La última vegada havia estat l'any 2000 amb el Joan Maria, on ens vem proclamar campions de Catalunya Sub-25 sent els 5ens de la general a 15' del Cardona i l'Alberto Garcia, mentre que la primera vegada va ser l'any 1995.
Tornem a l'any 2009, on fem el recorregut cap el Ventolau amb tres pujades una d'elles amb una canal amb grampons i un desnivell positiu acumulat de 1600 metres.
El dissabte aprofito el forfait a Tavascan del llibre "100 anys.." que el trec a les 14:30 per fer algunes baixades. La estació és un telesilla que guanya 475 metres de desnivell en 15 minuts i després cap avall per on vulguis. La última vegada que havíem fet aquest recorregut encara no existien aquestes pistes. Una vegada xapades les pistes faig una pujada suau i cap al brifing.
M'acullen el Zic-Zac a la motorhome del Dani on no pot entrar el Grunch (o sigui el pastor aleman del Joan Maria) que es casca un vivac amb nevadeta inclosa.
El diumenge amb un temps "rúfol" ens avien a les 8:30. Tenia fitxat el Gensana però al final no va poder venir per necessitats del servei, però amb les gestions i amb les veus que corren fitxo a l'Arnau Anguera. També portava uns anys sense còrrer però tenia resultats molt bons en categoria espoir i segueix molt vinculat al mundillo sent un dels monitors-entrenadors del Centre de Tecnificació d'Esquí de Muntanya. Així que sense cap aspiració-pressió formem equipillo. També han vingut l'Albert Castellet, el Pere Oller i el Xavi González, clàssics del CEC que mai s'han desvinculat del "pelotón".
Al calentament l'Arnau fa unes pujades espantadores, però una vegada en cursa la carbonilla no el deixa sirgar del tot. Jo per contra em sento bè i aprofito per fer una primera pujada forta on inclús passo a unes Aone (botes de carbó de 1200E), al Ballester, Garreta, atrapo al Pere, conenc al Terrisse.. Ja li dic al Pere que ja he fet la feina, aquest és el grup on volia anar a parar i és possible aguntar-lis la roda. Els deixo marxar a fer la seva guerra mentre espero a l'Arnau que arriba amb el Xavi Gónzalez i el Gomà.
La sortida:
Alucino com baixa l'Arnau que baixa sense coneixement. Les cames no em permeten agunatar-li el ritme baixant, sortosament s'estrella un parell de vegades i em permet anar a la par. L'Arnau tal i com ell havia previst ha anat guanyant ritme i a les seguents pujades ja no l'he hagut d'esperar tant. A la última baixada, la més llarga, l'Arnau no cau i es veu obligat a esperar-me que jo vaig al límit de les rampes i evidencio que em falta fer més fora pistes.
Content i a esperar el finde que ve que hi ha varies alternatives, o crono a Núria o individuals a Andorra.
Cotxe i 3 hores de manta que a la tarda tenim cumple d'una amiguet de la Laia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario