domingo, 7 de marzo de 2010

MUNIDALS D'SKIMO A ANDORRA

Aprofitant la proximitat d'aquests mundials d'esquí de muntanya vaig decidir acostar-m'hi per veure les veritables bèsties manxadores en acció. La setmana la tinc complicadota però al final m'ho puc organitzar per veure el divendres la cursa d'equips.



Surto dijous després de deixar les reinetes i cap a Grau Roig on corren els juniors. Arribo a l'hora que ja estan recollint el xiringuito i m'expliquen una mica el recorregut que han fet i em posen al corrent dels últims "marujeos". Aprofito per anar a fer uns metrillos que fa un dia radiant i hi ha una traça amb unes zetes molt guapes. Així que pujo a Montmalús em tiro per una pala i torno al cotxe. Una estona de descans i torno al Montmalús baixo cap al refu i de nou cap a la pala guapa de baixada. Quin recorregut més guapo que han fet els joves i amb quina neu. Un segon descans i com que el Pere i el Dani s'han quedat de compres, torno al Montmalús a per un tercer pegue. En total 2300 positius i vaig cap al hotel de la selecció a veure el Vendri. Quin ambientillo pel hall de l'hotel, totes les bèsties juntes. Cadascú amb el seu portàtil a la seva bola...



Unes pizzes amb el Pere, el Dani i l'Ari i anem al parquing d'Arcalís a aclimatar...
I s'aixeca el dia x amb una lleugera nevada, hi ha apostes i nervis sobretot en la categoria femenina. Sortim el trio animador integrat pel Dani, Pere i servidor. Anem a la sortida i ja ens trobem més gent del mundillo. Pugem fins al primer canvi mentre surten les noies. I aviat arriben amb les italianes davant i darrera les espanyoles. Deixem passar un primer grupet de sis equips i baixem darrera seu. Una baixada guapa i prou llarga ens porta al segon canvi i comença la llarga pujada cap a la Font Blanca. A mig fer ja ens atrapen el primers nois. Quina manera de manxar.



No sembla que corrin tant però et ratallen la distància en un obrir i tancar de ulls. Força italia, Bon courage i vamos per tothom i anem pujant. El Pere i el Dani baixen per veure la tête de la course de nou. Jo cap al cim on em trobo amb el Toni i el Josep amb qui fem els darrers metres i la segona baixada. S'aixeca finalment el dia i fa bastanta calor. Així que vaig arrosegant-me per la traça amb els darrers equips per la tercera pujada. Ja estic servidet, entre els metrillos i els crits, i quan passo per la meta ja m'hi quedo per veure com ha acabat la batalla. Encara quedava unes zetes i una canal a peu amb una darrera baixada que és veu inhumana. Això si que és una CURSA, lluny han quedat les gimcames que havia vist. Aquí un total de 2300 metres amb sols 80 metres per pistes. Avui carrerón del Vendri&Caballero amb la 13ena posició final, on el KilianPinsi han sigut 8ens i el Manu&Javi 11ens. En noies al final medalla de chocolate per la Gemma&Mireia i sisenes les andorranes.

Torno content amb le cotxe per haver estat als mundials i gaudir de dos dies d'una activitat diferent.

No hay comentarios: