III Cronoescalada al Festival hivernal de Boi

El Pollito em va comentar que pujava a aquest esdeveniment entre setmana a Boí, a més vem estar mirant un video de l'edició de l'any anterior i no feia mala pinta.
Així que m'informo al David i em decideixo a participar a la Crono. El free ride i els piolos els hi deixo pels més frikis...

Aquesta cursa no té res a veure amb les oficials. En total sortim un 35 o 40 per cobrir 1100 metres de desnivell postiu fins al Pic Falcó sota una intensa nevada.
Hi ha un pernil, un formatge i un xoriç pel tres primers.

Amb mallot estem uns 10 corredors, entre ells destaca el Javi Martin un superjefe que s'ha quedat uns dies pels Pirineus per preparar la Copa del Món i els joves de l'Equipo de Alpinistas. La resta hi ha de tot, fins i tot un trio disfressat amb peluques i tot!

Aviat es posa el Javi davant amb un ritmet que li permet anar obrint forat, el David darrera i un aranés en tercer lloc. Jo quart en terreny de ningú. A la mitja hora aconsegueixo la plaça xoriçera amb gran motivació per part meva. Més amunt i degut a la insistent nevada es produeix un reagrupament del 5 primers ja que el Javi ha d'anar obrint la traça que ha quedat colgada en cosa de mitja hora. El tram final de la crono és per les pistes de Boí fins al cim, aquí ja es torna a estirar el quintet. El Javi marxa com un coet a per el anhelat pernil. El David en zona formatgera i un servidor aguantant la plaça xoriçera. Hi ha unes pronunciades rampes finals que bliguen a emprear-nos a fons. Vaig just a la roda del David i començo a recordar l'sprint de la Crononiu al Toni. Segueixo el mateix guió que en aquella ocasió, però avui el rival era el David que tenia amagat un darrer turbo. Així que malgrat els meus esforços veig com s'escapa un formatge amb potes. Llàstima no he pogut guanyar al David i no sé si tindré alguna altra oportunitat tan bona com aquesta, si més no ja l'he obligat a manxar-li fort.

Xocolata calenta al cim i cap avall que fot rasca. La baixada en condicions de neu canadenques ha estat de somni. Al pàrquing els cotxes colgats per la neu i la carretera amagada sota la capa blanca. Llàstima pq ens havien donat un forfait per aprofitar per fer unes baixades per Boí. A la tarda costelladaa Taüll, entrega de premis i sorteig de material i tot per 0 euros. Amb el xoriç també hi havien 3 forfaits per l'estació de Boí!! Adéu, fins l'any que ve!!

L'Ares amb el xoriç: