Tatxant pel Gruyère...

Sortint d'una guàrida tranquila enfilo cap a Monistrol per esclar per la cara nort. Avui, després de varies baixes d'última hora, estem el Jofre i l'autèntic mascle de Blanes; el Paco Palomaco. Vem coincidir l'altre dia per Sant Llorenç i després d'un parell d'anys torna a la vertical fanàtic i fort com un roure i una alzina junts! Decidim anar al Secretivo on tots tres tenim feineta per anar currant.. i encara s'està prou fresc pels matins.

El meu objectiu del dia és la Omerta 7c, així que després del clàssic calentament del sector m'hi fico. Vaig de cul desxifrant passos i marcant forats que ni es veuen. A d'alt ni la reunió es veu! Al segon pegue, en toperope, ja em surt del tirón. El Jofre cansat de la Policieros li dóna un peguillo per rebentar-se. Després s'hi fot el Paco que l'encadena en un plis plas. Jo aprofitant aquest moment de debilitat de la via, la remato i l'encadeno "to the limit". Content per el primer 7c de la temporada (tot i ser de gama baixa), just el dia que fa un mes del lamentable espectacle per Can Jorba.
Remato el dia encadenant la Tete de Menguele 7a+ que ha muntat el Paco, l'home que no té coneixement i em deixa la primera cinta posada. Per Déu que amunt està la primera xapa!

L'endemà, cap al Gruyère a Sant Llorenç de Munt, que amb les topos noves hi ha ganes de tatxar una mica la zona. (www.santllors.com)
Hi pugem amb el Joan Maria i el Grunch, calentem i aconsegueixo la Chris crisis 7b a vista. Al Joan Maria no li surt ja que està rebentat de l'enchaînement del dia anterior per cares nort. Després em poso a la Contractura 7b, on ja m'havia baixat la temporada anterior. I és que havia arribat a un parabolt amb un mallón, roca cutre i cap rastre de pas. Ara amb la informació de Sensei podia tornar-ho a intentar: diu que l'equipador va patir una contractura i no va poder taladrar tota la via quedant-li pendent col.locar una xapa. Una vegada recuperat la penya ja havia encadenat la via i així va quedar. El problema és que la següent xapa tampoc es veu ja que queda amagada sobre un esperonet.
Així que m'hi foto i salto un parell de vegades fins que trobo la seqüència i aconsegueixo xapar amb "high tensión" el seguro salvador. A d'alt hi ha un altra seqüència cabrona que finalment desxifro. La prova el Joan Maria sense massa fortuna i després jo li faig el road punk.

L'endemà, tornem al Gruyère, amb un excèrcit de bomberitos: el Luque, Bodas, Gelardo, Figuls, Sellares, Oscar, Paco Palomaco i servidor.
Jo amb l'impuls tatxador compulsiu, em foto en la Massa ego 6c+, una via on ja va alucinar en el seu dia el Carlos Pérez. I a pillar "sin contemplaciones", miro, provo i finalement desxifro. Rara, roca cutrilla i poques repeticions! L'encadeno al segon pegue.
El Sellares torna a un vella amiga seva l'Amateurs 7a on lliura una bona batalla. El Mario, l'home que corria i que ara fa de camali, li intenta fer un reportatge fotogràfic però la bateria de la meva càmera s'acaba i només pot fer aquesta foto:




Al final, la fa al quart pegue del dia "to the limit". Després em lio en una altra d'aquestes vies on mai he vist ningú: la Tere 7b. En Sensei ja m'havia dit que pas a bloc molt cabrón i que super lolakos amb problemes per passar. Però ja em queden poques vies en aquest sector per provar i m'hi foto. I evidentment, en Sensei tenia raó: pas cabrón, obligadillo i de mal provar. Faig una excursió per la via del costat m'estudio el pas i finalment veig una seqüència. L'encadeno al segon pegue amb quatre brams en els passos més durs.

Amb el Sellares recollim trastes i anem al Mur Blau a provar la Pa de ral 7b+ que ens escup sense miraments. Dos pegues ràpids i ens toca baixar corrents per anar a recollir nenes...

Aqui hi ha el Carles en aquesta peaso via: