domingo, 28 de febrero de 2010

CURSA DE LA LLUNA a Núria

En la primera edició d'aquesta cursa vaig aconseguir el botí més gran que mai hagi aconseguit suant la cansalada per aquests móns de déu! O sigui 150 euros i ja se sap que les veus corren...

Les adverses condicions metereològiques obliguen a passar al plan B, o sigui una cursa per les pistes de Núria. No vulguis anar cap al Puigmal amb neus rares i problemes de tot tipus. Que millor que quasi 900 metres de desnivell amb tres pujades per fer una cursa explosiva i espectacular.




O sigui que al final tornem a les gimcames que tan bona acceptació estant tenint. Si vas a fer una cursa alpina te posen una gimcana i tots contents. Si vas a fer una crono per terres inòspites te posen una gimcana i tots contents. I si va a fer una gimcana i per una d'aquelles et posen una gimcana ja és la hòstia!

Però en aquest cas jo crec que ha sigut un èxit total i ara anireu veient perquè.

D'entrada la participació record d'enguany (240 inscrits per una segona edició) ja dóna una pista que en la primera edició la gent ja va marxar contenta. I no només hi havia silveretes i raquetes entre tants inscrits. Hi havia bastant ferro i del fort. I és que els premis en metàl.lic són d'allò més llaminers. I si ajuntes ferro del bo amb molt de carbó la combinació es demolidora. I això és el que hi havia a la primera línia de la sortida, bastantes botes de carbó amb ganes de caçar un dels somiats sobres màgics que tant ajuden a sufraguar despeses...

I amb tant de carbó jo no podia ser menys i ja m'havia encarregat entre setmana de firar-me amb unes flamants canyes de carbó per entrar definitivament en l'era del carbó!

Ens avien a les 7:30 i a pujar per Mulleres i de quina manera! Tothom agafa una ritme però els murakos causen estralls. La penya els encara rectes i apa a seguir fins que la inclinació provoca relliscades i obliga a petites zetes per sortir del mal tram. Circulo sobre el 12 que es sobre el que tenia previst segons la porra feta en el tren de pujada. Que bonic es veure la cara que se li queda a un en veure a segons qui. Tothom tindrà les seves pugnes perquè hi ha comtes pendents i ferides encara molt vives.

Treure pells i baixada per les Creus. Han il.luminat la pista amb les llums dels canyons però baixem fort ja que la pista és blava i al canvi ens espera la música a tope per ambientar...

La segona pujada la fem per la Pala Bèstia, autèntic icone d'aquesta estació. I aquí si que tothom busca zetes per superar la màxima inclinació. En aquest moment tinc un moment d'especial inspiració i em començo a trobar còmode darrera el Sala. Al final l'aconseguixo passar i vaig cap endavant on hi ha el Met amb qui arribo al canvi. A més hi ha un exèrcit d'animadors professionals amb raquetes que generen un ambient que encara no havia vist pels piris. Estic al límit del top ten i la motivació està pels núvols. Però el meu moment de glòria d'aquesta temporada aviat s'esfuma. I és que entre la baixada i els canvis arrenco la darrera pujada per darrera del Sala i lluny del Met. Encara no he aconseguit engravar la "sisena" en cap baixada desde que sóc papi. Quan els esquís comencen a vibrar i les cames estan engarrotades s'encen el display de DANGER i s'activa el fre motor automàtic. En aquesta darrera pujada de nou per Mulleres estic més ensopidot i vaig fent la goma uns metres darrera el Sala que porta un bon ritme fins d'alt. A d'alt m'animen la Imma i el Pere que m'informen de que vaig el 10. Així de nou un TOP TEN (de casualitat) i molt content per haver pogut donar-ho tot en cursa.

La Imma també arriba molt contenta perquè ha fet una pujada i ha corononat abans del cap de cursa i ens ha vist passar a tots. Ja ha fet la seva reaparició mundial i com en la época amb la Vanessa negocinant amb els controls perquè la classifiquin. Per sort no li ha calgut ensenyar la pala de juguet d'anar a la placeta que havia agafat per passar la revissió de material...

I una vegada feta l'activitat, un caldo calent per fer temps a que tothom acabi la seva cursa. Hi havia qui ha fet una pujada, d'altres dos i la resta les tres. Sopem i al poc comença la música en viu. Comencen tranquils però amb la "comba" la cosa es comença a animar. Es recullen unes taules del menjador i s'improvitza una sala de ball. Llums fora, alguns cuba libres i bon rotllo. La gent s'anima molt i al ritme del "follow the lider" s'arriba a la màxima animació de la vetllada. Malahuradament a les 11:30 sir direktor es veu obligat a interrompre la "vervena" per procedir a la entrega de premis. I una vegada repartits els sobres màgics tots cap el tren després d'haver viscut sencillament una cursa diferent. Aqui teniu el gran triumfador de la nit, el Vendri, que s'alça amb el sobre més ple i la moral a tope pels plats forts de la temporada: mundials i pierres.

I com en aquesta vida no tot són flors i violes, crec que les baixades en un recorregut com aquest haurien d'estar molt més balissades. I intentar no barrejar en una mateixa baixada els ferros més suïcides amb d'altres corredors per evitar embastiments que ja ha provocat diverses caigudes com la d'en Poma i en Dani.

Però m'ha donat la sensació que tothom ha marxat content, i inclús algun marxaria més content si la música en viu hagués durat fins les 2 del matí.

martes, 23 de febrero de 2010

Ple total al PADRÓ

Ja fa dies que és un dels destins habituals per sumar metrillos... I és que avui hem sigut una bona colla currant pel Port del Comte. El poder de convocatòria del Pere, l'amfitrió lokal, ha aconseguit reunir un vertiable exèrcit de la cinta vermella disposats a gaudir de les bones condicions que hi ha a l'estació. D'Andorra venia el Dani amb la casa a costes, el Vendri de Sant Andreu, els Xavis i l'Anna venien de Manresa, el Quico de Berga i servidor d'Olesa:



I com mana el recorregut "DISCOVER THE PORT" anem directes al Padró on ens cal obrir una mica de traça. Ens rellevem en la tasca traçadora per mantenir una bona cadència fins al cim on arrivem junts el Dani, Vendri, Pere i el Malo. Reagrupament i afrontem una nova pujada, per pistes, cap a la Querol, però a mig pujar començen tota mena d'hostilitats i comença una batalla campal. Salvese quien pueda!! Quins hachazos i contrahachazos més interessants...
Segon reagrupament, baixada i pujada "suau" fins d'alt la Bòfia per acabar. I de premi pels soferts manxadors una bonica baixada pel bosquet amb neu verge..
El dissabte nous episodis de bones batalles amb varies presències confirmades a la Crono de la Lluna.

To be continued...

domingo, 21 de febrero de 2010

OPEN VALL FOSCA 2010

Nova festa d'esquí de muntanya amb seu a la Torre de Capdella amb més de 170 equips disfrutant del sol i d'una temperatura perfecta. I un bon paquetón de neu que ha obligat a suspendre el que l'organització venia com a esquí de muntanya autèntic a canvi d'una autèntica gimcama de 1550 metres de desnivell per les futures pistes de la vall de Filià.



I no ens enganyem que ens costa poc de contentar-nos però l'itinerari era un bon rostoll comparat al que habitualment es proposa en aquestes contrades. Però l'organització, perfecte, ha sabut suplir aquest contratemps a base de molts detalls que ens agraden als corredors de manera que tots al final hem xalat com a crios i ja estem esperant la del 2012...



Ens avien desde la Central a les 9:30 que és molt d'agraïr el poder sortir a una hora decent! Que de vegades sortim que encara no han posat les muntanyes a lloc per acabar fent recorreguts curtets de no més de 2 hores.

La gimcama comença corrent per asfalt, deprés per pista i al poc ja ens podem calçar esquís. Després una interminable pista de 5 kms per entrar a la Vall de Filià. Amb unes zetes i una espècie de carena esquiable coronem una primera cota, baixada per un tobogan i cap amunt de nou. La segona pujada és breu per unes "lomas" i una baixada breu que potser acabarà sent la més guapa ens porta a la darrera pujada de nou per "lomas" amb alguna zeta. La darrera baixada amb tobogans, remades, la llarga pista i el tram de pista corrent.


Hem corregut amb l'Albert que no s'ha trobat massa bè i encara corre amb els esquí d'abans de la guerra. Total que com ell mateix diu s'ha sentit com un "globero" i hem estat lluny de l'objectiu inicial del TOP20. Al final hem estat els 27 lluny del 16 que vem fer en la nostra darrera participació l'any 2004.

Aqui l'Albert cobrint el últims metres de pujada:



Molt ha nevat del llunyà any 96, quan hi vam participar per primera vegada amb en Vendri. Era la nostra primera cursa junts i vam patir tota mena de contratemps típics dels inicis. Al final vam fer els 48 amb les nostres fixacions fritchis de mil kilos! Era la época dels "Punkis del CEC" i el dia anterior a la cursa ja que passavem per allí amb el cotxe parada tècnica a Bagasses per fer la Engendro. També venia el Ximo per quedar-nos després a Roca Regina. Per dormir, vem trobar un paller al davant mateix de l'hotel on estava tot el personal. I a mitja nit, ens pillen i els tres a buscar un nou "cobijo" per passar el que quedava de nit. Quina putada...
I després de la cursa cap a Regina a portejar per la feixa per fotre-li un pegue a la Hakuna Matata amb hamaques que el BIG WALL estava on fire...

També va ser molt bona la de l'any 98, quan de nou amb el Vendri estavem fent les proves d'accés pels Jóvenes Alpinistes i vam aconseguir poder-nos escapar per fer la cursa. El dia anterior havíem fet el gel i mixte a Aigualluts. De Benasc vem anar a la cursa on ja vem fer els 10 pillant un sobre amb pasta!! i corrents cap a Olvena on es realitzaven les proves d'escalada. Amb les cames ben calentetes i amb poca estona per escalar vem jugar bè les cartes, aconseguint el 7a+ a vista que ens garantitzava la plaça en aquella primera promoció.

I l'any 99, en el sí de l'equip tornavem amb el Vendri a la cursa per aconseguir el 9è lloc. I per la tarda cap a Gavarnie que estava en très bonnes condicions... I el dia següent de la cursa fem la Fluido Glacial per la columna amb les cames rebentades. I l'endemà la Thanatos que com va dir el gran Pepe: "Si os teneis que bajar os pago yo los tornillos.."

He trobat la foto de la sortida d'aquella edició (teniem la sortida més explosiva però després feiem un tap de por. Del Vendri sols es veu la barretina vermella:)




No us entretinc més en batalletes passades i sols us recordo que el pròxim dissabte 27 toca la LLuna on avia'm si podem salvar els mobles mínimament que enguany ja vénen les "bèsties cazarecompensas", je, je, je..

domingo, 14 de febrero de 2010

Campionat d'Espanya d'Esquí de Muntanya a Formigal

S'han acabat les "escaramuzas" de començament de temporada, ara ja comencen les CURSES de veritat on no sols comte la potència sinó també el bon saber fer en tots els terrenys. A Formigal s'hi han aglutinat els jefes per establir el nou rànquing nacional per aquesta temporada. I ens ha rebut un dia radiant i un recorregut prou tècnic i entretingut amb 5 pujades, trams a peu i 1440 metres de desnivell positius.



A la sortida els vigents campions catalans: Kilian i Mireia. A més, tot el gruix del Centre de Tecnificació i la Selecció quasi als complert. I per completar el desplagament català el MALO (o sigui servidor), el Quico i un noi de Viella. En poques paraules molts catalans bons i poquíssims del montón. Si que són més de 350 kms fins a aquestes contrades però quin "Paquetón" que tenen els manyicos... Tampoc es fan tant pesat el viatge, en temps el desplaçament són 3:30h ja que bona part en autovia i carreteres bones. Sea como fuere, a la sortida faltaven el rivals de casa.

Viatgem amb el Freixi que és l'altra supervivent de la nostra quinta del Centre de Tecnificació que es manté a un gran nivell malgrat la dificultat per fer metres de desnivell. A Biescas briffing i salto amb tots els trastes a la furgo del Quico on tinc una reserva feta a l'altillo! Continuem el camí amb el Quico per dormir al pàrquing del Portalet.

A les 8:30 amb el fred d'aquests dies ens avien per evitar entorpir els pisteros autèntics amos de la muntanya. Passem control d'Arves i ja donen la sortida. Jo estic bastant endarrera ja de sortida. Però el qui encara està més endarrera és el Kilian que ens delaita amb un sprint per la dreta adelantant a més de 50 corredors. Amb quatre gambades passa a liderar i controlar el tema: HO HAVEU VIST!!!!

Al poc ja em passa la Gemma i li agraeixo amb una "Ja hi som!" però avui no puc seguir-li la roda i lentament va anant cap a davant d'una grupeta de 12 unitats que tinc el trist privilegi de tancar.

Aquesta primera pujada per pista es fa llarga i al final em trobo a roda del Palacios que sempre és una bona referència i encara pretenc poder millorar el 36è lloc de la darrera edició. Però lluny d'aquesta quimera començo a patir diversos contratemps...

Tampoc ha tingut un gran dia el Joan Maria:



Se m'ha sortit la boquilla del camel de dins del mono i m'ha quedat completament gelat, o sigui que tota la cursa em tocarà anar sec! Intento inutilment mossegar la boquilla i quan aixeco el cap ja he perdut al grupet amb qui pujava.

A la primera baixada i em trobo al de davant posant pells, pues allí donde fueras haz lo que vieras. I resulta que el canvi era un troç més avall. Arrenco, emprenyat, amb una pell posada i l'altre no pq s'ha m'ha saltat. Després trec la pell i continuo baixant fins al canvi real. Suposo que no ha estat massa temps realment però m'ha passat un munt de gent i em quedo ensopidot sobretot al veure on són el grup amb els que anava.

Segona pujada intentant agafar un bon ritme, recupero alguns llocs i arribo al canvi per posar grampons. Aqui començo un nou número de circo ja que no porto un motxila específica que actualment és indispensable. Total que quan començo el tram a peu amb els esquís a l'esquena torno a perdre algun lloc. A peu però, els torno a recuperar. I a cada canvi una història més o menys similar que no mereix ser narrada per no avorrir de tantes excuses barates. En resum, i com a dit un vasco per allí he acabat "pidiendo la hora!" i que s'acabés el suplici. La única alegria, en cursa, la he tingut a la última baixada que he aconseguit adelantar la Tina que m'havia passat en el darrer canvi.



Quin mal gust de boca, jo que esperava les curses més guerrilleres per poder fer gala d'ofici i m'ha sortit el tiro per la culata. Repetexio el 36 de la general però crec que podria haver estat més endavant. Però enfi, dissabte nova batalla a la Vall Fosca amb més catalans a la sortida..