lunes, 23 de noviembre de 2009

Winchester a Gelida

El Winchester es un arma creada en 1866 que, producto de su amplia difusión y pese a no ser el primero en su tipo, ha llegado a ser sinónimo del “fusil de repetición” de la segunda mitad del siglo XIX; es decir, de aquellos primeros fusiles y carabinas que permitían disparar varias veces sin necesidad de efectuar una recarga, desalojando el casquillo o cartucho usado y reemplazándolo por uno nuevo mediante un movimiento de palanca. Al Winchester se le conoce en los Estados Unidos como "el arma que conquistó el Oeste", sobre todo por su recurrente aparición en las películas del género western.

I també és el nom de la darrera "ancho-a" que m'apunto a la llibreta després d'un bon asedio i derribo.

HUUURRA!!!

En total han estat 9 dies de feina repartits en els dos darrers anys i un total de 23 pegues. Aqui les fotos d'un dels dies de treball amb uns altres papis de la guarderia de l'Ares:






La via és més dura que "Amb la boca plena de sika", més a bloc. Molta gent quan encadena la "Boca" prova la "Winchester" pensant en aconseguir un doblet ràpid. Però la majoria fugen corrents torrent avall i no tornen pels segles dels segles. Amén! I això em va passar a mí en el seu dia, baixa'm que provo això... Uf, uf, que això és inhumà! El crux no em sortia de cap manera, ni del dret ni del revés. L'any següent vaig descobrir una alternativa amb una regleta i vaig estar apunt d'encadenar però al final vaig caure al vici del blanc element (el que està a la grandiositat de les muntanyes)...

I enguany al tornar, vegeu piada...

http://huuurra.blogspot.com/2009/10/per-fi-estic-ben-tocat-de-lala.html

I amb la Tocat de l'Ala a la saca torno a l'asedio. Els passos surten però el crux és massa fanàtic per un servidor que de bloc el just... El primer tret només sortir del forat amb patada voladora. Després 8 passets i la repetició del tret inicial amb una segona patada voladora. I si la trinques un parell de remades més i trek fins a la reunió on t'esperen els déus totpoderosos de l'olymp!

I no sols a mi m'han deixat entrar al paradís, sinó que el Sellares s'ha fet al second go el seu primer 7c.

domingo, 22 de noviembre de 2009

CURSA DE COLLSEROLA, bona guerra formatgera

Quatre gotes ens han rebut aquest matí al Campus Nord de la diagonal per afrontar la Cursa Collserola organitzada pel CEC. Però just en el moment que ens han aviat ha deixat de ploure i no ens hem mullat massa. A la sortida poques cares conegudes, entenc que la majoria de clàssics de les curses de muntanya estaven per la Serra de la Marina en la Burriac Atac. Curioses aquestes curses "burriaqueres" on cal fer la inscripció amb un més d'antel.lació pq s'esgoten amb poques hores les places. Cal còrrer més a fer la inscripció que no pas a la cursa, je, je. Després no els hi agraden als organitzadors els pirates sense dorsal però quasi que t'hi obliguen. Sortosament amb l'abudancia de proves actuals trobo un plan B que s'ajusta perfectament als requisists solicitats.

En la de Collserola unes 900 persones apuntades per un recorregut de 16 kms pobre en trialeres i generós en pistes ràpides. Jo l'havia fet un parell de vegades quan es sortia del Parc Cervantes fins al Velòdrom d'Horta. Recordo aquell recorregut com bastant més ben aconseguit que l'actual però el número de participants i la normativa del Parc els obligarà a certes limitacions.

Sortida pit amunt primer per asfalt i inclús un tramet d'escales per posar cadascú al seu lloc. Un tram més suau per darrera d'Hospital de Sant Joan de Déu i de nou pit amunt ara ja per senda fins enllaçar amb la pujada asfaltada duríssima que porta a la rotonda del Miracle i poc després Sant Pere Màrtir. Arribo el 7è d'alt i baixada en pista a defensar el lloc. En la zona del Panta hi ha una baixada més tècnica i una pujada forta pel GR, on recupero un parell de llocs amb bon ofici. Quina cara els hi ha quedat als colegues quan s'han adonat que l'havien cagat i enlloc de seguir carrer amunt han tirat avall. I això que estava correctament senyalitzat però la penya o li posen un bandera o s'equivoca. Ràpidament em pillen i formem un trio poursuivant. Més pistes, ens trobem un dels de davant arrebentat a la cuneta amb dolors als gemelos. I la darrera pujada on puc finalment deixar els companys de viatge. Em situo 4at i arriba la baixada sense coneixement. Un tram tècnic i al començament del terreny més planer veig al tercer. És un formatge amb potes que fuig cap a meta. Pel primer hi ha pernil, i per la resta del podi formatges. Recordo la cronoescalada a Boí on a l'esprint amb el David em vaig quedar sense formatge però vaig caçar el xoriç!!! Així que provo de treure forces en uns moments de molta fatiga. El formatge amb potes ha advertit la meva incordiosa prescència i es defensa més que dignament. Enfi, que al final, arrebentat i sense cap més cartuxo desisteixo de tan suculent obsequi. Quina és la meva alegria just creuar quan m'informen que un dels de davant era un pirata Somalí sense dorsal i que he fet tercer formatger.

Després de tantes peripècies vaig content a currar (que com diuen els compis amablament "tu ves haciendo carreritas que ya salgo yo por tí.."). Segur que quan els hi tregui el formatge ho veuran amb més bona cara que amb la panxa plena tot es veu molt diferent...Total que no m'he esperat ni a la entrega de premis que era massa tard i ja tenia els cunyats fent la cursa. I quina ha estat la meva pena al trucar al Jose i la Vane i em diuen que no hi han anat. Bueno pues el Figuls que també la feia. I es veu que també ha causat baixa! Total que al final ni formatge ni res, algú se l'haurà fotut a la meva salut. Bon profit!

domingo, 8 de noviembre de 2009

MONTSERRAT NORD 2009

Servidor:



Ja feia molts dies que sols piava d'escalada i és que la temporada s'ha allargat una mica a l'espera d'episodis d'intenses nevades. Neng que amb aquest final de temporada encara es pot pescar alguna coseta.

De fet vem fer una nova escapada margalafera amb l'Oscar per acabar les meves vacances.

El primer dia vem estar poc afortunats per les Espadelles, a l'Oscar se li va resistir la Sodoku 7c i jo vaig fallar en els dos 7b del sector. Al segon dia la cosa va millorar al Balcó de l'Ermita amb l'encadene a vista d'un servidor de la Yihad 7b+ i Palestina 7c (de guia però no real) i de l'Oscar de la Plastelina 7c (de veritat)


Total que quasi sense ni adonar-me'n ja estem a l'inici de la temporada "fondera". I quin millor debut després de cinc mesets sense compes que participar a la ja clàssica cursa de muntanya de Monistrol. És curiós per alguns, la majoria, és el final de temporada i per d'altres, els rarets, sols l'inici. Així que parrafón (abtenir-se frikis espiadors):


Esmorço al Parc un bon plat d'arros amb verdures i conill que va sobrar el migdia anterior i enfilo ben tip cap a Monistrol. Allà el col.lectiu no varia massa, cares conegudes i d'altres que no tant però el que és imprescindible són els gemelos depilats i prendes hipertècniques. Ens espera el mateix recorregut de l'edició anterior, una autèntica joia amb la pujada per la Canal de St Geroni com a tret distintiu. El dia assolellat però molt ventós, la majoria d'atletes han sortit força abrigats.

El Montoro:



El Sellares:




Ens trobem amb el Sellares calentem cinc minuts i cap a l'aviadero. Pistoletaso i inici de les hostilitats per agafar llocs per no caure en cap "bouchon" a l'inici de la senda. Bon ofici, passo el primer tall i a la pista s'acaba de recolocar tot a lloc. Per una banda porto a roda el Pere Aurell (exguanyador d'aquesta cursa) però per l'altre estic rodant "a muete" sobre el 25, lluny del Top ten que havia aconseguit en curses la temporada passada.

Arriba el Petit i formem un trio que no es desfarà fins a l'inici de les rampes dures de la Canal de Sant Geroni. El Petit va valent i té esma per animar a totes les pubilles que anem doblant. Al final opta per incrementar el ritme i ja veig que avui em fot la ratlla. Anem guanyant desnivell per la canal i em vaig trobant més a gust i començo a recuperar alguns llocs. Entre ells el carismàtic Petit del Bruc que es desanima il.lusionat amb el "hachazo" que m'estava fotent.: "Ja veig que avui tampoc et guanyo".

Al final corono St Geroni on hi ha el Cantenys amb els voluntaris de Collbató. Necessito referències i qui millor que ell per facilitar-les: "Ha passat el Perelló", "NO!". Pues he coronat sobre el 15 i vaig primermiguelito i arriba terreny de cabres monteses. Vaig tan esberat i concentrat per la baixada de les escales que no veig al Perelló, sento al Montoro i tampoc veig al Sellares. Algun m'anima però no els reconec que això és la guerra, más madera!

I mantinc el lloc una bona estona sense novetats al frente fins a la baixada tècnica del 3/4 on aconsegueixo recuperar uns quants llocs amb un descens d'autèntic lokal que em costa una patacada sense més conseqüències. Em tranquilitzo un mica que vaig passadet de voltes (deu ser l'esmorçar poderós del matí) i mantinc el 8è lloc fins a la meta final amb un temps de 2h 01m 14s. Huuurra!! Top-ten de nou avia'm si el podem anar defensant, je,je...