Al segon dia anem cap al Marboré amb el Vendri. Al poc de sortir em salta la fixació davantera dels esquís. Ara si que l'hem parida!!! Tornem al refu on hi ha uns altres esquís que sortosment em van a la mida. Segona sortida i cap amunt. I a falta de l'últim tram ens donem la volta que fa una boira que no es veu ni un carajo. Uns metres més avall ja es despeja una mica i podem disfrutar d'algunes pales amb neu prou bona. Per la tarda em dedico a intentar reparar l'esquí petat. Avia'm si aguanta la xapucilla. Neva durant la nit deixant 45 cms nous.
El tercer dia, em toca fer el portante per tornar cap a la urbe. Ens despedim i amb un dia guarríssim, de molta boira, abandono el refu. Al quart d'hora em peta l'esquí i em quedo tirat com una colilla. Em carrego els esquís a la gepa i a continuo a peu. Hi ha trams on m'enfonso fins al genoll i l'avanç és molt precàri. Ja no m'en recordo d'obrir trinxerakas. Poc a poc, vaig guanyant alaçada però no tinc ni idea d'on estic. Lo veo todo blanco, i no puc destingir entre la boira i la neu. Sols m'orienta alguna pedra que em dóna una vaga idea de si els propers cinc metres van cap amunt o cap avall. Se sent baixar un allau, en algun indret no massa llunyà. Penso que l'estic clavant i que em queda poc per arribar al cim que dóna pas a la carena de la Custodia. A trams sembla que realment estic en una espècie de carena somital. Necessito que s'obri una mica per poder tenir una idea d'on sóc i del que tinc per damunt. L'altimetre em marca que he sobrepassat l'alçada del cim i encara tira amunt. Aqui hi ha algo que no quadra! Pujo una mica i endevino la negror d'un paredón per sobre d'on estic. Merda, l'he cagat! Com diuen a hundir la flota: AGUA. Estic arrebentat d'obrir la traça, perdut i gelat. Això és un infern i decideixo tornar al refu que sinó puc liar un bon follón i sempre val més un retirada a temps... Amb penes i treballs vaig tornant per la meva traça que m'ha de portar al refu.
Quina alegria més imensa tornar al "apartamento en la montaña". Estem aqui atrapats, i no ha pogut venir l'helicòpter d'aprovisionament pel marrón permament que ens afecta. Sort que incomunicats no estem ja que tenim telèfon i internet. Durant la nit neva amb llamps i trons. Malgrat tot hi ha una previssió méteo optimista que dóna un matí de treva.
Al quart dia, efectivament el cel està despejat i surto amb esquís a fotre-li un segon pegue. Quina diferència. Amb una horeta i quart em planto al cotxe sense més incidències. Com canvien les condicions en sols 24 hores. Deixo l'esquí que m'han deixat a Nerín que el Luis em farà el favor de tornar-lo de nou al refu. Darrera queda la meva primera estada al refu de caire més aviat ermità. Avia'm si a l'estiu puc escapar-me per conèixer l'altra cara de la vida del guarda la vessant més estressant d'estar fins a la bandera!
No hay comentarios:
Publicar un comentario