M'ha fet gràcia pq revisant la llibreta d'escalades l'última vegada que vaig estar en el Dauet feia 10 anys. Què ràpid passa el temps, no? I a més tot just tornava de la expe al Baghirati, aqui us deixo el record de la rebuda que vem tenir a l'aereoport:
Va ser el viatge fin de curso d'una sèrie de sortides by de face amb els "jóvenes castores" entre les més guapes les Goulottes per chamonix, el gel pel Canadà i l'artifo pel Naranjo.
També amb la foto he recordat al Pepe Chaverri, el nostre jefe que desgraciadament va patir un accident mortal a les Grandes Jorasses en la següent promoció de castores. Ell era l'autèntic master class del grup, polivalent i ràpid en tots el terrenys. Un autèntic plaer fer cordada amb ell i haver compartit aquelles estades al seu costat. Després d'aquell parell d'anys ja cadascú va seguir la seva vida, tots més o menys vinculats al monte però en àmbits diferents.
Tornem al 2009 amb el Carlos tibant-li en el Peñot-he 6b+:
El dia s'ha acabat aixecant i el sol ens ha fet fugir cap a l'ombra del Gruyère on m'he estat controlant en toperope els passos clau de la Fosca i tosca 7c. Curiosa arribada a la reunió amb romakos... Ja veig que amb aquesta tindre feineta per dies.
Més tard, anem a la Pared Gran que ja està a l'ombra a tatxar un parell de 7a's.
Quan nosaltres baixem la gent tot just puja per fanàtiques "afternoon sesions"
No hay comentarios:
Publicar un comentario