Per fi estic ben "Tocat de l'ala"

Aquesta temporada a Gelida la vem començar un dia amb el Ximo provant la Winchester, un 8a que tenia a punta de caramelo la temporada passada. Però quina fou la meva sorpresa en veure que una regle que utilitzava en el crux havia misteriosament desaperegut. Ni tan sols quedava rastre de l'emplaçament que havia ocupat. Quina desmotivació tan gran, no ens sortia ni el pas suelto i apa project aparcat. Vem coincidir amb el Juanan de Gelida que em va recomanar la Tocat de l'Ala un 8a històric.
En fi, vaig quedar amb el Juanan que me la va presentar. D'entrada no la vaig veure massa dura i em van sortir els passos al primer dia. Però hi ha un pas de bloc a la segona xapa que em destrosava la pell. I vem començar el que en l'argot es diu "asedio i derribo", als matins aprofitant l'ombra li fotiem uns pegues i a recuperar pell uns dies. Així vaig anar coincidint amb els locals Manolo, Pedro, Bernat i Sam. Bones estones i pegues fanàtics. El Juanan, l'home que no gastava les llemes, va poder insistir algun dia més i va aconseguir el road punk posant cintes i sortir per la porta gran!
Avui hi hem anat amb la família i no ha vingut la Luna (la cobaya de la Laia) perqué ha mossegat a la Imma just abans de sortir.

La Laia que li agrada penjar-se com un fuet:

Tinc les llemes molt gastades de les recents vacances bloqueres però a base de blastoestimulina em vull creure que podré treure un peguillo decent. Hem arribat a Gelida tardet, i volia aprofitar l'ombra ja que es preveia calda. Calento al Xapes negres 7a, un descans i monto la Tocat. Al crux patino i salto, i després ja en estàtic i més fàcil que durant l'assetjament... Acabo de muntar la via amb algun altre vuelaco (quin ensurt la Imma quan l'aixeco del terra disparada) i a descansar un ratillo. L'Ares està acollonida dels brams i altres conjuros del papi durant el pegue i els imita en aquesta época de "loro repetidor de frases".
Però no hi ha massa temps per grans descansos que el sol amenaça a donar a la via i això es pot convertir en una trampa terrible.

Arrenco de nou, arribo al crux i en estàtic pillo la regleta talladora de llemes. Huuurra!! Ara queda la resta, arribo al repòs baixo ritme i a l'ataque. Esquerra, dreta, esquerra, dreta i estic al pas de l'ambientaso. Semidinàmic i pillo la plana salvadora d'esquerres. Xapo i em puja la pressió de cop. Quatre passets més i road punk. Avui puerta grande per mi i una altra anchoa a la cole.

Al final han estat set dies de feina i 16 pegues! Com m'agraden aquestes ascencions a vista, je, je....

Una foto de família perquè després diguin que no sortim a la muntanya:


Després hem anant més a la dreta on la Imma ha fet la Mama sebolla un 6a clàssic de la part dreta:


Ara uns dies a l'Olimp dels Déus totpoderosos fins que el pròxim 8 novembre em passi factura aquest asedio roquero i les bèties corredores em rebetin a la Montserrat Nord. Espero que no tingueu les "hachas" massa esmolades que s'ha restrasat una mica la temporada fondista.