Xinita down 7b+, al Vermell del Xincarró

Així fou com va anar la conversa:

Oskar: -"ara no vagis treient tantes targetes vermelles que tu, si tu, encara no has ni probat la xinita down, la meva gran creació montserratina...(nomès és 7b+...). Jo pensava que tu també tenies el mono blau de currante montserratí..." 


Huuurra: -"Una gran taca a l'expedient això de la xinita down, espero poder-ho solventar en breu. Però he sentit tantes pelicules de terror que no sé si ressar una quants pares nostres com faig abans d'anar al Campi qui pugui. O esperar algun dia que la trobi muntadeta i ben blanqueta...." 


Oskar: -"Home veig que el plantejament és prou bò, lo de ressar bé i lo de trobar-te-la blanketa i muntadeta també força bé, però coneixent la teva depurada tècnica d'artifo crec que ho pots provar el dia que vulguis, això sí no t'oblidis el mono de treball i el paracas jeje. Que tinguis sort, inclús es podria donar-se el cas de que jo estigui per baix veient-t'ho.." 


I així fou com vaig anar a parar en una terrible emboscada de la qual ni el mateix Rambo en els seus anys mozos se'n sortia. D'entrada un llarg episodi de pulges que va deixar impracticable la vessant nort, destí inicial d'aquesta matinal expres. Total que estudiant altres alternatives acabem amb l'Oskar, i com molts d'altres, en el Vermell sense paracaigudes però amb mono de treball. Poc temps i ganes de tatxar alguna coseta..


Just es celebrava el primer aniversari d'aquell fatídic accident, i ja no quedaven mes excuses disponibles havia arribat l'hora d'enfrontar-me amb la Xinita Down, de la Oskar factory.  Una via amb molta història i per si algú no està al corrent us recordaré d'on surt el nom. 


Equipant aquesta via és on va prestar el seu últim servei, el mototaladro més sorollós que hom hagi mai vist per aquests indrets. Comprat directament, amb l'OFERTÓN, als xinos per poc menys de 100 euros, d'aqui li va vindre el nom de la xinita. I amb diminutiu pq la veritat és que de petita no en tenia res.

Es va quedar a poc d'aconseguir el somiat objectiu dels 100 forats. I tot per culpa d'una mala caiguda de més de 20 metres. No la va aguantar. PAAAAAAMMMM!! Va ser la fi a la seva brillant fulla de serveis.    I també altres històries en la fase de les primeres repeticions.  Corrien rumors de pelicules de terror i algun potencial repetidor indignat per un xapatge.  I quina fou la meva sorpresa, quina via tan bona. Comparteixen el primer tram amb el Komando Entrecot i després una trave a esquerres per acabar per un espectacular murako de forats i merlets. Resumint una altre bombón, sota el meu punt de vista inclús més guapa que el pròpi komando.   Així doncs, una nova confirmació de la calitat d'aquest viot que justifica els danys colaterals de tan valuosa pèrdua.   Fins sempre Xinita!!