Ple total al PADRÓ

Ja fa dies que és un dels destins habituals per sumar metrillos... I és que avui hem sigut una bona colla currant pel Port del Comte. El poder de convocatòria del Pere, l'amfitrió lokal, ha aconseguit reunir un vertiable exèrcit de la cinta vermella disposats a gaudir de les bones condicions que hi ha a l'estació. D'Andorra venia el Dani amb la casa a costes, el Vendri de Sant Andreu, els Xavis i l'Anna venien de Manresa, el Quico de Berga i servidor d'Olesa:



I com mana el recorregut "DISCOVER THE PORT" anem directes al Padró on ens cal obrir una mica de traça. Ens rellevem en la tasca traçadora per mantenir una bona cadència fins al cim on arrivem junts el Dani, Vendri, Pere i el Malo. Reagrupament i afrontem una nova pujada, per pistes, cap a la Querol, però a mig pujar començen tota mena d'hostilitats i comença una batalla campal. Salvese quien pueda!! Quins hachazos i contrahachazos més interessants...
Segon reagrupament, baixada i pujada "suau" fins d'alt la Bòfia per acabar. I de premi pels soferts manxadors una bonica baixada pel bosquet amb neu verge..
El dissabte nous episodis de bones batalles amb varies presències confirmades a la Crono de la Lluna.

To be continued...

OPEN VALL FOSCA 2010

Nova festa d'esquí de muntanya amb seu a la Torre de Capdella amb més de 170 equips disfrutant del sol i d'una temperatura perfecta. I un bon paquetón de neu que ha obligat a suspendre el que l'organització venia com a esquí de muntanya autèntic a canvi d'una autèntica gimcama de 1550 metres de desnivell per les futures pistes de la vall de Filià.



I no ens enganyem que ens costa poc de contentar-nos però l'itinerari era un bon rostoll comparat al que habitualment es proposa en aquestes contrades. Però l'organització, perfecte, ha sabut suplir aquest contratemps a base de molts detalls que ens agraden als corredors de manera que tots al final hem xalat com a crios i ja estem esperant la del 2012...



Ens avien desde la Central a les 9:30 que és molt d'agraïr el poder sortir a una hora decent! Que de vegades sortim que encara no han posat les muntanyes a lloc per acabar fent recorreguts curtets de no més de 2 hores.

La gimcama comença corrent per asfalt, deprés per pista i al poc ja ens podem calçar esquís. Després una interminable pista de 5 kms per entrar a la Vall de Filià. Amb unes zetes i una espècie de carena esquiable coronem una primera cota, baixada per un tobogan i cap amunt de nou. La segona pujada és breu per unes "lomas" i una baixada breu que potser acabarà sent la més guapa ens porta a la darrera pujada de nou per "lomas" amb alguna zeta. La darrera baixada amb tobogans, remades, la llarga pista i el tram de pista corrent.


Hem corregut amb l'Albert que no s'ha trobat massa bè i encara corre amb els esquí d'abans de la guerra. Total que com ell mateix diu s'ha sentit com un "globero" i hem estat lluny de l'objectiu inicial del TOP20. Al final hem estat els 27 lluny del 16 que vem fer en la nostra darrera participació l'any 2004.

Aqui l'Albert cobrint el últims metres de pujada:



Molt ha nevat del llunyà any 96, quan hi vam participar per primera vegada amb en Vendri. Era la nostra primera cursa junts i vam patir tota mena de contratemps típics dels inicis. Al final vam fer els 48 amb les nostres fixacions fritchis de mil kilos! Era la época dels "Punkis del CEC" i el dia anterior a la cursa ja que passavem per allí amb el cotxe parada tècnica a Bagasses per fer la Engendro. També venia el Ximo per quedar-nos després a Roca Regina. Per dormir, vem trobar un paller al davant mateix de l'hotel on estava tot el personal. I a mitja nit, ens pillen i els tres a buscar un nou "cobijo" per passar el que quedava de nit. Quina putada...
I després de la cursa cap a Regina a portejar per la feixa per fotre-li un pegue a la Hakuna Matata amb hamaques que el BIG WALL estava on fire...

També va ser molt bona la de l'any 98, quan de nou amb el Vendri estavem fent les proves d'accés pels Jóvenes Alpinistes i vam aconseguir poder-nos escapar per fer la cursa. El dia anterior havíem fet el gel i mixte a Aigualluts. De Benasc vem anar a la cursa on ja vem fer els 10 pillant un sobre amb pasta!! i corrents cap a Olvena on es realitzaven les proves d'escalada. Amb les cames ben calentetes i amb poca estona per escalar vem jugar bè les cartes, aconseguint el 7a+ a vista que ens garantitzava la plaça en aquella primera promoció.

I l'any 99, en el sí de l'equip tornavem amb el Vendri a la cursa per aconseguir el 9è lloc. I per la tarda cap a Gavarnie que estava en très bonnes condicions... I el dia següent de la cursa fem la Fluido Glacial per la columna amb les cames rebentades. I l'endemà la Thanatos que com va dir el gran Pepe: "Si os teneis que bajar os pago yo los tornillos.."

He trobat la foto de la sortida d'aquella edició (teniem la sortida més explosiva però després feiem un tap de por. Del Vendri sols es veu la barretina vermella:)




No us entretinc més en batalletes passades i sols us recordo que el pròxim dissabte 27 toca la LLuna on avia'm si podem salvar els mobles mínimament que enguany ja vénen les "bèsties cazarecompensas", je, je, je..

Campionat d'Espanya d'Esquí de Muntanya a Formigal

S'han acabat les "escaramuzas" de començament de temporada, ara ja comencen les CURSES de veritat on no sols comte la potència sinó també el bon saber fer en tots els terrenys. A Formigal s'hi han aglutinat els jefes per establir el nou rànquing nacional per aquesta temporada. I ens ha rebut un dia radiant i un recorregut prou tècnic i entretingut amb 5 pujades, trams a peu i 1440 metres de desnivell positius.



A la sortida els vigents campions catalans: Kilian i Mireia. A més, tot el gruix del Centre de Tecnificació i la Selecció quasi als complert. I per completar el desplagament català el MALO (o sigui servidor), el Quico i un noi de Viella. En poques paraules molts catalans bons i poquíssims del montón. Si que són més de 350 kms fins a aquestes contrades però quin "Paquetón" que tenen els manyicos... Tampoc es fan tant pesat el viatge, en temps el desplaçament són 3:30h ja que bona part en autovia i carreteres bones. Sea como fuere, a la sortida faltaven el rivals de casa.

Viatgem amb el Freixi que és l'altra supervivent de la nostra quinta del Centre de Tecnificació que es manté a un gran nivell malgrat la dificultat per fer metres de desnivell. A Biescas briffing i salto amb tots els trastes a la furgo del Quico on tinc una reserva feta a l'altillo! Continuem el camí amb el Quico per dormir al pàrquing del Portalet.

A les 8:30 amb el fred d'aquests dies ens avien per evitar entorpir els pisteros autèntics amos de la muntanya. Passem control d'Arves i ja donen la sortida. Jo estic bastant endarrera ja de sortida. Però el qui encara està més endarrera és el Kilian que ens delaita amb un sprint per la dreta adelantant a més de 50 corredors. Amb quatre gambades passa a liderar i controlar el tema: HO HAVEU VIST!!!!

Al poc ja em passa la Gemma i li agraeixo amb una "Ja hi som!" però avui no puc seguir-li la roda i lentament va anant cap a davant d'una grupeta de 12 unitats que tinc el trist privilegi de tancar.

Aquesta primera pujada per pista es fa llarga i al final em trobo a roda del Palacios que sempre és una bona referència i encara pretenc poder millorar el 36è lloc de la darrera edició. Però lluny d'aquesta quimera començo a patir diversos contratemps...

Tampoc ha tingut un gran dia el Joan Maria:



Se m'ha sortit la boquilla del camel de dins del mono i m'ha quedat completament gelat, o sigui que tota la cursa em tocarà anar sec! Intento inutilment mossegar la boquilla i quan aixeco el cap ja he perdut al grupet amb qui pujava.

A la primera baixada i em trobo al de davant posant pells, pues allí donde fueras haz lo que vieras. I resulta que el canvi era un troç més avall. Arrenco, emprenyat, amb una pell posada i l'altre no pq s'ha m'ha saltat. Després trec la pell i continuo baixant fins al canvi real. Suposo que no ha estat massa temps realment però m'ha passat un munt de gent i em quedo ensopidot sobretot al veure on són el grup amb els que anava.

Segona pujada intentant agafar un bon ritme, recupero alguns llocs i arribo al canvi per posar grampons. Aqui començo un nou número de circo ja que no porto un motxila específica que actualment és indispensable. Total que quan començo el tram a peu amb els esquís a l'esquena torno a perdre algun lloc. A peu però, els torno a recuperar. I a cada canvi una història més o menys similar que no mereix ser narrada per no avorrir de tantes excuses barates. En resum, i com a dit un vasco per allí he acabat "pidiendo la hora!" i que s'acabés el suplici. La única alegria, en cursa, la he tingut a la última baixada que he aconseguit adelantar la Tina que m'havia passat en el darrer canvi.



Quin mal gust de boca, jo que esperava les curses més guerrilleres per poder fer gala d'ofici i m'ha sortit el tiro per la culata. Repetexio el 36 de la general però crec que podria haver estat més endavant. Però enfi, dissabte nova batalla a la Vall Fosca amb més catalans a la sortida..

IX CROS INTERPOLICIAL I BOMBERS A SABADELL

Diumenge de guàrdia i sense poder pujar a veure les evolucions de la Laia per Núria. A més coincidia amb les primeres grans cites d'skimo. Per una banda, la Altitoy amb més de 600 participants i per l'altre el cap de setmana de muntanya per Andorra. Ja comencen les curses més guerrilleres per casa i ara això ja no para fins a l'Abril.

I en arribar al parc quina ha estat la meva alegria en notificar-me els mandos del turno que podia escapar-me per còrrer aquest cros, sort que havia agafat les bambes per si acaso. A falta de poder estar a les guerres blanques bona serà una batalla pedestre.

Entre companys examinant-se per passar-se a la gene, baixes la cosa ha estat bastant apurada. Total que sols tinc temps de revisar el magatzem i ventilar-me un "bocata jamón" i ja em recull el Pelayo amb la furgo de la casa i cap a Sabadell.

Arribem al Parc i el Pelayo està motivat per plantar la furgo a la mateixa sortida. "Ves esa ambulancia de ahi arriba, pues justo atrás va el tango 3!". I al final trobem el camí d'accés al mig del Parc i la plantem al mig del "meollo". Bomberos tenían que ser! Recollim dorsals i comencen a arribar altres compis de curro: el MONO, Elias, Oscar i el Lluis. Aqui estem tots per allí:




Anem a calentar que com diu el Pelayo "En el otro cros que fui me rebenté por no calentar y salir matando..". De mentres es disputen les altres curses, això és un no parar. Surten per una banda i arriben per l'altra i sempre hi ha gent corrent de totes les edats. Al final arriba la nostra on fem una primera sortida en falç al fallar-li el disparo al jutge. Al segon intent és el bo i ens avien a la nostra sort amb 5400 metres de terra per davant. En total tres voltes a un circuit que és el mateix dels darrers anys. D'entrada el ritme és molt fort i marxa el guanyador de la cursa que se la casca tota en solitàri "flutant" de principi a fi. Per darrera, es forma una grupeta d'unes 5 unitats que tinc la sort de poder tancar. A la baixada forta recupero un parell de llocs i una posició més còmoda al mig del grupet:



Aqui colze a colze amb el Lluís que s'ha afegit al grupet desde darrera:



La segona vegada que fem la baixada forta em poso davant del grup i començo un atac hematocrític que rebenta el grup. Sols em pot seguir un atleta que aparentment sembla anar apurat. Completem mitja volta els dos a la par, esperant que al final cedeixi perqué està sofrint el que no està escrit. Però aguanta i no arriba aquest moment. I de tant esperar el seu defalliment al final resulta que sóc jo qui peta cedint-li el segon lloc. I a més agonitzo la tercera volta sota els atacs del quart que va ratallant terreny. Al final s'acosta la meta, un últim esforç i el tercer calaix del podi:



I el més important, una petita injecció de moral per afrontar les properes cites blanques i les pertinents minutades reglamentàries.

Per cert, anònim que t'enteres dels resultats abans de la piada, qui ets?

V CRONONIU

Hem anat amb en Feixas a aquesta cursa per les pistes de la Molina i la Masella que repeteix com a Campionat de Catalunya de Cronoescalada i a més de Bombers i Polícies.

Ens han aviat a les 3:40 amb les pistes encara obertes. Així no ha calgut ni el frontal i hem pogut fer el descens de dia:


Aquest fet és molt d'agraïr que ja patim prou durant la cursa.

A la sortida bastant ambient però han faltat uns quants superguerrers de casa nostra que s'ha suplit amb un bon desembarcament andorrà. La majoria dels grans absents estaven en altres compes, principalment a Cauterets.

La sortida no m'ha impressionat tant! Clar que no he estat tan agoserrat de sortir de primera línia que ja vaig fer prou tap l'any passat. Però crec que tothom era conscient de que amb el llarg tram de pista que teníem per davant fins al primer possible punt conflictiu tampoc calia fer esprints suicïdes per agafar llocs. Total que sense més contratemps ens trobem els poc més de 100 participants buscant la marxeta bona. El recorregut buscava molts trams plans on els lliscadors hauran disfrutat. Després hi havia unes zetes on he pogut tornar a empalmar amb la meva grupeta que m'havien deixat en les planúries. He atrapat al David Sala amb el qual hem fet un bon esprint per la 29 posició. Que al final he aconseguit amb un crit de "MEVA". Així doncs, al final una altra vegada sort dels pals que en arribar no m'agunatava ni de peu. L'any passat va ser amb el Toni per fer el 40 i enguany amb el David pel 29. Així content per evidenciar certa millora d'una temporada a l'altra i esperant les curses més "guerrilleres".

El diumenge matí seguim amb el curs d'esquí de la Laia que s'ho està passant teta. I ara ja li posen un peto amb la "L" de practiques:



La Imma es motiva per fer un parell de pujades per les pistes i jo cap el Puigmal. Així després d'un mes i mig de temporada aconsegueixo el meu primer cim tot i que em costa lo seu. La neu, típic d'aquestes contrades, està molt dura amb risc de relliscar serra avall. I per baixar també guarra pq hi ha moltes ones d'acumulacions de neu degut el vent. Total que baixem els tres contents amb les nostres respectives activitats tot i que el dia no ha estat massa bonic.

CURSA DEL REI DE BOMBERS A CASTELLAR DEL VALLÉS

Bona iniciativa la d'en Burgaroles d'organitzar una cursa de muntanya per cremar els excesos pròpis d'aquestes dates. Avia'm si entre tots li donem continuïtat al tema i ens reunim més penya!

El recorregut surt de Castellar del Vallés on ens aplaguem vint persones amb ganes de passar una bona estona i fotre quatre apretadetes. Bàsicament "bocos" joves de les tres últimes tongades i algun altre runner. La previssió no és bona i amenaça neu i fa una rasca que costa motivar-se.



Darreres explicacions i sortim tranquilament. No hi ha dorsals, ni personal d'organització sols el recorregut marcat i cadascú amb el seu crono en marxa. Aviat però comencen les pujades i entre el Perelló i l'amfitrió en posen a cadascú al seu lloc. El Montoro i un servidor aguantem també a la tête de la course. Una baixada forta i arribem a una pista principal on han tret les indicacions que el dia anterior havien posat el Perelló i en Burgaroles. Decidim esperar a la resta per no generar confusions en el recorregut. Sortosament apareix un company amb cotxe que indicarà la ruta a la resta i arranquem de nou.

L'arrencada és amb una forta pujada on es guanya la cota màxima del recorregut. Passo a davant del quartet i aviat em quedo sol avançant alguns participants que havien anat tirant en l'aturada neutralitzada. Vaig valent i el terreny sembla feta a mida: tècnic i dur. Sembla més un cros que una cursa de muntanya. Amb molts trams de senda, camps a través i pujades a peu. Cal estar especialment pendent a les indicacions per no encigalar-se. Passo pel costat de la font en una baixada de cabres on cal agafar-se pel arbres per no fotre's de cap. I quan ja estàs ben calentet arriba l'especactular tercera pujada que obliga a caminar un bon tram. I baixada de nou cap a la pista. Estic ja apunt d'arribar i coronar-me com a rei de bombers quan veig unes indicacions que m'obliguen a anar per una senda a la dreta. Crec que deu ser un "atajo" per no menjar-se tanta pista ja que el recorregut evita al màxim la pista. Però quin atajo tan cabrón, això torna a pujar a saco! a més tot em sona però com que han dit que cal fer el camí de nou. I quina ha estat la meva sorpresa al trobar-me de cara al Elias i al Galdric. "Qué passa neng?" Estem ben perduts, i m'apunto a desfer el camí per on venia fins a pillar la pista principal per on ràpidament arribem al punt de sortida. Sort que els he trobat que sinó encara estaria donant voltes a un bucle sense fi!! Ai ves qui ho diria! Com canvia la perspectiva d'un cruce si véns de baix o de d'alt! Veig que he perdut l'instint "l'he clavada" dels raids que tants èxits ens van permetre aconseguir. Total que m'ha sortit 1h34 minuts i 900 metres de desnivell positiu. Després resulta que s'ha encigalat en un lloc o altre molta gent. A part d'aquests detalls que tanta bones anècdotes han generat, tots hem acabat supercontents amb el recorregut i no massa xops.

Ahir al turno em va passar una cosa similar, quan menjant el tortell de reis que ens van portar el Cantenys vaig ser l'afortunat de trobar la figureta i coronar-me rei de la festa. Però, el meu regnat va ser molt efímer, ja que de l'imens tortell a l'hora de repetir va sortir una segona figureta que va coronar un segon rei: el Martínez.

Deu ser cosa dels temps que corren de tripartits i coses per l'estil. Però avui a Castellar n'hi ha hagut tres de reis, els físics que són el Perelló i en Burgaroles i el moral que ha estat un servidor.

CRONOESCALADA NOCTURNA A VALLTER 2000

La Laia ha començat el curs d'esquí a Núria. Aqui la podeu veure amb els altres "jovénes aprendices" en plena classe:



I aquí amb "l'aprendiz" del seu papi:



I és que no aconsegueixo arribar a la categoria de "mestre". I com vols arribar a mestre si al mes de començar la temporada et presentes a una crono? Pues això és el que vaig fer la tarda del dia 2. Passo a recollir el Feixas per Sant Pau i pugem cap a Vallter on ens esperen dues pujades de 330 metres de desnivell. Ens creuem amb el gruix d'esquiadors que ja van de retiro. La nit es freda però no extrema i l'únic inconvenient és que en fan còrrer amb tots els canons en marxa la qual cosa és força molesta.

A la sortida poc més de 50 corredors amb ganes de repartir tonyina amb algunes cares conegudes. Però amb l’absència de forces superguerrers consagrats suposo que hi ha gent que més intel.ligentment espera amagat millors ocasions per debutar. Així recupero d’entrada vint llocs.

Ens tenen uns minuts esperant a la línia de sortida però finalment 5,4,3,2,1, sortida!! Arrenca la temporada de curses d’esquí i surto motivat com un coet serra amunt. Em col.loco en posició de top ten, encara tinc bona sortia, je, je... Però aviat m’adono que vaig passat de voltes i que no podré defensar la posició. Em passa el Poma que havia perdut un esquí i provo de seguir-li la roda però aviat desisteixo ja que coincidint amb els deu minuts de cursa faig un pet com un aglà i em quedo tirat com una "colilla". Ara ja toca arrastrar-se com una culebra fins al final on una bengala senyala la fi del suplici. Quina penitència! Em vénen pensaments d’abandonar com un covard. A més, començo a patinar amb aquesta neu artificial humida i no puc seguir la traça bona fent escaleta en “V” i ziga-zagues. Inclús un rival francés feia mofa: “Tu eras el que subia como un pato?”. Perdo algun lloc més i finalment arribo i em quedo plantat recuperant l’alè i veient el panorama. Esprinits i arribades extremes amb algun desplomant-se just creuar la meta. Que dures que són aquestes cronoescalades i encara em de tornar a fer una altra sèrie!!! Sortosament tenim neutralitzada la baixada i una estona de descans abans de la segona sortida.

Amb la segona sortida i preveient un autèntic desacato, opto per anar més relaxat. Surto i em col.loco amb un grupet amb qui farem tota la cursa entre ells el Palacios que sempre és un bon referent. I al final, tot i tenir de nou problemes en els trams més pendents de la pista em surt un temps molt similar a la primera pujada. Però arribo més sencer a d’alt aconseguint al final la 12ena posició final. Uns quants minuts m’han separat del xai que s’ha emportat el Pinsi!!!