Aquesta cursa és de les que hem faltaven per tatxar i que en edicions anteriors havia puntuat per la Copa del Món, campionat de frança i altres circuits. Així que d'experiència organitzativa no els hi falta i la pàgina oficial de la cursa és molt completa i atractiva. A més hi ha pasta i obsequis per tothom.
L'expedició catalana cazarecompenses és limita al Zac (Joan Maria Vendrell), el Grunch i un servidor.
Les prediccions del Zac es compleixen a la perfecció i és que ja són molts anys d'ofici: aqui no va ni déu (els bons estan recuperant-se de la Pierra o reservant-se per Àustria). Els vascos i manyos van a Formigal, cursa en equips i sense botí... Així que sortim d'Olesa amb dos cotxes després de dinar, que la Laia volia conèixer el Grunch:
Deixem un cotxe a Pont de Suert i cap a Gavarnie on arribem a les 19 hores. Paguem la inscripció de la cursa i ens fan un briffing a mida. Inclús apareix un clàssic del mundillo que resulta ser el pare del Wilfrid que reconeix en Zac. Resulta que és un dels traçeurs de la course i ens dóna quelques reseignements importants. A més ja pronostica el podi que finalment es complirà. Però per assegurar-se'n i veient que el Zac ve acompanyat no dubta en preguntar-me "I tú marches bien?".
Total que 15 minuts després d'arribar ja tenim dorsals, tota la info i ja ens fan un tracte preferent, ja que en Zac c'est le gardien de Góritz. Fem un chocolat i cap a la sortida de la cursa a muntar el Free camping furgonetero.
A la sortida, a diferència de les curses del vessant sud, no conenc a ningú i es veuen bastant veterans. De totes maneres no hi ha massa participants. Ens avien i en Zac fa una sortida trencadora i selectiva. Es forma un grupet de quatre per davant i el pelotón per darrera. El recorregut és molt guapo, el dia radiant, i la neu dura. Es van succeint les 4 pujades amb trams a peu amb grampons, cordes fixes, plans i unes vistes increïbles de la nort del Taillón i Gabietos:
I per acbar la cursa una pujada de 30 metres de desvinell on em veig obligat a fer un esprint per mantenir el lloc contra un veritable cazarecompensas que havia fet el recorregut curt.
La cursa després de 1900 metres i més de 2 hores es decideix en un espectacular esprint on s'imposa un conegut francés que venia del Alps, segon al Joan Maria i tercer el Wilfrid. Al final s'ha complert el podi previst però amb diferències mínimes. Jo he entrat el 10 en una cursa de veritat, de fet la més llarga que he fet aquesta temporada. Visca el Top Ten!
Dinar amb una penya vasca, entrega de premis, sorteig de material i carretera i manta. À l'année prochaine!!
I ara a esperar el Bassiero on tornem a retrobar-nos amb els de casa, i les ja clàssiques retallades de recorreguts!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario