sábado, 29 de diciembre de 2012

La caiguda d'un mite....la Sessió

Hi ha vies que per extranyes raons esdevenen mítiques, i per més que passin els anys no perden aquest miticisme. I la Sessió digital 7b+, n és un clar exemple. Ja quan la vaig veure l any 91 en el meu primer curset d'escalada ho vaig evidenciar. Després de passar tot el matí negociant les antipàtiques plaques montserrattines venia l'hora de veure els senseis esbarallar-se amb aquest desplom. I allí estava la via per anar dictaminar la sort als entregats monitors.

Aki os dejo el video de un colega, Oskar "K" en la Sessió Digital 7b+.





I aquell monitor teu amb qui havies passat tot el dia arribava a peu de via a defensar les seves opcions. Aquell que fins feia poc era l'home més fort de la terra i de part de l'univers sideral. El mateix que havia flotat per unes plaques impossibles per on no podies ni pujar. Si aquest troç de LOLO que t'inspirava la més gran de les confiances arribava a la plaça del Vermell tens com una mala cosa.
Semblava un porc arribant al matadero, i allí estava la via per dictaminar sentènica final: o vida o mort. I aquell a qui no li havia tremolat el polç en tot el dia pillava el segon canto de la via per quedarse penjat una estona de braços  movent peus esbojarradament. Bufant com un bufal, i vermell com un tomàquet fins a caure ell i la dignitat cap avall.  L'un queia en un pas... l'altre en un altre. Un estava apunt de sortir per d'alt però volava sota els aplaudiments d'una plebe entusiasmada.Allò era un espectacle increïble....una autèntica esquevatxina... que els cursetistes immortalitzavem amb fotos mentre els diferents monitors intentaven pujar per alli. Al final un que l'encadena guanyant se l admiració i la glòria eterna. I més tard un segon encadene pa la penyita.... quina via!!!
Mes tard cap al 97 la vaig provar per primera vegada i no faig fer ni dos passos seguits...després va haver-hi una época que em tocava a mi com a monitor saltar extenuat del segon canto de la via. I axí van anar sumant els pegues.... Sempre havia somiat que un dia podria pujar per alli, però ho veia tan llunyà...
Una via plena de picats però que ningú gosa criticar, com aquella amiga seva de la paret gran de Sant llorenç; el Señor de los Anillos. Autèntiques obres d'art, vestigis d'aquella època que perduren al llarg del temps. Perquè hi hauran altres vies de 7b+ per la muntanya, però poques hauran sortit a tantes fotos de guies i revistes. I poques tindran tantes repeticions i intents com aquesta.
I per un cúmul de circumstànices de diversa índole em vaig trobar de nou sota aquest sostre imponent. Aquesta llosa montserratina que era un taca a un expedient impolut, ple de batalles perdudes, escaqueos i tot tipus d'heregías... El 7b+ de l'oficina que més joc m estava donant, passant dels 50 pegues... I amb menys de 3 minuts i en un estat d'èxtasi total arribava a la reunió, fent caure aquell mite que va conèixer ja fa més de 20 anys.

domingo, 16 de diciembre de 2012

Vermell del Xincarró, subsector bombet

Interessants vies que no són d’entre les més populars del vermell però que no estan gens malament perfectament equipades amb scellaments químics i amb algunes preses reforçades amb sika. El que sempre hi ha hagut molta desinformació de tot aquest pany però sembla que darrerament s estan fent bastant. Així que per si algú li pot servir d’alguna cosa, complemento la info del blog del piju i de la guia de Montserrat de cara Sur:

  1. 6c+ Placa molt mantinguda i tècnica que s’acaba fent molt llarga i on a més hi ha un moment d’alegria obligada a mitja via. ***
  2. 7a  Similar a l anterior amb uns passos molt atlètics per sortir de la repisa **
  3. 7a+ Igual que l anterior però més difícil en el tram atlètic per deixar la repisa **
  4. 7b+  És la sortida de l’esquerra d una entrada conjunta de tres vies. Amb un parell de passets a bloc que li donen el grau en la part més desplomada i després una sortida en placa amb un macramé passant molt apropet de la seva veïna de la dreta. La via acaba en una reunió comuna amb la Nº14 de la guía que no consta a la guia. Situada més avall i a la dreta  **
  5. 7b+ Extraoficialment coneguda com el “televisor” per haver hi un gan bloc del tamany d’una tele a mitja via. És la sortida central i poster és la més homogènia i recomanable de les tres. La via acaba en una reunió comuna amb la Nº13 que no consta a la guia.  ***
  6. 7a+/b És la sortida de la dreta molt més fácil que les seves veïnes. Mal graduada a la guia com a 7b+. Es va posant difícil fins a les darreres xapes on hi ha el crux de la via *
  7. Bod 7b+/c  Per aquesta ja se surt de d’alt de la repisa de la Sidonie. A la guia consta de 7b+ però i pel piju 7c. De les dues és la opció de l’esquerra. Uns primers passos molt a bloc, un bon descans a repisa i un pas de placa molt tècnic. **
  8. Icarus 7c La més dura de tot aquest pany. Un primer tram a bloc fins a un bon descans  i després escalada més en placa on cal una mica de pililla. Mola deixarse prexapat el crux a mig bombet per evita posible caiguda sobre la repisa. **
  9.  7b Conegut com “ l’esperó”. Un primer pas trencadot dóna lloc a un esperó difícil de llegar a vista. **