Ens avien als 400 inscrits pel recorregut clàssic amb un dia calurós. Per sort vaig aconseguir el dorsal del Feixas. El que no ha faltat a la cita és el Joan Maria Vendrell que està motivat amb les curses montserratines. Això és una font de motivació ja que en l'esquí no l'he ensumat ni a ell ni a cap dels jefes. Però amb les "zapatilles" les forces són diferents i el rànquing varia lleugerement...
En la categoria miguelitos, moltes absecències importants: El Sellares es va quedar sense inscripció i vol presentar-se sense dorsal a marcar el rècord miguelito de pujada però al final no pot venir. El Mario per Dublin xafant-ho tot.. El Jofre recuperant-se d'haver-ho xafat tot...
Sortim tranquils i es posa a tirar un espontani que va perdent fuelle amb l'arribada de les primeres escales. Darrera el pelotón es va estirant. Jo sobre el 10 controlant el parkal. El Joan Maria se'n va endavant. En la pujada cap a Sant Miquel el començo a veure, i poc a poc li vaig retallant. Després una estona a roda i finalment PAAAM!, el paso i cap amunt. A la primera baixada cap al Monestir perdo un parell de llocs, que recuperaré a la pujada cap a Sant Geroni on finalment corono quart baixant d'1h20 minuts. Ara cap avall a defensar la feina feta, no veig en tot el camí al segon i al tercer que havien coronat poc abans. Hi ha una autèntica processó de gent pujant per les bateries que no tenen cap consideració ni respecte envers la cursa i els soferts atletes. No sé quina cara se'ls quedarà al creuar-se amb el gruix del pilot. Al tram final i arribant a Collbató atrapo al tercer però no tinc esma ni per llançar-li un tímid atac i arribo a pocs segons seu en el quart lloc amb un temps de 2h03m21s. Unes imatges valen més que mil paraules:
Ha guanyar el Just Sociats amb un temps d'1h57m, segon el Pere Aurell (que amb esquí el tenia més a ratlla) que he vist entrar poc abans del tercer. Al final el Joan Maria ha acabat amb una més que digne 9ena posició amb un temps de 2h09m. No està mal per ser la primera cursa d'aquesta índole però feia mala cara i és que no està acostumat a no fer podi. Però com s'ha estudiat la classificació de l'any anterior i ha vist que jo he guanyat més de 9 llocs, veu que amb la mateixa evolució guanya la propera edició.
Al final una rajola de fang pels deu primers i a cascarla! El Joan Maria encara està esperant el sobre màgic.. amb la guita:
Mentre que d'entre els Miguelitos, el Ojeda els hi deia als seus compis "Ese, ese es mi colega", "Yo le enseñe a correr al chaval.." i el Pelayo que ha sortit esprintant "pa la foto del club.." han arribat bastant junts amb un temps d'aprox 2h39m.
Ara ja tinc el "rècord del món miguelito" a la cursa de l'Alba en el seu recorregut clàssic i ja puc donar per finiquitada la temporada per centrar-me en el recte camí de la Xylum. Així doncs, apreciat lector, ens veiem pels sectors d'ombra tot buscant la supercompensació levitadora...
No hay comentarios:
Publicar un comentario