SIBERIA a Sant Llorenç de Munt

N'havia sentit a parlar, d'aquest sector de jefes on calia caminar un munt i on per rematar no hi havia vies fàcils. Un dia, en temporada atlètica, i vaig anar en plan running i vaig resseguir el peu de via i feia bona pinta. L'altre dia i davant de lo "tatxat" que tinc ara mateix el Gruyère el Jofre em va indicar que a la Sibèria hi ha ombra pels matins.

Així que amb el Sellares després de deixar les respectives peques al cole, emprenem l'expedició disposats a rebre un bon correctiu...
La primera sorpresa és que sols tardem 45 minuts (sense còrrer) des del pàrquing del dipòsits. Estudiem les vies i a la feina.
Escalem en la zona del toxto de la Sibèria fins a les 14:30 que ja es comença a notar la proximitat del sol. El lloc és fantasmagòric, solitàri i molt fresc. El Sellares, per si algú tenia dubtes del seu estat de forma es fa amb el seu primer 7b a vista. Sí senyor, tornarem!

De tornada, cap a les 15 hores i ja a l'ombra, parem al Mur Blau per ja que passàvem per allí donar-li un viatge a la nostra amiga Pa de ral 7b+. Li toca al Sellares que fa un bon pegue caient molt amunt. La deixa ben muntadeta i blanqueta. Vaig jo i "izda-dcha, izda-dcha" vaig pujant. Arribo al pas eskupidor que feia en un dinàmic esbojerrat i trinco en estatikus. Repossillo, la última regleta de sortida tot petadillo i fora. Poder si que cal una adaptació a la "pililla de la zona" o una bona samanta pegues!

Toca retirada que sinó ens deixen les nenes al carrer! Ens trobem al Palomaco amb l'Oscar als districtes. Sortosament, la Imma arribarà a temps i puc quedar-me amb ells per buscar-me un nou project: "No hi ha límits 7c". Guapa via on no hi ha cap pas extrem per com diu lo Pako: "la suma da el grado".


L'endemà, amb un dia tristot i plujós anem amb el Jofre a Can Dubtes on mai hem trobat ningú i la gent no en parla massa bè. Però nosaltres hem trobat un bon terreny de joc, ràpid, còmode i amb bons projectes. Jo després d'haver encadenat la temporada passada la clàssica "No hi ha dubtes 7b+" em centro en provar el "Primer Dubte 7c+". Amb una sola corda muntem els 2 toperopes (fent la travesia per la savinota) i amb el gimnàs muntat pués a entrenar. El Jofre millora en el 7b+ i en el millor pegue ja fa el pas més dur i cau "buit" poc més amunt. Jo en el primer pegue ni ensumo el pas de baix, de "sika a sika i tiro pq me toka" i la resta desxifrada. Al segon pegue aconsegueixo treure el pas que tilden d'"INHUMANO" però tan gran ha estat l'esforç que ja em queda ni una engruna de power ni llemes i m'arrastro per la via com una culebra. La via és una placa vertical d'uns 15 metres contudents, amb passos sobre bidits i regletilles, m'agrada la comparació que he vist que han fet en el seu grau a "Bain de saing..".