miércoles, 30 de diciembre de 2009

Sobre la carbonització i altres cabòries varies

La carbonització és la darrera gran evolució en material d'esquí de muntanya de competició. Es tracta de fabricar botes ultralleugeres a base de carboni i altres materials lleugers. El que prima per damunt de tot és el pes final i ja no ens estem de res per aconseguir-ho. Hi ha qui diu que 100 grams als peus equivalen a 1 kg a l'esquena i sentències per l'estil.

La primera gran revolució en l'esquí de muntanya de competició va ser l'aparició de les fixacions Low-Tech de Dynafitt. Quin gran invent! Van arrassar els mercats i van conquerir la parrilla de sortida en un plis plas. I el motiu el trobem en el preu que era equiparable als morts de Sylveretta, Fristchis i altres fabricants. L'únic inconvenient que frenava la gent inicialment és que calia comprar les botes amb aquell sistema. Actualment el sistema està imposat de forma impapinable (i no sols en l'àmbit de les curses) i ja fabriquen altres marques fixacions i botes amb aquest sistema.




I tornem a la carbonització que estem visquent actualment. Va començar de forma artesanal i més aviat experimental però ara ja hi ha una competència de marques prou interessant (Dynafitt, Sportiva, Gignoux, Aone, Scarpa,..) però comença a estalviar que van dels 1500 als 1000 euros el parell. I el pitjor de tot és que la lleugeresa està molt renyida amb la resistència. I de vegades peten! I jo que em vaig comprar les meves flamants&indestructibles F1 de Scarpa per uns 350 euros. I aquí sorgeix el dilema que actualment preocupa a més d'un sonat de les pells! Si amb cinc parells de Scarpa en tinc unes de carbó. Els més valents del pelotón ni s'ho plantegen ja que solen disfrutar-les per la patilla. Però a mesura que baixes en la classificació ja hi ha més dubtes... L'altre dia em mirava les fotos de la crono a Cambra d'Ase i pràcticament tots han passat per caixa. I això provoca que el nivell a les curses cada vegada sigui més elitista amb una foto de sortida més aviat trista. Estem lluny de la Marxa a Beret. I això que hi ha un munt de gent per la Masella amunt i avall.
Així doncs ja sols queda fer una crida als organitzadors per inagurar a les curses la nova categoria "NON CARBON" on hi participin els futurs carbonitzats. Si més no per aquestes temporades de transició fins a la plena carbonització del pelotón.

Si voleu us puc anticipar un mica de la meva carta a ses magestats:
"Estimats Reis Mags de l'Orient que porteu regals a tota la gent, com que aquest any m'he portat molt bè us volia demanar un canvi. No em porteu el carbó de cada any! Millor unes botes de carbó. I també..."

Per demanar que no quedi!

Per cert la foto és de la reaparició foquejadora de la Imma en els Alabaus on ens vem escapar sense Guileretes a fer uns metrillos.

I ja sols em queda desitjar-vos un bon any 2010

domingo, 13 de diciembre de 2009

CURSA RIERA DE GAIÀ

Un dia plujós i fred ens acompanya als poc més de 300 inscrits en aquesta primera edició de la Cursa de Muntanya de la Riera de Gaià de 12.5 kms i 250 metres de desnivell positiu. Això provoca que les pistes per on es desenvolupa el recorregut estiguin molt enfangades. Sembla més un cross amb patinades constants, caigudes i ritme molt alt. De fet el recorregut és 100% atlètic i no obliga a caminar en cap tram. No hi ha grans pendents ni rampes super tècniques, es tracta d'agafar una bona velocitat de creuer i mantenir-la. Avui, un parell de ACE BOMBERS BCN més, els lokals Jose (el cadell de la meva promo) i l'Aleix (exnadador en transformació al triatló). Surto darrera el José (a la part esquerra de la foto




i a les primeres pujades el paso i ja em coloco 6è. Per davant un quartet integrat per tres atletes tarragonins i un clàssic rival meu el Delgado (així de memòria recordo tres curses que ha quedat just davant meu). I així han anat passant els kms. Sobre el km 7 m'han adelantat un parell de corredors aprofitant un moment d'ensopiment. Aqui teniu el relat d'un d'ells:

http://www.rafaprado.com/2009/12/cursa-de-muntanya-riera-de-gaia.html

Sortosament m'he refet de la crisi i en un tram amb pujades he pogut recuperar la sisena posició fins a meta. Amb el dia que feia mola apuntar-se a curses pq sinó no surts ni de casa.

Llàstima que la dutxa del Casal sols tenia aigua freda. Els més valents s'hi han dutxat però a costa de gelar-se. Hi ha qui és més crític amb l'organització:

http://lola-steiner.blogspot.com/2009/12/ii-cursa-de-muntanya-riera-de-gaia-o-el.html

Al final el Jose 19è s'ha emportat el duel amb l'Aleix que ha fet 29è. Una bona alternativa pels que no hem pogut anar a la cronoescalada del Pas de la Casa on començava la temporada d'esquí de muntanya.

miércoles, 9 de diciembre de 2009

Inici de la temporada blanca per la Masella...

Sort del canòns de neu que permeten esquiar a la Masella pq a la resta del Pirnieu oriental res de res. Però fa tanta calor que la manta blanca està plena de pedres i clapes de gespa ben visibles. A la pista oberta, que només n'hi ha una, ens ajuntem tots els "malalts de neu". Però no es pot baixar sense tenir una rascada o altre. Perillen les cronos que ben aviat comencen. I amb tan lamentable escenari he començat a fer el primers metres de desnivell de la temporada. Amb l'esperança de que ben aviat les nevades seran generoses i podrem gaudir d'una temporada acceptable que enguany vull fer el PP (Pierra&Patrulla).

Fixeu-vos lo pelat que està el cim de la Tossa:



I la pinta que fa el Puigmal:


Al no haver-hi altres alternatives molts foquejadors fent el "hàmster" Tossa amunt i avall. D'ambient la veritat és que no en falta. Cares conegudes, i la mateixa història de sempre. "Aqui no entrena ni Déu i després les hòsties no saps ni d'on vénen."
El que més m'agarada és que he pogut evidenciar que estic més acabat que el Chuck Norris arrastrant-me com una culebra per coronar la Tossa. Però els inicis de temporada solen ser propicis per aquestes lamentables actuacions. Espero que amb unes quants metres millori i sobretot espero que ben aviat nevi!!!

jueves, 3 de diciembre de 2009

Despedida de temporada a l'Agulla del Senglar

Hem tornat al Senglar on entre setmana es gaudeix de bona tranquilitat i no solen haver-hi cues per asediar les vies. Pugem amb el Sellares i seguim la pauta de la darrera visita. Munto la Ben petat 8a de xapa a xapa pa calentar... Avui el Carles calenta al 6c un parell de vegades seguides per estar a to per provar a vista Discordia 7b. També ha pujat el Nogues que també calenta al 6c. Li foto a la Ben petat i avui vaig notablement més fresc que els altres dies. Arribo a la seqüència "crunch" i em surt. Barana per refer-me i el darrer pas ja completament arrebentat però passo i encadeno.

Huuurra!!!

Una nova "ancho-a" pa la cole. Antic 8a, baixat a 7c+, ara 7c+/8a hi ha qui diu blanc n'hi ha que negre. No sé, el que si que sé i ho sé segur és que la via és molt guapa (com totes les d'aquest muraco). Per mi més dura que les seves veïnes Rush extension 7c+ i igual de dura que el Somni (potser no té cap pas extrem però més mantinguda). Luego si A=B, B es 8a, pues entonces A es 8a.

Baixo content, ara ja sóc lliure per començar amb les pells de foca i les baixades suicides! Espero aquesta temporada poder aixecar una miqueta el freno de mà i no perdre tant de cara avall!

Després el Sellares resol a vista amb solvència la Discordia 7b:



I el Nogues la controla per un altre dia.

Total que con esto y un biscocho ja he guardat el material escalador per uns mesos. La temporada ha estat llarga i fructifera. Darrera han quedat molts bons moments, encadenes i metres de roca. I també han quedat "projects escupidors" que requeriran de futures batalles... TO BE CONTINUED