I OPEN D'ESCALADA EN BLOC AL PARC DE MONTJUÏC

Per fi s'ha pogut dur a terme el vell somni d'uns quants, especialment dels practicantes del rapelismo extremo,  de tenir un rocòdrom digne en el parc. Ha costat anys de reunions, permissos i feina. Però sumant l'esforç de varis per fi ja el tenim aquí.

I aquest divendres dia 8 de Març coincidint amb el patró de bombers, s'ha celebrat aquesta jornada d'inaguració amb una compe desenfadada de bloc. Hi havia 20 problemes que hem plantejat l'excel.lentíssima comissió organitzadora. I una pissarra on s'inscrivia els participants i la penyita s'apuntava els blocs encadenats. A més una mica de berenar, i uns obsequis pels tres millors en categoria "megapubilla" i "supermasclot" i tot per cero euros.

Total que una amics de no sé qui, uns altres de no sé qui altre i una trentena de participants i una vintena d'animadors. I quasi tres hores per encadenar "all you can climb". I després la prova estelar, el salt a la paletilla, que es va acabar decidint entre els més alts dels allí presents. A la qual cosa, sols vaig poder respondre fent l'idiota amb uns salts de cap. De com quan era futbolista del tercera regional i cada diumenge ens fotien 7 o 8 gols. La diferència és que aquí, tot i volar, no vaig aconseguir donar-li el cop de cap definitiu. Però vaig aconseguir fer embogir al públic que va recompensar cada intent amb unes bones rises i forts aplaudiments. I clar de tant fer l'idiota, al final em vaig emportar un bon zambullo d'aigua que encara va divertir més als no bombers.

Felicitar als campions mundials i a la resta de participants, agrarir als altres companys de l'excel.leníssima comissió (Linares, Pollito, Stif, Oskar i Aceña), al Ferran per potenciar aquest esdeveniment i negociar l'autorització, al Torn D del parc per ajudar en tot el que estava al seu abast i a tots els que han col.laborat d'alguna manera o altre en tenir aquesta instal.lació.

Ala fins la propera edició, i si has casuat baixa justificada o no te n'has enterat estigues pendent el proper 8 de Març que esperem ser-hi de nou!!!

PD- I ja per acabar, sols comentar-vos que la paletilla estava de muerte que ha estat desgustada per tot el torn A gràcies al bot del Linares. Ell ja ha complert el que és un altre vell somni meu d'aconseguir-na una en una compe.

Per fi un bon viatge pel senglarush...8a

Em trobava feliçment voltant pel Bruc sobre les 10 del matí com molts d'altres matins d'hivern amb la ferma voluntat de gaudir d'un dia d'esportiva. No tenia massa clar el destí, com tantes d'altres vegades. Primava poder assediar la víctima del dia, o project, com es mereix, intentant evitar els colapses de les hores punta. Que en el temps que corren hi ha vies on cal agafar tanda...

Així que estava amb aquest tipus de cabòries prèvies a l'elecció del destí quan un fet casual m'ha ajudat a decidir-me d'una vegada per totes. Ha sortit una mandrilada d'almenys 12 escaladors habituals del barri tot cridant Vermell, Vermell... Quin desembarco. Així pues ens veiem per la tarda al bar. Que sempre hi ha que tenir un plan B. Així que una altra cordada m'adopta i m'acoplo amb ells cap al senglar. Ens trobem algunes humitats però el que feia molts anys que no em passava sols tot el dia. Jo m'enfronto a una vella coneguda, el Viatge imaginàri. Ja tenia la codiciada versió s-ka-keo de la dreta, la que  tothom es pensa que és el Viatge. I ara li ha tocat el rebre a la original one, amb la seva seqüència a bloc que li dóna un cambi de ritme contundent. A la foto del Luichi, el Tranki fent el pas loko del final del crux.

Així ja amb la meva anchoita i gaudint dels privilegis de l'Olymp dels Déus ja estic més tranquilet tot i que pilli algun que altre embús pel barri.

Els setens del segon pis de Collbató

Una opció a tenir en comte per algun dia que volguem estar més tranquils i fugir de les aglomeracions dels sectors més populars. No les coneixia i la veritat és que les vies estan prou bè, no massa llargues, ben equipadetes i poc blanquetes.... Una mica d'info de la oferta actual en seté grau, seguint la numeració de la guia:

Sector Esquerra

Orlando Zapata 7a, Placa vertical amb un pas de bloc per entrar i un altre a mitja via. Molt de ditets. (**)

Sense pedestal 7a, Sortida desplomada a bloc i unes remades atlètiques per acabar en placa més fàcil per un V+. (**)

Sector Dreta

Santa truja 7b, Entrada de bloc comú amb la nº2. Trave a l'esquerra fins al gran bloc característic. I un passet per anar a parar en una zona amb més canto fins a una reunió comuna. (***)

Nº2 7b, La mateixa entrada a bloc, i flanqueig a la dreta per superar un sostret amb un altre passet (**)

Nº3 7a+, Una seqüència d'entrada dura i rara, un tram facilet en placa i superar el sostret de la foto de la guia. (**)

Nº4 7a, Entrada comuna intensa i després flanqueig a l'esquerra per anar a sortir per una placa amb merlets molt curiosa. (***)

Nº5 7a, La mateixa entrada però sortint per la dreta per una placa molt bona. (***)

Santa truja 7b, una recuperada al Segon Pis dreta de COLLBATÓ

Després d'una setmana absort amb els meus pensaments i dilemes ètics al final m'he decidit a tirar pel recte per l'evident falta d'informació de la darrera malifeta que he fet pel barri. Poster tú, lector, tens alguna info que desconec.
Perquè una cosa si que està clara, la situació és la que és i serà la que serà.

Tot es remunta en una no molt llunyana visita a aquest interessant sector, amb vies curtetes però prou bones. Anava feliçment tatxant els diferents setens disponibles quan em vaig estar mirant la nº1 graduadada de 7b+. Però no veia ni les xapes, sols una a la sortida fàcil superior i un espàrrec sense xapa i un cordino vell en un pont de roca. No entenia res, després a la nova guia a l'apartat d'observacions consta com a projecte antic i no acabat! Luego llavors no hauria d'estar graduada.


El cas és que aprofitant les eines de currar aprofito per acabar d'una vegada per totes la via. On sols quedava posar un parabolt nou i una xapa a l'espàrrec. Feina ràpida i una nova via per la penyita que comparteix sortida amb la seva veïna Nº2 i també grau. Poster és algo més díficil aquesta nova sortida però no arriba al 7b+ que venia ressenyat. El més díficil aixecar el cul de terra i més ara que han petat un parell de cantos i és més rabiosa encara. Després venen quatre passos molt intensos fins a una petita trave a l'esquerra on hi ha un descans. Després sols queda un darrera moviment i bones remades per arribar a la reunió comuna amb la opció de la dreta.

SENSE PEDESTAL 7a; una nova al Segon Pis Esquerra de COLLBATÓ

Me n'havia parlat el Jofre, d'una possible nova línia que sortia i que efectivament en una vista anterior vaig veure prou atractiva. Així que ens posem els dos mans a l'obra i joc ràpid i ja n'hi ha una més per completar la oferta del lugar.

Són quatre parabolts de variant d'entrada directa a la via Natrix V+(la teniu en blau a la foto).  Quedant una entrada bloquera amb bones remades.

Ara que la pedra està tan dura que li ha tret els colors a la meva flamant nova pistola taladradora. Per déu per fotre quatre forats m'he quedat without battery! I acte seguit, les primeres ascencions mundials.

Si estàs llegint això ets afortunat i no tens cap mena d'excusa per fer la via tal i com ha estat concebuda....
Que la pobre és tan curta que si li treus un passet cambia del tot.... De fet vaig pujar dues vegades per contrastar aquesta informació i fer les dues opcions. Cal arrancar rollo quasi sit dowm start, amb la fisura horitzontal vermella amb mà dreta per fer un bloqueig llarg a una planeta d'esquerres...  Que també hi ha la opció escaqueitor, sobretot per llargaruts de saltar-se aquest bloqueig i entrar molt més comodament. Es per tot això que la via es diu Sense pedestal, pq amb un bon munt de pedres totes aquestes cabòries no tindrien raó de ser. Així que ja sabeu, allà vosaltres amb la vostra consciència!

El pagafantas 7b/+; una nova al Vermell del Xincarró

"Hacer una cobra: Mecanismo de defensa ante el peligro; hay diferentes tipologías de cobras, unas mas agresivas que otras..."

Ha plogut molt d'ençà aquella última vegada que havia estat d'obres, en motiu de la via que vaig dedicar aquell company de feina, l'estripacalces. Va ser la última via que va firmar la xinita, la màquina més sorollosa que mai s'hagi vist per aquestes parets. Després va venir aquell desafortunat acident per Montserrat amb la que es va acabar la seva fulla de serveis. Va quedar lluny de l'objectiu inicial d'aconseguir rendibilitzar-se fent uns 100 forats, o el que es el mateix a menys d'un euro per forat.
Però afortunadament, per casa meva van passar el reis mags d'orient, i com m'havia portat tant bè durant tot l'any em van deixar una nova joguineta per fer forats a les parets. Bueno, ho reconec,  també hi havia algo de carbó en algun racó del meu sofà.
Així, que ja tenia una línia clitxada, de nou, al Vermell del Xincarró... on molts són els qui escalen però ara ja menys els que hi curren. Pues no patiu, vosaltres escaleu i decoteu, jo sols espero algun dia la recompensa promesa... Aquella que tot grimpaire somia aconseguir algun dia.
"Los miercoles son los nuevos viernes..."


Una altre vieta per la penyita, ben equipadeta amb 12 parabolillos i no dolenta del tot. Els primers metres són els més bruts però després acaba sent prou bona. Per completar la oferta d'aquest racó... Sita dos a la dreta del Sabor latino. El seu traçat correspoon a la número 68 de la guia actual que en realitat va més a l'esquerra del que està dibuixat. Després de les primeres ascencions sembla que el grau ronda entre el 7b/+. Aqui teniu un parell de fotos de la segona munidal, a càrrec de l'Unai.
I el nom dedicat a un pobre company de feina que no aixeca el cap. Aquesta va per tu, pagafantas "Cuando os despidáis, si ella se da la vuelta para mirarte, no falla nunca, es que está por tí...."

Isadora donde estas?

Cada vegada les entrades les faig de vies a prioi més fàcils en el seu grau però més cabrones en la realitat. Mostra inequívoca de la involució lògica cap a la gamma baixeta del seté grau.... I és que després de les aventuretes pels 7b+ montserratins, li ha tocat el torna als 7b's siuraneros amb diferent sort. On com a totes les escoles n'hi ha de facilets i de moooolt hards. Que com deia el gran sensei: " posa-li el grau que vulguis que és la Isadora..." I aquesta és el tema que ens ocupa ara mateix. Desconec si tu, fidel lector, l'has tatxat, provat o si n'has sentit a parlar. Però, vet aquí que em trobava jo feliçment de komando per aquells paratges quan per extranys motius vem anar a parar al sector conegut com el Campi qui pugui. Un d'aquells que quan el sento anomenar les llemes ja em comencen a suar i automàticament reso tres pares nostres i un ave maria. Suposo que les respectives ensopegades, en la Gurungos i la Harry el Sucio m'havien amansat suficient. Dos altres, 7b 's old school, que completen la triologia que tot septimogradista li agradaria tenir en la seva llibreta. Total que el sensei perjudicat per les seqüeles nadalenques me la presenta... Resultat bastant pervisible; parada a cada xapa i arrastrada total. Però al segon pegue i contra tot pronòstic li poso el road punk. Aqui teniu el video-flash de tal joia amb picats i tot... per donar-li més carisma!!