Estan boixos aquests romans!!! Aquest dissabte dia 17 de Gener i després d'haver anat buscant les neus més properes a casa ha tocat el debut en competició després d'unes temporades en blanc.
L'escenari escollit ha estat la Crononiu, una cursa que mai havia fet. Feia anys, diria que cap el 2000, va haver-hi una crono al Puigllançada i era de les primeres a Catalunya d'aquesta modalitat. Ara ja és una autèntica especialitat que aglutina un munt de gent. Varis són els punts forts que li faciliten aquesta bona acollida: no cal anar a dormir el dia abans, poc material obligat i intensitat a tope...
Total que s'hi han personat més de 100 corredors amb material d'última gerenarció, la cara morena i ganes de repartir llenya.
La sortida ha estat alucinant, surto com un coet al sprint i des de la primera línia de la sortida tot intentant espantar al personal. Quina ha estat la meva sorpresa en aixecar el peu de l'accelerador i veure com la penya continua sprintant molts més metres! Acte seguit, estant jo rebentat de la meva enèrgica sortida, comencen a passar corredors per la dreta i per l'esquerra. Tinc la desagradable sensació de fer de tap! Per sort la pista és molt ample i tothom té espai per moure's lliurement. A la fi trobo un ritme més o menys decent i començo a fer via per la traça que puja pel mig del bosc, i ja localitzo els meus rivals.. M'he de refer del cop psicològic de veure l'espectacle de la sortida. Com s'ha posat la penya de forta. I això que porto un material decent, amb un mono nou i tot. Anem guanyant metres i cada vegada és més díficil de recuperar o perdre la posició. Em passa el Toni amb una maniobra arriscada i formem un trio de porsuivants a una causa perduda. El ritme no afluixa i als plans que serveixen per recuperar, els altres dos encara apreten més. Per davant tota una ristra allargada de corredors. Em veig obligat a anar fent la goma i em plantejo deixar-me anar per esperar alguna bestiola més humana. Però a tranques i barranques, arrivem el trio al final del recorregut. Vaig tancant el grup, intento passar per la dreta en una zona més suau i em quedo a mitges. Torno a la cua i faig un segon intent poc exitós per l'esquerra. Ja sols queda la opció de l'sprint suicida. El ritme és insostenible, estem els tres rebentats i és el moment clau. Llança el Toni un atac fulminant aconsegueixo la roda. Ens posem en paralel i quasi corrent la última rampa mentre la penya anima. Al final cedeix i jo bufant com un bèstia parda creuo la meta cinc metres davant seu mentre se sent el crit de Cabrón!!!. Se sent el HUUURRA, la batalla ha estat salvatge i no m'agunato ni de peu sort dels bastons. Al final he sigut el 40 (10 en la categoria de Polícies i Bombers). No he estat ni dins de la primera pàgina d'aquest Campionat de Catalunya. Estic content la actitud guerrera ha estat bona però en aquest mundillo no estan per hòsties. Sortosament encara queden guerrers de la meva época que permeten aquestes épiques batalles.
L'escenari escollit ha estat la Crononiu, una cursa que mai havia fet. Feia anys, diria que cap el 2000, va haver-hi una crono al Puigllançada i era de les primeres a Catalunya d'aquesta modalitat. Ara ja és una autèntica especialitat que aglutina un munt de gent. Varis són els punts forts que li faciliten aquesta bona acollida: no cal anar a dormir el dia abans, poc material obligat i intensitat a tope...
Total que s'hi han personat més de 100 corredors amb material d'última gerenarció, la cara morena i ganes de repartir llenya.
La sortida ha estat alucinant, surto com un coet al sprint i des de la primera línia de la sortida tot intentant espantar al personal. Quina ha estat la meva sorpresa en aixecar el peu de l'accelerador i veure com la penya continua sprintant molts més metres! Acte seguit, estant jo rebentat de la meva enèrgica sortida, comencen a passar corredors per la dreta i per l'esquerra. Tinc la desagradable sensació de fer de tap! Per sort la pista és molt ample i tothom té espai per moure's lliurement. A la fi trobo un ritme més o menys decent i començo a fer via per la traça que puja pel mig del bosc, i ja localitzo els meus rivals.. M'he de refer del cop psicològic de veure l'espectacle de la sortida. Com s'ha posat la penya de forta. I això que porto un material decent, amb un mono nou i tot. Anem guanyant metres i cada vegada és més díficil de recuperar o perdre la posició. Em passa el Toni amb una maniobra arriscada i formem un trio de porsuivants a una causa perduda. El ritme no afluixa i als plans que serveixen per recuperar, els altres dos encara apreten més. Per davant tota una ristra allargada de corredors. Em veig obligat a anar fent la goma i em plantejo deixar-me anar per esperar alguna bestiola més humana. Però a tranques i barranques, arrivem el trio al final del recorregut. Vaig tancant el grup, intento passar per la dreta en una zona més suau i em quedo a mitges. Torno a la cua i faig un segon intent poc exitós per l'esquerra. Ja sols queda la opció de l'sprint suicida. El ritme és insostenible, estem els tres rebentats i és el moment clau. Llança el Toni un atac fulminant aconsegueixo la roda. Ens posem en paralel i quasi corrent la última rampa mentre la penya anima. Al final cedeix i jo bufant com un bèstia parda creuo la meta cinc metres davant seu mentre se sent el crit de Cabrón!!!. Se sent el HUUURRA, la batalla ha estat salvatge i no m'agunato ni de peu sort dels bastons. Al final he sigut el 40 (10 en la categoria de Polícies i Bombers). No he estat ni dins de la primera pàgina d'aquest Campionat de Catalunya. Estic content la actitud guerrera ha estat bona però en aquest mundillo no estan per hòsties. Sortosament encara queden guerrers de la meva época que permeten aquestes épiques batalles.
Per sort, el dia anterior a la cursa vem estar amb el Jofre a les Paparres on vaig aconseguir a vista la Rosa 7b. Aqui vaig lliurar un bona batalla amb lances i destrepes per finalment encadenar. L'esquí ja comença a deixar seqüeles als hidràulics i ja no ens vem atrevir a provar la Zona.
Aqui us deixo una foto del Carlos, d'un altre dia que vem provar la Zona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario