Per fi estic ben "Tocat de l'ala"

Aquesta temporada a Gelida la vem començar un dia amb el Ximo provant la Winchester, un 8a que tenia a punta de caramelo la temporada passada. Però quina fou la meva sorpresa en veure que una regle que utilitzava en el crux havia misteriosament desaperegut. Ni tan sols quedava rastre de l'emplaçament que havia ocupat. Quina desmotivació tan gran, no ens sortia ni el pas suelto i apa project aparcat. Vem coincidir amb el Juanan de Gelida que em va recomanar la Tocat de l'Ala un 8a històric.
En fi, vaig quedar amb el Juanan que me la va presentar. D'entrada no la vaig veure massa dura i em van sortir els passos al primer dia. Però hi ha un pas de bloc a la segona xapa que em destrosava la pell. I vem començar el que en l'argot es diu "asedio i derribo", als matins aprofitant l'ombra li fotiem uns pegues i a recuperar pell uns dies. Així vaig anar coincidint amb els locals Manolo, Pedro, Bernat i Sam. Bones estones i pegues fanàtics. El Juanan, l'home que no gastava les llemes, va poder insistir algun dia més i va aconseguir el road punk posant cintes i sortir per la porta gran!
Avui hi hem anat amb la família i no ha vingut la Luna (la cobaya de la Laia) perqué ha mossegat a la Imma just abans de sortir.

La Laia que li agrada penjar-se com un fuet:

Tinc les llemes molt gastades de les recents vacances bloqueres però a base de blastoestimulina em vull creure que podré treure un peguillo decent. Hem arribat a Gelida tardet, i volia aprofitar l'ombra ja que es preveia calda. Calento al Xapes negres 7a, un descans i monto la Tocat. Al crux patino i salto, i després ja en estàtic i més fàcil que durant l'assetjament... Acabo de muntar la via amb algun altre vuelaco (quin ensurt la Imma quan l'aixeco del terra disparada) i a descansar un ratillo. L'Ares està acollonida dels brams i altres conjuros del papi durant el pegue i els imita en aquesta época de "loro repetidor de frases".
Però no hi ha massa temps per grans descansos que el sol amenaça a donar a la via i això es pot convertir en una trampa terrible.

Arrenco de nou, arribo al crux i en estàtic pillo la regleta talladora de llemes. Huuurra!! Ara queda la resta, arribo al repòs baixo ritme i a l'ataque. Esquerra, dreta, esquerra, dreta i estic al pas de l'ambientaso. Semidinàmic i pillo la plana salvadora d'esquerres. Xapo i em puja la pressió de cop. Quatre passets més i road punk. Avui puerta grande per mi i una altra anchoa a la cole.

Al final han estat set dies de feina i 16 pegues! Com m'agraden aquestes ascencions a vista, je, je....

Una foto de família perquè després diguin que no sortim a la muntanya:


Després hem anant més a la dreta on la Imma ha fet la Mama sebolla un 6a clàssic de la part dreta:


Ara uns dies a l'Olimp dels Déus totpoderosos fins que el pròxim 8 novembre em passi factura aquest asedio roquero i les bèties corredores em rebetin a la Montserrat Nord. Espero que no tingueu les "hachas" massa esmolades que s'ha restrasat una mica la temporada fondista.

Blocant per Albarracín

M'apunto a la clàssica sortida bomberobloquera cap a Albarracin on anem motivats malgrat la mala previsió meteorològica. Marxo amb la motorhome de l'Andreu i amb el Miguel. Allà ens trobem als companys valencians Saura i Ayuso de la última tongada. I vinga cap al sector de la Península a tibar com a bèsties. Aviat veig com les gasta això del bloc i en un 5 estreno el coixí de crashpads en els palmeos de sortida. La resta pugen corrents. Segon pegue i finalment aconsegueixo sortir per d'alt! Anem passant d'un bloc a l'altre. Alguns surten, d'altres no. Però tots són molt bons i la temperatura és excel.lent. Anem tibant fins que ens agafen el cucuts i baixem petats al campo base. Calents amb la última guerra amb un 6a traïdor. Macarronada i a sobar que entre el viatge i els pegues estem petats.
L'endemà anem al sector Tierra Media que és molt guapo. I passem el matí provant de tot i no encadenant una merda. Però els passos són brutals i l'ambient genial. A ratos cauen gotes però podem seguir assediant els projects. Marxen els valencians i arriven l'Oscar i el Dani super motivats. Ens trobem a l'Arrastradero on fem gala al nom del sector, encadenant poca coseta. Però baixem de nou de nit, petats i sense llemes.
Al tercer dia d'activitat, anem al sector el Sol. Amb un dia ventós i amb curts ruixats. Avui si que hi ha bons encadenes malgrat les poques llemes que queden. Seguim tibant fins que, com marca la tradició, tornem a baixar fosc i petats.
A mi que no m'entusiasma gaire això del bloc, veig que és un lloc molt guapo i que repatirem.

L'ESTANY, amb els boletaires

Tornem de nou cap a les zones berguedanes amb la família. L'Estany és un dels sectors més recomanats per anar amr les peques i la veritat és que no ha defraudat a les expectatives creades.

Xupete verd amb aproximació curta, peu de via ideal amb gespa i calcàri de calitat amb predomini del 7a. A més el dia ha estat excepcional amb solet però sense massa xuxuflú.
Aqui teniu el camp base per les peques que ha funcionat prou bè i ens han deixat escalar bastant:




Hem estat sols al sector, però molt acompanyats pels caçadors de bolets que em sembla que no han pillat res de res. Almenys tots els cistells que hem vist passar anaven ben buits. I de cotxes n'hi havien tants que no es podia aparcar a l'explanada de la cadena. I després surt que en motiu del concurs de boletaries el superboletaire en baixa 80 kilos. Manos arriba esto es un atraco!

Vies llarguetes de fins a 30 metres i guapetes com les recordava, on el més destacat ha estat la No alex no 7a+ a vista. La Imma en un 6a de la dreta:

ALFANHUI 2.0

Hi ha qui diu que a les vies cal donar-lis una segona oportunitat, ja que amb un primer i únic contacte la patacada pot ser massa gran.

I això és el que em fet amb l'Òscar amb un dia radiant, sense freds ni calors. Avui ja coneixedors de la via portem el material necessari i ja no agafem ni els estreps!
Omplim les bosses de magnesi i canal dels Avellaners amunt.

Ja sols començar ja veig que les condicions són molt més favorables que el dia que vem venir amb el Sellares, total que vaig pujant pel diedre. Poc a poquet, ara un peu, ara un lateral, ara no me'n recordo, ara xapa un pitó amb filferro d'abans de la guerra, ara un super parabolt i em planto a la reunió: "Huuurra!!!"
Ja està el primer llarg (7a+) solucionat i m'ha deixat els gemelos arrebentats. Puja l'Oscar que tira alguna llastra sospitosa, i li ataca al llarg clau 7c. Va parant per estudiar i anar localitzant els cantos. I és que el llarg és un jeroglífic de 40 metracos amb patates, forats, rebotes,.. . A mitja tirada cal posar una plaqueta recuperable després d'un burilillo guarro i d'allà surt fent uns rebotes sense coneixement "SUICIDAL CLIMBING" fins a pillar el parabolt salvador.

Arriba a la reunió sense material però amb els passos resolts. A mi em costen una bona estona trobar les seqüències, però finalment aconsegueixo lligar els passos tot i fer uns 15 reposos.

Fem la resta de la via sense més incidències. Sols al llarg del flanqueig pel llavi vermell hem estat estudiant la possibilitat de tirar més recte per evitar el roce. Però aquesta variant expo amb dos parabolts té la roca cutre.

Baixem satisfets el project va agafant color sols cal una mica més de canvi de xip per poder rendir a tope amb l'ambientasso i una bona memòria per tants passacos.

Ara la l'Alfa ja està acollonida, sols cal que com deien a la peli: currante a currar...

MAL PAS DE TRAVIL, tan cercano y tan desconocido

De nou sortida familiar per anar a conèixer aquest sector proper a Berga. En el següent enllaç trobareu tota la info actualitzada de com arribar, vies, etc..

http://skalada.wordpress.com/the-works/resena-del-malpas-de-travil/

Només afegir que és mereixedor del xupete verd ja que les peques hi han estat de conya:




La Imma ha tornat a escalar, aqui la teniu fent la Peu de moix 6a:




A la Laia la hem penjat de la corda per culumpiar-se i s'ho ha passat pipa:





M'ha sortit l'Agonia d'hora baixa 7a+ molt bona de conti amb romillos. Després he provat la Fot-li pel dret 7b a on no m'ha sortit el crux, que sembla ser una bici olímpica i rara. I per acabar la Casserres 7a, molt bona, que no m'ha sortit ni al tercer pegue i la deixo pendent per la pròxima visita.

Bon lloc, m'ha recordat molt a Baldellou. Tant pel tipus de roca com pel paissatge. Sort que aquí el grau és més humà i l'equipament més generòs!

ALFANHUI, de nou a fer "herejías"

Baixem contents amb el Sellares per la Canal dels Avellaners després d'haver escalat l'Alfanhui a la Paret de Patriarques. I és que cinc anys sense fer cap via llarga és molt de temps i la veritat és que necessitava una bona motivació per tornar al terreny d'aventura. I creia que l'havia trobat en el "lliure en paret"...

La via ja l'havia feia 12 anys i no m'en recordava de res. Tan és així que fa un setmana vam fer-li un pegue però no vem trobar ni la via. Primer en vem posar a la Manyos-Casanoves després a la Prisma per acabar al Prohibitivo fent totxos. Després vem estar estudiant millor les ressenyes i sembla ser que la via començava més amunt.
Un altre dia vem fer sessió doble. Primer totxos al Prohibitivo i després vem anar a còrrer fins a St. Geroni per baixar pels Avellaners i localitzar la via.

Finalment va arribar el dia del anhelat reencuentro. Un dia fred i "tapadot" però amb bon pronòstic. Al fer material a Santasesi una altra cordada ens pregunta si cal tant material per l'Alfanhui. I és que portem un bon arsenal d'artilleria pesada. He rescatat de les golfes els camalots i els aliens. Els hi he fotut un raig de "3 en 1" i cap a la tàpia.
Pugem per la canal i ens trobem a una cordada mítica i clàssica on les hi hagi: l'Hita i l'Edu. Després de tants anys segueixen somiant i trobant noves línies per tot arreu. Ara ja van amb taladro però amb l'estil carcterístic dels Verneda Climb.
Anem a l'ataque a veure aquests 7a+ i 7c com se les gasten. Però aviat prenc conciència de que això és terreny de senseis. LLegiu l'encertada descipció que en fa el blog (districtedelesbruixes):

"El segon llarg deixa la fisura principal què és torna molt terrossa per cavalcar sobre una de secundaria una mica més saludable.De cop, ens trobarem amb un diedre bastant arrogant que acabarà desplomant sobre dels nostres caps.L´amic diedre però esta cosit de burils,els A2´s han quedat equipats amb el pas de les cordades (deixa´n així un museu de pitons de totes les èpoques) i molt de tant en tant,amic esportiu.. trobarás el parabol o speed necessari per pujar amb seguretat.Per cert; 7a+ dificíl de encadenar,ja que la roca és bastant tova i trencadissa a la part superior del llarg."




Ja no me'n recordava les escàrpies amb filferros i els burilillos rovellats. Ah maria! Quin pànic. Sort que els "A0" olímpics no s'obliden i permeten solucionar els trams més cabrons. Després vaig resolent passos però la por escènica és massa gran per rendir en condicions. Amb algun pegue més aquest llarg pot sortir. I de premi reunió penjada amb ambientasso. Puja el Sellares i obre en artifo i sortidetes obligades el següent llarg. La primera vegada que fa servir els estreps. El fred es fa notar i començo el llag gelat. No entenc el primer pas, bueno avia'm que hi ha més amunt. Pues más de lo mismo, roca bona, zero magnesi, crucigrama total... No rasco bola. S'ha d'estar molt bregat pel largo, duro y en libre. O fotre-li molts pegues fins a deixar blanquet tot l'esperó de Patriarques, je, je..

Sort que ja us he enredat a uns quants per anar fent pegues, i com diu el Sellares "Amb lo guapa que és la via no et costarà enredar gent per fer la via" i com deia el Picazo en la Bíblia montserratina "imprescindible".

Ens veièm per Patriarques abans de que nevi...

GRAVERA, o el xupete verd de referència

La Laia volia anar a fer un picnic i aprofitem per anar a passar el dia en aquest familiar sector del berguedà. I familiar per ser, paraules textuals de la Imma, la definició de xupete verd. (els papis ja sabreu de que us parlo).



Sols es fa una mica llarg el pateo per la pista en pujada i carregats com a mules. Després les vies són bonotes, d'uns 15/20 metres d'alt generalment d'escalada en placa tèsnica.
El dia ens ha acompanyat i hem tingut sol radiant amb temperatures prou confortables. Per escalar a l'estiu, massa calor, caldria esperar a les 16 hores que li toca l'ombra a la part dreta però a aquella hora les guileretes necesitaven una bona siesta de tornada cap a casa.
Els darrers dies perseguint pops per les profunditats dels oceans m'han deixat les llemes tendres, sent el més destacable l'AMANTS DEL RIS 7b al segon pegue. Tornarem que si està de conya...