El repte 7c, al Cassot

Nova visita en aquest racó prou fresquet pels matins amb l'Oscar per provar de tatxar aquesta via en placa de 25 metrillos. Sàviament ha preferit passar al lado oscuro en deteriori d'una curtida pels Piris.

I només arribar sense preàmbuls de cap mena ja entro en matèria muntant la via de xapa a xapa. Les condicions de tactum són més propicies que en la darrera visita amb el Jofre, el Sellares i el Paco. Aquell dia el Sellares es va muntar el 6c clean amb alguns friends però caldrà tornar amb més peces que la cosa pica:







L'Oscar, encanvi, preferix començar per la nova via Doble Malta 6c+/7a pero s'acaba liant per d'alt i salta.
Pues me toca i cap al repte que tinc una missió que cumplir. Les primeres tres xapes són fàcils però ja et posen una mica per començar el tram clau que està concentrat en dos xapes i dos monos que finalitzen amb un dinàmic a canto bo. Salvat! Ja sols queda una mica de pila per sortir de la següent xapa i una entretinguda escalada fins a la reunió comuna amb la via de la seva dreta. Tatxada!
Així, finalment, ja he aconseguit el meu primer 7c al Cassot.

L'Oscar fulmina la Doble Malta i jo opto per penjar-me una estona per la Thaimassage. I dic penjar-me en el sentit més estricte de l'expressió, je, je..
Sortosament ja ens coneixem d'anteriors temptatives i puc muntar-la sense bastons auxiliars que amb els temps que corren ja és molt! Uff, ufff!!!

Va l'Oscar al Repte on al primer pegue resol facilment tota la via que està blanqueta, blanqueta... Com li tiba dels monos! De baix estant sembla que pilli tres dits!
Arriba el Piju que puja a currar una estona en una futura via mentres jo torno a la Thai on no milloro gran cosa.
L'Oscar en un segon pegue demolidor al Repte cau en el darrer pas dur. Llàstima que anava per un second go!
I a última hora del matí amb tot el xuxuflú en contra i apurant el sol en l'arribada a la reunió aconsegueix la via.
Marxem contents amb el doblet!

Gurú a Santa Ana

Es tracta d'una franja que queda per damunt del sector del Sendero. Predomini de les vies de 6b/6c i 20 metres de recorregut. Comta amb 21 vies la majoria equipades però n'hi ha algunes fisures desequipades que es van obrir per sota i que no apareixen en la guia "Salvatge Oest de Catalunya" on cal dur friends per repetir-les. S'hi arriba per un caminet que puja violentament des del Sendero i surt poc abans del pontet que creua el torrent. La tònica del sector és la continuïtat sobre murs verticals.

Quan de temps, SANT BENET!

Tot i fins ara no ser un habitual d'aquesta zona montserratina, ni de bon troç, si que he viscut dos moments claus en la vida:

Per una banda corria l'any 92 quan vem pujar en dues cordades per repetir la Gómez-Xalmet a la Prenyada. Va ser les nostra primera via llarga, sense cap sensei, i va ser una autèntica odiessa.

Després, alguna vegada més m'hi vaig acostar, principalment per repetir vies llargues classicotes. Algun dia, també hi vaig estar fent totxos, però m'hi arrastrava de mala manera i preferia les actuacions més lloables per la cara sud.

Per altra banda, la última vegada que i vaig escalar va ser a principis de desembre del 96. Vem estar per la Bimba amb una de les sortides colectives del CADE que organitzàvem per aquella epoca. I sempre me'n recordaré perqué en aquesta sortida va venir una participant molt especial per mi: la Imma. Després d'una llarga temporada per la facultat tirant-li tota mena de trastos, l'estava començant a conquerir i la vaig invitar a conèixer de primera mà el escalismo con las cuerdas.

Li vaig deixar un arnes vell, model Choucas i unes "ninjes", i la vem posar a provar algun Vº. I durant tot el dia, un trastet per aquí i un altre per allà. I després de baixada per les mítiques escales, algun petó fugiser i una foto per imortalitzar les amours:



Als pocs dies ja erem parella oficial i els companys de la facu encara s'n feien creus "Tu, piltrafilla, surts amb la Imma?" I el que dies passa anys empeny i en el nostre cas ja en fa quasi 14 que anem empenyent.

Total que després de tant temps i amb la nova guia a la biblioteca calia tornar a fixar en el bressol de la dificultat. I això és el que hem fet amb el Sellares, que avui ha tornar a fer de les seves malifetes...

Anem al Braç de la Mòmia que se sent dir que és un lloc fresquet pels matins. Per arribar en encigalem per la canal guarra plena d'obstacles que passa per la nord de la Momieta. Quina calda que fot! Sort que al peu de via s'està de collons. I comencem per les vies més fàcils del sector a la dreta del tot:

La Carminova Romanosky 6c és una escalada en placa bastant pilosa amb el començament més tens.

Després fem la Follardas a Go-go 7a, conti amb sorpresa final que quasi ens escup però aconseguim salvar els mobles.

Després, el "Pequeño saltamontes" es posa a l'Anillo del Cuero 8a que era una recomanació del Pollito habitual d'aquestes contrades. Va fent, de xapa xapa, algun saltet, però cap amunt!. "En algun lloc has de marxar a la dreta!" Fa un flanqueig i pilla un últim parabolt. "Ara ja vaig a la reunió però està a 4 o 5 metres". Fot un salt ja de categoria olímpica i no enten res. Finalment, es motiva i amb uns passos ben tensos aconsegueix arribar a la reunió que està a tomar pel sac. Per l'amor de Déu, deixa'm el Tope muntat que no vull morir...je, je..

I amb el gimnàs muntat començo a arrosegar-me cap amunt. A tot això, que el mísmissim Rafa que estava reequipant una via més a l'esquerra s'acosta per veure que collons passa amb tants salts i brams. Resulta que ens hem desviat cap a la Trini abans d'hora: "Asi no es 8a".

Bueno es que no es pot ser tant pardill i per baix sento el Rafa:

"Esta guapa y es atletica la vía..."

i finalment ja sentencia:

"Esa no es la via, ES UN ESCAQUEO!!! Que la vía va recto y ahí está lo duro!"

Encara li fotem una estona més per intentar desxifrar aluna coseta més i ja el Rafa es despedeix:

"El proximo día os recomiendo que la proveis en tope, que sino te quedas fundido solo con montarla. Te subes por la canal y en un momento de bajas a las roles.."

Paraula de sensei

Sector Canela a SANTA ANA

L'any 2001 amb l'Angel Arrabalí ens vem motivar per encadenar 100 vies de 7è grau. Això em va fer anar a escalar molt a vista i conèixer un munt de sectors nous. Un dia, en una d'aquestes descobertes, vem anar a aquesta escola per veure que podíem caçar i ens vem enfrontar a la mítiques la Bateria 7a i Caldo para tus dedos 7b. Quines vies tant dures i tot el sector mig abandonat, equipament antic i coses per l'estil. Vem fugir mig descebuts.

Al cap de quatre mesos, vem anar a viure a 15 minuts d'aquesta escola, i ja es va convertir en un dels meus destins habituals d'escalada. A més, va començar a viure una segona joventut. Els primers dies no hi havia ni déu per allí escalant. Però en la mesura que lo Tano, el Pep, el Mangui i l'Albert van anar omplint de parabolts les seves parets la cosa es va animant. Finals de 2001 i Santa Ana estava ON FIRE.

Un dia de finals de Novembre de 2001, vem equipar amb el Pep i la Imma una nova via al Sendero de 25 metres de recorregut. Vem fer una bona de desbroçament i per on semblava que no hi entrava res al final va esdevindre una clàssica del sector. El seu nom, Cuqui 6b+, que és el mote de la Imma que al Pep li feia molta gràcia. Després el Pep va estar provant un futura nova via que ell mateix equiparia, que seria la Osama 7a.

I un dels sectors nous que van aparèixer en aquesta época va ser el Sector Canela, principalment del Pep. Així un dia de princips de Març de 2002, vem equipar la Quintos 6c i Apol.lònies 6b.

La X, al Prohibitivo

Nova visita amb el Sellares a aquest sector amb un assumpte pendent, La X, un 7c amb un final bloquero sobre regletilles fanàtiques que ja és una vella coneguda meva. Abans, em aconseguit el road punk a la Xaticlimbers un 7a+/b bloquero i d'esperó. I just a l'hora de les hostilitats de veritat, ha arribat el Jofre.

El primer pegue del dia, serveix per muntar-la i recordar els passos, je, je.. Si fa quatres dies li vem fotre una samanta pegues que la vem deixar tota blanqueta. O el que és el mateix té la puc cantar tota abans de començar.

I al segon del dia, amb el "xuxu" de primera hora de la tarda, li faig la pujada definitiva. Huuurra!!! Quina alegria em donen últimament els 7c's. Poc a poc, van sortint alguns encadenes. Però que lluny queda l'olymp dels déus totpoderosos del vuité grau (sempre de gama baixa i ben vidilles). Començo tenir dubtes d'enguany no poder complir amb la dita "un ocho-a al año, no hace daño". I és que els excesos aeròbics de l'hivern i les perniles que se'm van posar m'estan passant factura.

Una fotillo del Carlitos d'un altre dia per aquest sector, per partir la parrafada:



El Sellares, li fa un primer pegue on li cal recordar la seqüència clau i canviar un pas.
Després el Jofre, juga les seves cartes, en la Diagonal del X un 7a díficil de llegir a vista on cau a les trampes però matitza els passos.

Mi turno, i provo la Si amo 7b+, on torno a arrastar-me com una culebra. Ensopegant amb un romo on ni m'aguanto i passo amb un A0 olímpic. I després, alguna que altra heregía per arribar a la reunió. Molt a bloc però ben fanàtica. Ara que pensava que el poc que em queda pendent per aconseguir el GAME OVER del sector era més facilot...

Torna el Sellares a la càrrega, amb la pressió de no tenir més credit per cap més pegue que ha de sortir disparat a recollir la peque. I com deia Queen: "Under preasure..." Motivat a tope arriba al crux on comença una sèrie de dinàmics que acaben amb un bonic salt. Llença tota mena d'insults i conjuros, que escandalitzen la Laia. "Li haurem de rentar la boca amb sabó!"

El Jofre fa net en la Daigonal, i més tard matitza la Xaticlimbers pel proper dia.

Visita exprés a la Canal de Diables

Amb el Sellares tenim poca estona per escalar i a més per la tarda decidim anar a conèixer aquest interessant sector. L'aproximació, com la majoria dels sectors menys concurreguts de la nort, està bastant selvàtica. Amb algun arbre abatut i restes d'un desprendiment recent pel mig del torrent i bastanta "zarza" i humitat. Passem per les guilleumetes que fa molt bon pinta però que amb tanta pluja s'endevina alguna humitat.








Anem a la part dreta de la Canal, on hi predominen les plaques amb una "entusiasmant" escalada en placa de roca molt bona a base de merlets i forats amb vies de fins a 30 metres i ben cosidetes (graus entre 6a i 6c). Escalada, segons la guia amb passos a bloc, però nosaltres l'hem trobat més aviat tècnica i homogènia. Això si, la senda que recorre la base de la paret és bastant incòmode i el peu de via, en general, no és per tirar coets.

Així doncs, una molt interessant alternativa amb ombra per les tardes on la tranquilitat està garantida

ESCAMARLAN SESSIONS

Com deia l'Oscar l'altre dia: "Ja fa dies que no fas una pujada com cal..." i avui amb el Sellares hem anat a la Calavera per trencar aquesta ratxa negativa. Em monto la Sexta 7c, una vella coneguda molt plaquera tecniquilla. Controlo la nova seqüència clau, el conegut final digital, a on un dels dies de curro vaig petar un lateral regletós molt tocadot i ara cal fer-ho diferent. I al segon pegue del dia trenco amb el malefici dels darrers dies amb una pujada definitiva!

I el "pequeño saltamontes" al final ha saltat rabiant en el darrer pas dur i la deixa ferida de mort pel pròxim dia. Després he estat provant en tope la Gitça 7c+ però hi ha un parell de passos on calen veritables "stratofingers" i ja he començat, al igual que els darrers dies, a arrastrar-me com un gusano. O com una culebra. O com un ESCAMARLAN. I és que moltes de les hores de feina que estem posant en els diferents frentes oberts, acaben amb pillades a les cintes com les de la foto:

Aquests darrers dies hem estat amb el Sellares i l'Oscar hem començat a tocar algunes anchoves, bàsicament per cala montse.. Són dies de primeres "tomas de contacto", sols per veure si poden ser bons projects... Però de moment com deien els U2 :"I'm still havent found what I'm looking for...". Tot i així, hem fet veritables espectacles per muntar segons quina via per acabar en conclusions rotllo "inhumana", "duríssima" o adjectius per l'estil. Encara, sortosament, ens queden un parell de possibilitats a on anar de picoteo a veure que si cou!