TOTXO DE LA SIBÈRIA

Tornem amb el Sellares a aquestes contrades amb l'esperança de poder escalar amb un mínim de condicions amb la calda d'aquests dies que ens ha fet suspendre l'expedició margalefera.

Realment tot i els 38ºC que hi havia al pàrquing a les 10h del matí, al sector encara s'hi podia estar tot i que no corre gens d'aire.

Avui, l'objectiu és l'Animal de Bellota 7c, que ja vem tocar en la nostra primera visita. Fem un primer pegue de recordar el tema, marcar alguna coseta, descobrir algun truc.. La via té un primer pas de bloc a l'alçada de la tercera xapa sobre regletes rares amb la xapa als peus i caiguda rarota. Després una zona més pilosa amb plans i romillos, i al final excursió fins a la reunió amb foradets i més romillos. Ep mestre!! Que aquest és de gama més baixa a la resta dels que estic provant darrerament!!

Encadeno al segon pegue del dia i el Sellares està apunt de treure-la però falla arrebentat al final de la pililla. Al pròxim dia cau!!! Que aprop està d'estrenar-se en el 7c.

De tornada al cotxe, fem la parada tècnica de rigor als Districtes, on provem la No hi ha limit 7c. Guau!! Aquesta sí que ens escup i ens posa a lloc. Però, aqui corre l'aire i s'està de collons! Quin microclima que es genera, visca la soleia.

Avui, no hi ha hagut contratemps i el Sellares ha pogut provar la via, lligant tots els passos al primer pegue, ara a pujar la caiguda!

Al final i com ens passa més d'una vegada se'ns ha fet tard i avui m'ha tocat a mi baixar corrents per arribar a recollir les meves filletes. Aqui estan amb la nova inquilina de casa, la Cobaya "marroneta".

BAELL NORD (NEW SECTOR WITH PHOTOS)

Un dia, casualment, fent un passeig pel Baell amb la Laia i els seus cosins vaig veure una pedra enmig del bosc que feia bona pinta. La mateixa tarda amb la BTT vaig empendre la expedició per comprobar les seves possibilitats reals per a la pràctica de l'escalismo. Quina va ser la meva sorpresa en donar mil voltes pel bosc i no trobar la pedra. Tornava a un prat d'on veia la pared prenia referències i en traçar el rumb pel mig dels boixos com un autèntic jabalí m'acabava encigalant. Total que vaig passar a la tècnica de l'indi i vaig pujar a un pi alt per sortir de la densa vegetació. Des d'aquesta altiva talaia vaig finalment localitzar la pared. Un cop a peu de via, l'esforç i la perseverància van quedar suficientment justificats. A més de tornada i quasi de nit vaig donar amb un camí que facilitava enormament l'accés.Es tracta d'una pared calcària orientada al nord molt abrasiva d'uns 20 metres d'alt amb un peu de via ideal amb gespa i tot. Forats, regletes, laterals, invertits.. Ens posem a la feina amb l'Albert Cortés deixant un total de 7 vies. Té una retirada al sector de baix del Castell de les Dames. La pena és que no hi ha cap via ideal per escalfar ja que la dificultat comença en el 7a i s'eleva fins al 7c. A més hi ha dos projectes que requeriran de més punch i pegues .. Enfi, aneu i ja opinareu. Alguna reunió la tenim reaprofitada provisionalment a l'espera de nou material.Accès: De Ribes de Freser pugem per la carretera cap a Campelles. Als 3kms seguim pujant per asfalt direcció el Baell. Just passat l'Hotel Terralta (50 metres) ja podem aparcar el cotxe vigilant no molestar el pas de tractors. Ja a peu agafem una pista formigonada que surt a mà esquerra amb una forta pendent. A uns 50 metres, surt a ma dreta la pista per damunt una casa. Als 50 metres hi ha un abreuador pel bestiar i la pista comença una forta baixada. Seguim baixant, creuarem un torrent i la pista es torna més planera. Arribem a un prat que la pista voreja per la seva dreta i més enavant trobem una esplanada. Als 10 minuts de camí i 700 metres de recorregut. Si hem vingut amb 4*4 podem arribar fins aquest punt (pista dolenta). D'aqui surt el camí a ma dreta que segueix baixant-planejant. A uns 150 metres trobem una bifurcació en V, i seguim per la senda de baix seguint els rastres de pas (poc visibles). Arribem a un prat amb pins per on seguim els rastres de pas per vorejar-lo per la seva esquerra al límit del talud i ja començarem a endivinar la pared. Arribem a un collet (troncs caiguts a terra), d'on baixem fins a peu de via. Total 15 minuts, de tornada calculeu 20 que és de pujada.Vies: (d'esquerra a dreta)1- Ares ¿?2- Aracnofobia ¿?3- Tupamaru 7c4- Paper de vidre 7a+5- Dolorosa 7a+6- Via crucis 7a7- Invertits perbertits 7cDimecres vam anar-hi una colleta a mantxar-li. Per una banda els lokals Javi Saéz i servidor. De l'altra l'Andreu, el Marc i tot sota l'atenta vigilànica de l'equip fotogràfic del Carlos. Avia't veure'm els resultats gràfics. El dia va començar com pitjor podia començar amb pluja tormentosa matinal a Ribes. Tot i això vam decidir anar cap al sector per veure'l i ja treparíem a alguna altra banda. En arribar al Baell l'asfalt sec deixava possibilitats de trepar. Fem l'aprox i la pared completament seca! A l'ataquerrr...Jo vaig muntar els Invertits perbertits que ja tenia probada. Al primer pegue fred em dedico a pintar-la de blanc i recordar el crucigrama. Al segon pegue del dia un petit fallo i caic arrebentat en el crux. Finalment en el tercer, tot surt com una seda i encadeno. Huuurra!!! Crec que és un 7c, el primer de la Vall. L'Andreu també la prova i confirma el grau. Fa la seqüència clau diferent però més aleatòria. De mentres el Javi, el Marc i l'Andreu van confirmant les que ja tenia encadenades: Paper de vidre 7a+, Dolorosa 7a+ i la Via crucis 7a.El Marc, seguint recomanacions, es posa a la Tupamaru, la gran joia del sector amb l'únic però de la repisa que li talla la conti. Cau però li mola i es posa fanàtic. Jo li foto un pegue però la veig més dura que l'última vegada que la vaig provar per sort trec una nova forma de fer el crux amb una microregleta agònica. A més el Marc ha trobat una regle que en equipar-la havia netejat però mai utilitzava que facilita el tema. Al segon pegue del dia faig el pas i em planto a la repisa. A la part superior, on també és pot caure, vaig més fort i finalment road punk... Dos 7c, First Ascent, en el dia. També la prova l'Andreu i de nou el Marc que cau el crux i es passeja en la resta.

A tomar pel cul!!!

LA CALAVERA de Montserrat

Per fi, després de varies ocasions defugint la visita per un motiu o altre ha arribat el moment tan esperat. Anem a la Calavera, NENG!! La ferrata d'accés no és tan fiera com havia sentit però cal anar amb comte ja que hi ha pedres sueltes i a més les grapes estan separadotes.

Vaya peazo sector amb ombra fins a les 17 hores i vies llargues bàsicament en placa i de dificultats entre 7a i 8b+. Amb l'Oscar fem la via escalfadora del sector: La tàctica 7a de 30 metres que té lo més dur en els primers metres. Aqui l'Oscar "calentant":




Després, segueixo amb les recomenacions, i faig la Tècnica 7b fins a la R2. Quina pàllissa: amb la calda que fa (xuxuflú!) i el roce de la corda. La via és bona i val molt la pena. Feia anys que no feia una via tan llarga.

Finalment l'Oscar, el Palomako i servidor de vostès, provem La sexta 7c, sense massa sort ja que la calor ens causa estralls. Aqui teniu el Palomako:





A qui no li afecta és a l'Eudald que ens trenca totes les teories encadenant l'Atic 8b de 45 metrakos.

Enfi, que aviat tornarem que ja tinc projects per tots els ports... i els currantes de la roca em de seguir avançant la nostra obra...

CAL LA MONTSE NORTH FACE: EL CASSOT i SECRETIVO MARCELINO

El Cassot és ideal pels dies calurosos d'estiu ja que hi tenim ombra fins a les 15 hores. Sortint de guàrdia hi vaig amb el Paco Aranda que s'està passant a l'esportiva. Les vies són d'uns 25 metres i a partir del 6c+ fins al 7c+. Per tant el més díficil és calentar, però després hi ha vies molt guapes i fanàtiques. Porto deures de la temporada passada "El mètode estivill 7a+/b". Enguany, la via està blanqueta i neta de la capa de liquen polsinós que la cobria l'any anterior. Flipo amb el pas a bloc de sortida del sostre però finalment trec una seqüència un mica aleatòria. L'encadeno al segon pegue del dia. Cal buscar-se més deures i em fico a la "Thai massage 7c".

Aquesta via entra pel "Café del Mar 7a+" i marxa per l'esperó a dretes. Així que d'aperitiu tenim un primer pas a bloc per aixecar el cul de terra, la fisureta petadora i el descans estirat a la repisa. A partir d'aqui comencen les hostilitats: passos durs al fil de l'esperó sobre tot tipus de preses on no ens podem deixar ni un peu. Très interessant...Li foto un parell de pegues per entendre passos, però el correctiu és sever.

Marxem, petats amb uns deures fets però amb nous deures pel pròxim dia. Que dic, pròxim dia! Pel pròxim estiu. Últimament no em funciona la veterania de buscador de vies vidilles i els 7c's que provo són de debó!

Al dia següent amb el Sellares estem liats donant un curs fins a les 15 hores. Total que les dones ens donen tarda lliure i ho aprofitem anat al Secretivo. Com diu la nostra màxima: "No deixis per demà tot el que puguis escalar avui".

Ja fa molta calda i arrivem que la placa de la dreta està a l'ombra però poc a poc el sol va guanyant terreny. El Sellares torna a la seva batalla clàssica: Policieros Secretivos per la dreta 7b. Jo tinc feina a la "Tele de Menguele 7b" però està al sol i prefereixo esperar l'ombra. Aprofito per escalar la Policieros i la Judas Iscariote 7b+ que feia dies que no feia. El Sellares encadena al 3er pegue del dia la Policieros i marca el punt d'inflexió. Hi ha una altra cordada provant la Paula i fan uns salts de campionat. Em motivo i m'omplo de valor per ficar-me al Fugitiu 7b, on no tenia masses referències. Les passo putes per arribar a la quarta xapa que allunya però el canto torna a aparèixer i resolc finalment a vista i axixarrat per la calda. Finalment, després d'esperar l'ombra una bona estona ens posem a la Tele on el Sellares troba una manera més fàcil de fer un pas que l'altre dia em tirava. Al final l'encadeno al segon del dia i ja sols em queden la Paula i Variant. Però a les tardes ja fa massa calda i li toca una bona estona el sol a tota la placa esquerra (fins a la Marrana).

ELS DISTRICTES a Sant Llorenç de Munt

De camí cap a la Sibèria decidim amb el Sellares parar en aquest sector. Fa tanta rasca i un dia tan "tapadot" que no és de menester anar a buscar una zona fesqueta. Més tard arriba el Carlos Pérez i la seva súper picture machine.

El Sellares fent "El dèspota 6c+":





I el Carlos que escala al sector del costat, el bombé. Aqui el teniu fent la Catacrak 6a+, que sinó mai surt a les fotos:




Més tard, un servidor a la Dislèxia 7b una interessant via amb un lance a la part inferior i un canto impossible de veure en la superior:




I aqui el Sellares a la mateixa via, primer fent l'arrankada de pikats al més pur estil NO FEET!!




I en el lance clau de la via...




I el Carlos a l'estètic fent l'esperó de Cebes verdes 6b:



I finalment l'Oscar a la No hi ha limits 7c i autèntic motiu de la visita, on la darrera visita vaig pujar prou dignement parant tres o quatre vegades. Però avui la via estava guerrera i m'ha fotut un bon pal tenint seriosos problemes per muntar-la. A més el Sellares quan l'estava començant a catar ha tingut que fugir a buscar la peque amb febre.

SIBERIA a Sant Llorenç de Munt

N'havia sentit a parlar, d'aquest sector de jefes on calia caminar un munt i on per rematar no hi havia vies fàcils. Un dia, en temporada atlètica, i vaig anar en plan running i vaig resseguir el peu de via i feia bona pinta. L'altre dia i davant de lo "tatxat" que tinc ara mateix el Gruyère el Jofre em va indicar que a la Sibèria hi ha ombra pels matins.

Així que amb el Sellares després de deixar les respectives peques al cole, emprenem l'expedició disposats a rebre un bon correctiu...
La primera sorpresa és que sols tardem 45 minuts (sense còrrer) des del pàrquing del dipòsits. Estudiem les vies i a la feina.
Escalem en la zona del toxto de la Sibèria fins a les 14:30 que ja es comença a notar la proximitat del sol. El lloc és fantasmagòric, solitàri i molt fresc. El Sellares, per si algú tenia dubtes del seu estat de forma es fa amb el seu primer 7b a vista. Sí senyor, tornarem!

De tornada, cap a les 15 hores i ja a l'ombra, parem al Mur Blau per ja que passàvem per allí donar-li un viatge a la nostra amiga Pa de ral 7b+. Li toca al Sellares que fa un bon pegue caient molt amunt. La deixa ben muntadeta i blanqueta. Vaig jo i "izda-dcha, izda-dcha" vaig pujant. Arribo al pas eskupidor que feia en un dinàmic esbojerrat i trinco en estatikus. Repossillo, la última regleta de sortida tot petadillo i fora. Poder si que cal una adaptació a la "pililla de la zona" o una bona samanta pegues!

Toca retirada que sinó ens deixen les nenes al carrer! Ens trobem al Palomaco amb l'Oscar als districtes. Sortosament, la Imma arribarà a temps i puc quedar-me amb ells per buscar-me un nou project: "No hi ha límits 7c". Guapa via on no hi ha cap pas extrem per com diu lo Pako: "la suma da el grado".


L'endemà, amb un dia tristot i plujós anem amb el Jofre a Can Dubtes on mai hem trobat ningú i la gent no en parla massa bè. Però nosaltres hem trobat un bon terreny de joc, ràpid, còmode i amb bons projectes. Jo després d'haver encadenat la temporada passada la clàssica "No hi ha dubtes 7b+" em centro en provar el "Primer Dubte 7c+". Amb una sola corda muntem els 2 toperopes (fent la travesia per la savinota) i amb el gimnàs muntat pués a entrenar. El Jofre millora en el 7b+ i en el millor pegue ja fa el pas més dur i cau "buit" poc més amunt. Jo en el primer pegue ni ensumo el pas de baix, de "sika a sika i tiro pq me toka" i la resta desxifrada. Al segon pegue aconsegueixo treure el pas que tilden d'"INHUMANO" però tan gran ha estat l'esforç que ja em queda ni una engruna de power ni llemes i m'arrastro per la via com una culebra. La via és una placa vertical d'uns 15 metres contudents, amb passos sobre bidits i regletilles, m'agrada la comparació que he vist que han fet en el seu grau a "Bain de saing..".