Les adverses condicions metereològiques obliguen a passar al plan B, o sigui una cursa per les pistes de Núria. No vulguis anar cap al Puigmal amb neus rares i problemes de tot tipus. Que millor que quasi 900 metres de desnivell amb tres pujades per fer una cursa explosiva i espectacular.
O sigui que al final tornem a les gimcames que tan bona acceptació estant tenint. Si vas a fer una cursa alpina te posen una gimcana i tots contents. Si vas a fer una crono per terres inòspites te posen una gimcana i tots contents. I si va a fer una gimcana i per una d'aquelles et posen una gimcana ja és la hòstia!
Però en aquest cas jo crec que ha sigut un èxit total i ara anireu veient perquè.
D'entrada la participació record d'enguany (240 inscrits per una segona edició) ja dóna una pista que en la primera edició la gent ja va marxar contenta. I no només hi havia silveretes i raquetes entre tants inscrits. Hi havia bastant ferro i del fort. I és que els premis en metàl.lic són d'allò més llaminers. I si ajuntes ferro del bo amb molt de carbó la combinació es demolidora. I això és el que hi havia a la primera línia de la sortida, bastantes botes de carbó amb ganes de caçar un dels somiats sobres màgics que tant ajuden a sufraguar despeses...
I amb tant de carbó jo no podia ser menys i ja m'havia encarregat entre setmana de firar-me amb unes flamants canyes de carbó per entrar definitivament en l'era del carbó!
Ens avien a les 7:30 i a pujar per Mulleres i de quina manera! Tothom agafa una ritme però els murakos causen estralls. La penya els encara rectes i apa a seguir fins que la inclinació provoca relliscades i obliga a petites zetes per sortir del mal tram. Circulo sobre el 12 que es sobre el que tenia previst segons la porra feta en el tren de pujada. Que bonic es veure la cara que se li queda a un en veure a segons qui. Tothom tindrà les seves pugnes perquè hi ha comtes pendents i ferides encara molt vives.
Treure pells i baixada per les Creus. Han il.luminat la pista amb les llums dels canyons però baixem fort ja que la pista és blava i al canvi ens espera la música a tope per ambientar...
La segona pujada la fem per la Pala Bèstia, autèntic icone d'aquesta estació. I aquí si que tothom busca zetes per superar la màxima inclinació. En aquest moment tinc un moment d'especial inspiració i em començo a trobar còmode darrera el Sala. Al final l'aconseguixo passar i vaig cap endavant on hi ha el Met amb qui arribo al canvi. A més hi ha un exèrcit d'animadors professionals amb raquetes que generen un ambient que encara no havia vist pels piris. Estic al límit del top ten i la motivació està pels núvols. Però el meu moment de glòria d'aquesta temporada aviat s'esfuma. I és que entre la baixada i els canvis arrenco la darrera pujada per darrera del Sala i lluny del Met. Encara no he aconseguit engravar la "sisena" en cap baixada desde que sóc papi. Quan els esquís comencen a vibrar i les cames estan engarrotades s'encen el display de DANGER i s'activa el fre motor automàtic. En aquesta darrera pujada de nou per Mulleres estic més ensopidot i vaig fent la goma uns metres darrera el Sala que porta un bon ritme fins d'alt. A d'alt m'animen la Imma i el Pere que m'informen de que vaig el 10. Així de nou un TOP TEN (de casualitat) i molt content per haver pogut donar-ho tot en cursa.
La Imma també arriba molt contenta perquè ha fet una pujada i ha corononat abans del cap de cursa i ens ha vist passar a tots. Ja ha fet la seva reaparició mundial i com en la época amb la Vanessa negocinant amb els controls perquè la classifiquin. Per sort no li ha calgut ensenyar la pala de juguet d'anar a la placeta que havia agafat per passar la revissió de material...
I una vegada feta l'activitat, un caldo calent per fer temps a que tothom acabi la seva cursa. Hi havia qui ha fet una pujada, d'altres dos i la resta les tres. Sopem i al poc comença la música en viu. Comencen tranquils però amb la "comba" la cosa es comença a animar. Es recullen unes taules del menjador i s'improvitza una sala de ball. Llums fora, alguns cuba libres i bon rotllo. La gent s'anima molt i al ritme del "follow the lider" s'arriba a la màxima animació de la vetllada. Malahuradament a les 11:30 sir direktor es veu obligat a interrompre la "vervena" per procedir a la entrega de premis. I una vegada repartits els sobres màgics tots cap el tren després d'haver viscut sencillament una cursa diferent. Aqui teniu el gran triumfador de la nit, el Vendri, que s'alça amb el sobre més ple i la moral a tope pels plats forts de la temporada: mundials i pierres.
I com en aquesta vida no tot són flors i violes, crec que les baixades en un recorregut com aquest haurien d'estar molt més balissades. I intentar no barrejar en una mateixa baixada els ferros més suïcides amb d'altres corredors per evitar embastiments que ja ha provocat diverses caigudes com la d'en Poma i en Dani.
Però m'ha donat la sensació que tothom ha marxat content, i inclús algun marxaria més content si la música en viu hagués durat fins les 2 del matí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario