ALFANHUI 2.0

Hi ha qui diu que a les vies cal donar-lis una segona oportunitat, ja que amb un primer i únic contacte la patacada pot ser massa gran.

I això és el que em fet amb l'Òscar amb un dia radiant, sense freds ni calors. Avui ja coneixedors de la via portem el material necessari i ja no agafem ni els estreps!
Omplim les bosses de magnesi i canal dels Avellaners amunt.

Ja sols començar ja veig que les condicions són molt més favorables que el dia que vem venir amb el Sellares, total que vaig pujant pel diedre. Poc a poquet, ara un peu, ara un lateral, ara no me'n recordo, ara xapa un pitó amb filferro d'abans de la guerra, ara un super parabolt i em planto a la reunió: "Huuurra!!!"
Ja està el primer llarg (7a+) solucionat i m'ha deixat els gemelos arrebentats. Puja l'Oscar que tira alguna llastra sospitosa, i li ataca al llarg clau 7c. Va parant per estudiar i anar localitzant els cantos. I és que el llarg és un jeroglífic de 40 metracos amb patates, forats, rebotes,.. . A mitja tirada cal posar una plaqueta recuperable després d'un burilillo guarro i d'allà surt fent uns rebotes sense coneixement "SUICIDAL CLIMBING" fins a pillar el parabolt salvador.

Arriba a la reunió sense material però amb els passos resolts. A mi em costen una bona estona trobar les seqüències, però finalment aconsegueixo lligar els passos tot i fer uns 15 reposos.

Fem la resta de la via sense més incidències. Sols al llarg del flanqueig pel llavi vermell hem estat estudiant la possibilitat de tirar més recte per evitar el roce. Però aquesta variant expo amb dos parabolts té la roca cutre.

Baixem satisfets el project va agafant color sols cal una mica més de canvi de xip per poder rendir a tope amb l'ambientasso i una bona memòria per tants passacos.

Ara la l'Alfa ja està acollonida, sols cal que com deien a la peli: currante a currar...