SIBERIA a Sant Llorenç de Munt

N'havia sentit a parlar, d'aquest sector de jefes on calia caminar un munt i on per rematar no hi havia vies fàcils. Un dia, en temporada atlètica, i vaig anar en plan running i vaig resseguir el peu de via i feia bona pinta. L'altre dia i davant de lo "tatxat" que tinc ara mateix el Gruyère el Jofre em va indicar que a la Sibèria hi ha ombra pels matins.

Així que amb el Sellares després de deixar les respectives peques al cole, emprenem l'expedició disposats a rebre un bon correctiu...
La primera sorpresa és que sols tardem 45 minuts (sense còrrer) des del pàrquing del dipòsits. Estudiem les vies i a la feina.
Escalem en la zona del toxto de la Sibèria fins a les 14:30 que ja es comença a notar la proximitat del sol. El lloc és fantasmagòric, solitàri i molt fresc. El Sellares, per si algú tenia dubtes del seu estat de forma es fa amb el seu primer 7b a vista. Sí senyor, tornarem!

De tornada, cap a les 15 hores i ja a l'ombra, parem al Mur Blau per ja que passàvem per allí donar-li un viatge a la nostra amiga Pa de ral 7b+. Li toca al Sellares que fa un bon pegue caient molt amunt. La deixa ben muntadeta i blanqueta. Vaig jo i "izda-dcha, izda-dcha" vaig pujant. Arribo al pas eskupidor que feia en un dinàmic esbojerrat i trinco en estatikus. Repossillo, la última regleta de sortida tot petadillo i fora. Poder si que cal una adaptació a la "pililla de la zona" o una bona samanta pegues!

Toca retirada que sinó ens deixen les nenes al carrer! Ens trobem al Palomaco amb l'Oscar als districtes. Sortosament, la Imma arribarà a temps i puc quedar-me amb ells per buscar-me un nou project: "No hi ha límits 7c". Guapa via on no hi ha cap pas extrem per com diu lo Pako: "la suma da el grado".


L'endemà, amb un dia tristot i plujós anem amb el Jofre a Can Dubtes on mai hem trobat ningú i la gent no en parla massa bè. Però nosaltres hem trobat un bon terreny de joc, ràpid, còmode i amb bons projectes. Jo després d'haver encadenat la temporada passada la clàssica "No hi ha dubtes 7b+" em centro en provar el "Primer Dubte 7c+". Amb una sola corda muntem els 2 toperopes (fent la travesia per la savinota) i amb el gimnàs muntat pués a entrenar. El Jofre millora en el 7b+ i en el millor pegue ja fa el pas més dur i cau "buit" poc més amunt. Jo en el primer pegue ni ensumo el pas de baix, de "sika a sika i tiro pq me toka" i la resta desxifrada. Al segon pegue aconsegueixo treure el pas que tilden d'"INHUMANO" però tan gran ha estat l'esforç que ja em queda ni una engruna de power ni llemes i m'arrastro per la via com una culebra. La via és una placa vertical d'uns 15 metres contudents, amb passos sobre bidits i regletilles, m'agrada la comparació que he vist que han fet en el seu grau a "Bain de saing..".

PROHIBITIVO de Montserrat

Sortint de guàrida, enfilo cap a Cala Montse per anar a conèixer aquesta zona propera a Santa Cecila. Tenia la info del "Celiavern" la qual us adjunto a més d'afegir les ressenyes que hi ha a peu de via:

"Zona "interessant" en quant a ser un sectoret recollit, apacible, tranquil, a l'ombra / sol segons hora i amb vies SETEGRADISTES d'un estil concret però atractiu per als Montserratins fanàtics.

TIPUS d'ESCALADA: Placa Vertical ( lleugerament desplomada en algun lloc concret, i amb alguna via amb "bombo" (al subsector homònim). Vies fines amb forats ocasionals i passos durs de poca pila ( màx 15 mts). Roca bona. Tot Parabolts

ACCÉS: Baixar per la pista asfaltada que surt del mateix refu de Sta Cecilia, Passat el gran totxo del Rasta ( es veu a la esquerra, amb un gran desplom de roca cutre i vermellosa, passarem igualment la placa de la Krikrikrek ( una placa llisa a la esq. del camí amb dues vies amb parabolts)...a uns quants metres advertim un SENDER que surt a esquerra i puja en un minut fins al sector. UN cop a la paret, a esquerra ens queda un sectoret i resseguint a dreta la resta.

ORIENTACIÓ: Bàsicament EST-NORD, a la esquerra al matí s'enganxa una mica de sol, a la dreta ombreta bona i vistes a Frares.

VIES i GRAU: ...TOT ES BONIC SEMPRE, potser es tracta de un tipus de escalada poc apreciada si no ets un montserratí convençut...plaques curtes, presa curiosa, passos de rabia i recargolats..NO ES ESTIL STBENET ( St benet és irrepètible..per molt que ho comparin), hi manca desplom i tipus de roca ( no pas qualitat). El grau igualment és més "suau"..almenys pel que vaig poder provar. L'AVISTA és molt difícil, mentre que el FLASH és força assequible si el Flasher és competent i hi ha nivell suficient"

VIES (Noms a peu de via):

La Balena
1. Efecte nociu 7b
2. Kill Bill 7a+
3. El sostre del mon 7a+/b
4. Agraïda 6c+
5. ¡desperta ferro! 6b+/c
6. Losi (amb diedre 6a+) 7a
7. Chochín 6c+/7a
8. Heidi 7a/7a+

El Cranc
9. La guineu 7b
10. El crustó 7b
11. L'antiga 7b+
12. La dels puretes 7b+
13. L'esperonet del cigronet 6a
14. Revolta apatxe 6b
15. El Preky 6b

La panxa de l'ase

16. La filigrana 6c+

Terra
17. L'esperó de la Martina 6a+
18. Terra 7a
19. ¿?
20. Xaticlimbers 7a+/7b

L'aspirina

21. Pervertit 7a
22. ¿?
23. La normal de l'aspirina 6a
24. Mil.ligram 6b+

Penèlope
25. Pirena 6b
26. El flap-flap no fa soroll 7b
27. El drac de la fissura 6b+
28. Esgraons al cel 7a+
29. ¿?
30. Per a Penèlpoe 6c
31. El pas de la discòrdia 6c+/7a

El bombo

32. Si amo 7b+
33. X 7c
34. La diagonal del X 7a
35. Riss 6b+

El dolmen

36. El mehir 7a
37. La bavaresa 7a+/7b
38. J.G.B. 15.10.17 7a+/7b
39. La cobdícia 7b
40. La hombría 7b+
41. La normal del dolmen 6b+
42. L'obsessió del sioux 6a+
43. Infomona 7a
44. Bunker 7b

L'agulla de les escletxes
45. Ladyfingers 7a
46. L'advocat del diable 7a+/7b

Aqui teniu fotos del Carlos Pérez....

Un servidor a Infomana 7a:







i.... Hip, hip, huuurrra!!!







Li toca a la revalció de la temporada, el Sellares a "El mehir 7a"..



no li fa casa a "sensei" Aranda i cau:













i ara el Pako Aranda al mateix 7a:









Més tard també va venir el Jofre amb un guió d'atac perfectament estudiat que va ejecutar satisfactoriament.

Tatxant pel Gruyère...

Sortint d'una guàrida tranquila enfilo cap a Monistrol per esclar per la cara nort. Avui, després de varies baixes d'última hora, estem el Jofre i l'autèntic mascle de Blanes; el Paco Palomaco. Vem coincidir l'altre dia per Sant Llorenç i després d'un parell d'anys torna a la vertical fanàtic i fort com un roure i una alzina junts! Decidim anar al Secretivo on tots tres tenim feineta per anar currant.. i encara s'està prou fresc pels matins.

El meu objectiu del dia és la Omerta 7c, així que després del clàssic calentament del sector m'hi fico. Vaig de cul desxifrant passos i marcant forats que ni es veuen. A d'alt ni la reunió es veu! Al segon pegue, en toperope, ja em surt del tirón. El Jofre cansat de la Policieros li dóna un peguillo per rebentar-se. Després s'hi fot el Paco que l'encadena en un plis plas. Jo aprofitant aquest moment de debilitat de la via, la remato i l'encadeno "to the limit". Content per el primer 7c de la temporada (tot i ser de gama baixa), just el dia que fa un mes del lamentable espectacle per Can Jorba.
Remato el dia encadenant la Tete de Menguele 7a+ que ha muntat el Paco, l'home que no té coneixement i em deixa la primera cinta posada. Per Déu que amunt està la primera xapa!

L'endemà, cap al Gruyère a Sant Llorenç de Munt, que amb les topos noves hi ha ganes de tatxar una mica la zona. (www.santllors.com)
Hi pugem amb el Joan Maria i el Grunch, calentem i aconsegueixo la Chris crisis 7b a vista. Al Joan Maria no li surt ja que està rebentat de l'enchaînement del dia anterior per cares nort. Després em poso a la Contractura 7b, on ja m'havia baixat la temporada anterior. I és que havia arribat a un parabolt amb un mallón, roca cutre i cap rastre de pas. Ara amb la informació de Sensei podia tornar-ho a intentar: diu que l'equipador va patir una contractura i no va poder taladrar tota la via quedant-li pendent col.locar una xapa. Una vegada recuperat la penya ja havia encadenat la via i així va quedar. El problema és que la següent xapa tampoc es veu ja que queda amagada sobre un esperonet.
Així que m'hi foto i salto un parell de vegades fins que trobo la seqüència i aconsegueixo xapar amb "high tensión" el seguro salvador. A d'alt hi ha un altra seqüència cabrona que finalment desxifro. La prova el Joan Maria sense massa fortuna i després jo li faig el road punk.

L'endemà, tornem al Gruyère, amb un excèrcit de bomberitos: el Luque, Bodas, Gelardo, Figuls, Sellares, Oscar, Paco Palomaco i servidor.
Jo amb l'impuls tatxador compulsiu, em foto en la Massa ego 6c+, una via on ja va alucinar en el seu dia el Carlos Pérez. I a pillar "sin contemplaciones", miro, provo i finalement desxifro. Rara, roca cutrilla i poques repeticions! L'encadeno al segon pegue.
El Sellares torna a un vella amiga seva l'Amateurs 7a on lliura una bona batalla. El Mario, l'home que corria i que ara fa de camali, li intenta fer un reportatge fotogràfic però la bateria de la meva càmera s'acaba i només pot fer aquesta foto:




Al final, la fa al quart pegue del dia "to the limit". Després em lio en una altra d'aquestes vies on mai he vist ningú: la Tere 7b. En Sensei ja m'havia dit que pas a bloc molt cabrón i que super lolakos amb problemes per passar. Però ja em queden poques vies en aquest sector per provar i m'hi foto. I evidentment, en Sensei tenia raó: pas cabrón, obligadillo i de mal provar. Faig una excursió per la via del costat m'estudio el pas i finalment veig una seqüència. L'encadeno al segon pegue amb quatre brams en els passos més durs.

Amb el Sellares recollim trastes i anem al Mur Blau a provar la Pa de ral 7b+ que ens escup sense miraments. Dos pegues ràpids i ens toca baixar corrents per anar a recollir nenes...

Aqui hi ha el Carles en aquesta peaso via:

Els Camps a Montgrony

Pugem amb la família a passar el cap de setmana a Ribes i aprofito per anar a passar la tarda de dissabte a Montgrony amb en Ximenis. Anem aquest bonic sector per estar a l'ombra ja que fa molta calor per plantejar altres alternatives. Cap dels dos hi havíem estat i hem fet un parell de 7a's molt bons.

Després anem més a la dreta on el Roger prova la Manalic 7b+, cau en un parell de passos però com que les xapes es veuen juntes opto per provar-la de primer. A la guia ja diu diedre curiós però passo prou dignement arribant al pas clau que solvento amb un lance extrem quatre bufades i renecs per arribar a un repos sense mans. Més amunt hi ha un altre pas que quasi em tira i no puc ni xapar. Finalment trobo els cantos xapo i arribo a la cadena amb gran alegria i se sent el primer HUUURRA de la temporada.

Amfiteatre a Berga

Amb el Sellares anem a passar el dia en aquest sector d'entretemps. El dia realment acompanya i fa temperatura ideal. El que més ens costa es trobar el sector i és que déu n'hi do amb la descripció de la guia. Res ens encaixa i pugem camp a través com a "javalis" fins a unes parets que resulta que no són. Desfem el camí i finalment més per intuició que per altra cosa acabem trobant el sector. Ara ja tenim controlat l'accés per a pròximes visites.

Plaques verticals amb roca excel.lent i escalada bastant tècnica. Al final marxem contents amb tres setens a la saca. El més significatiu la Més dur que el perry 7a+ a vista, aqui teniu una foto que he trobat per la red:

CURSA ALBA

De nou cap a la cursa de l'Alba, la clàssica cursa de muntanya per Montserrat. Aquest any torna a solapar amb dates amb la cursa de Berga puntuable per la Copa Catalana. Així el cartell no és de luxe i això cal aprofitar-ho per mantenir el top ten.

Ens avien als 400 inscrits pel recorregut clàssic amb un dia calurós. Per sort vaig aconseguir el dorsal del Feixas. El que no ha faltat a la cita és el Joan Maria Vendrell que està motivat amb les curses montserratines. Això és una font de motivació ja que en l'esquí no l'he ensumat ni a ell ni a cap dels jefes. Però amb les "zapatilles" les forces són diferents i el rànquing varia lleugerement...

En la categoria miguelitos, moltes absecències importants: El Sellares es va quedar sense inscripció i vol presentar-se sense dorsal a marcar el rècord miguelito de pujada però al final no pot venir. El Mario per Dublin xafant-ho tot.. El Jofre recuperant-se d'haver-ho xafat tot...

Sortim tranquils i es posa a tirar un espontani que va perdent fuelle amb l'arribada de les primeres escales. Darrera el pelotón es va estirant. Jo sobre el 10 controlant el parkal. El Joan Maria se'n va endavant. En la pujada cap a Sant Miquel el començo a veure, i poc a poc li vaig retallant. Després una estona a roda i finalment PAAAM!, el paso i cap amunt. A la primera baixada cap al Monestir perdo un parell de llocs, que recuperaré a la pujada cap a Sant Geroni on finalment corono quart baixant d'1h20 minuts. Ara cap avall a defensar la feina feta, no veig en tot el camí al segon i al tercer que havien coronat poc abans. Hi ha una autèntica processó de gent pujant per les bateries que no tenen cap consideració ni respecte envers la cursa i els soferts atletes. No sé quina cara se'ls quedarà al creuar-se amb el gruix del pilot. Al tram final i arribant a Collbató atrapo al tercer però no tinc esma ni per llançar-li un tímid atac i arribo a pocs segons seu en el quart lloc amb un temps de 2h03m21s. Unes imatges valen més que mil paraules:






Ha guanyar el Just Sociats amb un temps d'1h57m, segon el Pere Aurell (que amb esquí el tenia més a ratlla) que he vist entrar poc abans del tercer. Al final el Joan Maria ha acabat amb una més que digne 9ena posició amb un temps de 2h09m. No està mal per ser la primera cursa d'aquesta índole però feia mala cara i és que no està acostumat a no fer podi. Però com s'ha estudiat la classificació de l'any anterior i ha vist que jo he guanyat més de 9 llocs, veu que amb la mateixa evolució guanya la propera edició.

Al final una rajola de fang pels deu primers i a cascarla! El Joan Maria encara està esperant el sobre màgic.. amb la guita:




Mentre que d'entre els Miguelitos, el Ojeda els hi deia als seus compis "Ese, ese es mi colega", "Yo le enseñe a correr al chaval.." i el Pelayo que ha sortit esprintant "pa la foto del club.." han arribat bastant junts amb un temps d'aprox 2h39m.

Ara ja tinc el "rècord del món miguelito" a la cursa de l'Alba en el seu recorregut clàssic i ja puc donar per finiquitada la temporada per centrar-me en el recte camí de la Xylum. Així doncs, apreciat lector, ens veiem pels sectors d'ombra tot buscant la supercompensació levitadora...

Trobada miguelitos grimpaires per Gelida

El MIGUELITO, és un bomber jubilat. Però no ha estat un company qualsevol, és un d'aquells que ha aconseguit esdevenir una autèntica llegenda. És més, ha donat nom a un adjectiu molt particular i exclusiu dins del cercle bomberil. S'utilitza pràcticament per tot, de forma crítica i a la vegada simpàtica. D'anècdotes seves n'he sentit unes quantes i de tota índole. Jo una dia el vaig conèixer en un servei per la Zona Franca i ens va regalar uns quants carmels caducats, va ser un gran satisfació poder associar-li una cara al primer, a l'autèntic i genui MIGUELITO. En fi que a l'empresa, ni sóm uns quants de Miguelitos...

Pues la trobada ha consistit en intentar rebentar el pàrquing de Gelida a base de furgos. Com no ho hem aconseguit hem pujat a les parets a tibar-li. Jo m'emparello amb el Sellares, quedant-nos a la primera Placa mentre el gruix del desplegament anava a zones més "humanes". Poster, en total erem uns 15. Hem escalat mentre hem estat a l'ombra ja que a la que ha donat el sol em quedat socarrimats. Quina calda, cal buscar les ombres! El Carlos ha tirat unes quantes fotos mentre amb el Sellares coleccionavem 7a's. Aquestes vies són molt semblants entre elles, amb un pas de bloc i conti més facileta. A més, coneixem bastant les vies i això ens permet anar força ràpid.


Ara ja s'han tornat més humans els 7a's, que m'havia espantat i tot de lo cars que estaven darrerament!
El Sellares m'ha castigat aguantant el ritme que he imposat. Inclus, ha encadenat un 7a+, on jo ja he fallat arrebentat. Ha aconseguit l'encadene de 5 vies de 7a/+ mostrant la seva actuació més brillant del darrers temps i una magnífica projecció per aquesta temporada. Els seus entrenos secrets li estant donant fruits i ja té al personal acollonits...