, Vermell... Quin desembarco. Així pues ens veiem per la tarda al bar. Que sempre hi ha que tenir un plan B. Així que una altra cordada m'adopta i m'acoplo amb ells cap al senglar. Ens trobem algunes humitats però el que feia molts anys que no em passava sols tot el dia. Jo m'enfronto a una vella coneguda, el Viatge imaginàri. Ja tenia la codiciada versió s-ka-keo de la dreta, la que  tothom es pensa que és el Viatge. I ara li ha tocat el rebre a la original one, amb la seva seqüència a bloc que li dóna un cambi de ritme contundent. A la foto del Luichi, el Tranki fent el pas loko del final del crux.

Així ja amb la meva anchoita i gaudint dels privilegis de l'Olymp dels Déus ja estic més tranquilet tot i que pilli algun que altre embús pel barri.

miércoles, 27 de febrero de 2013

Els setens del segon pis de Collbató

Una opció a tenir en comte per algun dia que volguem estar més tranquils i fugir de les aglomeracions dels sectors més populars. No les coneixia i la veritat és que les vies estan prou bè, no massa llargues, ben equipadetes i poc blanquetes.... Una mica d'info de la oferta actual en seté grau, seguint la numeració de la guia:

Sector Esquerra

Orlando Zapata 7a, Placa vertical amb un pas de bloc per entrar i un altre a mitja via. Molt de ditets. (**)

Sense pedestal 7a, Sortida desplomada a bloc i unes remades atlètiques per acabar en placa més fàcil per un V+. (**)

Sector Dreta

Santa truja 7b, Entrada de bloc comú amb la nº2. Trave a l'esquerra fins al gran bloc característic. I un passet per anar a parar en una zona amb més canto fins a una reunió comuna. (***)

Nº2 7b, La mateixa entrada a bloc, i flanqueig a la dreta per superar un sostret amb un altre passet (**)

Nº3 7a+, Una seqüència d'entrada dura i rara, un tram facilet en placa i superar el sostret de la foto de la guia. (**)

Nº4 7a, Entrada comuna intensa i després flanqueig a l'esquerra per anar a sortir per una placa amb merlets molt curiosa. (***)

Nº5 7a, La mateixa entrada però sortint per la dreta per una placa molt bona. (***)

martes, 12 de febrero de 2013

Santa truja 7b, una recuperada al Segon Pis dreta de COLLBATÓ

Després d'una setmana absort amb els meus pensaments i dilemes ètics al final m'he decidit a tirar pel recte per l'evident falta d'informació de la darrera malifeta que he fet pel barri. Poster tú, lector, tens alguna info que desconec.
Perquè una cosa si que està clara, la situació és la que és i serà la que serà.
Tot es remunta en una no molt llunyana visita a aquest interessant sector, amb vies curtetes però prou bones. Anava feliçment tatxant els diferents setens disponibles quan em vaig estar mirant la nº1 graduadada de 7b+. Però no veia ni les xapes, sols una a la sortida fàcil superior i un espàrrec sense xapa i un cordino vell en un pont de roca. No entenia res, després a la nova guia a l'apartat d'observacions consta com a projecte antic i no acabat! Luego llavors no hauria d'estar graduada.


El cas és que aprofitant les eines de currar aprofito per acabar d'una vegada per totes la via. On sols quedava posar un parabolt nou i una xapa a l'espàrrec. Feina ràpida i una nova via per la penyita que comparteix sortida amb la seva veïna Nº2 i també grau. Poster és algo més díficil aquesta nova sortida però no arriba al 7b+ que venia ressenyat. El més díficil aixecar el cul de terra i més ara que han petat un parell de cantos i és més rabiosa encara. Després venen quatre passos molt intensos fins a una petita trave a l'esquerra on hi ha un descans. Després sols queda un darrera moviment i bones remades per arribar a la reunió comuna amb la opció de la dreta.

viernes, 8 de febrero de 2013

SENSE PEDESTAL 7a; una nova al Segon Pis Esquerra de COLLBATÓ

Me n'havia parlat el Jofre, d'una possible nova línia que sortia i que efectivament en una vista anterior vaig veure prou atractiva. Així que ens posem els dos mans a l'obra i joc ràpid i ja n'hi ha una més per completar la oferta del lugar.

Són quatre parabolts de variant d'entrada directa a la via Natrix V+(la teniu en blau a la foto).  Quedant una entrada bloquera amb bones remades.

Ara que la pedra està tan dura que li ha tret els colors a la meva flamant nova pistola taladradora. Per déu per fotre quatre forats m'he quedat without battery! I acte seguit, les primeres ascencions mundials.

Si estàs llegint això ets afortunat i no tens cap mena d'excusa per fer la via tal i com ha estat concebuda....
Que la pobre és tan curta que si li treus un passet cambia del tot.... De fet vaig pujar dues vegades per contrastar aquesta informació i fer les dues opcions. Cal arrancar rollo quasi sit dowm start, amb la fisura horitzontal vermella amb mà dreta per fer un bloqueig llarg a una planeta d'esquerres...  Que també hi ha la opció escaqueitor, sobretot per llargaruts de saltar-se aquest bloqueig i entrar molt més comodament. Es per tot això que la via es diu Sense pedestal, pq amb un bon munt de pedres totes aquestes cabòries no tindrien raó de ser. Així que ja sabeu, allà vosaltres amb la vostra consciència!




domingo, 20 de enero de 2013

El pagafantas 7b/+; una nova al Vermell del Xincarró

"Hacer una cobra: Mecanismo de defensa ante el peligro; hay diferentes tipologías de cobras, unas mas agresivas que otras..."

Ha plogut molt d'ençà aquella última vegada que havia estat d'obres, en motiu de la via que vaig dedicar aquell company de feina, l'estripacalces. Va ser la última via que va firmar la xinita, la màquina més sorollosa que mai s'hagi vist per aquestes parets. Després va venir aquell desafortunat acident per Montserrat amb la que es va acabar la seva fulla de serveis. Va quedar lluny de l'objectiu inicial d'aconseguir rendibilitzar-se fent uns 100 forats, o el que es el mateix a menys d'un euro per forat.
Però afortunadament, per casa meva van passar el reis mags d'orient, i com m'havia portat tant bè durant tot l'any em van deixar una nova joguineta per fer forats a les parets. Bueno, ho reconec,  també hi havia algo de carbó en algun racó del meu sofà.
Així, que ja tenia una línia clitxada, de nou, al Vermell del Xincarró... on molts són els qui escalen però ara ja menys els que hi curren. Pues no patiu, vosaltres escaleu i decoteu, jo sols espero algun dia la recompensa promesa... Aquella que tot grimpaire somia aconseguir algun dia.
"Los miercoles son los nuevos viernes..."


Una altre vieta per la penyita, ben equipadeta amb 12 parabolillos i no dolenta del tot. Els primers metres són els més bruts però després acaba sent prou bona. Per completar la oferta d'aquest racó... Sita dos a la dreta del Sabor latino. El seu traçat correspoon a la número 68 de la guia actual que en realitat va més a l'esquerra del que està dibuixat. Després de les primeres ascencions sembla que el grau ronda entre el 7b/+. Aqui teniu un parell de fotos de la segona munidal, a càrrec de l'Unai.
I el nom dedicat a un pobre company de feina que no aixeca el cap. Aquesta va per tu, pagafantas "Cuando os despidáis, si ella se da la vuelta para mirarte, no falla nunca, es que está por tí...."

miércoles, 9 de enero de 2013

Isadora donde estas?

Cada vegada les entrades les faig de vies a prioi més fàcils en el seu grau però més cabrones en la realitat. Mostra inequívoca de la involució lògica cap a la gamma baixeta del seté grau.... I és que després de les aventuretes pels 7b+ montserratins, li ha tocat el torna als 7b's siuraneros amb diferent sort. On com a totes les escoles n'hi ha de facilets i de moooolt hards. Que com deia el gran sensei: " posa-li el grau que vulguis que és la Isadora..." I aquesta és el tema que ens ocupa ara mateix. Desconec si tu, fidel lector, l'has tatxat, provat o si n'has sentit a parlar. Però, vet aquí que em trobava jo feliçment de komando per aquells paratges quan per extranys motius vem anar a parar al sector conegut com el Campi qui pugui. Un d'aquells que quan el sento anomenar les llemes ja em comencen a suar i automàticament reso tres pares nostres i un ave maria. Suposo que les respectives ensopegades, en la Gurungos i la Harry el Sucio m'havien amansat suficient. Dos altres, 7b 's old school, que completen la triologia que tot septimogradista li agradaria tenir en la seva llibreta. Total que el sensei perjudicat per les seqüeles nadalenques me la presenta... Resultat bastant pervisible; parada a cada xapa i arrastrada total. Però al segon pegue i contra tot pronòstic li poso el road punk. Aqui teniu el video-flash de tal joia amb picats i tot... per donar-li més carisma!!