Oh NOOO!! Ara s'ha enfadat!!!

Game Over al Castell de d'alt, INSERT COIN

Pues de camí amb el Javi veig que la Merolla del sector de baix enacara té el segon canto xop i optem per anar al sector de d'alt on estic a tiro de dos.

I després de calentar em monto la Tavella 7c+, d'un seqüència a bloc en placa vertial. L'havia provat feia pocs dies quedant-me pendent el pas d'aproximació al pas. I en aquesta ocasió, amb forces renovades, he aconseguit resoldre el pas. Més tard al segon pegue del dia aconsegueixo el road punk amb un lance boig. Visca!! Una via díficil de graduar, d'aquestes on molts opinen però menys encadenen. La mateixa guia ja porta a confusió, al dibuix 7c+ i al llistat de 7c. En qualsevol cas, la via és bona!

I després provo la Terrífic 7b+, la darrera que em queda per encadenar. El primer pegue és prou bo caient en plenes hostilitats.

Una estona de descans i li dono un nou pegue que serà el bo, així doncs primer sector que li poso el Game Over i on totes les vies són bones i la sombreta millor.

My moflets 7c, al Castell de les dames

Ep que ja tornem a estar currant per aquestes parets de Déu!! Després de tantes hores per l'aigua a la caça del pulpo els dits s'han estovat. Així doncs, ha calgut fer uns dies de rodamenta on he fet una mica de buidatge sobretot en aquest sector que gaudeix de bona sombra. Total que al sector de d'alt ja estic a tiro de dos pel Game Over, i per baix la cosa segueix estant més verdota.

I els mofletillos la vaig tocar un dia la temporada passada on no em va ni sortir un dels passos claus de la via. Enguany, al primer tiento, ja em va sortir el pas i al segon pegue fa fallar la pila!!

Ràpidament tornem a ser-hi, aquest cop amb en Feixas. També han vingut les seves dos mascotes per entretindre la Laia i l'Ares durant la matinal.
I sense més preàmbuls aconseguixo muntar la via suant com un porc i arrastrant-me com una culebra, ara si que tic ben calent! I al segon pegue, després d'una bona batalla li aconsegueixo la tatxada bona. Huuurra!!!

Més tard provo per d'alt la Merolla descontrola de passos guapos i regles. Hi ha alguna seqüència inclús comuna amb la veïna Montserratina i vaig força perdut. Al final li he tret els passos però caldrà que algun SENSEI m'expliqui exactament om va el tema que veig que a la topo parla de moltes variants.

I en Feixas ha triumfat fent els dos 6b's a vista i prova el 6c+ que deixa per millor ocasió.

Psico per Binisafuller

De nou de vacances disfrutant amb tota la família del sol i la platgeta. En alguna de les escapades expres a la busqueda del pop salvatge dono amb aquesta opció per blocar.

Aproximació de 30 segons, accés sec a la paret, poca alçada i bona roca. I en ser una caleta queda més resguardada de la mala mar, l'únic inconvenient poden ser les meduses.

Us deixo un monogràfic que em va fer la Imma:

Vilamanya, a la Vall de Ribes

Zona formada per diversos sectors, un al costat de l’altre però sempre per sota del Poblet de Vilamanya. En el sector Buscant el Sol (en pau descansi) es varen equipar les primeres vies d’esportiva de la Vall. Va ser el “carter” qui va aprendre en aquest sector a equipar de forma autodidàctica. A part de ser el carter de Núria, en Pep també és ferrer i va crear una col•lecció de confecció pròpia de xapes i cadenes per equipar les primeres vies. Així, de forma artesanal, van néixer noms tan suggerents com Temptació de friki, Espanta frifkis, Frikimania, Lolos de Lleida.. en fi, el naixement de l’escalada esportiva (friki) a la Vall.

La resta de sectors de Vilamanya van passar desapercebuts més temps ja que era l’època de la Lleixa.

Us deixo les ressenyes d'aquests setorets publicats a la guia "Escalades al ripollès" d'edicions super crak:



No va ser fins que la quinta del taladre de Ribes va redescobrir la zona i va posar-se mans a l’obra. Després de rebre algunes lliçons del “carter” aquest grup va fer una important tasca i es van dedicar a equipar. Era la época de les costellades a la cova del Gours que recordem amb certa nostàlgia. Arribar a la paret era ja tota una gesta, la meitat amb bicicleta i els altres amb petites motos. Un cop carregat tot el “lastre” fins a la cova començaven les feines, mentre uns obrien els camins, els altres gastaven la bateria col•locant parabolts i uns tercer provaven inútilment d’aixecar-se de terra. Això sí, a l’hora de dinar costellada amb “pulpitos” i un complert vermut. Un d’aquestes jornades l’escalador local Jordi Vigo va patir una epectacular caiguda mentre obria el Repte de Kampions. Per sort i de forma quasi miraculosa en va sortir gairebé il•lès: sols una forta cremada a la mà i algunes magulladures que el van mantenir fora de combat una temporada. Inclús, un altra matí d’hivern, hi vem arribar a pujar un grup electrogen. Després de la feinada de pujar la “burra” i de muntar tota la complexa instal•lació d’allargs, taladre i “tocata” per ambientar la feina quin fou el desengany en adonar-nos que no teníem les broques necessàries. Total que “apaga y vamonos” que demà serà un altre dia.

La zona es caracteritza per la seva orientació bàsicament nord que sols ens deixa escalar a l’estiu. Les vies tenen de 7 a 25 metres d’alt sobre un calcari negròs i molt abrasiu. L’escalada és vertical i amb molts desploms i sostres, això permet esclar en algunes vies plovent.

Actualment el sector és un racó tranquil de caràcter local i que té la novetat de 5 vies noves del David Codony aprofitant els panys més desplomats.



El peu de via es relativament bo i permet anar-hi amb nens degut a la curta aproximació (5min). El cotxe es deixa en una esplanada a la dreta de la pista que hi ha poc després de la paella a dretes d’on surt el camí d’accés. Aquesta paella és la primera a dretes després de creuar la via del cremallera.

Vies recomanables: 5 cms. de pèl al pit 6a, Picsi 6b, L’home és la mesura de totes les vies 6b, Okupa 6b+, Somni d’un zombi 6b+, La Calavera 6c+, Butanito 7a, Extasi 7a+.

Aracnofobia 7c, al Baell nord

Aquest era l'últim interrogant que quedava en aquest sector fresquet, ideal per l'estiu. Ja l'havia provat l'any anterior però provava el pas de forma massa burrota. Enguany he trobat una nova forma de resoldre el pas clau i al final n'he aconseguit el road punk. Del mateix estil que les seves veïnes: Un primer pas mig dinàmic per agafar un barra invertida, el tram tècnic amb el crux i repos a la repisa. Algun passet per la placa verdoniana i un nova tibada per arribara la reunió. Ara ja estan totes les vies encadenades i cal anar matitzant el grau.

I una fotillo de la temporada anterior:



Aquí us deixo la info actualitzada del sector, on segons els cometaris del Tati la Ares sembla més 7c i la Tupamaru 7b+:

Es tracta d'una pared calcària orientada al nord molt abrasiva d'uns 20 metres d'alt amb un peu de via ideal amb gespa i tot. Forats, regletes, laterals, invertits.. Té una retirada al sector de baix del Castell de les Dames. La pena és que no hi ha cap via ideal per escalfar i les més dures queden tallades per una repisa a mitja via que trenca la continuïtat. Val a dir que al ser cara nord, les vies tendeixen a embrutar-se durant l'hivern rotllo sibèria a Sant Llorenç. La dificultat comença en el 7a i s'eleva fins al 7c. Alguna reunió la tenim reaprofitada provisionalment a l'espera de nou material.

Accès: De Ribes de Freser pugem per la carretera cap a Campelles. Als 3kms seguim pujant per asfalt direcció el Baell. Just passat l'Hotel Terralta (50 metres) ja podem aparcar el cotxe vigilant no molestar el pas de tractors. Ja a peu agafem una pista formigonada que surt a mà esquerra amb una forta pendent. A uns 50 metres, surt a ma dreta la pista per damunt una casa. Als 50 metres hi ha un abreuador pel bestiar i la pista comença una forta baixada. Seguim baixant, creuarem un torrent i la pista es torna més planera. Arribem a un prat que la pista voreja per la seva dreta i més enavant trobem una esplanada. Als 10 minuts de camí i 700 metres de recorregut. D'aqui surt el camí a ma dreta que segueix baixant-planejant (fita). A uns 150 metres trobem una bifurcació en V, i seguim per la senda de baix seguint els rastres de pas (poc visibles) (fita). Arribem a un prat amb pins per on seguim els rastres de pas per vorejar-lo per la seva esquerra al límit del talud i ja començarem a endivinar la pared. Arribem a un collet (tronc caigut a terra), d'on baixem fins a peu de via. Total 15 minuts, de tornada calculeu 20 que és de pujada.

Vies: (d'esquerra a dreta)
1- Ares 7b+/7c
2- Aracnofobia 7c
3- Tupamaru 7b+/7c
4- Paper de vidre 7a+
5- Dolorosa 7a
6- Via crucis 7a
7- Invertits perbertits 7c

L'arreglada 7c+, a Gelida

Un dels primers dies d'escalada d'aquesta temporada va ser a Gelida on el Juanan estava provant aquesta via que el locals d'aquesta escola havien recuperat per la penya. I total que ja li vaig fotre un pegue resolent quasi tots els passos. Sols hi havia un primer pas a bloc escupidor.

Aqui teniu la topo del Tranki i en blau aquesta nova opció que hi ha en el pany central:



D'entrada en las van vendre de 8a, però la lògica i els bons oficis ens va portar a trobar una solució de 7c+. Als pocs dies ja la va encadenar el "pequeño saltamontes" que sortia fet un animal del seu entreno hivernal a cal fustigador.

I cada vegada que venia per Gelida li fotia uns peguillos però no feia net. I al final i davant de la proximitat de la parada estival, vaig apostar un última carta secreta. Un tot o res per poder tirar-me al xipirón estival sense remordiments. I a les gerres de mig de suc de civada!

Així sortint de guàrdia i de camí cap a la platja faig una parada tècnica aprofitant la sombreta matinal. Joc ràpid, un 7a per calentar, muntar la via i el pegue bo. Huuurra!! M'ha sortit al límit que la calor ja causa estralls i els cantos es tornen més romillos...

I després de vacances, avia'm si el sobrepes no és massa excessiu i dóna temps a buscar alguna ancho-a baratilla per tornar a l'Olymp dels déus...je, je..