Somni diabòlic 8a

Condicions ideals; sol i fred. Jo li havia promés al Nogues que escalaríem sense samarreta però al final no ha pogut ser. A peu de via de l'Agulla del Senglar rècord de nombre de bomberitos guerrers: l'Oscar, Oriol, Pollito, Sellares, Figuls, Feixas, Nogues i un servidor. Així doncs a la feina...
Després de la Rush extension és el moment per afrontar el Somni. Una via de placa lleugerament desplomada amb una mica de tot. Els altres dies havia pogut tocar-la però tenia massa pretendents i no li havia dedicat massa temps per conquerir-la.
Avui feina rai a muntar-la, però he millorat un parell de moviments tot parant a cada xapa.
Al segon pegue ho he donat tot anant a parar molt amunt però saltant com sempre.
I al trecer, després d'una gran batalla, road punk!
HIP, HIP, HUUURRA!!!
1er 8a a Ca La Montse. I aquest està homologat, no en va és la via més piada de la muntanya en la bíblia del 8a.nu.
Què bonic que és tornar a l'Olymp del Déus totpoderosos. Ni que sigui per treure el cap i tornar a les entranyes més profundes de l'infern.
Aqui la teniu: