martes, 8 de junio de 2010

ESCAMARLAN SESSIONS

Com deia l'Oscar l'altre dia: "Ja fa dies que no fas una pujada com cal..." i avui amb el Sellares hem anat a la Calavera per trencar aquesta ratxa negativa. Em monto la Sexta 7c, una vella coneguda molt plaquera tecniquilla. Controlo la nova seqüència clau, el conegut final digital, a on un dels dies de curro vaig petar un lateral regletós molt tocadot i ara cal fer-ho diferent. I al segon pegue del dia trenco amb el malefici dels darrers dies amb una pujada definitiva!

I el "pequeño saltamontes" al final ha saltat rabiant en el darrer pas dur i la deixa ferida de mort pel pròxim dia. Després he estat provant en tope la Gitça 7c+ però hi ha un parell de passos on calen veritables "stratofingers" i ja he començat, al igual que els darrers dies, a arrastrar-me com un gusano. O com una culebra. O com un ESCAMARLAN. I és que moltes de les hores de feina que estem posant en els diferents frentes oberts, acaben amb pillades a les cintes com les de la foto:






Aquests darrers dies hem estat amb el Sellares i l'Oscar hem començat a tocar algunes anchoves, bàsicament per cala montse.. Són dies de primeres "tomas de contacto", sols per veure si poden ser bons projects... Però de moment com deien els U2 :"I'm still havent found what I'm looking for...". Tot i així, hem fet veritables espectacles per muntar segons quina via per acabar en conclusions rotllo "inhumana", "duríssima" o adjectius per l'estil. Encara, sortosament, ens queden un parell de possibilitats a on anar de picoteo a veure que si cou!

2 comentarios:

TRanki dijo...

Ei Robertu...

No sé si has fet la S de SORRO a les WILLEWMES, però EN VERITAT ET DIC, que és una de les millors vies de la NOrd, amb diferència.

No et deixis impressionar pel primer pas a bloc...és això, un bloc, sense tanta digitalitat com sembla...és qüestió de entendre els peus i tibar de minimatrcdeporta...

NMO et deixis atabalar per la placa estranya i eslposa del mig...només és una placa, mira't cada pas i al final hi navegaràs clavant iemes i encadenant forats bons.

Abans del mur que comença a tibar a la esquerra, hgi ha un repòs calcariós...gairebé ense mans

Diedret que es puja amb el cos a l'esquerra...posa una xapa llarga damunt del llavi, per xapar millor quan vinguis de baix...i no t'hi paris massa si no vas fort...no es reposa a sac...

EL CRUX és de anar a la esquerra, al límir, allunyan-te de la xapa, i retornant de nbou...és maravellóis, un "tango" de peus que es mouen subtilment acompanyant el traçat però sense grans gambades...acabes "llençant" a canto inhumà.

I "final feliç" ab una nova S , sortiont de el segon repò seguit hi ha les tres darreres xapes d'apretar a sac...amb MONODIT STBENET i lance definitiu en el canvi de rasant...

EL GRAU NO IMPORTA...en altres llocs com MARGALEF això seria 8a

Les distàncies no importen...encara que siguin més del Ratikón que de MOntserrat...

Les vies del Brecs són així i si jugues guanyes fijo...

ës muntable amb el pal i un cop controlada ja no hi pillaràs, paraula...

HOPE HELPED u TO FIND WHT ARE YOU looking for...

Apreta-li!!!

robert dijo...

Vale fiera, ara m'imprimeixo el "flash" i ja enredaré un valent per començar amb aquest project(que el "pal" me l'han de portar els reis mags).

Espero que aquest tango que em promets no acabi en un zapateao volant pels aires... que les referències d'aquesta via solen estar encaminades en: guapa i duríssima.

Espero, com a bon currante, no deixar-me impressionar per les primeres arrastrades, je, je...

Per cert, felicitats per la Piripi i el video. També em molaria provar l'unicorni però per les tardes sempre tinc més lio.