L'Estripacalces 7b, una primera munidal a Can Dit Xic de MARGALEF

Com va bramar la fiera en trobar-se a dos veles en el darrer moment d'aquella conquesta. Portava uns dies parat per la seva recent paternitat i tenia el peque observant-lo a peu de via. Era un fet històric, una primera ascenció, i ja tenia tota la feina preliminar feta. Havia seguit al peu de la lletra tot el protocol prèvi que comporta una cita d'aquestes. Tot anava sota el guió previst semblava que res no podia fallar. Hi havia una química especial entre ells dos i anaven descobrint cada un dels seus secrets més íntims. S'acostava el moment crucial, la culminació de tot aquell festeig. Havia superat sense massa problemes tots els obstacles inicials, fent gala de les seves millors arts. Ja sols li quedava una fina calceta que el separava del premi celestial. Ja la tenia agafada, però els dits li patinaven i no volia cedir. La tensió era màxima i sols li quedava la opció d'estripar aquella prenda de llenceria. I en fer el darrer gest pensant que ho aconseguirira es va trobar a la trista realitat: Penjat a la corda de la última cinta d'aquella via nova de Margalef. Les calcetes havien aguantat miraculosament aquella embastida. Un sol filament havia set suficient per seguir amagant aquell tresor. Sort que més tard, n'hi va haver un altre que va rematar tota aquesta feinada i va poder amb aquell filament endimoniat emportant-se la recompensa final.

L'Estripacalces, una nova a Can Dit Xic de Margalef

Ses Mejestats, els Reis Mags d'Orient, van ser generosos enguany i a part de tonelades de carbó també em van deixar dins de la meva sabatilla 10 parabolts i mig litre de gasolina. I aquests dies he tingut l'oportunitat d'aportar la meva petita contribució en una de les millors escoles del món mundial, que no és una altre que Margalef.




L'expedició de setmana santa va començar amb la furgo plena de fato i de camí cap a Siurana per formar un petit komandillo de fortuna integrat per alguns incodicionals tarragonins. I després de la pluja dels dies anteriors va arribar el bon temps i amb ell els encadenes de velles ferides. Vies marranajades que esperaven la tatxada definitiva, com digué aquell gran mestre d'obres; el tajo bien limpio. Així el primer dia, al Grau de Masets li tocava a la Imbècil 7b+ i al Pit roig valent 7b: al segon a la Siuranella van ser la Refineria 7b+ i l'Ejaculació perifèrica 7b. I llavors com per un extrany motiu d'origen celestial hi havia una plaga de lesions que em deixaven sol davant del perill. Els lisiats fugien en busca de les millors atencion possibles per solventar les seves respectives dolències. I així, era com, posava rumb a Margalef amb la ferma voluntat d'equipar una bonica linia que tenia clitxada.

El primer atac, d'expedición ligera, va servir per fixar la corda i fer un dipòsit de material.




El segon atac de dia sencer, ja amb eines més contudents entre elles la incomfusible Xinita que acaba firmant una gran actuació. I després molta feina de raspall, i saneig fins que una pedregada em pilla per d'alt de tot desfixant la corda i em deixa xop com un poll. Més tard deixa de ploure i amb uns sudafricans enrollats provo una mica la via.

El tercer i definitiu atac serveix per deixar-la niquelada i apuntet per la first ascent. I després encara tinc temps de tornarme a ajuntar amb els sudafricans amb qui tinc la oprtunitat de tatxar finalment una altre vella ferida de guerra; la Whiskey compadre 7b+ al Culample4 i donar per finiquitades les vacancions de setmana santa.



I aquesta nova via dedicada a aquell company meu que tant bones actuacions diu que ha firmat deixant sempre el pavelló ben alt. I no us penseu que parlo de l'apassionant món de la vertical sinó més aviat en la horitzontal y entre sábanas. És un màquina, una autèntic fenòmen, l'irrepetible i inconfusible: l'estripacalces!!

EVARISTO EXTENSIÓN 7c+, a la Piula

Notícia de darrera hora, el recent encadene de la Evaristo extensión a la Piula per part de l'Oskar que firma així la seva first ascent mundial d'una via. I s'emporta el bote acumulado: mil millones de EUROS!!! Així es tanca un llarg culebrón amb molt poca info d'aquesta via, ara ja sols queda acabar de confirmar el grau pels següents repetidors.

La via té el bloc inicial que marca clarament el grau i després una part més pilosa per d'alt que justament és la part més bona. Gaudeix de bona ombra pels matins fins a primera hora. Que lo sepais

Les últimes estripades montserratines de la temporada

Per fi després de molts dies d’anar fent arriba un dia d’actuació prou digne mereixedora d’un post. I mira que la penya, m’ha demanat cròniques de jornades inolbidables on ha passat de tot, casi sempre tibat-li com un animal però al final he acabat saltant pels aires…pal lado malo. Les jornades típiques de feina bruta, de començar projectes, treballs preliminars d’assimilacio de combinacions màgiques que obren les portes del road punk. La temporada roquera s’ha allargat més del que estava inicialment previst, en deteriori de les pells i els metres de desnivell. Però és que l’hivern està sent molt benavolent per aquestes contrades i encanvi no es tant benavolent amb la neu caiguda. I tampoc estan els astres suficientment alineats per gran motivacions fustigadores.



Alguns komandillos furgoneteros per cornudella i per aquí molt de senglar… I allí m’esperava de nou la meva vella amiga, la correcamins que ha seguit tan antipàtica com la recordava fent-me saltar a ple bloc i agotant la meva perseverància anual. L’any que ve Déu dirà!! I d’aquí cap al Viatge imaginàri original una bonica anchoita que em va motivar més però en arribar al bloc de 7a s’em cambiava la cara de cop i acabava xisclant com el porc entrant al matadero i acabar volcant…

A lo que venia tota aquesta parrafada, hem anat a aquest nou subsector de Can Jorba, el Bombo infierno, que està més de moda que el Guardiola. Molt bona feina dels equipadors que estan convertint en best sellers tot el que equipen.




Ja ataco directe el meu project que l’altre dia em va escupir, McKantus muertus 7c. I avui, vaig recordant tots els passos i em noto més poderós i em surt posant cintes. Una via molt de bloc però prou guapa.
Més tard aprofitant la concentració de currantes que estem avui aquí, provo la Ratzinguer zeta 7c. Vaig desxifrant els passos d’aquesta via, amb dues seccions, una primera de placa tècnica i de presa petita i una segona part també prou intensa. Llàstima de la repisa que la divideix en dos i li talla la conti. I al segon pegue, la encadeno amb saltamenta de xapa inclosa al més pur estil “suicidal climbing”. També encadena l’Albert la Spartacus filipus 7b, que està tatxant 7b’s com a xurros. I amb la feina feta i les vies encadenades abans que les decotin, donem la part d’escaladeta per acabada, i ens anem a castigar: ell amb la bici i jo a còrrer.

Ultravox, aquesta si que és clàssica

Aquesta darrera víctima de l’escalada de projecte si que és una de les més comercials i conegudetes del mític Vermell del Xincarró. A més és d’aquelles suceptibles a interessants debats respecte a la seva dificultat. L’he vist ressenyada de 7b+ i també de 7c, luego entonces 7b+/c per com les barres solen ser pels bars que cadascú digui la seva. Per mi un 7c soft, je, je. Ja la vaig provar un rato fent tota mena d’heregías l’any 98 en motiu d’un curset d’escalada del CADE en una época en que es deia ULTAVOX I i ULTRAVOX II partides per una reunió intermitja . Inclús, no voldria dir pas cap mentida, em sembla que va servir de via per una final en la compe d’escalada dels 90’s. Algun blogger podrà contrastar aquesta info aportant més dades concretes.. I ves per on que tinc per casa una ressenya d’aquella época, una autèntica reliquia de quan feia els primers pinitos en la vertical:




A notar que en tot els vermell sols hi havia 15 vies i la sessió digital era un 7a!! Visca la retro climbing i que tornin ben aviat les malles de lycra!!
I mira com està avui d’explotat aquest sector que els diumenges costa de trobar lloc per aparcar es cotxu. Total que anys després m’hi trobo provant-la de nou ara reequipada i allargada una mica. Una via d’aquelles bones, bones, de les que no pot faltar a la llibreta dels montserratins. Té dos trams clarament més durs: l’inici i la superació del sostret. La resta molt d’anar escalant trobant els cantillos i els peus bons. A més també hi ha algunes vies noves per aquest clàssic sector ideal per hiverns.

EVARISTO EXTENSION a la Piula

De nou amb la Xinita a currar pel barri, en concret a la Piula. Ja feia temps que hi havia una corda penjada en l’Evaristo el rey de la baraja, una via d’artificial equipat amb parabolts a l’esquerra de tot del sector que demanava a crits l’extensió. En la foto és l'agulla vermella característica.

Ja l’havia estat provant un dia i queda una línia molt bona sobre roca vermellosa una mica crunchi d’uns 20 metres força desplomats. En aquella primera jornada de curro, deixo la via marcada apuntet per vindre amb el mototaladro més sorollós que mai s’hagi vist per aquests indrets. Llàstima que una averia la deixat fora de circulació un temps, però unes reparacions cassolanes i l’ajuda d’un superbombero la xinita ha ressucitat d’entre els morts.
Després vaig coincidir amb la gent que ha equipat la majoria de vies i em deixen que remati aquest frente, que ells estan liats amb altres zones. Així, doncs mans a l’obra, i currante a currar. Aqui el Sellares provant la primera part, l'artificial equipat.

Aquesta vegada atac des de baix per anar a caçar la corda penjada ja bastant deteriorada. I per si de cas vaig equipant de pujada autoassegurant-me que aquesta corda espetega fort. I ben aviat deixo la Evaristo extension apuntet per provar. Una bona neteja i una mica de reforç ha quedat una bona alternativa. No tinc ni idea del grau però potser tú, estimat lector, podràs opinar. De ben segur que és la més díficil de l’oferta actual. Aqui es pot veure una mica el primer tram de la via a l'esquerra d'on està escalant el Jofre.


Aquests dies el sol li entra de ple bastant tardet, a partir de les 14 hores. I el mati sol ser bastant fred.

EL SUPOSITORI DRETA, un bombonet montserratí

Al final ha caigut la última que quedava pendent, la Nº19, una altra via amb molt poca info. Me la van vendre de 7c, fonts altament fiables, però a la ressenya més oficial i actual que annexo consta de 7b/b+. Per mi més dura que els altres tres 7b+ del sector i potser menys que el 7c de la seva dreta. Luego entonces 7b+/c, no sé ja direu. El cas és que un error d'interpretació em portava a un pas de "pájaro muerto" on saltava una vegada rera l'altre. Sortosament, el Carles va trobar un plan B, molt més humà i que em va permetre l'encadene i finiquitar el sector.



Pels qui no el coneixeu és un altra bona alternativa de la zona sud al costat mateix del senglar. A més amb ombra matinal que ofereix acceptables condicions a l'estiu, bon peu de via. A més no és un sector massa freqüentat i és sol disfrutar d'un ambient tranquil i vies de fins a 30 metros. Fixeu-vos quina gran quantitat d'estrelles de la guia Michellin. A comentar que hi ha una altre subsector més a l'esquerra amb molt poca info i bastant confusa.

Nº11 6a+/b Escalada en placa amb un remadeta que marca la diferència respecte la seva veïna. Reunió d'un sol punt. (*)
Nº12 6a Placa més tranquila d'anar fent amb un flanqueig a l'esquerra per arribar a la reunió anterior. (*)
nº13 7b Bona placa molt tècnica i poc solicitada on cal estar molt encertat per clavar-la en una primera pujada. Després amb una mica d'estudi i marcant els cantos es torna més humana. (**)
nº14 7b+ Esperonet amb final placós. Passos tensos i força mantinguda al llarg de tot el recorregut. Costa de veure a vista però tot canvia en preparar una mica el terreny. (***)
nº15 7b Una joia de l'escalada en placa i la continuitat. Un parell de seqüències més dures ens porten al crux final. (***)
nº16 7b+ Interessant placa i força mantinguda amb un parell de blocs més contudents que les seves veïnes. (***)
nº17 7a+ Molta continuïtat i un pas a bloc a la meitat que es converteix en una veritable escupidera de pretendents. A més cal fer el pas i després xapar. Poster la més dura pel grau proposat. (***)
nº18 7a/a+ Esperonet amb un pas burrot a l'alçada de la primera xapa i alguna coseta més per d'alt. (**)
nº19 7b+/c Entrada amb quatre remades per arribar a una parada per enfrontar-nos al crux amb nyapetes i rebote salvador. Després escalada entusiasmant fins a la reunió(***)
nº20 7c Placa amb un bloc de piquete de ojos i un macrame de regles que aparentement es veu molt complicat però una vegada desxifrat es torna humà. (***)
nº21 7b+ Sortida amb passos atlètics i un primer lance a todo o nada dóna lloc a una escalada en placa tècnica o on cal posar la primera al tractoret i anar fent. (***)
nº22 7a Placa tècnica amb alguns trams més tensos sobretot a la part inferior. (**)
nº23 6c Bona altrenativa per calentar amb algun passet més tècnicopostural.(**)
nº24 6b+ Una altra de les que es sol fer calentar i que també té algun passet més fi. (**)
nº25 6b Infierno de l'esquerra. Arrancada de motoserra i no vadis!! Grau desfassat(*)
nº26 6b Infierno de la dreta. No sé quina de les dues és pitjor o més cabrona. A més la gent s'hi posa per calentar i es sol sortir bastant calent, sobretot per la part del clatell. La mare que la va parir, una altra de grau desfassat. (*)