MAL PAS DE TRAVIL, tan cercano y tan desconocido

De nou sortida familiar per anar a conèixer aquest sector proper a Berga. En el següent enllaç trobareu tota la info actualitzada de com arribar, vies, etc..

http://skalada.wordpress.com/the-works/resena-del-malpas-de-travil/

Només afegir que és mereixedor del xupete verd ja que les peques hi han estat de conya:




La Imma ha tornat a escalar, aqui la teniu fent la Peu de moix 6a:




A la Laia la hem penjat de la corda per culumpiar-se i s'ho ha passat pipa:





M'ha sortit l'Agonia d'hora baixa 7a+ molt bona de conti amb romillos. Després he provat la Fot-li pel dret 7b a on no m'ha sortit el crux, que sembla ser una bici olímpica i rara. I per acabar la Casserres 7a, molt bona, que no m'ha sortit ni al tercer pegue i la deixo pendent per la pròxima visita.

Bon lloc, m'ha recordat molt a Baldellou. Tant pel tipus de roca com pel paissatge. Sort que aquí el grau és més humà i l'equipament més generòs!

ALFANHUI, de nou a fer "herejías"

Baixem contents amb el Sellares per la Canal dels Avellaners després d'haver escalat l'Alfanhui a la Paret de Patriarques. I és que cinc anys sense fer cap via llarga és molt de temps i la veritat és que necessitava una bona motivació per tornar al terreny d'aventura. I creia que l'havia trobat en el "lliure en paret"...

La via ja l'havia feia 12 anys i no m'en recordava de res. Tan és així que fa un setmana vam fer-li un pegue però no vem trobar ni la via. Primer en vem posar a la Manyos-Casanoves després a la Prisma per acabar al Prohibitivo fent totxos. Després vem estar estudiant millor les ressenyes i sembla ser que la via començava més amunt.
Un altre dia vem fer sessió doble. Primer totxos al Prohibitivo i després vem anar a còrrer fins a St. Geroni per baixar pels Avellaners i localitzar la via.

Finalment va arribar el dia del anhelat reencuentro. Un dia fred i "tapadot" però amb bon pronòstic. Al fer material a Santasesi una altra cordada ens pregunta si cal tant material per l'Alfanhui. I és que portem un bon arsenal d'artilleria pesada. He rescatat de les golfes els camalots i els aliens. Els hi he fotut un raig de "3 en 1" i cap a la tàpia.
Pugem per la canal i ens trobem a una cordada mítica i clàssica on les hi hagi: l'Hita i l'Edu. Després de tants anys segueixen somiant i trobant noves línies per tot arreu. Ara ja van amb taladro però amb l'estil carcterístic dels Verneda Climb.
Anem a l'ataque a veure aquests 7a+ i 7c com se les gasten. Però aviat prenc conciència de que això és terreny de senseis. LLegiu l'encertada descipció que en fa el blog (districtedelesbruixes):

"El segon llarg deixa la fisura principal què és torna molt terrossa per cavalcar sobre una de secundaria una mica més saludable.De cop, ens trobarem amb un diedre bastant arrogant que acabarà desplomant sobre dels nostres caps.L´amic diedre però esta cosit de burils,els A2´s han quedat equipats amb el pas de les cordades (deixa´n així un museu de pitons de totes les èpoques) i molt de tant en tant,amic esportiu.. trobarás el parabol o speed necessari per pujar amb seguretat.Per cert; 7a+ dificíl de encadenar,ja que la roca és bastant tova i trencadissa a la part superior del llarg."




Ja no me'n recordava les escàrpies amb filferros i els burilillos rovellats. Ah maria! Quin pànic. Sort que els "A0" olímpics no s'obliden i permeten solucionar els trams més cabrons. Després vaig resolent passos però la por escènica és massa gran per rendir en condicions. Amb algun pegue més aquest llarg pot sortir. I de premi reunió penjada amb ambientasso. Puja el Sellares i obre en artifo i sortidetes obligades el següent llarg. La primera vegada que fa servir els estreps. El fred es fa notar i començo el llag gelat. No entenc el primer pas, bueno avia'm que hi ha més amunt. Pues más de lo mismo, roca bona, zero magnesi, crucigrama total... No rasco bola. S'ha d'estar molt bregat pel largo, duro y en libre. O fotre-li molts pegues fins a deixar blanquet tot l'esperó de Patriarques, je, je..

Sort que ja us he enredat a uns quants per anar fent pegues, i com diu el Sellares "Amb lo guapa que és la via no et costarà enredar gent per fer la via" i com deia el Picazo en la Bíblia montserratina "imprescindible".

Ens veièm per Patriarques abans de que nevi...

GRAVERA, o el xupete verd de referència

La Laia volia anar a fer un picnic i aprofitem per anar a passar el dia en aquest familiar sector del berguedà. I familiar per ser, paraules textuals de la Imma, la definició de xupete verd. (els papis ja sabreu de que us parlo).



Sols es fa una mica llarg el pateo per la pista en pujada i carregats com a mules. Després les vies són bonotes, d'uns 15/20 metres d'alt generalment d'escalada en placa tèsnica.
El dia ens ha acompanyat i hem tingut sol radiant amb temperatures prou confortables. Per escalar a l'estiu, massa calor, caldria esperar a les 16 hores que li toca l'ombra a la part dreta però a aquella hora les guileretes necesitaven una bona siesta de tornada cap a casa.
Els darrers dies perseguint pops per les profunditats dels oceans m'han deixat les llemes tendres, sent el més destacable l'AMANTS DEL RIS 7b al segon pegue. Tornarem que si està de conya...

Torna el rei del POP

Després d'algun any faltant a la nostra cita obligada, tornem a passar l'últim finde d'agost a Tossa amb la tropa i és que les tradicions són les tradicions. Alguns ja fa més de 25 anys que ho fem, sempre al mateix hotel que ens va veure crèixer estiu rera estiu. Ara, alguns ja tenim canalles i d'altres encara solters. Però la despedida de solter de l'A6 ens ha aglutinat de nou i esperem que es reinstauri la tradició:







I una de les activitats tradicionals a les que ens dediquem durant aquesta estancia és a la caça del pop salvatge.

El començaments van ser molt durs, volíem un arpó assassí però sols vem aconseguir un trist salabret. Però quina va ser la nostra sorpresa en descobrir que aquella inocent eina era una eficaç màquina capturadora de pops. Sols calia ser pacient i trobar la presa, a tal efecte es disposaven diversos efectius aguaitadors. Una vegada localitzada la presa calia cridar "PULPOOOO!!!". En sentir el crit, el mestre capturador més proper apareixia ràpidament i entaulava una lluita aferrissada amb l'oponent. Algun aconseguia amagar-se en forats sense fi o d'altres fugien als abismes marins. Llàstima que a la poca estona de captura apareixien les tremolors que obligaven a aturar la captura. Hi havia qui sortia i es parava deu minuts sobre una pedra a calentar-se per tornar a la feina. D'altres fugien cap a la tovallola a la platja. Més tard van aprèixer les nostres embarcacions Sevylor grogues de 2 metres d'eslora. Amb aquestes, van aparèixer el que ni dèiem les "expedicions". Sortíem 4 o 5 barques amb un remador, un altre que feia de motor amb els patos i un aguaitador amb les ulleres per si hi havia un pop de passeig. Al mig de l'embarcació tot el material per fer snorkel. Vem descobrir paulatinament el litoral fins a l'alçada de les coves on ara fan psicobloc. Al pas dels anys vem anar canviant les barques pel lloguer de patins. Normalment, portàvem els pops a la platja on el posavem amb aigua dins d'un barca i era la veritable atracció dels moment. I abans de marxar cap a la piscina els tornavem al mar. Alguna vegada els havíem portat a l'hotel però el "chef" va fer algun desacato que no se'l va menjar ningú.

I així ha estat com han tornat el rei del pop per mantenir el seu regnat (2-0) en el fons marí de Tossa:



I com el seu "jovenaprendiz" a intentat desbancar-lo. Veure'm que ens depara el pròxim estiu...

Ara cal mantenir el nivell entre fogons per justificar les calamitats viscudes amb un platet de "pulpo a la gallega"

LA PIULA: la fàbrica de punts...

Amb l'Oscar tornem a aquest raconet de Cala Montse on tenim sombreta matinal i els dos cops hem tingut fresqueta bona. A l'aprox ens trobem als compis Pakito i el Jofre que sortint de guàrida aprofiten per fer alguna "heregía de manteniment".

Nosaltres cap a currar que hi ha poques estona de bones condicions.
Començo amb El atardecer 6c+, diedre fisurat amb heura, zarzas, polseta i tramets trencats:



Malgrat tot, és prou distreta obligant a posar-te en xumeneia en un pas.



Després faig la Kabrasaki 7a que és molt guapeta i està molt més tocada. L'0scar recordant les époques més tapieres també fa El atardecer i posa les cintes a la via del costat.

I així és com sense coneixement em poso a vista a la Yo soy rebelde 7c, com el senyors, sortint amb la primera xapa, les cintes posades i la via ben blanqueta. La via és va llegint bastant bè i encerto tots els moviments. I al final l'encadeno sent el meu primer 7c a vista.

HIP, HIP, HUUURRA!!!

Feia un rato ho comentàvem amb l'Oscar que els dos no el teniem! I ja està fet!!

No sé, per una banda portem la segona versió de ressenyes, les més actuals i on ja hi han decotades algunes vies. Però per altra banda hi ha certes coses que no quadren del tot. Feia dos dies, a la Paret Gran m'escupia per quarta vegada un 7b+ i és que les vacacions han deixat seqüeles! A més al Cassot tinc el meu project aparcat de 7c on li porto fotuts una samanta pegues i encara no veig la llum.

Sí quen són molts anys d'ofici buscant les millors fàbriques de punts i avui l'hem clavat. Però varies han estat les que s'han decotat poc després del meu ascent: la Paula de Santana, El ilusionista d'Àger..

I és tan gran la descoberta que l'Oscar recent aterrissat de vacances no desaprofita l'ocasió de provar la via i fa un primer pegue molt bo però la caga en un peu:




Més tard i ja amb molta més calda li fot un segon pegue caient en l'últim pas del tram més dur. Per ell no hi ha dilema 7b+ suau... però és que a ell li agraden els 7c de veritat (d'aquests que em costen 15 pegues).

Aneu i decoteu-la que jo ja tinc el puntillos, je,je...

Així que estant jo en aquestes cabòries, que si ho és que si no, em trobo provant la Pato laqueao 7a+. I sembla que la levitació per l'Olymp del Déus s'ha acabat de cop quan m'he trobat saltant en el crux!!! Però és que no em surt ni el pas ni per una banda ni per l'atre. Torno al món terrenal, al del sufriment per encadenar... M'estic un rato mirant i provant, no ho veig...

Més tard en el segon pegue aconsegueixo fer un macramé raríssim que em permet fer el pas i enacenar-la al segon pegue.

Arriba la calda i amb ella l'hora de fer la retirada a temps...

BAELL NORD: NEWS

Tornem a la vertical després del parón vacacional amb una expedició pesada cap al Baell nord, avui amb la família al complet:



Provo la Ares que resulta ser més agraïda del que preveia inicialment. Trec els passos, la pinto una mica i la deixo ben respalladeta i neteta. Quina via més deliciosa, llàstima al igual que les dues veïnes que la repisa talla la conti.

Aqui les Guileretes: l'anfitriona Ares amb la Laia. Clavades al papi!





Una primera secció amb molts invertits i alguna regleta per arribar al mencionat repòs i després el crux. Al segon pegue em deixo un peu i salto. I la tercer li faig la first ascent: proposta de 7b+. Ja direu..

Recollim trastes i cap al "susuki" que avui al venir la Ares no la volia fer caminar massa. A mitja pujada per la pista la cosa es complica molt i l'estat precàri de la mateixa m'obliga a provar de pujar al "ras". I d'un salt ens fotem a la zanja i se jodio la marrana. Pedres per aquí, pedres per allà. Endavant... no puedo. Endarrera.. no puedo. Fang, zarzas, olor a goma cremada i el "susuki" plantat a la cuneta a 20 metres del pla salvador.
Total que tiro la tovallola i a buscar ajuda que això no ho treu no el "dakarista" més experimentat. Trobo un bon home que amb el seu tractor d'abans de la guerra m'estira i poc a poc em treu d'aquell infern:





Salvats!!!

Que la família no està acostumbrada a aquestes aventures. Li deixo una generosa propina pels serveis prestats amb la ferma promesa de no tornar a baixar per la pista. Per cert que ja no li recomano a ningú ja que s'ha deteriorat moltíssim en un any!!

Aquí us deixo la info actualitzada del sector:

Es tracta d'una pared calcària orientada al nord molt abrasiva d'uns 20 metres d'alt amb un peu de via ideal amb gespa i tot. Forats, regletes, laterals, invertits.. Té una retirada al sector de baix del Castell de les Dames. La pena és que no hi ha cap via ideal per escalfar ja que la dificultat comença en el 7a i s'eleva fins al 7c. Alguna reunió la tenim reaprofitada provisionalment a l'espera de nou material.

