I aquí amb "l'aprendiz" del seu papi:
I és que no aconsegueixo arribar a la categoria de "mestre". I com vols arribar a mestre si al mes de començar la temporada et presentes a una crono? Pues això és el que vaig fer la tarda del dia 2. Passo a recollir el Feixas per Sant Pau i pugem cap a Vallter on ens esperen dues pujades de 330 metres de desnivell. Ens creuem amb el gruix d'esquiadors que ja van de retiro. La nit es freda però no extrema i l'únic inconvenient és que en fan còrrer amb tots els canons en marxa la qual cosa és força molesta.
A la sortida poc més de 50 corredors amb ganes de repartir tonyina amb algunes cares conegudes. Però amb l’absència de forces superguerrers consagrats suposo que hi ha gent que més intel.ligentment espera amagat millors ocasions per debutar. Així recupero d’entrada vint llocs.
Ens tenen uns minuts esperant a la línia de sortida però finalment 5,4,3,2,1, sortida!! Arrenca la temporada de curses d’esquí i surto motivat com un coet serra amunt. Em col.loco en posició de top ten, encara tinc bona sortia, je, je... Però aviat m’adono que vaig passat de voltes i que no podré defensar la posició. Em passa el Poma que havia perdut un esquí i provo de seguir-li la roda però aviat desisteixo ja que coincidint amb els deu minuts de cursa faig un pet com un aglà i em quedo tirat com una "colilla". Ara ja toca arrastrar-se com una culebra fins al final on una bengala senyala la fi del suplici. Quina penitència! Em vénen pensaments d’abandonar com un covard. A més, començo a patinar amb aquesta neu artificial humida i no puc seguir la traça bona fent escaleta en “V” i ziga-zagues. Inclús un rival francés feia mofa: “Tu eras el que subia como un pato?”. Perdo algun lloc més i finalment arribo i em quedo plantat recuperant l’alè i veient el panorama. Esprinits i arribades extremes amb algun desplomant-se just creuar la meta. Que dures que són aquestes cronoescalades i encara em de tornar a fer una altra sèrie!!! Sortosament tenim neutralitzada la baixada i una estona de descans abans de la segona sortida.
Amb la segona sortida i preveient un autèntic desacato, opto per anar més relaxat. Surto i em col.loco amb un grupet amb qui farem tota la cursa entre ells el Palacios que sempre és un bon referent. I al final, tot i tenir de nou problemes en els trams més pendents de la pista em surt un temps molt similar a la primera pujada. Però arribo més sencer a d’alt aconseguint al final la 12ena posició final. Uns quants minuts m’han separat del xai que s’ha emportat el Pinsi!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario