IX CROS INTERPOLICIAL I BOMBERS A SABADELL

Diumenge de guàrdia i sense poder pujar a veure les evolucions de la Laia per Núria. A més coincidia amb les primeres grans cites d'skimo. Per una banda, la Altitoy amb més de 600 participants i per l'altre el cap de setmana de muntanya per Andorra. Ja comencen les curses més guerrilleres per casa i ara això ja no para fins a l'Abril.

I en arribar al parc quina ha estat la meva alegria en notificar-me els mandos del turno que podia escapar-me per còrrer aquest cros, sort que havia agafat les bambes per si acaso. A falta de poder estar a les guerres blanques bona serà una batalla pedestre.

Entre companys examinant-se per passar-se a la gene, baixes la cosa ha estat bastant apurada. Total que sols tinc temps de revisar el magatzem i ventilar-me un "bocata jamón" i ja em recull el Pelayo amb la furgo de la casa i cap a Sabadell.

Arribem al Parc i el Pelayo està motivat per plantar la furgo a la mateixa sortida. "Ves esa ambulancia de ahi arriba, pues justo atrás va el tango 3!". I al final trobem el camí d'accés al mig del Parc i la plantem al mig del "meollo". Bomberos tenían que ser! Recollim dorsals i comencen a arribar altres compis de curro: el MONO, Elias, Oscar i el Lluis. Aqui estem tots per allí:




Anem a calentar que com diu el Pelayo "En el otro cros que fui me rebenté por no calentar y salir matando..". De mentres es disputen les altres curses, això és un no parar. Surten per una banda i arriben per l'altra i sempre hi ha gent corrent de totes les edats. Al final arriba la nostra on fem una primera sortida en falç al fallar-li el disparo al jutge. Al segon intent és el bo i ens avien a la nostra sort amb 5400 metres de terra per davant. En total tres voltes a un circuit que és el mateix dels darrers anys. D'entrada el ritme és molt fort i marxa el guanyador de la cursa que se la casca tota en solitàri "flutant" de principi a fi. Per darrera, es forma una grupeta d'unes 5 unitats que tinc la sort de poder tancar. A la baixada forta recupero un parell de llocs i una posició més còmoda al mig del grupet:



Aqui colze a colze amb el Lluís que s'ha afegit al grupet desde darrera:



La segona vegada que fem la baixada forta em poso davant del grup i començo un atac hematocrític que rebenta el grup. Sols em pot seguir un atleta que aparentment sembla anar apurat. Completem mitja volta els dos a la par, esperant que al final cedeixi perqué està sofrint el que no està escrit. Però aguanta i no arriba aquest moment. I de tant esperar el seu defalliment al final resulta que sóc jo qui peta cedint-li el segon lloc. I a més agonitzo la tercera volta sota els atacs del quart que va ratallant terreny. Al final s'acosta la meta, un últim esforç i el tercer calaix del podi:



I el més important, una petita injecció de moral per afrontar les properes cites blanques i les pertinents minutades reglamentàries.

Per cert, anònim que t'enteres dels resultats abans de la piada, qui ets?