La primera vegada que hi vem estar ja fa més de deu anys era una petita zona amb un refugi i uns quants sectors. Deien que el grau era regalat i les vies molt bones, però estava a recer de les 6 grans escoles de Prades (Siurana, Arbolí, Montral, Mussara, Cogullons i la Riba).
Desde Lleida, vaig anar-hi sovint i cada vegada hi havia més sectors i noves vies. De manera lenta però constant la escola s'ha convertit en un autèntic referent mundial. Hi ha vies que han esdevingut referents en el seu grau. I el tipus d'escalada a base de forats és molt agraïda i permet bons a vistes.
Aprofitant que estem de vacances i hem fet una visita amb el Jofre. El plan d'atac és el que millor permet una concilació amb la vida familiar. Deixem els nens al coles i vinga cap al destí. Arribem i una munt de furgos ocupen l'aparcament i això que estem entre setmana. Sortosament, espantats per la boira persistent, una marxa i ens deixa el lloc. Anem a calentar en el sector del Totxo del Porc que està prou sec i després pugem a Finestres. El dia es va aixecant i no trigo gaire a enfrentar-me a la Fenoman 7b+ que ja feia temps que volia provar. Quina via tan guapa i com m'agraden tant blanquetes, em salto un canto camuflat i casi caic. Al final a vista Huuurra!!!. L'objectiu de la visita complert ara el que vingui de propina. Provo una de les vies noves la Montgronyeta 7b+ i salto al crux. Controlo el pas i la encadeno al segon pegue, quina joia. No m'extranya que la gent faci cua per escalar aquestes vies. Per sort tot i coincidir amb bastanta penya al sector podem desplegar el nostre joc. Per acabar, una altra joia de les noves la Pitus i flautes 7b. La té el Jofre mig muntada però hi ha un "happy end" que el tomba. Al final baixem de nit i arrebentats, quin dia tan bo potser una mica massa calurós i tot.
Resulta que a França estan de vacances i per això hi ha famílies senceres amb el crios tibadors. Arribem al refugi i ens trobem un parquito al dormitori i un crio amb ganes de plorar tota la nit. No això no ens pot passar a nosaltres! El nostre desig de tranquilitat absoluta s'esbaeix...
Al final es veu que el peque dorm al cotxe amb la seva mami i els nostres desitjos s'acompleixen.
El dia següent tornem a la càrrega a Ca la Marta, un sector que també està a l'ombra. Les condicions dels soferts papis no són les mateixes i ja en el calentament podem apreciar les nostres limitacions. Després trec a vista la Sutils perfums 7a, que em costa moltíssim. I més em costa una hora després la Instint animal 7b que trec a vista al límit, amb un xapatge tens a l'alçada de la trecera cinta. Ja no queda res de conti i faig com el Jofre que es dedica a les vies més curtetes de bloc de la dreta. Em poso a la Noches de amor y mierda 7b+, una esperó de roms. Caic al primer pas i no entenc res. Al final trec els passos per la placa de nyapes. La encadeno al segon pegue, passos guapos però breu, la falta de magnesi era sinònim de "para coleccionistas". A les 15 hores estem de nou al cotxe per arribar a l'hora que avien a les fieres i tornar a la nostra rutina habitual.
A les fotos el Ton provant la via Los sobraos 7c que feia molt bona pinta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario