I aquesta és la pinta que faig enguany amb el meu nou flamant equip:
I si a Catalunya hi ha un lloc popular per entrenar en esquí de muntanya aquest és l'estació de la Masella. Jo no hi havia anat a l'anterior época però ja n'havia sentit a parlar de gent que hi frequentava. Així que enguany he descobert l'Skibar, un parell de pujades a la Tossa i una hamburguesa molt complerta. Jo com que surto de casa armat amb el bocata "persiaka", encara no he pogut degustar la genuina hamburguesa però a la penya li senta bè. El cas és que el primer dia que hi vaig anar enguany ens vem començar a trobar penya del mundillo i n'hi vaig contar més de vint i aixó que era entre setmana. Ja començava a quadrar el ritme que es gasta la people. I si no puedes con ellos, únete a ellos i en aquestes estem. La Tossa, pels que no ho conegueu és pujar per les pistes d'esquí de Masella fins a la caseta del cim de la Tossa d'Alp. En total 900 metres de desnivell positiu, primer per dins del bosc i després per sota les roques característiques de Masella.
Avui amb la companyia del mític equip de superjefes Zic Zac, o sigui Dani León&Joan Maria Vendrell i la del Quico. Crono en marxa i cap amunt, primer tranquils per calentar i després una apretada de benvinguda. Refet del susto, sortosament s'imposa un ritme que em portava al límit però prou comode per en Zic Zac que enacara cometen la jugada. Jo a roda fent el que podia fins d'alt, on ja no he pogut respondre un últim canvi infernal als plans summitals. Al final el meu rècord del món de pujada a la Tossa ha quedat establert en 53'27''. Molt content ja que no havia baixat mai de l'hora però amb la motivació d'estar a roda de lo milloret del panorama estatal un fa meravelles o si més no intenta fer-les.
Baixada a lo kamikaze per les pistes i una nova Tossa, ara ja més petat. Al final, s'han tret una petita propina de 200 metres per acabar l'entreno amb 2000 metres de desnivell positiu que sempre és un número més bonic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario