A tot això, que després d'una primera fase de preparació de l'expedició i intendència ens disposem a sortir a conquerir les ilerdenses terres. El cotxe tenim provisions i abrics per tota classe d'imprevistos, això no pot fallar.
Així, doncs, sortim dissabte tranquilament cap a Àger, on ens trobem amb el companys de l'antiga feina de la Imma per fer la tradicional calçotada. Les nenes amb la Esther:
Aquest cop m'he vist obligat a posar-me de "maestro hacedor de calçots" ja que els de la majoria dels de la mútua miraven molt però pencaven més aviat poc:
Sort que els amfitrions s'han pegat un curro de por i no falla cap detall. A més estem en una casa de colònies amb totes les comoditats i que ens permet aixoplogar-nos de la pluja que ens acompanya tot el dia. A mitja tarda ens despedim i cap a Esterri.
Arribem a Esterri just quan deixa de ploure i en el Pavelló trobem el mundillo de l'esquí, les cares de sempre, però es veu més aviat poqueta gent. L'Ares s'ho passa bomba polulant pel pavelló i pujant per les grades durant el briffing. Encanvi la Laia està més pendent d'un parell de gossos que jeuen pel parquet. I la Imma amb el seu forro de disseny fent por i retrobant "viejas glorias". En el briffing, diuen que mantenen el recorregut i canvien l'hora de sortida. A mi m'estranya que mantinguin el recorregut degut al palomaco de tot el dia.
Madrugón i pugem amb l'Albert Reig (alias el coixinaire), cap a la sortida. Ara els dos ja som papis. L'any 2004 desde LLeida vem pujar en el dia per fer aquesta mateixa cursa. El dia està encapotat i neva lleugerament. Es retrasa l'hora de sortida una hora més, i com no i jo ja havia previst, es canvia el recorregut. Al final dos voltes guarrilles en un recorregut cutre.
Ens avien a les 10, i ja no neva:
La primera pujada es fa molt ràpid i jo vaig de cul, tancant la cua d'una primera tongada d'equips. L'Albert el veig que marxa amunt com un bèstia malgrat fer més d'un mes que no esquia. Aqui el teniu en plena feina:
Ja faig la meva pròpia guerra santa contra dos equips. D'una banda el (Aurell&Gensana) i de l'altre (Serral&Molist). Em passa tothom i quan em giro no veig a ningú per darrera, aquí hi ha un tall important. Així que miro de no perdre contacte amb el grup de davant, però quan la burra no vol no hi ha qui la mogui. Finalment arribem al refugi on m'espera l'Albert i faig un canvi de pells instantani. Tirem serra avall i en un plis plas ja he recuperat el temps perdut. Posem pells i cap amunt, segona volta al mateix cicuit.
Sortim cinc equips junts, la vida és una tómbola.. El David va cridant Top ten, top ten... A la segona pujada em trobo millor i a roda de l'Albert anem davant del quintet. Ens atrapen dos superguerres veteranos. Un porta les dues motxiles i li va cridant al compi "VAMOS PEPE" o "RESPIRA PEPE, RESPIRA", a mi em va dient "LLISCA, NO AIXEQUIS TANT ELS ESQUIS". Jo estressat de tant pressing l'invito a passar per la traça paral.lela a la qual cosa em repon "TRANQUIL, JA TROBARÉ EL MOMENT". Al final a les últimes rampes ens adelanten fent gala del seu "Cache". Però encarem la baixada amb la destral esmolada i amb diferències mínimes. Primer s'estrella el PEPE amb un parell de voltes de campana incloses i queda estabornit per terra remugant, circunstància que nosaltres habilment aprofitem. Llàstima que poc després és l'Albert que sobremotivat s'estrella en un tram tècnic, per sort s'aixeca ràpid i no perdem el lloc i seguim amb la nostra quimera. L'Albert als trams del llac pilla més ja que la pell li deixa una mica de cola a la sola i això el frena. El passen i els crits de "VAMOS PEPE", se senten de tota la vall. Arribem a la última pala preparats per un suicidal finsih, per sort d'entre els pins apareix l'Albert que ha recuperat la posició i podem acabar amb cert coneixement! No sabem que em quedat per creiem que entre els 10 primers. Baixem ràpidament a Esterri a buscar les nostres respectives nenes.
Aqui ja s'ha aixecat el dia i llueix el sol. Ens donen un tall de botifarra i 1 got de plàstic amb coke calenta, i sols per 25 euritos. Ja entenc pq hi ha sols 36 equips contra els més de 60 que solen aglutinar les proves de la Copa Catalana!
Juguem un rato amb la Laia i l'Ares a una placeta supersónica, ens despedim i enfilem cap a Olesa.
A Olesa, a mitja tarda mentre celebrem el cumple del iaio em truca l'Albert i em diu que finalment em sigut els 5ens. Visca el Top ten!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario