domingo, 31 de enero de 2010

IX CROS INTERPOLICIAL I BOMBERS A SABADELL

Diumenge de guàrdia i sense poder pujar a veure les evolucions de la Laia per Núria. A més coincidia amb les primeres grans cites d'skimo. Per una banda, la Altitoy amb més de 600 participants i per l'altre el cap de setmana de muntanya per Andorra. Ja comencen les curses més guerrilleres per casa i ara això ja no para fins a l'Abril.

I en arribar al parc quina ha estat la meva alegria en notificar-me els mandos del turno que podia escapar-me per còrrer aquest cros, sort que havia agafat les bambes per si acaso. A falta de poder estar a les guerres blanques bona serà una batalla pedestre.

Entre companys examinant-se per passar-se a la gene, baixes la cosa ha estat bastant apurada. Total que sols tinc temps de revisar el magatzem i ventilar-me un "bocata jamón" i ja em recull el Pelayo amb la furgo de la casa i cap a Sabadell.

Arribem al Parc i el Pelayo està motivat per plantar la furgo a la mateixa sortida. "Ves esa ambulancia de ahi arriba, pues justo atrás va el tango 3!". I al final trobem el camí d'accés al mig del Parc i la plantem al mig del "meollo". Bomberos tenían que ser! Recollim dorsals i comencen a arribar altres compis de curro: el MONO, Elias, Oscar i el Lluis. Aqui estem tots per allí:




Anem a calentar que com diu el Pelayo "En el otro cros que fui me rebenté por no calentar y salir matando..". De mentres es disputen les altres curses, això és un no parar. Surten per una banda i arriben per l'altra i sempre hi ha gent corrent de totes les edats. Al final arriba la nostra on fem una primera sortida en falç al fallar-li el disparo al jutge. Al segon intent és el bo i ens avien a la nostra sort amb 5400 metres de terra per davant. En total tres voltes a un circuit que és el mateix dels darrers anys. D'entrada el ritme és molt fort i marxa el guanyador de la cursa que se la casca tota en solitàri "flutant" de principi a fi. Per darrera, es forma una grupeta d'unes 5 unitats que tinc la sort de poder tancar. A la baixada forta recupero un parell de llocs i una posició més còmoda al mig del grupet:



Aqui colze a colze amb el Lluís que s'ha afegit al grupet desde darrera:



La segona vegada que fem la baixada forta em poso davant del grup i començo un atac hematocrític que rebenta el grup. Sols em pot seguir un atleta que aparentment sembla anar apurat. Completem mitja volta els dos a la par, esperant que al final cedeixi perqué està sofrint el que no està escrit. Però aguanta i no arriba aquest moment. I de tant esperar el seu defalliment al final resulta que sóc jo qui peta cedint-li el segon lloc. I a més agonitzo la tercera volta sota els atacs del quart que va ratallant terreny. Al final s'acosta la meta, un últim esforç i el tercer calaix del podi:



I el més important, una petita injecció de moral per afrontar les properes cites blanques i les pertinents minutades reglamentàries.

Per cert, anònim que t'enteres dels resultats abans de la piada, qui ets?

3 comentarios:

Jordi dijo...

Ei! L'anònim era jo. Vaig veure els resultats a la fc atletisme ahir al vespre.
Ja ho veus, friki de les classificacions i els resultats.

Apa, a fer bondat.

jordi.

inma dijo...

unes esquiant, l'altre corrent... quina família més esportista!

robert dijo...

Ei Jordi, veig que també ets un malalt de mirar referències. Ja sembles el Cantenys que sap tot el que passa en varis esports...
Avia'm si algun dia et truco per fer unes series però fins a l'Abril estic més liat amb les pells.

Si cuqui, unes per núria, l'altre per sabadell i l'altra a casa xafant-ho tot!! Je, je...