El recorregut surt de Castellar del Vallés on ens aplaguem vint persones amb ganes de passar una bona estona i fotre quatre apretadetes. Bàsicament "bocos" joves de les tres últimes tongades i algun altre runner. La previssió no és bona i amenaça neu i fa una rasca que costa motivar-se.
Darreres explicacions i sortim tranquilament. No hi ha dorsals, ni personal d'organització sols el recorregut marcat i cadascú amb el seu crono en marxa. Aviat però comencen les pujades i entre el Perelló i l'amfitrió en posen a cadascú al seu lloc. El Montoro i un servidor aguantem també a la tête de la course. Una baixada forta i arribem a una pista principal on han tret les indicacions que el dia anterior havien posat el Perelló i en Burgaroles. Decidim esperar a la resta per no generar confusions en el recorregut. Sortosament apareix un company amb cotxe que indicarà la ruta a la resta i arranquem de nou.
L'arrencada és amb una forta pujada on es guanya la cota màxima del recorregut. Passo a davant del quartet i aviat em quedo sol avançant alguns participants que havien anat tirant en l'aturada neutralitzada. Vaig valent i el terreny sembla feta a mida: tècnic i dur. Sembla més un cros que una cursa de muntanya. Amb molts trams de senda, camps a través i pujades a peu. Cal estar especialment pendent a les indicacions per no encigalar-se. Passo pel costat de la font en una baixada de cabres on cal agafar-se pel arbres per no fotre's de cap. I quan ja estàs ben calentet arriba l'especactular tercera pujada que obliga a caminar un bon tram. I baixada de nou cap a la pista. Estic ja apunt d'arribar i coronar-me com a rei de bombers quan veig unes indicacions que m'obliguen a anar per una senda a la dreta. Crec que deu ser un "atajo" per no menjar-se tanta pista ja que el recorregut evita al màxim la pista. Però quin atajo tan cabrón, això torna a pujar a saco! a més tot em sona però com que han dit que cal fer el camí de nou. I quina ha estat la meva sorpresa al trobar-me de cara al Elias i al Galdric. "Qué passa neng?" Estem ben perduts, i m'apunto a desfer el camí per on venia fins a pillar la pista principal per on ràpidament arribem al punt de sortida. Sort que els he trobat que sinó encara estaria donant voltes a un bucle sense fi!! Ai ves qui ho diria! Com canvia la perspectiva d'un cruce si véns de baix o de d'alt! Veig que he perdut l'instint "l'he clavada" dels raids que tants èxits ens van permetre aconseguir. Total que m'ha sortit 1h34 minuts i 900 metres de desnivell positiu. Després resulta que s'ha encigalat en un lloc o altre molta gent. A part d'aquests detalls que tanta bones anècdotes han generat, tots hem acabat supercontents amb el recorregut i no massa xops.
Ahir al turno em va passar una cosa similar, quan menjant el tortell de reis que ens van portar el Cantenys vaig ser l'afortunat de trobar la figureta i coronar-me rei de la festa. Però, el meu regnat va ser molt efímer, ja que de l'imens tortell a l'hora de repetir va sortir una segona figureta que va coronar un segon rei: el Martínez.
Deu ser cosa dels temps que corren de tripartits i coses per l'estil. Però avui a Castellar n'hi ha hagut tres de reis, els físics que són el Perelló i en Burgaroles i el moral que ha estat un servidor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario