Els setens del segon pis de Collbató

Una opció a tenir en comte per algun dia que volguem estar més tranquils i fugir de les aglomeracions dels sectors més populars. No les coneixia i la veritat és que les vies estan prou bè, no massa llargues, ben equipadetes i poc blanquetes.... Una mica d'info de la oferta actual en seté grau, seguint la numeració de la guia:

Sector Esquerra

Orlando Zapata 7a, Placa vertical amb un pas de bloc per entrar i un altre a mitja via. Molt de ditets. (**)

Sense pedestal 7a, Sortida desplomada a bloc i unes remades atlètiques per acabar en placa més fàcil per un V+. (**)

Sector Dreta

Santa truja 7b, Entrada de bloc comú amb la nº2. Trave a l'esquerra fins al gran bloc característic. I un passet per anar a parar en una zona amb més canto fins a una reunió comuna. (***)

Nº2 7b, La mateixa entrada a bloc, i flanqueig a la dreta per superar un sostret amb un altre passet (**)

Nº3 7a+, Una seqüència d'entrada dura i rara, un tram facilet en placa i superar el sostret de la foto de la guia. (**)

Nº4 7a, Entrada comuna intensa i després flanqueig a l'esquerra per anar a sortir per una placa amb merlets molt curiosa. (***)

Nº5 7a, La mateixa entrada però sortint per la dreta per una placa molt bona. (***)

Santa truja 7b, una recuperada al Segon Pis dreta de COLLBATÓ

Després d'una setmana absort amb els meus pensaments i dilemes ètics al final m'he decidit a tirar pel recte per l'evident falta d'informació de la darrera malifeta que he fet pel barri. Poster tú, lector, tens alguna info que desconec.
Perquè una cosa si que està clara, la situació és la que és i serà la que serà.

Tot es remunta en una no molt llunyana visita a aquest interessant sector, amb vies curtetes però prou bones. Anava feliçment tatxant els diferents setens disponibles quan em vaig estar mirant la nº1 graduadada de 7b+. Però no veia ni les xapes, sols una a la sortida fàcil superior i un espàrrec sense xapa i un cordino vell en un pont de roca. No entenia res, després a la nova guia a l'apartat d'observacions consta com a projecte antic i no acabat! Luego llavors no hauria d'estar graduada.


El cas és que aprofitant les eines de currar aprofito per acabar d'una vegada per totes la via. On sols quedava posar un parabolt nou i una xapa a l'espàrrec. Feina ràpida i una nova via per la penyita que comparteix sortida amb la seva veïna Nº2 i també grau. Poster és algo més díficil aquesta nova sortida però no arriba al 7b+ que venia ressenyat. El més díficil aixecar el cul de terra i més ara que han petat un parell de cantos i és més rabiosa encara. Després venen quatre passos molt intensos fins a una petita trave a l'esquerra on hi ha un descans. Després sols queda un darrera moviment i bones remades per arribar a la reunió comuna amb la opció de la dreta.

SENSE PEDESTAL 7a; una nova al Segon Pis Esquerra de COLLBATÓ

Me n'havia parlat el Jofre, d'una possible nova línia que sortia i que efectivament en una vista anterior vaig veure prou atractiva. Així que ens posem els dos mans a l'obra i joc ràpid i ja n'hi ha una més per completar la oferta del lugar.

Són quatre parabolts de variant d'entrada directa a la via Natrix V+(la teniu en blau a la foto).  Quedant una entrada bloquera amb bones remades.

Ara que la pedra està tan dura que li ha tret els colors a la meva flamant nova pistola taladradora. Per déu per fotre quatre forats m'he quedat without battery! I acte seguit, les primeres ascencions mundials.

Si estàs llegint això ets afortunat i no tens cap mena d'excusa per fer la via tal i com ha estat concebuda....
Que la pobre és tan curta que si li treus un passet cambia del tot.... De fet vaig pujar dues vegades per contrastar aquesta informació i fer les dues opcions. Cal arrancar rollo quasi sit dowm start, amb la fisura horitzontal vermella amb mà dreta per fer un bloqueig llarg a una planeta d'esquerres...  Que també hi ha la opció escaqueitor, sobretot per llargaruts de saltar-se aquest bloqueig i entrar molt més comodament. Es per tot això que la via es diu Sense pedestal, pq amb un bon munt de pedres totes aquestes cabòries no tindrien raó de ser. Així que ja sabeu, allà vosaltres amb la vostra consciència!

El pagafantas 7b/+; una nova al Vermell del Xincarró

"Hacer una cobra: Mecanismo de defensa ante el peligro; hay diferentes tipologías de cobras, unas mas agresivas que otras..."

Ha plogut molt d'ençà aquella última vegada que havia estat d'obres, en motiu de la via que vaig dedicar aquell company de feina, l'estripacalces. Va ser la última via que va firmar la xinita, la màquina més sorollosa que mai s'hagi vist per aquestes parets. Després va venir aquell desafortunat acident per Montserrat amb la que es va acabar la seva fulla de serveis. Va quedar lluny de l'objectiu inicial d'aconseguir rendibilitzar-se fent uns 100 forats, o el que es el mateix a menys d'un euro per forat.
Però afortunadament, per casa meva van passar el reis mags d'orient, i com m'havia portat tant bè durant tot l'any em van deixar una nova joguineta per fer forats a les parets. Bueno, ho reconec,  també hi havia algo de carbó en algun racó del meu sofà.
Així, que ja tenia una línia clitxada, de nou, al Vermell del Xincarró... on molts són els qui escalen però ara ja menys els que hi curren. Pues no patiu, vosaltres escaleu i decoteu, jo sols espero algun dia la recompensa promesa... Aquella que tot grimpaire somia aconseguir algun dia.
"Los miercoles son los nuevos viernes..."


Una altre vieta per la penyita, ben equipadeta amb 12 parabolillos i no dolenta del tot. Els primers metres són els més bruts però després acaba sent prou bona. Per completar la oferta d'aquest racó... Sita dos a la dreta del Sabor latino. El seu traçat correspoon a la número 68 de la guia actual que en realitat va més a l'esquerra del que està dibuixat. Després de les primeres ascencions sembla que el grau ronda entre el 7b/+. Aqui teniu un parell de fotos de la segona munidal, a càrrec de l'Unai.
I el nom dedicat a un pobre company de feina que no aixeca el cap. Aquesta va per tu, pagafantas "Cuando os despidáis, si ella se da la vuelta para mirarte, no falla nunca, es que está por tí...."

Isadora donde estas?

Cada vegada les entrades les faig de vies a prioi més fàcils en el seu grau però més cabrones en la realitat. Mostra inequívoca de la involució lògica cap a la gamma baixeta del seté grau.... I és que després de les aventuretes pels 7b+ montserratins, li ha tocat el torna als 7b's siuraneros amb diferent sort. On com a totes les escoles n'hi ha de facilets i de moooolt hards. Que com deia el gran sensei: " posa-li el grau que vulguis que és la Isadora..." I aquesta és el tema que ens ocupa ara mateix. Desconec si tu, fidel lector, l'has tatxat, provat o si n'has sentit a parlar. Però, vet aquí que em trobava jo feliçment de komando per aquells paratges quan per extranys motius vem anar a parar al sector conegut com el Campi qui pugui. Un d'aquells que quan el sento anomenar les llemes ja em comencen a suar i automàticament reso tres pares nostres i un ave maria. Suposo que les respectives ensopegades, en la Gurungos i la Harry el Sucio m'havien amansat suficient. Dos altres, 7b 's old school, que completen la triologia que tot septimogradista li agradaria tenir en la seva llibreta. Total que el sensei perjudicat per les seqüeles nadalenques me la presenta... Resultat bastant pervisible; parada a cada xapa i arrastrada total. Però al segon pegue i contra tot pronòstic li poso el road punk. Aqui teniu el video-flash de tal joia amb picats i tot... per donar-li més carisma!!

La caiguda d'un mite....la Sessió

Hi ha vies que per extranyes raons esdevenen mítiques, i per més que passin els anys no perden aquest miticisme. I la Sessió digital 7b+, n és un clar exemple. Ja quan la vaig veure l any 91 en el meu primer curset d'escalada ho vaig evidenciar. Després de passar tot el matí negociant les antipàtiques plaques montserrattines venia l'hora de veure els senseis esbarallar-se amb aquest desplom. I allí estava la via per anar dictaminar la sort als entregats monitors.

Aki os dejo el video de un colega, Oskar "K" en la Sessió Digital 7b+.





I aquell monitor teu amb qui havies passat tot el dia arribava a peu de via a defensar les seves opcions. Aquell que fins feia poc era l'home més fort de la terra i de part de l'univers sideral. El mateix que havia flotat per unes plaques impossibles per on no podies ni pujar. Si aquest troç de LOLO que t'inspirava la més gran de les confiances arribava a la plaça del Vermell tens com una mala cosa.
Semblava un porc arribant al matadero, i allí estava la via per dictaminar sentènica final: o vida o mort. I aquell a qui no li havia tremolat el polç en tot el dia pillava el segon canto de la via per quedarse penjat una estona de braços  movent peus esbojarradament. Bufant com un bufal, i vermell com un tomàquet fins a caure ell i la dignitat cap avall.  L'un queia en un pas... l'altre en un altre. Un estava apunt de sortir per d'alt però volava sota els aplaudiments d'una plebe entusiasmada.Allò era un espectacle increïble....una autèntica esquevatxina... que els cursetistes immortalitzavem amb fotos mentre els diferents monitors intentaven pujar per alli. Al final un que l'encadena guanyant se l admiració i la glòria eterna. I més tard un segon encadene pa la penyita.... quina via!!!
Mes tard cap al 97 la vaig provar per primera vegada i no faig fer ni dos passos seguits...després va haver-hi una época que em tocava a mi com a monitor saltar extenuat del segon canto de la via. I axí van anar sumant els pegues.... Sempre havia somiat que un dia podria pujar per alli, però ho veia tan llunyà...
Una via plena de picats però que ningú gosa criticar, com aquella amiga seva de la paret gran de Sant llorenç; el Señor de los Anillos. Autèntiques obres d'art, vestigis d'aquella època que perduren al llarg del temps. Perquè hi hauran altres vies de 7b+ per la muntanya, però poques hauran sortit a tantes fotos de guies i revistes. I poques tindran tantes repeticions i intents com aquesta.
I per un cúmul de circumstànices de diversa índole em vaig trobar de nou sota aquest sostre imponent. Aquesta llosa montserratina que era un taca a un expedient impolut, ple de batalles perdudes, escaqueos i tot tipus d'heregías... El 7b+ de l'oficina que més joc m estava donant, passant dels 50 pegues... I amb menys de 3 minuts i en un estat d'èxtasi total arribava a la reunió, fent caure aquell mite que va conèixer ja fa més de 20 anys.

Vermell del Xincarró, subsector bombet

Interessants vies que no són d’entre les més populars del vermell però que no estan gens malament perfectament equipades amb scellaments químics i amb algunes preses reforçades amb sika. El que sempre hi ha hagut molta desinformació de tot aquest pany però sembla que darrerament s estan fent bastant. Així que per si algú li pot servir d’alguna cosa, complemento la info del blog del piju i de la guia de Montserrat de cara Sur:

10. 6c+ Placa molt mantinguda i tècnica que s’acaba fent molt llarga i on a més hi ha un moment d’alegria obligada a mitja via. ***
11. 7a  Similar a l anterior amb uns passos molt atlètics per sortir de la repisa **
12. 7a+ Igual que l anterior però més difícil en el tram atlètic per deixar la repisa **
13. 7b+  És la sortida de l’esquerra d una entrada conjunta de tres vies. Amb un parell de passets a bloc que li donen el grau en la part més desplomada i després una sortida en placa amb un macramé passant molt apropet de la seva veïna de la dreta. La via acaba en una reunió comuna amb la Nº14 de la guía que no consta a la guia. Situada més avall i a la dreta  **
14. 7b+ Extraoficialment coneguda com el “televisor” per haver hi un gan bloc del tamany d’una tele a mitja via. És la sortida central i poster és la més homogènia i recomanable de les tres. La via acaba en una reunió comuna amb la Nº13 que no consta a la guia.  ***
15. 7a+/b És la sortida de la dreta molt més fácil que les seves veïnes. Mal graduada a la guia com a 7b+. Es va posant difícil fins a les darreres xapes on hi ha el crux de la via *
16. Bod 7b+/c  Per aquesta ja se surt de d’alt de la repisa de la Sidonie. A la guia consta de 7b+ però i pel piju 7c. De les dues és la opció de l’esquerra. Uns primers passos molt a bloc, un bon descans a repisa i un pas de placa molt tècnic. **
17. Icarus 7c La més dura de tot aquest pany. Un primer tram a bloc fins a un bon descans  i després escalada més en placa on cal una mica de pililla. Mola deixarse prexapat el crux a mig bombet per evita posible caiguda sobre la repisa. **
18.  7b Conegut com “ l’esperó”. Un primer pas trencadot dóna lloc a un esperó difícil de llegar a vista. **