Pues va a ser que no (pero por poco)

I és que al final no he pogut defensar el TOP TEN de la darrera edició en la gran cursa montserratina per excl.lència: la MONTSERRAT NORD.
I és que enguany en aquesta cinquena edició s'hi han aplegat bastanta "pata negra" dels diversos circuits catalans de curses.

Ben aviat, sols aviar-nos, ja he vist a través del gatcheto-periscopio enfonsat per la 25ena posició com marxava un selecte grup a on no hi era convidat. I quina manera d'esbufegar, i el pitjor de tot és que tinc tota la cursa per davant. Però amb una mica d'ofici, més en la baixada que no pas en la pujada, he firmat un temps final de 2h2m26s (11è de la general). A més d'1 minut de la meva marca de l'edició anterior.



Com ha canviat el panormana d'ençà aquella darrera cursa de l'Alba, a on sols 10 segons ens van separar del triomf a nivell d'equips. A Monistrol, d'aquell desembarcament de bombers de BCN, sols hem quedat el Pequeño Saltamontes i un "desguasat" servidor. La resta per excuses poc lloables han optat per menys sofertes alternatives. I com de miracles els justos, i s'hi han de passar que sigui a Lourdes. I amb el poc entreno específic, hem fet el que bonament hem pogut gràcies, sobretot, al nostre mètode secret a base de pegues als 7c+ del Senglar. I així ha estat com el Sellares per uns o Pequeño Saltamontes pels altres, s'ha fet en el 29è lloc millorant la marca en més de 4 minuts.

I menys lloables han estat encara altres (tu que ho estàs llegint) abscències destacades que no han perdonat ni un sol dia d'escalada per marcar el crono en aquesta gran clàssica.