Accès: De Ribes de Freser pugem per la carretera cap a Campelles. Als 3kms seguim pujant per asfalt direcció el Baell. Just passat l'Hotel Terralta (50 metres) ja podem aparcar el cotxe vigilant no molestar el pas de tractors. Ja a peu agafem una pista formigonada que surt a mà esquerra amb una forta pendent. A uns 50 metres, surt a ma dreta la pista per damunt una casa. Als 50 metres hi ha un abreuador pel bestiar i la pista comença una forta baixada. Seguim baixant, creuarem un torrent i la pista es torna més planera. Arribem a un prat que la pista voreja per la seva dreta i més enavant trobem una esplanada. Als 10 minuts de camí i 700 metres de recorregut. D'aqui surt el camí a ma dreta que segueix baixant-planejant (fita). A uns 150 metres trobem una bifurcació en V, i seguim per la senda de baix seguint els rastres de pas (poc visibles) (fita). Arribem a un prat amb pins per on seguim els rastres de pas per vorejar-lo per la seva esquerra al límit del talud i ja començarem a endivinar la pared. Arribem a un collet (tronc caigut a terra), d'on baixem fins a peu de via. Total 15 minuts, de tornada calculeu 20 que és de pujada.

Vies: (d'esquerra a dreta)
1- Ares 7b+
2- Aracnofobia ¿?
3- Tupamaru 7c
4- Paper de vidre 7a+
5- Dolorosa 7a
6- Via crucis 7a
7- Invertits perbertits 7c

Tancat per vacances

Per fi han arribat les "merecidas vacaciones" i aprofitarem per anar a Menorca quinze dies a la platgeta i piscineta. Ja s'ha acabat el Campus d'estiu i la guarderia, i ara estem sols davant el peligro amb la Laia i l'Ares boges per tragar aigua.

Per despedir la temporada escalatòria que millor que superar el clàssic triplet (o sigui tres dies seguits a roca) amb un bon póker (o sigui quatre dies seguits a roca)!

1) Tot va començar amb l'Oscar a les Guilleumes on ell va provar la Xilum i jo em vaig dedicar a tatxar vies a vista molt bones que no coneixia. Ja no volia provar res dur que ja tinc massa projects per totes bandes i la memoria no dóna tant de si. Entre la recolecta la Zombie 7b i la de la seva dreta 7a+.

2) Va continuar amb la primera afternoon session de la temporada a Sant Llorenç amb l'Oscar i amb l'Espinosa (home de la Valentin) on vam estar a la Placa de l'Heura escalant a vista. Quina fresqueta més bona i nosaltres passant calors pels matins, pobres papis!!! A destacar L'enze 7b i la seva veïna més dura Solitud 7b. Després anem a la Paret Gran on l'Oscar flota per la Fenaskistiskopi 7c. A mi, tal i com la recordaba d'un tope rope anterior, la trobo dura i guapa. Calen quatre parades i marxo amb agulletes!

3) Matinal tranquila amb companys de feina (Carlos, Gelardo, Fernando, Culebras i Paco) per la Cova de l'Arcada on la calda causa estralls. Estic cansadot de la tarda anterior però per sort tinc un pegue bo aprobant a vista la Queda usted suspendido 7b. Millor anem a la pisci del poble on s'està estupendo empaitant les peques amunt i avall!

4) Aprofitant fins a l´últim dia, tornem a aprofitar les tardes de Sant Llorenç amb el Sellares a la Paret Gran. Una penya de Girona ens recomana la Reina Abeja 7b que la tenen muntada. A vista caic petat en el crux però encadeno al segon. Després anem a la Fenaskistiskopi 7c per fer alguna coseta més i marxar ben petat de vacacions. Vaig pujant millor que l'altre dia ressolent la part dura i podent reposar en els descansillos. I després d'una épica batalla arribo a la reunió esgotat però super content per l'encadene. Ja tinc la primera de les tres maries "setce" que déiem amb l'Oscar que els bons curriculums han de tenir. Les altres dos: la No hi ha límit i la Crucifiction. Però aquestes dos hauran de seguir esperant que aquesta temporada estaven molt rebotoses...

Bon vacances als que les tingueu i els altres no us hi canseu!