viernes, 20 de abril de 2012

L'Estripacalces 7b, una primera munidal a Can Dit Xic de MARGALEF

Com va bramar la fiera en trobar-se a dos veles en el darrer moment d'aquella conquesta. Portava uns dies parat per la seva recent paternitat i tenia el peque observant-lo a peu de via. Era un fet històric, una primera ascenció, i ja tenia tota la feina preliminar feta. Havia seguit al peu de la lletra tot el protocol prèvi que comporta una cita d'aquestes. Tot anava sota el guió previst semblava que res no podia fallar. Hi havia una química especial entre ells dos i anaven descobrint cada un dels seus secrets més íntims. S'acostava el moment crucial, la culminació de tot aquell festeig. Havia superat sense massa problemes tots els obstacles inicials, fent gala de les seves millors arts. Ja sols li quedava una fina calceta que el separava del premi celestial. Ja la tenia agafada, però els dits li patinaven i no volia cedir. La tensió era màxima i sols li quedava la opció d'estripar aquella prenda de llenceria. I en fer el darrer gest pensant que ho aconseguirira es va trobar a la trista realitat: Penjat a la corda de la última cinta d'aquella via nova de Margalef. Les calcetes havien aguantat miraculosament aquella embastida. Un sol filament havia set suficient per seguir amagant aquell tresor. Sort que més tard, n'hi va haver un altre que va rematar tota aquesta feinada i va poder amb aquell filament endimoniat emportant-se la recompensa final.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Espectacular!

Anónimo dijo...

La reunió d'aquesta via deixa molt que desitjar, jo et recomano estalviar 10€ i canviar-la, algú pot prendre mal